empensat, -ada adj : apensamentit, -ida / laguiós, -osa.

empenta : governalh de batèu (batèl) o de radèu (radèl)

empentir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se repentir » TdF

empentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « repentant, ante » TdF

empepiar (v. tr.) : far venir piòt, -a (nèci, nècia)

empepiar (s') : venir piòt, -a (bèstia)

empepinar (s') : se despacientar.

emperaire 1, -airitz n : emperador, -rairitz.

emperaire 2 nm¨: « espadon, poisson de mer, v. peis-espasa » (v. TdF ‘emperaire’). (v. espadon)

emperant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « souverain, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

emperar (v. tr.) : regir / governar / comandar / regnar.

Orason emperada : orason obligatòria. (liturgia)

emperau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : trabalh d'un agricultor salariat après sa jornada normala.

emperesir (v. tr.) : donar la canha / far venir pigre / far venir fug-òbra

emperesir (s') : trapar la canha / venir fug-òbra, v. fug-òbra.

empergar (v. tr.) : metre sus una pèrga.

Empergar la salsissa.

empèri nm : accion d'emperar, de comandar ; autoritat d'un emperador ; estat somés a un emperador.

Far l'empèri : mestrejar.

Empèri n pr m, cf Ubaud Dicort : « t. des mariniers du Rhône, la rive gauche, c’est-à-dire le côté de la Provence » (v. TdF jos ‘empèri’). (v. reialme)

emperit, -ida adj e n : qu'a perdut son vam ; qu'a perduda sa vigor ; incapable, -a ; imbecil, -a ; insolvable, -a.

Aquel paure vièlh es vengut tot emperit.

emperlar / emperlejar (v. emperlejar) (v. tr.) : adornar amb de pèrlas.

emperlar (s') / emperlejar (s') : s'adornar amb de pèrlas.

emperlejar : v tr, « couvrir de perles, éparpiller comme des perles » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

emperlejat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus)

Emperlejats de lagremas urosas. (Max Roqueta)

empernar (v. tr.) : cofar / cargar una còfa.

empernar (s') : se cargar una còfa.

empèro adv, cf Ubaud Dicort (v. L. 139) : « c’est pourquoi, pour cela, cependant » TdF jos ‘emperçò’.

emperosinar (v. tr.) : enduire de pegarosina (resina) ; enquitranar « godronar » (l.p.)

emperrucar ~ perrucar v, cf Ubaud Dicort : v. perrucar.

empersonat, -ada : qu'a de prestança.

empertesir (v. tr.) : pèrdre / esmarrar / esgarar.

empés : substància per enregdesir una estòfa ; amidon ; granda consòuda. (Symphytum officinale)

empesa : pega de teisseire.

empesadura : estòfa empesada ; anar, aire, ton... empesats ; afectacion.

empesaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'empesa.

empesar (v. tr.) : amidonar.

empesatge : accion o resulta d'empesar.

empesolhar v : v. empesolhir.

empesolhinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de vermine, infester d’insectes » TdF ‘empesoulina’

empesolhir [ / empesolhar] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘empesouli’) / empesolhinar (v. empesolhinar) (v. tr.) : cobrir de pesolhs.

empesolhir (s') [ / empesolhar (s')] / empesolhinar (s') v pron : se cobrir de pesolhs.

empèstanarras adj e n, cf Ubaud Dicort : « punais, aise, puant, ante ; fanfaron, onne, fat » TdF ‘empèsto-narro’

empestar (v. tr. e intr.) : pudre / empudesinar / enfalenar.

empestelar (v. tr.) : embarrar a clau / clavar dedins.

empestelar (s') : se clavar dedins.

empestiferar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, communiquer la peste, infecter, maculer, souiller » TdF

empetardir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’empêtrer dans la bouse ou le crottin » TdF suppl

empetegar [veire empedegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : embarrassar ; entrepachar ; empachar.

empetegar [veire empedegar] (s') v pron : s'embarrassar ; s'entrepachar.

empetegat [veire empedegat], -ada adj : embarrassat, -ada (t.a.) ; entrepachat, -ada.

