|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
emodilucion : augment de la quantitat d'aiga del plasmà sanguin, sens augment de las substàncias en solucion ni mai dels globilhons. emodinamica : estudi de las leis de la circulacion del sang dins los vaissèls. emofil, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « hémophile » (Laus) emofilia : tendéncia a l'emorragia. emofilic, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) :
relatiu a l'emofilia ; que
patís d'emofilia (v. emofil). emoftalmia : escampament de sang dins l'uèlh. emoglobina : matèria coloranta dels globilhons roges del sang. emograma nm, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) hémogramme » emolesir (v. tr.) (R. IV, 248) (abs. Dicort) : amolir / far venir mòl. emolesir (s') (abs. Dicort) : s'amolir / venir mòl. emolient 1, -a adj : qu'atuda una inflamacion. emolient 2 nm : substància qu'a la proprietat d'emolesir, d'atudar una inflamacion. emolisi (f.) : destruccion dels globilhons roges. emologar (v. tr.) (R. IV, 101) (abs. Dicort) : autenticar. (v. omologar) emologat, -ada (abs. Dicort) : autenticat, -ada. (v. omologat) emolument (R. IV, 247) : retribucion d'un emplegat. emondar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, émonder, tailler les branches,
épointer, émousser, écourter, v. rebrondar ;
couper les cheveux fort courts, bretauder, essoriller, v. ronhar ;
nettoyer les grains, v. mondar plus usité »
(v. TdF jos ‘emouna’) emondadura(s ?) nf (pl ?), cf
Ubaud Dicort :
« émondes, criblures, v. rebrondilhas » (v. TdF) emopatia : tota malautiá del sang. emoptisi nf, cf Ubaud Dicort :
« hémoptysie » (Rapin) emoptisia (abs. Dicort) : expectoracion de sang que ven dels paumons. (v. emoptisi) emoptisic, -a : paumonista (m. e f.) (l.p.) /
tuberculós, -osa. emorragia : flux de sang pro important. emorragic, -a : relatiu, -iva a una emorragia. emorroïda nf, cf Ubaud Dicort :
« hémorroïde » (Rapin).
(v. emorroïdas) emorroïdas (f. plur.) (R. III, 114) : morenas. emorroïdal, -a : relatiu, -iva a las emorroïdas. emostasia [emostàsia] nf : operacion
per arrestar una emorragia. emostatic, -a : relatiu, -iva a una emostasia. emotiu, -iva adj e n : que patís d'emotivitat (que s'abandona tròp a l'emocion) emotivitat nf : estat de q.q. qu'es tròp emotiu. « empabolar » : v. empobolar. empacar (v. tr.) : far intrar per fòrça ; ensacar ; cachar / quichar / atapir / somsir (far venir pus compacte) empacar (s') : s'ensacar ; s'amolonar ; venir pus compacte. empach nm / empacha nf / empachador (v. empachador) : obstacle. Portar /
donar / faire empach, empêcher,
incommoder ; nuire à la pêche, embarrasser les
pêcheurs » (v. TdF jos ‘empache’) empacha-camin (v. p. 20, I°, a) [empachacamin nm] / empacha-sarralhas (v. empachasarralhas) : « chose qui embarrasse le chemin ; personne gênante » TdF ‘empacho-camin’, enrambolhaire, -a ; embarrassaire, -a ; rival. empachacar / empachocar [los 2, veire empachegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : empetegar. empachador, -doira n, cf Ubaud Dicort : « ce qui empêche, obstacle »
TdF empachaire,-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui empêche » TdF empachament : obstacle. empachar (v. tr.) : far obstacle / entravar / embarrassar ; « engager une clef ; embrouiller » TdF. Empacha pas que... : rèsta pas mens que... empachar (s') v pron : se far obstacle un a l'autre ; s'enrambolhar ; « se mêler d’une affaire ; s’abstenir ». (v. TdF jos ‘empacha’) empachasarralhas nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) :
« (qui mêle les
serrures) brouillon, fâcheux » (v. TdF ‘empacho-sarraio’) empachat, -ada : embarrassat, -ada / entravat, -ada. (v. TdF jos ‘empacha’) Femna empachada : femna qu'espèra / femna prens. empachatiu, -iva : qu'embarrassa ; que fa obstacle. empachegar
v, cf Ubaud Dicort : v empedegar. (v. TdF jos ‘empedega’) empachièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nm, embarras,
obstacle ; opposant, rival,
importun » TdF empachorlós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « embrouillé,
ée, difficile » (v. TdF) empachós, -osa : qu'embarrassa ; que fa obstacle. empachugar [veire empachegar,
cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : empetegar / embaranhar. empachum nm, cf Ubaud Dicort :
« tout ce qui empêche, chose ou personne
gênante » TdF empafar (v. tr.) : embucar / empapolar / assadolar ; tocar / empegar amb un gèt de quicòm. empafar (s') : s'embucar / manjar, manja que manjaràs ; se conflar (s. f.) S'empafèt d'un biais vergonhable. S'empafa coma un piòt. empagesir (v. tr.): far revertar un pagés (v. pagés). Son vestit l'empagesís. empagesir (s') :
revertar un pagés ; venir pagés. empaïsanir (s') (Alibert) [ ~ empaïsanar (s’) (TdF)] v pron : se far païsan / venir païsan ; « s’habiller en paysan » TdF ’empaïsana’. empaïsanit, -ida [ ~ empaïsanat, -ada] adj (v. çai sus) : vengut païsan ; venguda païsana. |
|
