|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
emancipacion (R. IV, 142) : accion o resulta d'emancipar ; accion o resulta de s'emancipar. emancipador, -airitz (abs. Dicort) : qu'emancipa. Lei emancipairitz. Mesura emancipairitz. emancipar (v. tr.) (R. IV, 142) : liberar q.q. d'una tutèla. emancipar (s') : se liberar d'una tutèla. Quora nos emanciparem ? emancipat, -ada : liberat, -ada d'una tutèla. Emanuèl,
Emanuèla n pr, cf Ubaud Dicort :
« Emmanuel, Emmanuelle » (Laus Dict fr-oc). (v. Emmanuèl) emasculacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'emascular. (v. desmasclatge) emascular (v. tr.)
(Laus ; abs. Dicort) :
privar de son poder viril / desmasclar ; efeminar. (v.
desmasclar) emasculat, -ada (abs. Dicort) : privat, -ada de sa vigor creatritz. (v. desmasclat) Nòstra lenga foguèt emasculada per l'escòla. EMA- / EMATO- : forma prefixada del grèc haimà, -atòs (sang) ematia (f.) : globilhon roge del sang. ematic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hématique » (Per Noste) ematite nf, cf Ubaud Dicort :
« hématite » (Laus) ematològ, -a n / ematologista (abs. Dicort) (m. e f.) : especialista de l'estudi del sang. ematologia : estudi del sang ; partida de la medecina qu'estúdia las malautiás del sang. ematologic, -a : relatiu, -iva a l'ematologia. ematòma (m.) : regolament de sang jos la pèl o dins una cavitat naturala ; nhòca / bonha. ematòsi nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) hématose » (Rapin) ematozoari nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) hématozoaire » (Laus) ematuria nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) hématurie » (Laus) Emaús
(Palestina) n pr, cf Ubaud Dicort : « Emmaüs » (v. TdF ‘Enmaüs’) embabiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« emboiseur, euse, v. enganaire » (v. TdF) embabiar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : enjaular / embelinar (téner q.q. en son poder coma s'èra enfachilhat) embabiar (s') : se laissar enjaular / se laissar embelinar. embabiat, -ada : enjaulat, -ada / embelinat, -ada. embabinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. embabiaire. (v. TdF jos
‘embabiaire’) embabinar / embaboinar (v. tr.) : doblets d'embabiar. embabit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« entrepris, établi, ie (Doujat) » (v. TdF) embabochida nf, cf Ubaud Dicort :
« étourdissement, ahurissement » TdF embabochinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, embéguiner, emboiser, v. embabiar »
(v. TdF) embabochir / embabotir (v. tr.) : pintar amb de paraulas ; trebolar lo cap ; enfleumar / ennasicar. embabochir
(s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« être interdit par l’étonnement ; se
troubler, se perdre en parlant, s’embarrasser » TdF jos ‘embabouchi’’ embabochit, , cf Ubaud Dicort :
« étourdi, ie, brouillé ; interdit, ite,
interloqué, étonné, épaté ;
enchifrené, ée ; éperdu, ue » TdF jos ‘embabouchi’ embaboinaire, -aira (~
-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. embabiaire. (v. TdF jos ‘embabiaire’) embaboinar v, cf Ubaud Dicort :
v. embabiar. (v. TdF jos
‘embabia’) embaboquir (v. tr.) : estonar bravament / estabosir. embaboquir (s') : s'estabosir. embaboquit, -ida : estabosit, -ida (bravament estonat, -ada) embabotir v : v. embabochir. embabucar (v. tr.) : emberbesir / estonar bravament. embabucar (s') : s'emberbesir / s'estonar bravament. embacegar (v. intr. e tr.) : margar / aplechar l'araire ; margar la mossa o las mossas ; encarrar ; entraversar ; patricolar / patricolejar (intrigar) embacinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, aveugler » (L. 137) embaconar (v. intr.) : exalar una òlga (un efluvi) ; embaumar. embaconat, -ada : salat, -ada coma un cambajon ; copat, -ada a quartièrs. embadalir (s') : se desjuntar (pondes, corondats, pòstes...) embadocador, -airitz (abs. Dicort) : qu'embadoquís, qu'estabosís. embadocament (abs. Dicort) : accion o resulta d'embadoquir. embadocar 1 (v. tr.) (abs. TdF) [v. embadoquit] : estabosir (estonar bravament) embadocar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de moissonneur, mettre la faucille dans son archet, dans son fourreau [v. badòca] »TdF. embadoquit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : estabosit, -ida (bravament estonat, -ada) embafar (v. intr. e tr.) : embocar ; fatigar ; abenar ; estonar. embafar (s') : s'embocar (manjar, manja que manjaràs) embafat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« essoufflé, épuisé de fatigue ; muet
