emancipacion (R. IV, 142) : accion o resulta d'emancipar ;  accion o resulta de s'emancipar.

emancipador, -airitz (abs. Dicort) : qu'emancipa.

Lei emancipairitz.

Mesura emancipairitz.

emancipar (v. tr.) (R. IV, 142) : liberar q.q. d'una tutèla.

emancipar (s') : se liberar d'una tutèla.

Quora nos emanciparem ?

emancipat, -ada : liberat, -ada d'una tutèla.

Emanuèl, Emanuèla n pr, cf Ubaud Dicort : « Emmanuel, Emmanuelle » (Laus Dict fr-oc). (v. Emmanuèl)

emasculacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'emascular. (v. desmasclatge)

emascular (v. tr.) (Laus ; abs. Dicort) : privar de son poder viril / desmasclar ; efeminar. (v. desmasclar)

emasculat, -ada (abs. Dicort) : privat, -ada de sa vigor creatritz. (v. desmasclat)

Nòstra lenga foguèt emasculada per l'escòla.

EMA- / EMATO- : forma prefixada del grèc haimà, -atòs (sang)

ematia (f.) : globilhon roge del sang.

ematic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hématique » (Per Noste)

ematite nf, cf Ubaud Dicort : « hématite » (Laus)

ematològ, -a n / ematologista (abs. Dicort) (m. e f.) : especialista de l'estudi del sang.

ematologia : estudi del sang ; partida de la medecina qu'estúdia las malautiás del sang.

ematologic, -a : relatiu, -iva a l'ematologia.

ematòma (m.) : regolament de sang jos la pèl o dins una cavitat naturala ; nhòca / bonha.

ematòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hématose » (Rapin)

ematozoari nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) hématozoaire » (Laus)

ematuria nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hématurie » (Laus)

Emaús (Palestina) n pr, cf Ubaud Dicort : « Emmaüs » (v. TdF ‘Enmaüs’)

embabiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « emboiseur, euse, v. enganaire » (v. TdF)

embabiar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : enjaular / embelinar (téner q.q. en son poder coma s'èra enfachilhat)

embabiar (s') : se laissar enjaular / se laissar embelinar.

embabiat, -ada : enjaulat, -ada / embelinat, -ada.

embabinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. embabiaire. (v. TdF jos ‘embabiaire’)

embabinar / embaboinar (v. tr.) : doblets d'embabiar.

embabit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « entrepris, établi, ie (Doujat) » (v. TdF)

embabochida nf, cf Ubaud Dicort : « étourdissement, ahurissement » TdF

embabochinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, embéguiner, emboiser, v. embabiar » (v. TdF)

embabochir / embabotir (v. tr.) : pintar amb de paraulas ; trebolar lo cap ; enfleumar / ennasicar.

embabochir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « être interdit par l’étonnement ; se troubler, se perdre en parlant, s’embarrasser » TdF jos ‘embabouchi’’

embabochit, , cf Ubaud Dicort : « étourdi, ie, brouillé ; interdit, ite, interloqué, étonné, épaté ; enchifrené, ée ; éperdu, ue » TdF jos ‘embabouchi’

embaboinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. embabiaire. (v. TdF jos ‘embabiaire’)

embaboinar v, cf Ubaud Dicort : v. embabiar. (v. TdF jos ‘embabia’)

embaboquir (v. tr.) : estonar bravament / estabosir.

embaboquir (s') : s'estabosir.

embaboquit, -ida : estabosit, -ida (bravament estonat, -ada)

embabotir : v. embabochir.

embabucar (v. tr.) : emberbesir / estonar bravament.

embabucar (s') : s'emberbesir / s'estonar bravament.

embacegar (v. intr. e tr.) : margar / aplechar l'araire ; margar la mossa o las mossas ; encarrar ; entraversar ; patricolar / patricolejar (intrigar)

embacinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aveugler » (L. 137)

embaconar (v. intr.) : exalar una òlga (un efluvi) ; embaumar.

embaconat, -ada : salat, -ada coma un cambajon ; copat, -ada a quartièrs.

embadalir (s') : se desjuntar (pondes, corondats, pòstes...)

embadocador, -airitz (abs. Dicort) : qu'embadoquís, qu'estabosís.

embadocament (abs. Dicort) : accion o resulta d'embadoquir.

embadocar 1 (v. tr.) (abs. TdF) [v. embadoquit]  : estabosir (estonar bravament)

embadocar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de moissonneur, mettre la faucille dans son archet, dans son fourreau [v. badòca] »TdF.

