empapilhonar (v. tr.) : embeguinar v. embeguinar.

empapilhonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « embéguiné, encapuchonné » (Vayssier)

empapilhotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner de papillotes, mettre en papillotes » TdF

empapolar (v. tr.) : frequentatiu d'empafar, « gorger de bouillie, empiffrer ; repaître de chimères ; envaser, embourber » TdF ‘empapoula’.

empapolar (s') v pron : « s’empiffrer ; s’embourber » TdF jos ‘empapoula’ ; se noirir de regardèla (v. Alibert).

empapussar (v. tr.) (abs. Dicort) : sailar / envolopar ; doblet d'empassar.

empaquetador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'empaqueta. (v. empaquetaire)

empaquetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui met en paquets ; emballeur » (Palay)

empaquetament (abs. Dicort) : accion o resulta d'empaquetar.

(v. empaquetatge)

empaquetar (v. tr.) : far un paquet ; far de paquets.

empaquetar (s') : s'emmantelar.

empaquetatge : accion o resulta d'empaquetar.

empara nf : paret / fortificacion ; barri ; cencha de nivols a l'asuèlh (v. TdF) ; doga / valat.

emparadisar (v. tr.) : metre en paradís.

emparadisar (s') : anar al paradís.

emparament nm, cf Ubaud Dicort : « protection ; réclamation, opposition ; usurpation, pillage ; donation » (L. 20)

emparança nf, cf Ubaud Dicort : « protection ; prétention, exigence » (L. 20)

emparar 1 (v. tr.) : gandir / aparar / defendre / protegir, « v. aparar plus usité ; apprendre, v. aprene » (v. TdF ‘empara 1’)

emparar (s') : s'apoderar ; s'apevar.

emparar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fuir, en parlant d’un vase ou d’un tonneau » (v. TdF ‘empara 2’)

emparatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. emparar 1)

emparaular v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, conclure un marché verbalement, faire des conventions verbales » (v. TdF)

emparaular (s’) v pron : « donner sa parole, s’engager ; s’appuyer sur parole » (Palay)

emparaulat, -ada : que parla plan e aisidament.

emparaulir (s') : se metre a barjacar / ... a parlar fòrça.

emparedar (v. tr.) : enrodar de parets (muralhas)

emparentar (v. tr.) : far venir parents.

emparentar (s') : venir parents.

empargar (v. tr.) : claure un tropèl dins un pargue.

Luna empargada : luna que fa pargue / luna negada.

empartir (s') : s'enanar.

empassaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : intrada de la gargamèla / ... de la garganta. (v. gargasson, tragidor)

empassar (v. tr.) : far engolir.

empassar (s') : engolir.

empastament : accion d'empastar o de s'empastar.

empastar (v. tr.) : noirir la polalha amb de papa v. papa ; empegar / envescar ; empetegar / empedegar.

empastar (s') : s'assadolar amb de pastas ; s'enfangar ; s'empetegar ; venir gras.

empastelar (v. tr. e intr.) : mudar en pasta ; pegar.

empasticar v, cf Ubaud Dicort : v. empastissar. (v. TdF jos ‘empastissa’)

empastifar (abs. Dicort) : doblet popular d'empastar.

empastissar (v. tr.) : pegar / empegomir / envescar.

empastissar (s') : venir pegós, -osa.

empatament nm, cf Ubaud Dicort : « t. de maçonnerie, empattement d’un mur, partie extérieure des fondations » TdF

empatia nf, cf Ubaud Dicort : « empathie » (Sèrras, Basic)

empatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « empathique » (v. çai sus)

empatolhar (v. tr.) : envolopar dins de farda vièlha ; empaquetar ; encapaironar ; embarrassar.

empatolhar (s') : s'encapaironar (s'envolopar lo cap)

empatronar (v. tr.) : donar / balhar / far patron de.

empatronar (s') : venir patron d'un ostal.

empatufar (v. tr.) : emmascar. v. patufa.

empaumada [ ~ empalmada, cf Ubaud Dicort] nf : còp donat amb la pauma de la man.

empaumaire [ ~ empalmaire], -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empauma.

empaumar [ ~ empalmar] (v. tr.) : prene dins la man ; prene una palma dins la man e la remandar ; mandar un emplastre ; s'apoderar de l'èime de q.q. ; v. jos empalmar.

empaumar [ ~ empalmar] (s') v pron : se conflar / s'encreire.

empaume [ ~ empalme] nm : emplastre, « soufflet sur la joue, coup » TdF.

empaurir (v. tr. e intr.) : far venir paure.

empaurir (s') : venir paure.