Se tròba empetegat dins un afar dobtós.

empetolar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’enivrer » (Brun Glossari Oc-Fr)

empetrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (arch.) cacheté avec de la cire ou de la pâte » (Vayssier)

Letra empetrada, lettre ainsi cachetée. (v.Vayssier)

empetroliar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, imprégner de pétrole » TdF

empèut : part que se lèva d'un arbre o d'un animal per l'empeutar sus una autra entalha ; emplombadura ; timon.

empeutadís nm, -issa : marca laissada per un empèut ; çò ajustat per un empèut.

empeutador , -doira adj : que pòt èsser empeutat, -ada.

empeutaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'empèuta.

empeutar 1 (v. tr.) : inserir una brota sus una branca o sus un tronc de biais que fagan pas qu'un ; inserir una porcion de pèl, d'òs o de carn dins una lesion de biais que fagan pas qu'un.

Empeutar un debàs : li tornar lo pè.

empeutar 2 nm : (accion d’empeutar 1), cf Ubaud Dicort.

empeutatge (abs. Dicort) : accion o resulta d'empeutar. (v. empeutar 2 e ensertatge)

empeuton nm : empèut pichon.

empicanhar : doblet de picanhar.

empicanhar (s') : doblet de se picanhar.

empicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, planter comme une pique » TdF

empifradura nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on empiffre ; voracité » TdF

empifrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empiffrer ; manger avidement » TdF

empifratge nm, cf Ubaud Dicort : « goinfrerie » (Brun Glossari Oc-Fr)

empigrir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre paresseux, v. apigrir, emperisir » (v. TdF)

empila : pièja / estançon / espigon / espicon (pal de sosten)

empilable, -bla : que pòt èsser empilat, -ada.

Cadièiras empilablas.

 

 

empilada : montet en forma de pila.

empilaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empila, qu'amonteta.

empilament : accion o resulta d'empilar.

Un empilament de libres que se pòt pas dire.

empilar (v. tr. e intr.) : metre un sus l'autre ; amontetar ; sosténer / espiconar.

empilar (s') : s'amontetar en forma de pila.

empilatge : accion o resulta d'empilar.

empilonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soutenir avec des piliers, entourer de piliers, étayer » TdF jos ‘empielouna’

empimentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, embaumer (vieux), v. embaumar » (v. TdF)

empimparrar (v. tr.) : enduire ; empegomir / envescar ; emplastrar ; passir ; adornar / parar.

empimparrar (s') : s'adornar / se parar ; s'emplastrar.

empimponar (v. tr.) (v. Alibert) : adornar amb pampres e rasims ; « dorlotter, caresser » TdF.

empimponar (s') : s'encigalar / se bandar.

empinhar (TdF ; abs. Dicort) (v. tr.) : engatjar / ipotecar (R. III, 550). (v. empenhar 2)

empintanar  (abs. Dicort) : frequentatiu de pintar e de se pintar.

empintarnar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v pron, barbouiller, enduire de boue, salir » (Carrasco)

empipar (v. tr.) : fiuletar / piuletar ; enganar.

Empipar d'aucelons.

empiponar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. empimponar (s’))

empiporlar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. empimponar (s’). (v. Alibert jos empimponar)

empiramidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, élever en forme de pyramide » (v. TdF)

empireu nm (v. Ubaud Dicort Errata web e Laus) : « t. littéraire, empyrée, v. cèl » (v. TdF ‘empirèio’)

empiric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « empirique » TdF

empiricament adv, cf Ubaud Dicort : « empiriquement » (Per Noste)

empirisme nm, cf Ubaud Dicort : « empirisme » TdF

empirista adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort) : « empiriste » (Per Noste)

emplaçament : airal ocupat per quicòm o qualqu'un.

emplaçar (v. tr.) (abs. Dicort  e TdF) : designar un emplaçament, « installer » (Per Noste).

emplaçat, -ada : situat, -ada.