embadoquit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : estabosit, -ida (bravament estonat, -ada)

embafar (v. intr. e tr.) : embocar ; fatigar ; abenar ; estonar.

embafar (s') : s'embocar (manjar, manja que manjaràs)

embafat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « essoufflé, épuisé de fatigue ; muet d’étonnement, ébahi, ie, surpris, ise » TdF

embagar (v. tr.) : metre una baga a q.q. / anelar.

embagassar (v. tr.) : liurar a la prostitucion.

embagassar (s') v pron : se liurar a la prostitucion « ... ou se livrer aux prostituées » TdF jos ‘embagassa’.

embagassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « prostitué, ée » TdF jos ‘embagassa’

embagatjar  v, cf Ubaud Dicort : « v tr, charger les bagages, emballer ; embarrasser de meubles » TdF ‘embagaja’

embagonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entraver un cheval » TdF

embailencar (v. tr.) : emmalholar ; embarrassar ; enrambolhar.

embailencat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « emmaillotté, embarrassé, empêtré, ée ; maladroit, oite, incapable » TdF jos ‘embailenca’

embaimar [veire embalmar 1, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : embaumar / embalsemar / perfumar.

embainar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : envasir (intrar de fòrça dins un país) ; intrar amassa endacòm (t.a.)

embaïr (v. tr.) : susprene / estonar.

embaisadura nf : baisòl / poton. v. çaijós, « baisure [v. embaisar (s’)] » (Alibert).

embaisar (s') : se tocar (en parlant de tortas dins un forn)

embaissa nf : embalatge, sac, còrda de la merça que l'òm pesa ; tara ; oire (s. p.) ; oire / sac a vin (s.f.) ; nèci / piòt. (v. embaissas)

Embaissa de vin : oire de vin.

embaissada nf (non preconizat Dicort) : mission de governament a governament ; mission fisada a q.q. (s.f.) ; residéncia d'embaissador. (v. ambaissada)

embaissador, -airitz  (los 2, abs. Dicort) : persona encargada de mission (t.a.) representant oficial d'un país dins un autre país. (v. ambaissador)

 

 

 

embaissas nf pl, cf Ubaud Dicort : « échelette, espèce de châssis qu’on attache sur un bât et à chaque bout duquel on pend un sac, pour charrier du sable ou du gravois ; cacolets, grands cabas de sparterie » (v. TdF jos ‘embaisso’)

embaisset : oire pichon.

embal nm : « entour » ; çò qu'envolopa quicòm (Alibert).

embaladoira  nf e adj f, cf Ubaud Dicort : còrda d'embalatge ; « carrelet, aiguille d’emballeur » TdF.

Còrda embaladoira, corde d’emballage. (v. TdF)

embalaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'embala quicòm (t. a.)

embalar (v. tr. e intr.) : envolopar (t. a.) ; cargar ; emportar ; carrejar ; far virar tròp vitament (R. V, 558).

embalar (s') : s'emportar (t. a.) ; èsser emportat, -ada (t. a.)

embalàs / embalais [veire embalàs, cf Ubaud Dicort] nm : baiard / civièira.

embalascada : paur / apreension / crenhença / escaufèstre.

embalascar (v. tr.) : embaurar / espaurir / espaurugar (far paur)

embalascar (s') : s'embaurar / prene paur ; téner paur.

embalassat nm : contengut d'un baiard.

embalat, -ada : p.p. d'embalar o de s'embalar.

Un còlis embalat.

Un caval embalat.

embalatge : çò qu'envolopa quicòm.

embalausida : trebolament de la vista ; estonament. (v esbalausida)

embalausidura [ / esbalausidura]  nf, cf Ubaud Dicort p. 150 / embalausiment (v. embalausiment) : brave estonament « chose étourdissante » TdF josesbalausiduro’.

embalausiment [ / esbalausiment] nm, cf Ubaud Dicort : brave estonament, «  étourdissement, action d’étonner, d’éblouir » TdF jos ‘esbalausimen’.

embalausir [ / esbaulausir (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘embalausi’] (v. tr.) : estabosir (estonar bravament) ; meravilhar ; esbleugir (trebolar la vista) (t.a.)

