|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
empapilhonar (v. tr.) : embeguinar v. embeguinar. empapilhonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « embéguiné,
encapuchonné » (Vayssier) empapilhotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, orner de papillotes, mettre en
papillotes » TdF empapolar (v. tr.) : frequentatiu d'empafar, « gorger de bouillie, empiffrer ; repaître de chimères ; envaser, embourber » TdF ‘empapoula’. empapolar (s') v pron : « s’empiffrer ; s’embourber » TdF jos ‘empapoula’ ; se noirir de regardèla (v. Alibert). empapussar (v. tr.) (abs. Dicort) : sailar / envolopar ; doblet d'empassar. empaquetador, -airitz
(abs. Dicort) :
persona qu'empaqueta. (v. empaquetaire) empaquetaire,
-aira n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui met en paquets ; emballeur » (Palay) empaquetament (abs. Dicort) : accion o resulta d'empaquetar. (v. empaquetatge) empaquetar (v. tr.) : far un paquet ; far de paquets. empaquetar (s') : s'emmantelar. empaquetatge : accion o resulta d'empaquetar. empara nf : paret / fortificacion ; barri ; cencha de nivols a l'asuèlh (v. TdF) ; doga / valat. emparadisar (v. tr.) : metre en paradís. emparadisar (s') : anar al paradís. emparament nm, cf Ubaud Dicort :
« protection ; réclamation, opposition ;
usurpation, pillage ; donation » (L. 20) emparança nf, cf Ubaud Dicort : « protection ;
prétention, exigence » (L.
20) emparar 1 (v. tr.) : gandir / aparar / defendre / protegir, « v. aparar plus usité ; apprendre, v. aprene » (v. TdF ‘empara 1’) emparar (s') : s'apoderar ; s'apevar. emparar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, fuir, en parlant d’un vase ou d’un
tonneau » (v. TdF ‘empara
2’) emparatge nm, cf Ubaud Dicort :
(v. emparar 1) emparaular v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, conclure un marché
verbalement, faire des conventions verbales » (v. TdF) emparaular (s’) v pron : « donner sa parole, s’engager ;
s’appuyer sur parole » (Palay) emparaulat, -ada : que parla plan e aisidament. emparaulir (s') : se metre a barjacar / ... a parlar fòrça. emparedar (v. tr.) : enrodar de parets (muralhas) emparentar (v. tr.) : far venir parents. emparentar (s') : venir parents. empargar (v. tr.) : claure un tropèl dins un pargue. Luna empargada : luna que fa pargue / luna negada. empartir (s') : s'enanar. empassaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF)
: intrada de la gargamèla / ... de la garganta. (v. gargasson,
tragidor) empassar (v. tr.) : far engolir. empassar (s') : engolir. empastament : accion d'empastar o de s'empastar. empastar (v. tr.) : noirir la polalha amb de papa v. papa ; empegar / envescar ; empetegar / empedegar. empastar (s') : s'assadolar amb de pastas ; s'enfangar ; s'empetegar ; venir gras. empastelar (v. tr. e intr.) : mudar en pasta ; pegar. empasticar v, cf Ubaud Dicort :
v. empastissar. (v. TdF jos ‘empastissa’) empastifar (abs. Dicort) : doblet popular d'empastar. empastissar (v. tr.) : pegar / empegomir / envescar. empastissar (s') : venir pegós, -osa. empatament nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de maçonnerie, empattement d’un mur,
partie extérieure des fondations » TdF empatia nf, cf Ubaud Dicort :
« empathie » (Sèrras, Basic) empatic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« empathique » (v. çai sus) empatolhar (v. tr.) : envolopar dins de farda vièlha ; empaquetar ; encapaironar ; embarrassar. empatolhar (s') : s'encapaironar (s'envolopar lo cap) empatronar (v. tr.) : donar / balhar / far patron de. empatronar (s') : venir patron d'un ostal. empatufar (v. tr.) : emmascar. v. patufa. empaumada [ ~ empalmada, cf Ubaud Dicort] nf : còp donat amb la pauma de la man. empaumaire [ ~ empalmaire], -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empauma. empaumar [ ~ empalmar] (v. tr.) : prene dins la man ;