empaisselador, -doira adj : que deu èsser ramat, -ada / que cal provesir d'un tutor (en parlant de plantas) empaisselar (v. tr.) : ramar / provesir d'un tutor ; espintar un paissèl al pè d'una soca. empaisselat, ada : t. a. çaisús. empaita : embarràs / obstacle. empaitar (v. tr.) : embarrassar / entravar / far obstacle / empetegar / empedegar. empalaficar v, cf Ubaud Dicort :
v. palaficar. (v. TdF jos ‘palafica’) empalament : accion o resulta d'empalar o de s'empalar. empalanquir (v. tr.) (abs. Dicort) : metre sus un pavés. v. pavés. empalanquit,
-ida adj, cf Ubaud Dicort : « mis sur le pavois, dans le vers
suivant... » (v. TdF) empalar 1 (v. tr.) : prene amb una pala ; metre sus la pala ; empalar 2 (v. tr.) : enrodar de pals ; espiconar amb de pals ; metre la barra del truèlh dins l'uèlh de la vitz ; transforar (traversar de part en part) amb un pal. empalar (s') : s'espintar sus un pal. empalason nf : relaisset de pèira davant la boca d'un forn ; cima de barra del truèlh que s'empusa dins l'uèlh de la vitz. Apèva la pala sus l'empalason abans d'enfornar. empaletar / empaligotar (v. tr.) : empaisselar. v. pus naut. empalh : palha menuda. empalhaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'empalha de cadièiras ; persona que butava las garbas dins la maquina de batre ; persona qu'empalha de bèstias. empalhar (v. tr.) : apalhar (aprestar lo jaç del bestial) ; garnir amb de palha ; cobrir amb de palha ; (arc.) butar las garbas dins la maquina de batre. (v. TdF ‘empaia’) empalhar (s') : se jaire dins la palha ; s'anar jaire (t. a) empalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« empaillé, ée » TdF jos ‘empaia’ empalhatge : accion d'empalhar o de reempalhar ( t. a.) empalhetar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, se
bastinguer » TdF ‘empaieta’ empalhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « bastingué,
ée » TdF jos
‘empaieta’ empalhosir (v. tr.) : emplenar de palhusses (festucs de palha) empalhosir (s') : s'emplenar lo pel de palhusses ; s'alimenar dins de palha / s'espalhassar. empaliar (L. 138) v :
v. empalliar, v. Ubaud Dicort Errata web.. empaligotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr,
échalasser la vigne, v. carassonar, empaisselar » (v. TdF). ( v. empaletar) empalissar (v. tr.) : enrodar de pals. empalissonament nm, cf Ubaud Dicort : « échalassement » TdF empalissonar (v. tr.) : empaisselar (espintar de paissèls) empalliar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, tendre d’étoffes,
de tapis » (v. L. 138) (v. pali) empalm (abs. Dicort) : palm v. palm. empalmada nf , cf
Ubaud Dicort : v. empaumada. empalmaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. empaumaire. empalmar [ ~ empaumar]
(v. tr.) : plombar / emplombar (unir dos caps de còrda en teissent los
fils de l'un amb los de l'autre),
« épisser » (Alibert) ; v. jos empaumar. empalmar (s’)
v
pron : v. empaumar (s’) empalme nm, cf Ubaud Dicort :
v.
empaume. empalsar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : empalar (traversar de part en part amb un pal) empalsar (s') : s'empalar. empalunar (v. tr.) : menar dins un palun, v. palun ; « pousser dans un bourbier » TdF. Empalunar
una manada, pousser un troupeau de
bœufs dans les marécages. (v. TdF) empalunar (s') : se fòraviar dins un palun, « s’enfoncer dans les marais » ; se mudar en palun. (v. TdF jos ‘empaluna’) Lo nòstre sanhàs s'empaluna de mai en mai. empampanar (s') : se cobrir de pampes. Las trufas s'empapanan : aurem de vianda. empanar : metre lo gran dins la tremuèja per lo mòlre. empanèla : ancora pichona que fa pròdol a la gròssa. empanelar (v. tr.) : enganar ; espintar l'ancora pichona abans d'espintar la gròssa. empanelar (s') : s'enganar. empanelatge : assemblatge de doas ancoras. empanir (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) : envelar / desgetar. empanir (s') (TdF ; abs. Dicort) : se desgetar. v. desgetar. empanit, -ida adj (TdF ; abs. Dicort) : guèrlhe, -a / gòbi, -a / desbigossat / desgetat,-ada ; tacat, -ada (en parlant d'un veire, d'un miralh...) Aquel miralh val pas res pus, qu'es tot empanit. empanon nm : tèrme tecnic de fustièr de marina « t. de charpentier, empannon, chevron assemblé dans un arêtier ; t. de charretier, extrémités postérieures du brancard d’une charrette » (v. TdF) « empanselar » : v. paisselar e empaisselar, cf Ubaud Dicort. empantenar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e TdF) : trapar amb un filat [v. pantena]
; embarrassar (s.f.) empantenir v, cf Ubaud Dicort :
v. empantenar. (v. Sèrras-Ess.) empantolhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « étalé,
ée » (Brun Glossari
Oc-Fr) empapachar (abs. Dicort) / enfafachar (v. tr.) : emplenar lo papach / embucar / embocar. empapachar (s’) (abs. Dicort) / enfafachar (s') : s'emplenar lo papach. empapar (v. tr.) : empafar amb de papa. v. papa. Soi empapat : ai la boca espessa (s.f.) empapieirar (v. tr.) : envolopar dins de papièr. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|