|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
embornar (s') : s'estremar / s'amagar / se rescondre dins un trauc, dins una cauna / s'encaunar. embornegada : esbosenada / vedelada / cagada / afondrament. embornegar (s') : s'esbosenar / s'afondrar / s'esfondre. embornenc nm, cf Ubaud Dicort :
v. embolnador. (v. TdF jos ‘emboulnadou’) embornencada nf, cf Ubaud Dicort :
v. embolzenada. (v. Vayssier jos ‘embousenado’) embornhar v, cf Ubaud Dicort :
v. emborniar. emborniada : moment d'abuclament. v. *abucle. emborniaire, -aira adj e n : qu'embòrnia ; qu'abucla. Fasiá, aquel jorn, un solelh emborniaire. emborniament [embòrniament] nm : accion o resulta d'emborniar o de s'emborniar. emborniar [ ~ embornhar (v. Ubaud Dicort jos bòrnhe)] / emborlhar (v. tr.) : curar un uèlh a q.q. / lo far venir bòrni / bòrlhe ; *abuclar v. *abucle ; perbocar una paret (n'abuclar los traucs) / rebatre ; desborronar / desbrotar / desmagencar. emborniar [ ~ embornhar] / emborlhar (s') v pron : se curar un uèlh ; s'abuclar (t.a) emborniat ~ embornhat, -ada adj : « éborgné, aveuglé,
ée » (v. TdF jos ‘embourgna’) Uòus embornhats, v. jos escilhat. emborrador nm : còrda gròssa per bresar la lana « droussette [= grosse carde...] » (v. TdF). emborraire, -aira n : « drousseur, peigneur de laine » TdF ; persona que garnís amb de borra (v. Alibert). emborrar (v. tr.) : garnir o emplenar amb de borra ; feutrar ; cardar la lana. emborrar (s') : manjar tròp / s'empafar / s'embucar. emborrassar (v. tr.) : metre dins una tèla ; envolopar dins una borrassa (mena d'estòfa) emborratge : accion de garnir o d'emplenar amb de borra. emborrelit,-ida : rebombèl, -a (pichon, -a e regrosset, -a) emborrir (v. tr.) : mesclar ; entremesclar ; enrambolhar. emborrissar (v. tr.) : enrambolhar (en parlant del pel) emborrombar (v. tr.) : cargar una sonalha a una muòla. emborronar (v. tr.) : metre dins una borrona (mena de tèla) emborronar (s') : se mal vestir / se vestir a la medamne. emborronat, -ada : malabilhadàs, -assa. emborsa : capsula (R. II, 273). emborsar (v. tr.) : metre dins sa borsa / empochar ; metre dins una capsula ; envolopar. emborsar (s') : se cunhar dins un recanton ; se prene dins un filat o dins una trapa ; se laissar enganar. Lo temps s'emborsa : lo temps se cobrís. emborsèl nm, cf Ubaud Dicort : v. esbudèl. (v. TdF jos ‘esboudèu’) emborselar v, cf Ubaud Dicort :
v. esbudelar. (v. TdF jos ‘esboudela’) embortigar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se blesser dans des
buissons » TdF (v. embordigar (s‘)) embosar (v. tr.) : passir amb de bosa ; enduire de bosa. embosar (s') : se passir amb de bosa. emboscada / embuscada [veire emboscada, cf Ubaud Dicort] nf : accion d'emboscar o de s'emboscar. emboscar / embuscar [veire emboscar] (v. tr.) : far intrar dins un bòsc ; garnir amb de fust o de rama / enramar. emboscar / embuscar [veire emboscar] (s') v pron : « s’embusquer, s’enfoncer dans le bois » TdF ; se sostraire a un dever. emboscat, -ada : cobèrt, -a de bòsques ; amagat, -ada ; que s'es sostrach,-a a un dever. embosenada [veire embolzenada] nf : vedelada / cagada (s.f.) embosenaire, -a (abs. Dicort e TdF) : persona que demolís. embosenar [veire embolzenar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : esventrar (obrir lo ventre e lo curar) ; far vedelar / far cagar una paret ; demolir. embosenar [veire embolzenar] (s') v pron : se fendasclar ; cagar / vedelar (s.f.) Amb lo temps las parets s'embosenan. embosigar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dit d’un terrain
qui, ayant été cultivé, revient à
l’état de bosiga » (v.
Palay) embosinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, picoter, élancer, en parlant d’un
abcès » TdF embosir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, remplir de bouse, embrener, v. embosar ;
crever la panse, v. esbosar » (v. TdF) embosquir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, boiser » (Carrasco) embosquir (s’) v pron : « se boiser » (Laus) embotadoira : augmentatiu d'embotador. embotador : embut (aisina en forma de còn invertit aplechat
d'un canèl per vojar un liquid dins un còl de botelha...) ;
embut per far la salsissa ; avenc ; traucàs ; gorga / embolidor /
remolin d'aiga ; escudeleta (plt.) : (Cotyledon umbilicus) (v. TdF) embotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que voja un liquid dins un embut, « celui, celle qui entonne le vin » TdF. embotar 1 / embutar (v. tr.) : metre en bota (barrica, barricon) ; vojar dins un embut. (v. TdF ‘embouta 1’) embotar 2 (v. intr.) (Alibert ; abs. Dicort) : far
lo morre / far la pòta / fonhar. (v. çai jos) embotar (s’) v
pron (v. Ubaud Dicort,
Vayssier) : « devenir
boudeur, faire la moue, v. embotinhar
(s’), fonhar » (v. TdF) |
|
embotarrar
/ embotinhar (v.
intr.) (los 2, abs. Dicort ; v. embotarrar (s’) e embotinhar (s’) ) : embotar / fonhar. embotarrar (s’) v pron
(v. Ubaud Dicort, Vayssier) : v. embotar (s’). (v.