prene una palma dins la man e la remandar ; mandar un emplastre ; s'apoderar
de l'èime de q.q. ; v. jos empalmar. empaumar [ ~ empalmar] (s') v pron : se conflar / s'encreire. empaume [ ~ empalme] nm : emplastre, « soufflet sur la joue, coup » TdF. empaurir (v. tr. e intr.) : far venir paure. empaurir (s') : venir paure. Un paure s'empaurís cada jorn un pauc mai. empaurugar v, cf Ubaud Dicort :
v. espaurugar. (v. TdF jos ‘espauruga’) empausador : fòssa d'afachaire. empausar 1 (v. tr.) : metre lo cuèr dins l'empausador ; tanar ; asagar (prene l'aiga dins las sabatas) ; empausar 2 [veire impausar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : impausar ; depausar. empausar (s') 3 (v. TdF jos ‘empausa’) : se pausar / far una pausa. « empautar » : v. empeutar. empautrar (v. tr.) : enfangar. empautrar (s') : s'enfangar. Lo tractor s'empautrèt dins un fangassàs. empavalhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, arborer le pavillon, pavoiser » TdF empavotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, endormir avec du pavot » TdF « empe » nm : v. empés. empebrar (v. tr.) : metre de pebre / pebrar. empebrar (s') v pron : « se poivrer ; manger du poivre » ; trapar una malautiá vergonhabla, « v. emblescar (s’) ». (v. TdF jos ‘empebra’) empebrinar (s') (abs. Dicort) : s'encolerir / se
metre en colèra, « se mettre en
colère »
(Rapin). (v. pebrejar) |
|
empecadar (s') : s'enfangar dins lo pecat. empecadat, -ada : enfangat, -ada dins lo pecat. empecolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de chasse, lacer, accoupler » TdF’ empedegar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empêcher,
embarrasser, empêtrer, impliquer ; enlacer, v. empachar, emborginar » (v. TdF). empedegar / empetegar : v. empetegar (non preconizat Dicort). empedegar
(s’) v
pron, cf Ubaud Dicort : « s’embarrasser,
s’occuper, s’empêtrer, se surcharger » TdF jos ‘empetega’ empedegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« embarrassé dans les filets ou dans les
affaires » TdF jos
‘empetega’ empedegós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« embarassant, ante, importun, une, fâcheux,
euse » TdF empediment nm, cf Ubaud Dicort :
« empêchement, v. empachament plus
usité » (v. TdF) empedir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empêcher, empêtrer, entraver,
embarrasser ; lasser, fatiguer, ennuyer » TdF empedit, -ida adj :
« empêché, embarrassé, ée ;
irrésolu, ue ; prohibé, ée » TdF jos ‘empedi’ empega nf, cf Ubaud Dicort :
« dessin fait au pochoir et accompagné du millésime,
témoignant
du passage de la ‘classe’ des jeunes de 18 ans offrant des
aubades pour récolter un peu d’argent à dépenser
pendant la fête » (ABCDaire… de la bouvine) empegador : marca pel bestial lanut. empegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'empega quicòm. empegament : accion o resulta d'empegar
quicòm. empeganta (plt.) : èrba de la cloca (Silene nutans); atrapa mosca (plt.) (Silene italica) empegar (v. tr.) : metre un emplastre de pega v. pega ; pegar / empetegar / empedegar / envescar / trapar. Aquela
empega ! celle-là est
drôle ! (v. Ubaud
