emodilucion : augment de la quantitat d'aiga del plasmà sanguin, sens augment de las substàncias en solucion ni mai dels globilhons.

emodinamica : estudi de las leis de la circulacion del sang dins los vaissèls.

emofil, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « hémophile » (Laus)

emofilia : tendéncia a l'emorragia.

emofilic, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu a l'emofilia ; que patís d'emofilia (v. emofil).

emoftalmia : escampament de sang dins l'uèlh.

emoglobina : matèria coloranta dels globilhons roges del sang.

emograma nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hémogramme »

emolesir (v. tr.) (R. IV, 248) (abs. Dicort) : amolir / far venir mòl.

emolesir (s') (abs. Dicort) : s'amolir / venir mòl.

emolient 1, -a adj : qu'atuda una inflamacion.

emolient 2 nm : substància qu'a la proprietat d'emolesir, d'atudar una inflamacion.

emolisi (f.) : destruccion dels globilhons roges.

emologar (v. tr.) (R. IV, 101) (abs. Dicort) : autenticar. (v. omologar)

emologat, -ada (abs. Dicort) : autenticat, -ada. (v. omologat)

emolument (R. IV, 247) : retribucion d'un emplegat.

emondar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, émonder, tailler les branches, épointer, émousser, écourter, v. rebrondar ; couper les cheveux fort courts, bretauder, essoriller, v. ronhar ; nettoyer les grains, v. mondar plus usité » (v. TdF jos ‘emouna’)

emondadura(s ?) nf (pl ?), cf Ubaud Dicort : « émondes, criblures, v. rebrondilhas » (v. TdF)

emopatia : tota malautiá del sang.

emoptisi nf, cf Ubaud Dicort : « hémoptysie » (Rapin)

emoptisia (abs. Dicort) : expectoracion de sang que ven dels paumons. (v. emoptisi)

emoptisic, -a : paumonista (m. e f.) (l.p.) / tuberculós, -osa.

emorragia : flux de sang pro important.

emorragic, -a : relatiu, -iva a una emorragia.

emorroïda nf, cf Ubaud Dicort : « hémorroïde » (Rapin). (v. emorroïdas)

emorroïdas (f. plur.) (R. III, 114) : morenas.

emorroïdal, -a : relatiu, -iva a las emorroïdas.

emostasia [emostàsia] nf : operacion per arrestar una emorragia.

emostatic, -a : relatiu, -iva a una emostasia.

emotiu, -iva adj e n : que patís d'emotivitat (que s'abandona tròp a l'emocion)

emotivitat nf : estat de q.q. qu'es tròp emotiu.

« empabolar » : v. empobolar.

empacar (v. tr.) : far intrar per fòrça ; ensacar ; cachar / quichar / atapir / somsir (far venir pus compacte)

empacar (s') : s'ensacar ; s'amolonar ; venir pus compacte.

empach nm / empacha nf / empachador (v. empachador) : obstacle.

Portar / donar / faire empach, empêcher, incommoder ; nuire à la pêche, embarrasser les pêcheurs » (v. TdF jos ‘empache’)

empacha-camin (v. p. 20, I°, a) [empachacamin nm] / empacha-sarralhas (v. empachasarralhas) : « chose qui embarrasse le chemin ; personne gênante » TdF ‘empacho-camin’, enrambolhaire, -a ; embarrassaire, -a ; rival.

empachacar / empachocar [los 2, veire empachegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : empetegar.

empachador, -doira n, cf Ubaud Dicort : « ce qui empêche, obstacle » TdF

empachaire,-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui empêche » TdF

empachament : obstacle.

empachar (v. tr.) : far obstacle / entravar / embarrassar ; « engager une clef ; embrouiller » TdF.

Empacha pas que... : rèsta pas mens que...

empachar (s') v pron : se far obstacle un a l'autre ; s'enrambolhar ; « se mêler d’une affaire ; s’abstenir ». (v. TdF jos ‘empacha’)

empachasarralhas nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « (qui mêle les serrures) brouillon, fâcheux » (v. TdF ‘empacho-sarraio’)

empachat, -ada : embarrassat, -ada / entravat, -ada. (v. TdF jos ‘empacha’)

Femna empachada : femna qu'espèra / femna prens.

empachatiu, -iva : qu'embarrassa ; que fa obstacle.

empachegar v, cf Ubaud Dicort : v empedegar. (v. TdF jos ‘empedega’)

empachièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nm, embarras, obstacle ; opposant, rival, importun » TdF

empachorlós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « embrouillé, ée, difficile » (v. TdF)

empachós, -osa : qu'embarrassa ; que fa obstacle.

empachugar [veire empachegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : empetegar / embaranhar.

empachum nm, cf Ubaud Dicort : « tout ce qui empêche, chose ou personne gênante » TdF

empafar (v. tr.) : embucar / empapolar / assadolar ; tocar / empegar amb un gèt de quicòm.

empafar (s') : s'embucar / manjar, manja que manjaràs ; se conflar (s. f.)

S'empafèt d'un biais vergonhable.

S'empafa coma un piòt.

empagesir (v. tr.): far revertar un pagés (v. pagés).

Son vestit l'empagesís.

empagesir (s') : revertar un pagés ; venir pagés.

empaïsanir (s') (Alibert) [ ~ empaïsanar (s’) (TdF)] v pron : se far païsan / venir païsan ; « s’habiller en paysan » TdF ’empaïsana’.

empaïsanit, -ida [ ~ empaïsanat, -ada] adj (v. çai sus) : vengut païsan ; venguda païsana.