d’étonnement, ébahi, ie, surpris, ise » TdF embagar (v. tr.) : metre una baga a q.q. /
anelar. embagassar (v. tr.) : liurar a la prostitucion. embagassar (s') v pron : se liurar a la prostitucion « ... ou se livrer aux prostituées » TdF jos ‘embagassa’. embagassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« prostitué, ée » TdF jos ‘embagassa’ embagatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, charger les
bagages, emballer ; embarrasser de meubles » TdF ‘embagaja’ embagonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, entraver un cheval » TdF embailencar (v. tr.) : emmalholar ; embarrassar ; enrambolhar. embailencat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« emmaillotté, embarrassé, empêtré,
ée ; maladroit, oite, incapable » TdF jos ‘embailenca’ embaimar [veire embalmar 1, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : embaumar / embalsemar / perfumar. embainar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : envasir (intrar de fòrça dins un país) ; intrar amassa endacòm (t.a.) embaïr (v. tr.) : susprene / estonar. embaisadura nf : baisòl / poton. v. çaijós, « baisure [v. embaisar (s’)] » (Alibert). embaisar (s') : se tocar (en parlant de tortas dins un forn) embaissa nf :
embalatge, sac, còrda de la merça que l'òm pesa ; tara ;
oire (s. p.) ; oire / sac a vin (s.f.) ; nèci / piòt. (v. embaissas) Embaissa de vin : oire de vin. embaissada nf (non preconizat Dicort) : mission de governament a governament ; mission
fisada a q.q. (s.f.) ; residéncia d'embaissador. (v. ambaissada) embaissador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : persona
encargada de mission (t.a.) representant oficial d'un país dins un
autre país. (v. ambaissador) |
|
embaissas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« échelette, espèce de châssis qu’on
attache sur un bât et à chaque bout duquel on pend un sac, pour
charrier du sable ou du gravois ; cacolets, grands cabas de
sparterie » (v. TdF jos ‘embaisso’) embaisset : oire pichon. embal nm : « entour » ; çò qu'envolopa quicòm (Alibert). embaladoira nf
e adj f, cf Ubaud Dicort :
còrda d'embalatge ;
« carrelet, aiguille d’emballeur » TdF. Còrda
embaladoira, corde d’emballage. (v. TdF) embalaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'embala quicòm (t. a.) embalar (v. tr. e intr.) : envolopar (t. a.) ; cargar ; emportar ; carrejar ; far virar tròp vitament (R. V, 558). embalar (s') : s'emportar (t. a.) ; èsser emportat, -ada (t. a.) embalàs / embalais [veire embalàs, cf Ubaud Dicort] nm : baiard / civièira. embalascada : paur / apreension / crenhença / escaufèstre. embalascar (v. tr.) : embaurar / espaurir / espaurugar (far paur) embalascar (s') : s'embaurar / prene paur ; téner paur. embalassat nm : contengut d'un baiard. embalat, -ada : p.p. d'embalar o de s'embalar. Un còlis embalat. Un caval embalat. embalatge : çò qu'envolopa quicòm. embalausida : trebolament de la vista ; estonament. (v esbalausida) embalausidura [ / esbalausidura]
nf, cf Ubaud Dicort p. 150 / embalausiment (v. embalausiment) : brave
estonament « chose
étourdissante » TdF
jos ‘esbalausiduro’.
embalausiment [ / esbalausiment] nm, cf Ubaud Dicort : brave estonament, « étourdissement, action
d’étonner, d’éblouir » TdF jos ‘esbalausimen’. embalausir [ / esbaulausir (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘embalausi’] (v. tr.) :
estabosir (estonar bravament) ; meravilhar ; esbleugir (trebolar la vista)
(t.a.) « embalçar » 1 (getar dins un precipici) : v. embauçar. embalçar 2 [veire embauçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far un lenhièr o un montet de gavèls. embalçar (s') [veire embauçar (s')] v pron : s'amontetar. embalmadura
nf : v. embaumadura. embalmaire,
-aira (~ -airitz) adj e n : v. embaumaire. embalmament
nm : v. embaumament. embalmant,
-a adj : v. embaumant.