emplajar (v. tr.) : butar cap a la plaja, cap al ribatge.

emplajar (s') : s'encalar (s'ensablar sus la plaja)

emplajat, -ada adj : « échoué sur la plage » (v. TdF jos ‘emplaja’)

emplanada nf / emplanat (v. emplanat) : planada / esplanada, « surface unie » (v. TdF jos ‘emplanado’) ; espandida ; espandi.

emplanar (v. tr.) : mandar, deslargar dins la plana ; cobrir la plana ; mandar un brave emplastre.

emplanar (s') : anar dins la plana ; s'espandir / s'escampilhar ; s'aisar / s'espatar / s'espatarrar.

emplanat nm, cf Ubaud Dicort : « étendue ; surface unie ; profondeur ; espace lointain » (Alibert) ; « firmament, immensité » (Brun Glossari Oc-Fr).

emplantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, implanter, planter dans » TdF

emplastraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui englue, qui empoisse, v. empegaire » (v. TdF)

emplastrar (v. tr.) : aplicar quicòm que fa emplastre ; aplicar quicòm en mòde d'emplastre ; empegar /empegomir / envescar ; mandar un emplastre ; plastrar [v. plastre].

M'as emplastrada tota la taula !

emplastrar (s') : s'empegomir / s'envescar.

emplastràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand emplâtre, vilain emplâtre, v. pegàs » (v. TdF)

emplastrat, -ada : t. a. çaisús, « collé comme un emplâtre ; à qui l’on a mis un emplâtre ; englué, souffleté, ée » TdF jos ‘emplastra’.

emplastratge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’engluer, d’embrener » TdF

emplastre nm : medicament (R. IV, 173) extèrn que s'aplica sus la pèl ; persona malautissa ; persona emperida ; engautada / sofla / carpan ; « écusson d’une greffe » (v. TdF).

Siás aquí coma un emplastre !

Se trapèt un brave emplastre.

emplastricar (v. tr.) : frequentatiu d'emplastrar, « placarder, afficher, appliquer, en Rouergue, v. placardar » (v. TdF).

emplastron nm, cf Ubaud Dicort : « petit emplâtre ; plastron » TdF

emplec nm : carga / ofici.

Lo plen emplec, cf Ubaud Dicort, le plein emploi.

emplega nf, cf Ubaud Dicort : « emplette » (l. 139)

emplegadament adv : implicitament.

emplegament nm, cf Ubaud Dicort : « emplette » (l. 139)

emplegar (v. tr.) : utilizar (t. a.) (v. Alibert); « envelopper, v. plegar ; piler ou empiler la brique crue » (v. TdF)

emplegar (s') v pron : s'escometre / se consacrar a / s'avodar a ; « se rendre utile » (Alibert).

emplegat, -ada adj e n : persona qu'a un ofici public.

emplegaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit employé » TdF

emplegonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, plier, envelopper » TdF

emplenar (v. tr.) : emplir ; emprenhar / garnir / encénher.

emplenar (s') : se comolar / s'emplir.

empliment : accion de s'emplir, de s'emplenar.

emplir (v. tr.) : emplenar (t. a.)

emplir (s') : s'emplenar / se comolar.

emplisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui emplit » TdF

emplombadura : empèut / ensèrt.

emplombar (v. tr.) : empeutar / ensertar, « épisser, entrelacer deux bouts de corde ; plomber, v. plombar » (v. TdF).

emplum nm : blat o farina entre las mòlas d'un molin. (v. TdF ‘emplun’)

emplumachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empanacher » TdF

emplumar (v. tr.) : cobrir de plumas ; emplenar amb de plumas.

emplumar (s') v pron : butar las plumas / se cobrir de plumas ; « se mettre au lit, en style plaisant » (Palay).

emplumassar v, cf Ubaud Dicort : v. emplumar. (v. TdF ‘empluma’)

empobolar (v. tr.) : provesir de merça marrida ; infestar d'èrbas marridas o de parasits.

empobolar (s') : èsser envasit, -ida per quicòm (t. a.)