Un paure s'empaurís cada jorn un pauc mai.

empaurugar v, cf Ubaud Dicort : v. espaurugar. (v. TdF jos ‘espauruga’)

empausador : fòssa d'afachaire.

empausar 1 (v. tr.) : metre lo cuèr dins l'empausador ; tanar ; asagar (prene l'aiga dins las sabatas) ;

empausar 2 [veire impausar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : impausar ; depausar.

empausar (s') 3 (v. TdF jos ‘empausa’) : se pausar / far una pausa.

« empautar » : v. empeutar.

empautrar (v. tr.) : enfangar.

empautrar (s') : s'enfangar.

Lo tractor s'empautrèt dins un fangassàs.

empavalhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, arborer le pavillon, pavoiser » TdF

empavotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, endormir avec du pavot » TdF

« empe » nm : v. empés.

empebrar (v. tr.) : metre de pebre / pebrar.

empebrar (s') v pron : « se poivrer ; manger du poivre » ; trapar una malautiá vergonhabla, « v. emblescar (s’) ». (v. TdF jos ‘empebra’)

empebrinar (s') (abs. Dicort) : s'encolerir / se metre en colèra, « se mettre en colère » (Rapin). (v. pebrejar)

 

 

empecadar (s') : s'enfangar dins lo pecat.

empecadat, -ada : enfangat, -ada dins lo pecat.

empecolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de chasse, lacer, accoupler » TdF

empedegar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empêcher, embarrasser, empêtrer, impliquer ; enlacer, v. empachar, emborginar » (v. TdF). empedegar / empetegar : v. empetegar (non preconizat Dicort).

empedegar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’embarrasser, s’occuper, s’empêtrer, se surcharger » TdF jos ‘empetega’

empedegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « embarrassé dans les filets ou dans les affaires » TdF jos ‘empetega’

empedegós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « embarassant, ante, importun, une, fâcheux, euse » TdF

empediment nm, cf Ubaud Dicort : « empêchement, v. empachament plus usité » (v. TdF)

empedir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empêcher, empêtrer, entraver, embarrasser ; lasser, fatiguer, ennuyer » TdF

empedit, -ida adj : « empêché, embarrassé, ée ; irrésolu, ue ; prohibé, ée » TdF jos ‘empedi’

empega nf, cf Ubaud Dicort : « dessin fait au pochoir et accompagné du millésime, témoignant du passage de la ‘classe’ des jeunes de 18 ans offrant des aubades pour récolter un peu d’argent à dépenser pendant la fête » (ABCDaire… de la bouvine)

empegador : marca pel bestial lanut.

empegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empega quicòm.

empegament : accion o resulta d'empegar quicòm.

empeganta (plt.) : èrba de la cloca (Silene nutans); atrapa mosca (plt.) (Silene italica)

empegar (v. tr.) : metre un emplastre de pega v. pega ; pegar / empetegar / empedegar / envescar / trapar.