embalmar 1 [ ~ embaumar 1] (v. tr.) : aprestar un defuntat amb de substàncias aromaticas per lo gardar de se corrompre ; embalmar (s’) v pron : v. embaumar (s') 1. embalmar 2 [ ~ embaumar 2] (v. tr.) : claure dins una balma. embalmar (s’) [ ~ embaumar (s')] v pron : se claure dins una balma (cauna) embalme nm, cf Ubaud Dicort :
« effondrement, éboulement » TdF ‘jos ‘emboulnadou’ embalofar
(s’) v pron,
cf Ubaud Dicort : « se
gonfler, s’ampouler » (Palay) embalsemant
~ embausemant, -a adj,
cf Ubaud Dicort : v. embausemant e embaumant. embalsemar [ ~ embausemar] (v. tr.) : doblet d'embaumar 1. embalum nm (v. Ubaud Dicort e TdF)
: espandi / volum ocupat per una massa. Foguèt estabosit de l'embalum d'aquela femna. embalunar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, occuper beaucoup de place, être
volumineux » TdF embalunós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « volumineux,
euse » TdF embalustrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, entourer de balustres » TdF embanadura : atrencament (biais de se vestir) embanaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que balha de còps de bana. embanament nm : testuditge / obstinacion (R. V, 339) ; « t. de fortification, ouvrage à cornes » TdF. embanar (v. tr. e intr.) : prene
dins las banas ; traucar amb las banas ;
« s’entêter, se préoccuper en faveur
d’une opinion ou d’une personne ; garnir ou munir de
cornes » TdF. embanar (s') : tombar dins las banas d'una vaca o d'un buòu ; s'entestar ; se corroçar ; s'emportar. Una femna embanada [v. embanat] : un escòrbi. embanastar (v. tr.) : cargar de banastas o de panièiras ; metre dins de banastas o de panièiras ; cargar ; embarrassar ; travar ; enrambolhar. embanastar (s') : s'empetegar dins un marrit afar, « se charger de » TdF jos ‘embanasta’. embanastat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « serré dans un panier,
chargé de mannes d’osier, embarrassé,
ée » TdF jos
‘embanasta’ embanastat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« bouc émissaire » (Brun Glossari Oc-Fr) embanastatge nm : accion de metre dins de banastas, de cargar, « équipage » TdF. embanat, -ada adj : « encorné,
ée, qui a des cornes ; atteint d’un coup de corne ;
méchant, ante, bourru, ue, grincheux, euse, v. banarut » (v. TdF jos ‘embana’) embanatge : tèrme de mecanica. (v. embanar « embanc » : v. amban. embancada nf, cf Ubaud Dicort :
« banc de rocher, masse de rochers escarpés » TdF embandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, emporter,
enlever, voler, ravir ; renvoyer, se débarrasser de
quelqu’un ou de quelque chose » TdF embandiment nm, cf Ubaud Dicort :
« ordonnance, proclamation » (L. 137) embandir / embandar (v. embandar) (v. tr.) : remandar ; fòrabandir ; expulsar, « jeter violemment » TdF ‘embandi’. embanicar (v. tr.) : desbanicar / desbanar (copar las banas) embaranar (v. tr.) : obsedir / entintanar ; alassar ; ensordar. embarandar (v. tr.) : clausir / clausurar ; embraçar / entreprene. embarandus [embarandús nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : balançament d'una carreta. embaranha nf, cf Ubaud Dicort :
« embarras, esclandre »
TdF embaranhar (v. tr.) : enrodar d'una randa ; enganar dins un marrit afar. embaranhar (s') : s'enganar dins un marrit afar. embaratar (v. tr.) : enganar ; cargar d'un fais embarrassós. embaratar (s') : s'enganar ; se mal maridar. S'embaratèt, la paura ela, amb un ibronhassa. embarbar v : « mettre en terre une plante ou
une branche, pour qu’elle pousse des racines, v. plantar » (v. TdF jos ‘abarba’). (v. abarbar) embarbar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « jeter des
racines » (v. TdF jos
‘abarba’). (v. abarbar (s’)) embarbolhar (v. tr.) : enrambolhar ; passir. embarbolhar (s') : s'enrambolhar ; se passir. embarbotinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empâter, barbouiller » TdF embarcacion : barca ; nau. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|