embornar (s') : s'estremar / s'amagar / se rescondre dins un trauc, dins una cauna / s'encaunar.

embornegada : esbosenada / vedelada / cagada / afondrament.

embornegar (s') : s'esbosenar / s'afondrar / s'esfondre.

embornenc nm, cf Ubaud Dicort : v. embolnador. (v. TdF jos ‘emboulnadou’)

embornencada nf, cf Ubaud Dicort : v. embolzenada. (v. Vayssier jos ‘embousenado’)

embornhar v, cf Ubaud Dicort : v. emborniar.

emborniada : moment d'abuclament. v. *abucle.

emborniaire, -aira adj e n : qu'embòrnia ; qu'abucla.

Fasiá, aquel jorn, un solelh emborniaire.

emborniament [embòrniament] nm : accion o resulta d'emborniar o de s'emborniar.

emborniar [ ~ embornhar (v. Ubaud Dicort jos bòrnhe)]  / emborlhar (v. tr.) : curar un uèlh a q.q. / lo far venir bòrni / bòrlhe ; *abuclar v. *abucle ; perbocar una paret (n'abuclar los traucs) / rebatre ; desborronar / desbrotar / desmagencar.

emborniar [ ~ embornhar] / emborlhar (s') v pron : se curar un uèlh ; s'abuclar (t.a)

emborniat ~ embornhat, -ada adj : « éborgné, aveuglé, ée » (v. TdF jos ‘embourgna’)

Uòus embornhats, v. jos escilhat.

emborrador nm : còrda gròssa per bresar la lana « droussette [= grosse carde...] » (v. TdF).

emborraire, -aira n : « drousseur, peigneur de laine » TdF ; persona que garnís amb de borra (v. Alibert).

emborrar (v. tr.) : garnir o emplenar amb de borra ; feutrar ; cardar la lana.

emborrar (s') : manjar tròp / s'empafar / s'embucar.

emborrassar (v. tr.) : metre dins una tèla ; envolopar dins una borrassa (mena d'estòfa)

emborratge : accion de garnir o d'emplenar amb de borra.

emborrelit,-ida : rebombèl, -a (pichon, -a e regrosset, -a)

emborrir (v. tr.) : mesclar ; entremesclar ; enrambolhar.

emborrissar (v. tr.) : enrambolhar (en parlant del pel)

emborrombar (v. tr.) : cargar una sonalha a una muòla.

emborronar (v. tr.) : metre dins una borrona (mena de tèla)

emborronar (s') : se mal vestir / se vestir a la medamne.

emborronat, -ada : malabilhadàs, -assa.

emborsa : capsula (R. II, 273).

emborsar (v. tr.) : metre dins sa borsa / empochar ; metre dins una capsula ; envolopar.

emborsar (s') : se cunhar dins un recanton ; se prene dins un filat o dins una trapa ; se laissar enganar.

Lo temps s'emborsa : lo temps se cobrís.

emborsèl nm, cf Ubaud Dicort : v. esbudèl. (v. TdF jos ‘esboudèu’)

emborselar v, cf Ubaud Dicort : v. esbudelar. (v. TdF jos ‘esboudela’)

embortigar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se blesser dans des buissons » TdF  (v. embordigar (s‘))

embosar (v. tr.) : passir amb de bosa ; enduire de bosa.

embosar (s') : se passir amb de bosa.

emboscada / embuscada [veire emboscada, cf Ubaud Dicort] nf : accion d'emboscar o de s'emboscar.

emboscar / embuscar [veire emboscar] (v. tr.) : far intrar dins un bòsc ; garnir amb de fust o de rama / enramar.

emboscar / embuscar [veire emboscar] (s') v pron : « s’embusquer, s’enfoncer dans le bois » TdF ; se sostraire a un dever.

emboscat, -ada : cobèrt, -a de bòsques ; amagat, -ada ; que s'es sostrach,-a a un dever.

embosenada [veire embolzenada] nf : vedelada / cagada (s.f.)

embosenaire, -a (abs. Dicort e TdF) : persona que demolís.

embosenar [veire embolzenar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : esventrar (obrir lo ventre e lo curar) ; far vedelar / far cagar una paret ; demolir.

embosenar [veire embolzenar] (s') v pron : se fendasclar ; cagar / vedelar (s.f.)

Amb lo temps las parets s'embosenan.

embosigar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dit d’un terrain qui, ayant été cultivé, revient à l’état de bosiga » (v. Palay)

embosinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, picoter, élancer, en parlant d’un abcès » TdF

embosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remplir de bouse, embrener, v. embosar ; crever la panse, v. esbosar » (v. TdF)

embosquir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, boiser » (Carrasco)

embosquir (s’) v pron : « se boiser » (Laus)

embotadoira : augmentatiu d'embotador.

embotador : embut (aisina en forma de còn invertit aplechat d'un canèl per vojar un liquid dins un còl de botelha...) ; embut per far la salsissa ; avenc ; traucàs ; gorga / embolidor / remolin d'aiga ; escudeleta (plt.) : (Cotyledon umbilicus) (v. TdF)

embotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que voja un liquid dins un embut, « celui, celle qui entonne le vin » TdF.

embotar 1 / embutar (v. tr.) : metre en bota (barrica, barricon) ; vojar dins un embut. (v. TdF ‘embouta 1’)

embotar 2 (v. intr.) (Alibert ; abs. Dicort) : far lo morre / far la pòta / fonhar. (v. çai jos)

embotar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort, Vayssier) : « devenir boudeur, faire la moue, v. embotinhar (s’), fonhar » (v. TdF)

