|
|
|||
|
|
|
|
|
|
empensat, -ada adj : apensamentit, -ida / laguiós, -osa. empenta : governalh de batèu (batèl) o de radèu (radèl) empentir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se repentir » TdF empentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « repentant, ante » TdF empepiar (v. tr.) : far venir piòt, -a (nèci, nècia) empepiar (s') : venir piòt, -a (bèstia) empepinar (s') : se despacientar. emperaire 1, -airitz n : emperador, -rairitz. emperaire 2 nm¨: « espadon, poisson de mer, v. peis-espasa » (v. TdF ‘emperaire’). (v. espadon) emperant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « souverain, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr) emperar (v. tr.) : regir / governar / comandar / regnar. Orason emperada : orason obligatòria. (liturgia) emperau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : trabalh d'un agricultor salariat après sa jornada normala. emperesir (v. tr.) : donar la canha / far venir pigre / far venir fug-òbra emperesir (s') : trapar la canha / venir fug-òbra, v. fug-òbra. empergar (v. tr.) : metre sus una pèrga. Empergar la salsissa. empèri nm : accion d'emperar, de comandar ; autoritat d'un emperador ; estat somés a un emperador. Far l'empèri : mestrejar. Empèri n pr m, cf Ubaud Dicort : « t. des mariniers du Rhône, la rive gauche, c’est-à-dire le côté de la Provence » (v. TdF jos ‘empèri’). (v. reialme) emperit, -ida adj e n : qu'a perdut son vam ; qu'a perduda sa vigor ; incapable, -a ; imbecil, -a ; insolvable, -a. Aquel paure vièlh es vengut tot emperit. emperlar / emperlejar (v. emperlejar) (v. tr.) : adornar amb de pèrlas. emperlar (s') / emperlejar (s') : s'adornar amb de pèrlas. emperlejar v : v tr, « couvrir de perles, éparpiller comme des perles » (v. Brun Glossari Oc-Fr) emperlejat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus) Emperlejats de lagremas urosas. (Max Roqueta) empernar (v. tr.) : cofar / cargar una còfa. empernar (s') : se cargar una còfa. empèro adv, cf Ubaud Dicort (v. L. 139) : « c’est pourquoi, pour cela, cependant » TdF jos ‘emperçò’. emperosinar (v. tr.) : enduire de pegarosina (resina) ; enquitranar « godronar » (l.p.) emperrucar ~ perrucar v, cf Ubaud Dicort : v. perrucar. empersonat, -ada : qu'a de prestança. empertesir (v. tr.) : pèrdre / esmarrar / esgarar. empés : substància per enregdesir una estòfa ; amidon ; granda consòuda. (Symphytum officinale) empesa : pega de teisseire. empesadura : estòfa empesada ; anar, aire, ton... empesats ; afectacion. empesaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'empesa. empesar (v. tr.) : amidonar. empesatge : accion o resulta d'empesar. empesolhar v : v. empesolhir. empesolhinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de vermine, infester d’insectes » TdF ‘empesoulina’ empesolhir [ / empesolhar] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘empesouli’) / empesolhinar (v. empesolhinar) (v. tr.) : cobrir de pesolhs. empesolhir (s') [ / empesolhar (s')] / empesolhinar (s') v pron : se cobrir de pesolhs. empèstanarras adj e n, cf Ubaud Dicort : « punais, aise, puant, ante ; fanfaron, onne, fat » TdF ‘empèsto-narro’ empestar (v. tr. e intr.) : pudre / empudesinar / enfalenar. empestelar (v. tr.) : embarrar a clau / clavar dedins. empestelar (s') : se clavar dedins. empestiferar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, communiquer la peste, infecter, maculer, souiller » TdF empetardir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’empêtrer dans la bouse ou le crottin » TdF suppl empetegar [veire empedegar, cf Ubaud Dicort] / empedegar (v. tr.) : embarrassar ; entrepachar ; empachar. empetegar [veire empedegar] (s') v pron : s'embarrassar ; s'entrepachar. empetegat [veire empedegat], -ada adj : embarrassat, -ada (t.a.) ; entrepachat, -ada. Se tròba empetegat dins un afar dobtós. empetolar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’enivrer » (Brun Glossari Oc-Fr) empetrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (arch.) cacheté avec de la cire ou de la pâte » (Vayssier) Letra empetrada, lettre ainsi cachetée. (v.Vayssier) empetroliar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, imprégner de pétrole » TdF empèut : part que se lèva d'un arbre o d'un animal per l'empeutar sus una autra entalha ; emplombadura ; timon. empeutadís nm, -issa : marca laissada per un empèut ; çò ajustat per un empèut. empeutador , -doira adj : que pòt èsser empeutat, -ada. empeutaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'empèuta. empeutar 1 (v. tr.) : inserir una brota sus una branca o sus un tronc de biais que fagan pas qu'un ; inserir una porcion de pèl, d'òs o de carn dins una lesion de biais que fagan pas qu'un. Empeutar un debàs : li tornar lo pè. empeutar 2 nm : (accion d’empeutar 1), cf Ubaud Dicort. empeutatge (abs. Dicort) : accion o resulta d'empeutar. (v. empeutar 2 e ensertatge) empeuton nm : empèut pichon. empicanhar : doblet de picanhar. empicanhar (s') : doblet de se picanhar. empicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, planter comme une pique » TdF empifradura nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on empiffre ; voracité » TdF empifrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empiffrer ; manger avidement » TdF empifratge nm, cf Ubaud Dicort : « goinfrerie » (Brun Glossari Oc-Fr) empigrir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre paresseux, v. apigrir, emperisir » (v. TdF) empila : pièja / estançon / espigon / espicon (pal de sosten) empilable, -bla : que pòt èsser empilat, -ada. Cadièiras empilablas. |
|
empilada : montet en forma de pila. empilaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empila, qu'amonteta. empilament : accion o resulta d'empilar. Un empilament de libres que se pòt pas dire. empilar (v. tr. e intr.) : metre un sus l'autre ; amontetar ; sosténer / espiconar. empilar (s') : s'amontetar en forma de pila. empilatge : accion o resulta d'empilar. empilonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soutenir avec des piliers, entourer de piliers, étayer » TdF jos ‘empielouna’ empimentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, embaumer (vieux), v. embaumar » (v. TdF) empimparrar (v. tr.) : enduire ; empegomir / envescar ; emplastrar ; passir ; adornar / parar. empimparrar (s') : s'adornar / se parar ; s'emplastrar. empimponar (v. tr.) (v. Alibert) : adornar amb pampres e rasims ; « dorlotter, caresser » TdF. empimponar (s') : s'encigalar / se bandar. empinhar (TdF ; abs. Dicort) (v. tr.) : engatjar / ipotecar (R. III, 550). (v. empenhar 2) empintanar (abs. Dicort) : frequentatiu de pintar e de se pintar. empintarnar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v pron, barbouiller, enduire de boue, salir » (Carrasco) empipar (v. tr.) : fiuletar / piuletar ; enganar. Empipar d'aucelons. empiponar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. empimponar (s’)) empiporlar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. empimponar (s’). (v. Alibert jos empimponar) empiramidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, élever en forme de pyramide » (v. TdF) empireu nm (v. Ubaud Dicort Errata web e Laus) : « t. littéraire, empyrée, v. cèl » (v. TdF ‘empirèio’) empiric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « empirique » TdF empiricament adv, cf Ubaud Dicort : « empiriquement » (Per Noste) empirisme nm, cf Ubaud Dicort : « empirisme » TdF empirista adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort) : « empiriste » (Per