TdF jos ‘embouta 2’) embotatge nm : accion de vojar dins un embut, « action d’entonner, de mettre en barrique » TdF. embotelaira nf : maquina que met lo fen o la palha en botèls. embotelaire, -aira (~ -airitz) n : persona que met en bòtas / en botèls. embotelar (v. tr.) : metre en bòtas / metre en botèls. embotelat 1,
-ada adj: « bottelé, ée » (v. TdF jos ‘emboutela 1’) embotelat 2,
-ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « qui a des mollets [v. botelh 2] » TdF Es ben embotelat, il est bien jambé. (v. TdF) embotelatge : accion o resulta d'embotelar. embotelhaire,
-aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui met en bouteilles » TdF ‘emboutihaire’ embotelhar (v. tr.) : metre en botelha. embotelhat, -ada adj : mes, -a en botelha ; qu'a de braves botelhs (pompilhs) [v. embotelat]. embotelhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« mise en bouteilles » TdF ‘emboutihage’ embotergar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, serrer le cœur, offusquer, vexer, v estomagar » (v. TdF suppl). « embotergar » : v. çaijós. emboterlar (v. tr.) : metre dins una boterla. embotidor nm : aplech de joielièr, de mestieiral. embotidura : accion o resulta d'embotir o de s'embotir. embotigar (v. tr.) : metre en botiga / far intrar de merça / emmagasinar. embotinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « mettre des
bottines » TdF embotinhar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort, Vayssier) : « se renfrogner, se fâcher, bouder, v. enfronhar (s'), engronhar (s') » (v. TdF) embotir (v. tr.) : martelar quicòm per li donar la forma volguda ; far venir convèx ; conflar ; cambrar ; empafar ; picar una cobèrta o un cotilhon ; espotir. A embotida sa veitura. embotumar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, obstruer,
engorger » (Vayssier) ; v. embetumar. (v. TdF jos
‘embetuma’) « embotumat »
: v. empotumat. (v. TdF jos
‘empoutumat’) embovar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, embouer, v. enfangar ; calfeutrer avec
de la boue ou de la bouse, v. bardissar » (v. TdF) embraç : obertura de fortificacion per tirar amb una arma ; obertura de paret per una fenèstra o una pòrta ; rais d'una ròda ; espandi entre los montants d'una fenèstra o d'una pòrta. embraça : gansa de cortina. embraçada : accion de prene q.q. dins sos braces. embraçaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que pren q.q. dins los braces. embraçament : accion d'embraçar. embraçar (v. tr.) : prene q.q. dins los braces ; donar lo braç a q.q. ; se donar a una causa ; conténer / contenir / enclaure. Embraçar una religion, una profession. La filosofia o embraça tot. Qui tròp embraça mal embraça. embraçar (s') : se prene dins los braces. embracelar [ ~ abracelar] (v. tr. arc.) : far de braçadas de fen per lo cargar ; amolonar lo fen en bracèls (montets) embracetar (s') : frequentatiu de s'embraçar ; s'acoblar braces en quèrba (v. TdF suppl). S'encaminèron totes dos, embracetats. embragadura [ ~ embraiadura] nf : acotradura / acotrament. embragament [ ~ embraiament] nm : biais esquèr de se vestir / acotrament. embragar 1 [ ~ embraiar] (v. tr.) : bragar (cargar las bragas a un nenon) ; envolopar un fais per lo carrejar ; embragar [ ~ embraiar] (s') v pron : se cargar las bragas ; se vestir. embragar 2 (v. tr.) : far comunicar amb son motor una maquina, un veïcul. embragatge : mecanisme per embragar o desembragar. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 215 e n. 92) embraiador nm, cf Ubaud Dicort :
« brassières, corsage de femme » TdF « embraiar » (L. 137) (embraiar v, cf Ubaud Dicort) : v. embragar 1. « embraigar » : v. embriagar. embraias nf pl,
cf Ubaud Dicort : « branches
qui entourent la couronne ou le tronc d’un arbre » TdF ‘embraio’ « embranar » : v. embaranar. embrancada : airal que los forçats i èran encadenats. embrancament : airal que dos camins o mai i se crosan. embrancar (v. tr.) : garnir de brancas ; ramar peses o mongetas (los provesir de tutors) ; copar de brancas ; acrocar una branca ; prene q.q. en passant. embrancar (s') : s'ajocar sus una branca ; se crosar ; se divisir en brancas ; s'engatjar dins un afar. embrandar (v. tr.) : embrasar / enflamar (R. III, 337). embrandar (s') : s'embrasar / s'enflamar ; s'apassionar bravament per quicòm o per q.q. embrandat, -ada : t. a. çaisús. embrasament : accion o resulta d'embrasar o de s'... embrasar (v. tr.) : abrandar / embrandar. v. çaisús. embrasar (s') : s'abrandar / s'embrandar. v. pus avant. |
|
|
|
|
|
|