embucar [veire embocar, cf Ubaud Dicort] / embocar (v. tr.) : empafar (far manjar per fòrça)

Embucar los rits o las aucas.

embucar / embocar (s') v pron : s'empafar (manjar, manja que manjaràs)

embucat [veire embocat], -ada / embocat -ada : empafat, -ada.

embufada : resulta de se saber mal de quicòm.

embufar / embufecar  (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bufar ; avidar lo fuòc / empurar / empusar ; entaïnar / amaliciar / irritar.

embufar (s') / embufecar (s') (v. Alibert) : s'entaïnar / s'amaliciar /  s'irritar / se saber mal de quicòm.

Qué t'embufas aital ? Apàsia-te !

S'embufa totjorn per patin-patan-pas res.

embufelar (abs. Dicort ; v. embuferlar ) : v. embuforlar (non preconizat Dicort).

embuferlar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ensorceler, v. emmascar » (v. TdF)

embuforlar [veire embuferlar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : getar un sòrt / emmascar / embrueissar.

embuforlat [embuferlat], -ada adj : emmascat, -ada.

embugadar (v. tr.) : metre lo linge dins lo bugador.

embugar (v. tr.) : embegurar / embeure ; absorbir ; abeurar / far beure ; far absorbir.

Embugar una fustalha.

embugar (s') v pron : s'embegurar / s'embeure ; « boire outre mesure, se soûler » TdF jos ‘embuga’.

embugat, -ada : embegut, -uda.

embugatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de combuger » TdF

embuglar (v. tr.) : ensordar (far venir sord)

embulhar [veire embolhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : embolhar. v. pus naut.

embulhar [veire embolhar] (s') v pron : s'embolhar. v. pus naut.

embullaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « trompeur, enjôleur, euse » TdF

embullar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tromper, enjôler, séduire, duper, v. enganar » (v. TdF)

embullar (s’) v pron : « se tromper, s’attraper ; faire un mauvais marché, un mauvais mariage » (v. TdF jos ‘embula’)

embuscada nf : veire emboscada, cf Ubaud Dicort.

embuscaire nm, cf Ubaud Dicort : « faucheur qui nettoie un cours d’eau » TdF

embuscalhar : « v tr, mettre un fétu dans l’oeil, offusquer la vue, v. embornhar » (v. TdF jos ‘embuscaia’)

embuscalhar (s') (abs. Dicort e TdF) : se metre una buscalha dins un uèlh. (v. çai sus)

embuscar (v. tr.) : netejar un rivatèl de sa buscalha o de sas èrbas ; « garnir de bois, de rameaux, v. emboscar » ; empusar una buscalha dins lo cuol d'un insècte. (v. TdF)

Quand èrem dròlles embuscàvem de tavans.

Embuscar de figas, enfiler des figues aux épines d’un buisson, pour les faire sécher. (v. TdF jos ‘embusca’)

embuscar (s') : v. s'emboscar.

embuscat, -ada : t. a. çaisús.

embuscatge nm, cf Ubaud Dicort : « nettoiement d’un cours d’eau, enlèvement des plantes aquatiques » TdF

embuscum nm, cf Ubaud Dicort : « herbes aquatiques que l’on enlève d’un cours d’eau, algue ; valisnérie, plante » TdF

embut nm : embotador, v. embotador / mena de còn invertit ; « tourbillon d’eau ; gouffre où vont se perdre les eaux... »TdF.

embutaire, -aira : persona qu'embuta, qu'enfonilha.

embutar (v. tr.) : enfonilhar ; embotar. v. embotar.

Embutar la salsissa.

embutàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand entonnoir » TdF

embutet nm, cf Ubaud Dicort : « petit entonnoir » TdF

« emejar » (emejar v, cf Ubaud Dicort) : v. emiejar (non preconizat Dicort).

emenda nf : contravencion, « amende, v. multa ; renvoi qu’on fait à une pièce d’écriture » (v. TdF).

emendable, -bla : que pòt èsser melhorat / ... corregit ; que deu èsser melhorat / ... corregit.

emendacion (R. IV, 192) (abs. Dicort) : emendament.

emendaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'emenda / ... que corregís.

emendament nm, cf Ubaud Dicort (R. IV, 192) : « amendement » TdF.

emendança nf, cf Ubaud Dicort : « dédommagement » TdF

emendar (v. tr.) : condemnar a pagar una emenda ; corregir ; compensar ; femar la tèrra.

emendar (s') : se melhorar ; se corregir.

emendat, -ada : melhorat, -ada ; corregit, -ida.

emendièr : femorièr / fomarièr (montet de fems)

emergéncia nf (abs. Dicort) : accion o resulta d'emergir, « émergence » (Rapin).

emergent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « émergent, ente » TdF

emergir (v. intr.) : sortir de la mar ; sortir d'un liquid, sortir d'endacòm après l'aver traversat (t. a.) ; (s.f.) sortir de l'escuritat ; sortir d'una espròva.

emerit, -a : egrègi, -a / eminent, -a.

emersion nf, cf Ubaud Dicort : « émersion » (Rapin)

emerit, -a adj, cf Ubaud Dicort : « émérite » .(Laus)

emés, esa adj, cf Ubaud Dicort : « émis, ise » TdF jos ‘emetre’

 

 

 

emetedor 1 (aisina) nm, cf. Ubaud Dicort Errata web) : « émetteur » (Laus)

emetedor 2, -doira adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « émetteur, trice »

Aparelh emetedor-receptor, appareil émetteur-récepteur.

