embavar (v. tr.) : passir amb de bava ; envescar ; soflar (mandar un emplastre)

embavar (s') : se passir amb de bava ; s'envescar.

embavarilhament : esbleugiment (accion o resulta d'embavarilhar)

embavarilhant, -a : esbleugissent, -a.

embavarilhar (v. tr.) : ofensar la vista amb una lutz fòrt viva / esbleugir / esbrilhaudar.

embavosir (v. tr.) : far venir bavós ; envescar.

« embèbi » : v. embèfi.

embedossar [embedosar, v. Ubaud  Dicort p. 150 e TdF ‘embedousa’ (v. bedosa)] (v. tr.) : ensablar ; ensorrar.

embedossar [embedosar (v. çai sus)] (s') v pron : s'ensablar ; s'ensorrar.

embèfi, -a adj e n : qu'a de pòtas gròssas e proeminentas ; caravirat, -ada (qu'a la cara contrafacha) ; malcarat, -ada (qu'a la boca de travèrs)

embefiar (s') : regaunhejar (se contorsionar la cara) (t. a.)

embeguda : absorpcion (del lat. de glèisa absorption).

embeguinadura : conflitge (s.f.) / ufana / vanitat.

embeguinament : accion d'embeguinar o de s'embeguinar.

embeguinar (v. tr.) : cobrir lo cap amb un beguin / encapaironar / encapuchonar ; « infatuer » TdF, « mettre quelque chose dans l’esprit de quelqu’un » (Azaïs).

embeguinar (s') : se cofar de q.q. / s'encapriciar de q.q.

S'embeguinèt d'una filha de vint ans pus jove.

embeguinir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire béguine » (L. 137)

Va las embeguinir.(Levy Suppl, t. 2, p. 358)

embeguinir (s’) v pron : « devenir béguine » (Levy Suppl, t. 2, p. 358)

embegurant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « absorbant, ante » (v. embegurar)

embegurar (v. tr.) : embugar / embeure (absorbir un liquid) ; « combuger » TdF ‘embegura’

embegurar (s') (abs. TdF) : s'embugar / s'embeure.

embegurat, -ada part pass e adj : « imbibé, pénétré, ée » TdF jos ‘embegura’ ; « ému » (Carrasco)

embegut, -uda (<embeure) adj, cf Ubaud Dicort : « imbibé, pénétré, ée ; imbu ; embu, ue ; pompé, desséché, ée, amaigri, ie ; qu’on a laissé boire, en parlant d’une couture » TdF jos ‘embèure’

Uèlhs embeguts : uèlhs negats.

D’uèlhs esbeguts / embeguts, des yeux desséchés dans leur orbite. (v TdF jos ‘embèure’)

Las estelas son embegudas : se veson pas clar.

Color embeguda : color passida.

embèl : tròç de cuèr per reparar una empencha (dessús de sabata); pichona benda de cuèr o de pèl d'una escorgadura ; tròç de paret esbodenada / embosenada.

embeleg : beleg / liuç (descarga electrica de nivols d'auratge)

embelejar (v. intr.) : belejar / liuçar.

embelesir ~ embelir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, embellir » (v. L. 137)

embelic nm : embonilh / boton mèstre (boton del ventre)

embelida : calama / calauma / calma (moment de pausa per temps destorbat)

Embelida economica.

Embelida politica.

embeliment : accion o resulta d'embelir o de s'embelir.

embelinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : enfachinaire, -a / fachilhièr, -ièira / emmascaire, -a.

embelinament : fachinariá ; seduccion.

embelinar (v. tr.) : enfachinar / pivelar / falquetar / sedusir / emboemiar / enjulhar / encantar / enjaular / emmascar.

embelinat, -ada : t. a. çaisús.