Noste) emplaçament : airal ocupat per quicòm o qualqu'un. emplaçar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : designar un emplaçament, « installer » (Per Noste). emplaçat, -ada : situat, -ada. emplajar (v. tr.) : butar cap a la plaja, cap al ribatge. emplajar (s') : s'encalar (s'ensablar sus la plaja) emplajat, -ada adj : « échoué sur la plage » (v. TdF jos ‘emplaja’) emplanada nf / emplanat (v. emplanat) : planada / esplanada, « surface unie » (v. TdF jos ‘emplanado’) ; espandida ; espandi. emplanar (v. tr.) : mandar, deslargar dins la plana ; cobrir la plana ; mandar un brave emplastre. emplanar (s') : anar dins la plana ; s'espandir / s'escampilhar ; s'aisar / s'espatar / s'espatarrar. emplanat nm, cf Ubaud Dicort : « étendue ; surface unie ; profondeur ; espace lointain » (Alibert) ; « firmament, immensité » (Brun Glossari Oc-Fr). emplantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, implanter, planter dans » TdF emplastraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui englue, qui empoisse, v. empegaire » (v. TdF) emplastrar (v. tr.) : aplicar quicòm que fa emplastre ; aplicar quicòm en mòde d'emplastre ; empegar /empegomir / envescar ; mandar un emplastre ; plastrar [v. plastre]. M'as emplastrada tota la taula ! emplastrar (s') : s'empegomir / s'envescar. emplastràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand emplâtre, vilain emplâtre, v. pegàs » (v. TdF) emplastrat, -ada : t. a. çaisús, « collé comme un emplâtre ; à qui l’on a mis un emplâtre ; englué, souffleté, ée » TdF jos ‘emplastra’. emplastratge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’engluer, d’embrener » TdF emplastre nm : medicament (R. IV, 173) extèrn que s'aplica sus la pèl ; persona malautissa ; persona emperida ; engautada / sofla / carpan ; « écusson d’une greffe » (v. TdF). Siás aquí coma un emplastre ! Se trapèt un brave emplastre. emplastricar (v. tr.) : frequentatiu d'emplastrar, « placarder, afficher, appliquer, en Rouergue, v. placardar » (v. TdF). emplastron nm, cf Ubaud Dicort : « petit emplâtre ; plastron » TdF emplec nm : carga / ofici. Lo plen emplec, cf Ubaud Dicort, le plein emploi. emplega nf, cf Ubaud Dicort : « emplette » (l. 139) emplegadament adv : implicitament. emplegament nm, cf Ubaud Dicort : « emplette » (l. 139) emplegar (v. tr.) : utilizar (t. a.) (v. Alibert); « envelopper, v. plegar ; piler ou empiler la brique crue » (v. TdF) emplegar (s') v pron : s'escometre / se consacrar a / s'avodar a ; « se rendre utile » (Alibert). emplegat, -ada adj e n : persona qu'a un ofici public. emplegaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit employé » TdF emplegonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, plier, envelopper » TdF emplenar (v. tr.) : emplir ; emprenhar / garnir / encénher. emplenar (s') : se comolar / s'emplir. empliment : accion de s'emplir, de s'emplenar. emplir (v. tr.) : emplenar (t. a.) emplir (s') : s'emplenar / se comolar. emplisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui emplit » TdF emplombadura : empèut / ensèrt. emplombar (v. tr.) : empeutar / ensertar, « épisser, entrelacer deux bouts de corde ; plomber, v. plombar » (v. TdF). emplum nm : blat o farina entre las mòlas d'un molin. (v. TdF ‘emplun’) emplumachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empanacher » TdF emplumar (v. tr.) : cobrir de plumas ; emplenar amb de plumas. emplumar (s') v pron : butar las plumas / se cobrir de plumas ; « se mettre au lit, en style plaisant » (Palay). emplumassar v, cf Ubaud Dicort : v. emplumar. (v. TdF ‘empluma’) empobolar (v. tr.) : provesir de merça marrida ; infestar d'èrbas marridas o de parasits. empobolar (s') : èsser envasit, -ida per quicòm (t. a.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|