 

embotarrar / embotinhar (v. intr.) (los 2, abs. Dicort ; v. embotarrar (s’) e embotinhar (s’) ) : embotar / fonhar.

embotarrar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort, Vayssier) : v. embotar (s’). (v. TdF jos ‘embouta 2’)

embotatge nm : accion de vojar dins un embut, « action d’entonner, de mettre en barrique » TdF.

embotelaira nf : maquina que met lo fen o la palha en botèls.

embotelaire, -aira (~ -airitz) n : persona que met en bòtas / en botèls.

embotelar (v. tr.) : metre en bòtas / metre en botèls.

embotelat 1, -ada adj: « bottelé, ée » (v. TdF jos ‘emboutela 1’)

embotelat 2, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « qui a des mollets [v. botelh 2] » TdF

Es ben embotelat, il est bien jambé. (v. TdF)

embotelatge : accion o resulta d'embotelar.

embotelhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui met en bouteilles » TdF ‘emboutihaire’

embotelhar (v. tr.) : metre en botelha.

embotelhat, -ada adj : mes, -a en botelha ; qu'a de braves botelhs (pompilhs) [v. embotelat].

embotelhatge nm, cf Ubaud Dicort : « mise en bouteilles » TdF ‘emboutihage’

embotergar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, serrer le cœur, offusquer, vexer, v estomagar » (v. TdF suppl). « embotergar » : v. çaijós.

emboterlar (v. tr.) : metre dins una boterla.

embotidor nm : aplech de joielièr, de mestieiral.

embotidura : accion o resulta d'embotir o de s'embotir.

embotigar (v. tr.) : metre en botiga / far intrar de merça / emmagasinar.

embotinar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « mettre des bottines » TdF

embotinhar (s’) v pron (v. Ubaud Dicort, Vayssier) : « se renfrogner, se fâcher, bouder, v. enfronhar (s'), engronhar (s') » (v. TdF)

embotir (v. tr.) : martelar quicòm per li donar la forma volguda ; far venir convèx ; conflar ; cambrar ; empafar ; picar una cobèrta o un cotilhon ; espotir.

A embotida sa veitura.

embotumar  v, cf Ubaud Dicort : « v tr, obstruer, engorger »  (Vayssier)  ; v. embetumar. (v. TdF jos ‘embetuma’)

« embotumat »  : v. empotumat. (v. TdF jos ‘empoutumat’)

embovar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, embouer, v. enfangar ; calfeutrer avec de la boue ou de la bouse, v. bardissar » (v. TdF)

embraç : obertura de fortificacion per tirar amb una arma ; obertura de paret per una fenèstra o una pòrta ; rais d'una ròda ; espandi entre los montants d'una fenèstra o d'una pòrta.

embraça : gansa de cortina.

embraçada : accion de prene q.q. dins sos braces.

embraçaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que pren q.q. dins los braces.

embraçament : accion d'embraçar.

embraçar (v. tr.) : prene q.q. dins los braces ; donar lo braç a q.q. ; se donar a una causa ; conténer / contenir / enclaure.

Embraçar una religion, una profession.

La filosofia o embraça tot.

Qui tròp embraça mal embraça.

embraçar (s') : se prene dins los braces.

embracelar [ ~ abracelar] (v. tr. arc.) : far de braçadas de fen per lo cargar ; amolonar lo fen en bracèls (montets)

embracetar (s') : frequentatiu de s'embraçar ; s'acoblar braces en quèrba (v. TdF suppl).

S'encaminèron totes dos, embracetats.

embragadura [ ~ embraiadura] nf : acotradura / acotrament.

embragament [ ~ embraiament] nm : biais esquèr de se vestir / acotrament.

embragar 1 [ ~ embraiar] (v. tr.) : bragar (cargar las bragas a un nenon) ; envolopar un fais per lo carrejar ;

embragar [ ~ embraiar] (s') v pron : se cargar las bragas ; se vestir.

embragar 2 (v. tr.) : far comunicar amb son motor una maquina, un veïcul.

embragatge : mecanisme per embragar o desembragar. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 215 e n. 92)

embraiador nm, cf Ubaud Dicort : « brassières, corsage de femme » TdF

« embraiar » (L. 137) (embraiar v, cf Ubaud Dicort) : v. embragar 1.

« embraigar » : v. embriagar.

embraias nf pl, cf Ubaud Dicort : « branches qui entourent la couronne ou le tronc d’un arbre » TdF ‘embraio’

« embranar » : v. embaranar.

embrancada : airal que los forçats i èran encadenats.

embrancament : airal que dos camins o mai i se crosan.

embrancar (v. tr.) : garnir de brancas ; ramar peses o mongetas (los provesir de tutors) ; copar de brancas ; acrocar una branca ; prene q.q. en passant.

embrancar (s') : s'ajocar sus una branca ; se crosar ; se divisir en brancas ; s'engatjar dins un afar.

embrandar (v. tr.) : embrasar / enflamar (R. III, 337).

embrandar (s') : s'embrasar / s'enflamar ; s'apassionar bravament per quicòm o per q.q.

embrandat, -ada : t. a. çaisús.

embrasament : accion o resulta d'embrasar o de s'...

embrasar (v. tr.) : abrandar / embrandar. v. çaisús.

embrasar (s') : s'abrandar / s'embrandar. v. pus avant.