Foguèt embelinat per sas paraulas.

embelir [ ~ embelesir] (v. tr.) : abelir / far venir polit. (# envelir)

embelir [ ~ embelesir] (s') v pron : s'abelir / venir polit.

embelosaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui trompe » TdF

embelosar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, blouser, tromper, attraper, filouter, v. enganar » (v. TdF)

« embemiar » : v. emboemiar.

embencar (s') : se cabrar sus un ròc esquiu.

embendar 1 : v. esmendar (v. Ubaud Dicort e TdF)

embendar 2 (v. tr.) (abs. Dicort) : metre un bendèl ; far un bendatge (t. a.) (v. embendelar)

embendelar (v. tr.) : frequentatiu d'embendar, « couvrir d’un bandeau, bander, serrer avec des bandes ; souffleter, gifler » TdF.

embendelat, -ada : estropat, -ada amb un bendatge.

embequinar v, cf Ubaud Dicort : v. embeguinar. (v. Alibert)

emberbesiment nm : « dartres ; étonnement » ; anequeliment / acanteliment (accion o resulta de venir feble e languinós (languidós) (Alibert)

emberbesir (v. tr.) (v. Alibert ;  abs. Dicort) : estonar bravament ; estabosir ; lengaclavar d'estonament.

Ne demorèt tota emberbesida (v. emberbesit).

emberbesir (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : se cobrir de bèrbis / se cobrir d'endèrbis, de derbese ; s'anequelir / s'acantelir / venir feble e languinós (languidós) ; s'estonar bravament ; s'estabosir ; se lengaclavar d'estonament.

emberbesit, -ida adj : « couvert de dartres » TdF jos ‘emberbesi’ ; « exténué, faible, languissant, triste » (Vayssier)

embercada ~ embrecada nf, cf Ubaud Dicort : v. embrecada.

embercadura ~ embrecadura nf, cf Ubaud Dicort : v. embrecadura.

embercar ~ embrecar v, cf Ubaud Dicort : v. embrecar.

« embercar (s') »: v. s'enverinar.

emberlucaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort (v. emberlucar) : « celui, celle qui éblouit » TdF ‘embarlugaire’

 

 

emberlucant, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. emberlucar) : « éblouissant, ante » TdF ‘embarlugant’

emberlucar (v. tr.) : « donner la berlue, éblouir, offusquer les yeux ; surprendre l’esprit par quelque chose de brillant » TdF jos ‘embarluga’ ; embestiar / anujar / rambalhar. (v. Alibert)

embessa : colar de fust.

embessar (v. tr.) : cargar una embessa a un animal.

embessonar (v. tr.) : jónher / ligar doas causas o doas personas, « jumeler » (Laus, Basic).

embessonar (s') : se ligar / se liar.

embessonatge : accion o resulta de s'embessonar.

Embessonatge occitanocatalan.

embestiadura : brave defèci / brave rambalh.

embestiaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rambalhaire, -a.

Es un embestiaire de primièira !

embestiament [embèstiament] nm : rambalh ; dificultat ; problèma.

D'embestiaments, qual n'a pas ?

embestiant, -a : qu'embèstia / que fastiga / que rambalha.

embestiar (v. tr.) : emberlucar / fastigar / rambalhar.

embestiar (s') : se languir / trobar lo temps long.

M'embèstii pas : lo temps me dura pas.

embestiatge nm, cf Ubaud Dicort : v. embèstiament. (v. TdF jos ‘embestiage’)

embetumar (v. tr.) : betumar (cobrir quicòm de betum), « enduire de bitume, de mastic [v. betumar] ; enduire de béton, cimenter, bâtir ou boucher avec du ciment [v. batumar] ; engorger, obstruer, v. engorgar ; envenimer, v. enverinar ; rembarrer par une réponse brusque, v. remochinar » (v. TdF ‘embetuma’)

embeudar (Alibert ; abs. Dicort) (v. tr.) : embriagar (metre en estat d'embriaguesa)

Beure tròp de vin embeuda (embriaga , pinta, banda)

embeudar (s') v pron (Alibert ; abs. Dicort) : s'embriagar / se bandar.

embeure (v. tr. e intr.) : embegurar (absorbir o far absorbir) ; emplenar d'aiga una barrica per la far conflar ; far retirar una estòfa en la cordurant a una autra (v. çai jos).