Aquela empega ! celle-là est drôle ! (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘empega’)

empegar (s') : se trapar / s'empetegar / s'envescar ; trapar una malautiá vergonhabla ; « se griser, s’enivrer, en style familier, v. enebriar (s') » (v. TdF jos ‘empega’).

empegolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empoisser, goudronner » TdF

empegomir (v. tr.) : far venir pegós, -osa / empegar / envescar.

empegomir (s') : venir pegós, -osa / s'empegar.

empegomit, -ida : negrós,-osa ; bochard,-a ; crassós,-osa.

empegontar (v. tr.) : far venir crassós, -osa.

empegosir (v. tr.) : far venir pegós, -osa.

empegosir (s') : venir pegós, -osa.

empeguir (v. tr.) : engrepesir.

empeilar (v. tr.) : clavar.

empeilar (s') : se clavar dedins.

empeirada : camin empeirat.

empeirament [empèirament] nm : accion o resulta d'empeirar.

empeirar / empeiregar (v. tr.) : cobrir amb de pèiras ; petrificar (mudar en pèira)

Camin empeirat.

Arbre empeirat : arbre petrificat.

empeissonar (v. tr.) : metre de peisses dins un riu.

empèita nf, cf Ubaud Dicort : « empêchement, difficulté, obstacle, entrave » TdF jos ‘empacho’

empeitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empêcher, embarrasser, entraver ; engager une clef ; embrouiller » TdF jos ‘empacha’

empejorament nm, cf Ubaud Dicort : « empirement » (Rapin)

empejorar (v. tr.) : far venir pièger

empejorar (s') : venir pièger.

empelada nf [ / empelal nm], (v. Ubaud Dicort e TdF) : sadol / gròs repais.

« empelar » 1  « empeltar » : v. empeutar.

empelar 2 (v. tr.) : engolir ; devorar / devorir.

empelhotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, envelopper d’un chiffon ; faire un pansement » (Carrasco)

empelissat, -ada : provesit d'una forradura.

empelotar (v. tr.) : metre en pelòta.

empelotar (s') : se metre en pelòta ; se repapilhar (en parlant d'una planta que la saba es empachada)

empena nf, cf Ubaud Dicort : « empenne » (Laus)

empenar 1 (v. tr.) : emplumar / garnir amb de plumas.

empenar (s') : s'emplumar / butar las plumas ;

empenar 2 (v. tr.) (Palay ; abs. Dicort) : far de pena ; metre en pena.

empenar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :  se metre en pena (v. TdF ‘empena (s’) 1’) ;

empenar (s’) 3 v pron, cf Ubaud Dicort : s'emmontanhar (montar a la pena (cima) d'una montanha) (v. TdF ‘empena (s’) 2’)

empenat, -ada : emplumat,-ada ; que se ten del tròç / entièr, -ièira ; en pena.

empenatge nm, cf Ubaud Dicort : « empennage » (Rapin)

empench, -a : p.p. de empénher / empénger, « poussé, lancé, excité, attisé, ée » TdF jos ‘empegne’.

Empench al trabalh : atissat al trabalh.

empencha [ / empenchada ] nf, cf Ubaud Dicort : butada / impulsion / brandida / secotida ; braçada de nada ; flòc d'escorsa ; alenada ; corrent (flux d'aiga) ; barra de pòrta cochièira ; còp de man (ajuda) (v. TdF jos ‘empenchado’) ; partida superiora del pè o de la sabata [v. empenha].

empenchar (v. tr.) : « pousser, v. empénher plus usité » TdF ; metre l'empencha a una sabata [v. empenhar].

empenha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « t. de cordonnier, empeigne ; viande filandreuse » TdF.  « empenha » (fr.) : v. empencha.

empenhar 1 v , cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre l’empeigne, frotter l’empeigne, ratisser » TdF.  « empenhar » (fr.) : v. empenchar ;

empenhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, engager, donner un gage » (v. Alibert)

empenheire, -eira [~ -eiritz] n : provocator, -tritz.

empénher / empénger [veire empénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : butar una pòrta sens la tampar ; empusar lo fuòc ; acometre ; encorar a mal far.

empénher / empénger [veire empénher] (s') v pron : s'afogar / s'atissar ; se lançar ; s'adonar.

empenhoradura nf (L. 139) (arc.) (abs. Dicort) : accion o resulta d'empenhorar.

empenhorar (v. tr. arc.) (L. 139) (abs. Dicort) : engatjar (metre en gatge). (v. empenhar 2)