 

 

 

empaisselador, -doira adj : que deu èsser ramat, -ada / que cal provesir d'un tutor (en parlant de plantas)

empaisselar (v. tr.) : ramar / provesir d'un tutor ; espintar un paissèl al pè d'una soca.

empaisselat, ada : t. a. çaisús.

empaita : embarràs / obstacle.

empaitar (v. tr.) : embarrassar / entravar / far obstacle / empetegar / empedegar.

empalaficar v, cf Ubaud Dicort : v. palaficar. (v. TdF jos ‘palafica’)

empalament : accion o resulta d'empalar o de s'empalar.

empalanquir (v. tr.) (abs. Dicort) : metre sus un pavés. v. pavés.

empalanquit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « mis sur le pavois, dans le vers suivant... » (v. TdF)

empalar 1 (v. tr.) : prene amb una pala ; metre sus la pala ;

empalar 2 (v. tr.) : enrodar de pals ; espiconar amb de pals ; metre la barra del truèlh dins l'uèlh de la vitz ; transforar (traversar de part en part) amb un pal.

empalar (s') : s'espintar sus un pal.

empalason nf : relaisset de pèira davant la boca d'un forn ; cima de barra del truèlh que s'empusa dins l'uèlh de la vitz.

Apèva la pala sus l'empalason abans d'enfornar.

empaletar / empaligotar (v. tr.) : empaisselar. v. pus naut.

empalh : palha menuda.

empalhaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'empalha de cadièiras ; persona que butava las garbas dins la maquina de batre ; persona qu'empalha de bèstias.

empalhar (v. tr.) : apalhar (aprestar lo jaç del bestial) ; garnir amb de palha ; cobrir amb de palha ; (arc.) butar las garbas dins la maquina de batre. (v. TdF ‘empaia’)

empalhar (s') : se jaire dins la palha ; s'anar jaire (t. a)

empalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « empaillé, ée » TdF jos ‘empaia’

empalhatge : accion d'empalhar o de reempalhar ( t. a.)

empalhetar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, se bastinguer » TdF ‘empaieta’

empalhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « bastingué, ée » TdF jos ‘empaieta’

empalhosir (v. tr.) : emplenar de palhusses (festucs de palha)

empalhosir (s') : s'emplenar lo pel de palhusses ; s'alimenar dins de palha / s'espalhassar.

empaliar (L. 138) : v. empalliar, v. Ubaud Dicort Errata web..

empaligotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, échalasser la vigne, v. carassonar, empaisselar » (v. TdF). ( v. empaletar)

empalissar (v. tr.) : enrodar de pals.

empalissonament nm, cf Ubaud Dicort : « échalassement » TdF

empalissonar (v. tr.) : empaisselar (espintar de paissèls)

empalliar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, tendre d’étoffes, de tapis » (v. L. 138) (v. pali)

empalm (abs. Dicort) : palm v. palm.

empalmada nf , cf Ubaud Dicort : v. empaumada.

empalmaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. empaumaire.

empalmar [ ~ empaumar] (v. tr.) : plombar / emplombar (unir dos caps de còrda en teissent los fils de l'un amb los de l'autre), « épisser » (Alibert) ; v. jos empaumar.

empalmar (s’) v pron : v. empaumar (s’)

empalme nm, cf Ubaud Dicort : v. empaume.

empalsar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : empalar (traversar de part en part amb un pal)

empalsar (s') : s'empalar.

empalunar (v. tr.) : menar dins un palun, v. palun ; « pousser dans un bourbier » TdF.

Empalunar una manada, pousser un troupeau de bœufs dans les marécages. (v. TdF)

empalunar (s') : se fòraviar dins un palun, « s’enfoncer dans les marais » ; se mudar en palun. (v. TdF jos ‘empaluna’)

Lo nòstre sanhàs s'empaluna de mai en mai.

empampanar (s') : se cobrir de pampes.

Las trufas s'empapanan : aurem de vianda.

empanar : metre lo gran dins la tremuèja per lo mòlre.

empanèla : ancora pichona que fa pròdol a la gròssa.

empanelar (v. tr.) : enganar ; espintar l'ancora pichona abans d'espintar la gròssa.

empanelar (s') : s'enganar.

empanelatge : assemblatge de doas ancoras.

empanir (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) : envelar / desgetar.

empanir (s') (TdF ; abs. Dicort) : se desgetar. v. desgetar.

empanit, -ida adj (TdF ; abs. Dicort) : guèrlhe, -a / gòbi, -a / desbigossat / desgetat,-ada ; tacat, -ada (en parlant d'un veire, d'un miralh...)

Aquel miralh val pas res pus, qu'es tot empanit.

empanon nm : tèrme tecnic de fustièr de marina « t. de charpentier, empannon, chevron assemblé dans un arêtier ; t. de charretier, extrémités postérieures du brancard d’une charrette » (v. TdF)

« empanselar » : v. paisselar e empaisselar, cf Ubaud Dicort.

empantenar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : trapar amb un filat [v. pantena] ; embarrassar (s.f.)

empantenir v, cf Ubaud Dicort : v. empantenar. (v. Sèrras-Ess.)

empantolhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « étalé, ée » (Brun Glossari Oc-Fr)

empapachar (abs. Dicort) / enfafachar (v. tr.) : emplenar lo papach / embucar / embocar.

empapachar (s’) (abs. Dicort) / enfafachar (s') : s'emplenar lo papach.

empapar (v. tr.) : empafar amb de papa. v. papa.

Soi empapat : ai la boca espessa (s.f.)

empapieirar (v. tr.) : envolopar dins de papièr.