« embalçar » 1 (getar dins un precipici)  : v. embauçar.

embalçar 2 [veire embauçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far un lenhièr o un montet de gavèls.

embalçar (s') [veire embauçar (s')] v pron : s'amontetar.

embalmadura nf : v. embaumadura.

embalmaire, -aira (~ -airitz) adj e : v. embaumaire.

embalmament nm : v. embaumament.

embalmant, -a adj : v. embaumant.  

embalmar 1 [ ~ embaumar 1] (v. tr.) : aprestar un defuntat amb de substàncias aromaticas per lo gardar de se corrompre ;

embalmar (s’) v pron : v. embaumar (s') 1.

embalmar 2 [ ~ embaumar 2] (v. tr.) : claure dins una balma.

embalmar (s’) [ ~ embaumar (s')] v pron : se claure dins una balma (cauna)

embalme nm, cf Ubaud Dicort : « effondrement, éboulement » TdF ‘jos ‘emboulnadou’

embalofar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se gonfler, s’ampouler » (Palay)

embalsemant ~ embausemant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. embausemant e embaumant.

embalsemar [ ~ embausemar] (v. tr.) : doblet d'embaumar 1.

embalum nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : espandi / volum ocupat per una massa.

Foguèt estabosit de l'embalum d'aquela femna.

embalunar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, occuper beaucoup de place, être volumineux » TdF

embalunós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « volumineux, euse » TdF

embalustrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer de balustres » TdF

embanadura : atrencament (biais de se vestir)

embanaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que balha de còps de bana.

embanament nm : testuditge / obstinacion (R. V, 339) ; « t. de fortification, ouvrage à cornes » TdF.

embanar (v. tr. e intr.) : prene dins las banas ; traucar amb las banas ; « s’entêter, se préoccuper en faveur d’une opinion ou d’une personne ; garnir ou munir de cornes » TdF.

embanar (s') : tombar dins las banas d'una vaca o d'un buòu ; s'entestar ; se corroçar ; s'emportar.

Una femna embanada [v. embanat] : un escòrbi.

embanastar (v. tr.) : cargar de banastas o de panièiras ; metre dins de banastas o de panièiras ; cargar ; embarrassar ; travar ; enrambolhar.

embanastar (s') : s'empetegar dins un marrit afar, « se charger de » TdF jos ‘embanasta’.

embanastat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « serré dans un panier, chargé de mannes d’osier, embarrassé, ée » TdF jos ‘embanasta’

embanastat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bouc émissaire » (Brun Glossari Oc-Fr)

embanastatge nm : accion de metre dins de banastas, de cargar, « équipage » TdF.

embanat, -ada adj : « encorné, ée, qui a des cornes ; atteint d’un coup de corne ; méchant, ante, bourru, ue, grincheux, euse, v. banarut » (v. TdF jos ‘embana’)

embanatge : tèrme de mecanica. (v. embanar

« embanc » : v. amban.

embancada nf, cf Ubaud Dicort : « banc de rocher, masse de rochers escarpés » TdF

embandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, emporter, enlever, voler, ravir ; renvoyer, se débarrasser de quelqu’un ou de quelque chose » TdF

embandiment nm, cf Ubaud Dicort : « ordonnance, proclamation » (L. 137)

embandir / embandar (v. embandar) (v. tr.) : remandar ; fòrabandir ; expulsar, « jeter violemment » TdF ‘embandi’.

embanicar (v. tr.) : desbanicar / desbanar (copar las banas)

embaranar (v. tr.) : obsedir / entintanar ; alassar ; ensordar.

embarandar (v. tr.) : clausir / clausurar ; embraçar / entreprene.

embarandus [embarandús nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : balançament d'una carreta.

embaranha nf, cf Ubaud Dicort : « embarras, esclandre » TdF

embaranhar (v. tr.) : enrodar d'una randa ; enganar dins un marrit afar.

embaranhar (s') : s'enganar dins un marrit afar.

embaratar (v. tr.) : enganar ; cargar d'un fais embarrassós.

embaratar (s') : s'enganar ; se mal maridar.

S'embaratèt, la paura ela, amb un ibronhassa.

embarbar : « mettre en terre une plante ou une branche, pour qu’elle pousse des racines, v. plantar » (v. TdF jos ‘abarba’). (v. abarbar)

embarbar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « jeter des racines » (v. TdF jos ‘abarba’). (v. abarbar (s’))

embarbolhar (v. tr.) : enrambolhar ; passir.

embarbolhar (s') : s'enrambolhar ; se passir.

embarbotinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empâter, barbouiller » TdF

embarcacion : barca ; nau.