Dicort e TdF jos ‘empega’) empegar (s') : se trapar / s'empetegar / s'envescar ; trapar una malautiá vergonhabla ; « se griser, s’enivrer, en style familier, v. enebriar (s') » (v. TdF jos ‘empega’). empegolar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empoisser, goudronner » TdF empegomir (v. tr.) : far venir pegós, -osa / empegar / envescar. empegomir (s') : venir pegós, -osa / s'empegar. empegomit, -ida : negrós,-osa ; bochard,-a ; crassós,-osa. empegontar (v. tr.) : far venir crassós, -osa. empegosir (v. tr.) : far venir pegós, -osa. empegosir (s') : venir pegós, -osa. empeguir (v. tr.) : engrepesir. empeilar (v. tr.) : clavar. empeilar (s') : se clavar dedins. empeirada : camin empeirat. empeirament [empèirament] nm : accion o resulta d'empeirar. empeirar / empeiregar (v. tr.) : cobrir amb de pèiras ; petrificar (mudar en pèira) Camin empeirat. Arbre empeirat : arbre petrificat. empeissonar (v. tr.) : metre de peisses dins un riu. empèita nf, cf Ubaud Dicort :
« empêchement, difficulté, obstacle,
entrave » TdF jos
‘empacho’ empeitar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empêcher, embarrasser,
entraver ; engager une clef ; embrouiller » TdF jos ‘empacha’ empejorament nm, cf Ubaud Dicort :
« empirement » (Rapin) empejorar (v. tr.) : far venir pièger empejorar (s') : venir pièger. empelada nf [
/ empelal nm], (v. Ubaud Dicort e TdF) : sadol /
gròs repais. « empelar
» 1 « empeltar » : v. empeutar. empelar 2 (v. tr.) : engolir ; devorar / devorir. empelhotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, envelopper d’un chiffon ; faire
un pansement » (Carrasco) empelissat, -ada : provesit d'una forradura. empelotar (v. tr.) : metre en pelòta. empelotar (s') : se metre en pelòta ; se repapilhar (en parlant d'una planta que la saba es empachada) empena nf, cf Ubaud Dicort :
« empenne » (Laus) empenar 1 (v. tr.) : emplumar / garnir amb de plumas. empenar (s') : s'emplumar / butar las plumas ; empenar 2 (v. tr.) (Palay ; abs. Dicort) : far de pena ; metre en pena. empenar
(s’) v pron,
cf Ubaud Dicort :
se metre en pena (v. TdF ‘empena (s’) 1’) ; empenar
(s’) 3 v pron,
cf Ubaud Dicort : s'emmontanhar (montar a la pena (cima)
d'una montanha) (v. TdF ‘empena
(s’) 2’) empenat, -ada : emplumat,-ada ; que se ten del tròç / entièr, -ièira ; en pena. empenatge nm, cf Ubaud Dicort :
« empennage » (Rapin) empench, -a : p.p. de empénher / empénger, « poussé, lancé, excité, attisé, ée » TdF jos ‘empegne’. Empench al trabalh : atissat al trabalh. empencha [ / empenchada ] nf, cf Ubaud Dicort : butada / impulsion / brandida / secotida ; braçada de nada ; flòc d'escorsa ; alenada ; corrent (flux d'aiga) ; barra de pòrta cochièira ; còp de man (ajuda) (v. TdF jos ‘empenchado’) ; partida superiora del pè o de la sabata [v. empenha]. empenchar (v. tr.) : « pousser, v. empénher plus usité » TdF ; metre l'empencha a una sabata [v. empenhar]. empenha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « t. de cordonnier, empeigne ; viande filandreuse » TdF. « empenha » (fr.) : v. empencha. empenhar 1
v , cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre l’empeigne, frotter
l’empeigne, ratisser » TdF. « empenhar »
(fr.) : v. empenchar ; empenhar 2
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, engager, donner
un gage » (v. Alibert) empenheire, -eira [~ -eiritz] n : provocator, -tritz. empénher / empénger [veire empénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : butar una pòrta sens la tampar ; empusar lo fuòc ; acometre ; encorar a mal far. empénher / empénger [veire empénher] (s') v pron : s'afogar / s'atissar ; se lançar ; s'adonar. empenhoradura nf (L. 139) (arc.) (abs. Dicort) : accion o resulta d'empenhorar. empenhorar (v. tr. arc.) (L. 139) (abs. Dicort)
: engatjar (metre en
gatge). (v. empenhar
2) |
|
|
|
|
|
|