Faire embeure, faire esbeure una estòfa : faire boire une étoffe, la faire froncer en la cousant avec une autre, serrer le point pour la rétrécir. (v. TdF jos ‘embèure)

L'aiga embeu una estòfa : la fa retirar.

Sucre, lana, solelh... embevon l'aiga.

embeure (s') v pron : s'espompir / s'emplenar d'un liquid ; « s’emboire ; se dessécher par imbibition » (v. TdF jos ‘embèure’).

Sucre, lana, esponga, tèrra... s'embevon d'aiga.

L’òli s’embèu dins lo drap, l’huile s’imbibe dans le drap. (v. TdF)

embevement : elision (supression d'una vocala) (v. TdF)

embiaçar (v. tr.) : metre dins sa biaça ; engolir (t. a.)

embiaissar (s') : metre tot son biais per far quicòm.

embiaissat, -ada : engenhós / ingeniós, -a ; industriós, -a.

embigossar (v. tr.) : metre de travèrs ; metre en desòrdre.

embigossat, -ada : de travèrs ; en desòrdre.

embijonar (v. tr.) : enduire de resina / rosina.

embirbar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tromper, duper » TdF

embiscar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre la chèvre, se fâcher, s’emporter,v. emmaliciar (s') » (v. TdF)

embiulat, -ada : enrodat, -ada de pibols o de pibolas.

embladar (v. tr.) : semenar de froment.

emblaimar (v. tr.) : trebolar ; far venir palle ; englajar.

emblaimar (s') : se trebolar ; venir palle ; s'estavanir.

emblancada nf, cf Ubaud Dicort : « fille ou femme habillée de blanc pour une procession ou un enterrement » TdF

emblancar / emblanquir (v. tr.) : blanquir ; vestir de blanc. (v. TdF jos ‘emblanca’)

La nèu emblanquís lo país.

emblancar / emblanquir (s') v pron : « s’habiller de blanc » ; venir blanc. (v. TdF jos ‘emblanca’)

Lo pelsòl s'emblanquís de nèu.

emblancariá nf, cf Ubaud Dicort : « blanchisserie, lieu où l’on blanchit les toiles » TdF

emblancat, -ada : vestit, -ida de blanc.

emblanquesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, blanchir, purifier » (L. 137) (v. emblanquir)

emblanquiment : accion, resulta d'emblanquir o de s'emblanquir.

emblanquir [ ~ emblanquesir, cf Ubaud Dicort] / emblanquinar (abs. Dicort)  : v. emblancar.

emblanquir [ ~ emblanquesir] / emblanquinar (abs. Dicort) (s') v pron : v. s'emblancar.

emblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, voler, enlever, dérober » (v. TdF)

emblausir (v. tr.) : ofuscar la vista amb una lutz tròp viva ; (s.f.) : embelinar / pivelar / falquetar / fascinar.

emblavir (abs. Dicort) (v. tr.) : far tornar blau, « bleuir » (Rapin).

emblavir (s') v pron (abs. Dicort) : tornar blau. (v. çai sus)

emblèma (m.) : signe visible d'una idèa ; simbòl.

Lo drapèu es l'emblèma de la patria.

emblematic, -a : relatiu, -iva a un emblèma ; que conten un emblèma ; que representa a la manièira d'un emblèma.

Figura emblematica.

Lengatge emblematic.

emblematicament : d'un biais emblematic.

emblescar (s') : se gamar / s'enraucar / trapar un goitre ; se trobar malaürós, -osa en maridatge ; trapar una malautiá vergonhabla.

emblescat, -ada : gamat, -ada.