Carta emetedoira-receptritz, carte émettrice-réceptrice.

(v. Ubaud Dicc. scient. p. 216)

emeteire, -eira (~ -eiritz) (agent) adj e n,  cf Ubaud Dicort Errata web : « émetteur » (Rapin)

emetic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « émétique » (Laus)

emetor, -tritz adj e : « émetteur, -trice » (Fettuciari). (v. emetedor 1 e 2)

emetre (v. tr.) : lançar fòra se (t. a.) ; metre en circulacion.

Emetre de calor.

Emetre una lutz.

Emetre un son.

Emetre una idèa.

Emetre de bilhets...

emf- : v. enf-  (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.4)

emfasi [enfasi (v. emf-)] (f.) : fòrça d'expression ; fòrça d'entonacion.

Legir amb emfasi.

Parlar amb emfasi.

emfatic [enfatic (v. emf-)], -a adj : plen, -a d'emfasi.

Un ton emfatic.

emfaticament [enfaticament (v. emf-)] adv : d'un biais emfatic.

emfisèma [enfisèma (v. emf-)] (m.) : infiltracion difusa d'aire o de gas dins lo teissut cellular.

Emfisèma pulmonar.

emfisematós [enfisematós (v. emf-)], -osa adj : que patís d'emfisèma.

emfiteòsi [enfitèusi, cf Ubaud Dicort (v. emf-)] ( f.) (arc.) : acapte (m.) (afèrme long)

emfiteotic [enfiteutic, cf Ubaud Dicort (v. emf-)], -a adj (arc.) : donat, -ada en acapte. v. acapte.

EMI- : prefix, del prefix grèc emi- (a mitat)

-EMIA : forma sufixada del grèc haimà, -atòs (sang) v. uremia.

emianestesia : anestesia d'una mitat del còrs.

emianopsia : flaquesa o pèrdia de la vista dins una mitat de l'espandi visual d'un uèlh o dels dos.

emicicle nm : sala de forma semicirculara (t. a.)

emiejar [veire emejar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : partir / partejar / far doas parts ; afermar a mièjas.

emigracion : accion o resulta d'emigrar ; ensemble de personas que se'n van viure dins un autre país.

L'emigracion afraba los païses paures.

emigrant, -a adj e n : persona que va viure dins un autre país.

emigrar (v. tr.) : anar viure dins un autre país.

emigrat, -ada : persona que s'es mudada dins un autre país.

Emili - Emília : prenoms.

Emilian - Emiliana : prenoms.

emina (R. IV, 233) [veire eimina (v. Ubaud Dicort e TdF)] nf (arc.)  : mesura de capacitat pel gran ; mesura de contenéncia per las tèrras.

eminada (R. IV, 234) (veire eiminada) nf : contengut d'una emina.

eminal (R. IV, 234) (veire eiminal) nm : emina.

eminéncia (R. III, 113) : truca / puèg / nautor ; títol de cardinal.

eminent, -a adj : illustre, -a. v. illustre.

eminentament : d'un biais eminent.

emiplegia : paralisi (m.) d'una mitat del còrs.

emiplegic, -a (adj. e subs.) : paralisat, -ada d'una mitat del còrs ; persona paralisada d'una mitat del còrs.

emiptèr, -a adj : caracteristica d'un insècte de las alas de davant mièg tilhosas e mièg membranosas.

La cigala es un insècte emiptèr.

emir : cap de tribú aràbia.

emirat nm : província aràbia.

emisfèri (m.) : caduna de las doas parts d'una esfèra (t.a.) ; caduna de las doas parts del cervèl.

emisferic, -a : qu'a la forma d'un emisfèri.

emissari, -ària (subs. o adj.) : persona cargada d'una mission secreta ; canal que servís a evacuar las aigas d'un lac ; canal d'evacuacion en general ; t.tecn. d'anatomia ; qu'escarta las calamitats ; responsable de çò que va pas.

L'emissari del governament.

Canal emissari.

Venas emissàrias.

Boc emissari.

emission (R. IV, 229) : accion de vojar un liquid ; sequéncia de ràdio o de television ; accion o resulta d'emetre.

Emission d'urina.

Emission de television.

Emission de falsas novèlas. Emission de votz.

Emission d'un emprunt.

Emissions d'un volcan.

emissiu, -iva adj (R. VI 224) : que pòt emetre de lutz, de calor...

Lo poder emissiu del fosfòr.

emissivitat nf : poder emissiu.

emistiqui (m.) : caduna de las doas parts d'un vèrs separadas per la cesura.

« D'autan o de bisa, pren lo vent sus nas... » J.B.

Emma / Emmà [Èmma, cf Ubaud Dicort] : prenoms.

emmagazinaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui emmagasine ; accapareur, euse » TdF ‘enmagasinaire’

emmagazinar (v. tr.) : metre en magazin ; acomolar.

Emmagazinar de sovenirs.

emmagazinatge : accion d'emmagazinar, d'acomolar.