eliobiologia : estudi dels fenomèns biologics relativament a l'insolacion.

eliocentric, -a : relatiu, -iva al centre del solelh.

Movement eliocentric d'unas planetas.

eliocentrisme : teoria de Copernic que fasiá del solelh lo centre de l'univèrs.

eliocometa : semblacometa del solelh (franja luminosa que seguís lo movement del solelh)

eliocromia : fotografia de las colors.

eliodinamica : estudi e utilizacion de la calor del solelh.

eliodòr (m.) : pèira fina d'un polit rossèl d'aur.

elioelectric, -a : que muda las radiacions solaras en energia electrica.

eliofil, -a : que recèrca lo solelh, los airals plan solelhats.

Las plantas de las clarandas son eliofilas.

eliofilia : amor del solelh e dels airals plan solelhats.

eliofisica : estudi de las proprietats fisicas del solelh.

eliofòb, -a : que crenta lo solelh aicisèm (bravament)

Los escorpions (R. III, 155) son eliofòbs.

eliofobia : crenta fòrta del solelh e dels airals solelhats.

eliofotomètre : instrument per mesurar l'intensitat de la lutz del solelh sus un punt determinat de la Tèrra.

eliograf : aparelh per mesurar la quantitat de calor emesa pel solelh ; aparelh per enregistrar las oras de solelh ; ancian aparelh telegrafic optic.

eliografia : descripcion del Solelh ; procediment arcaïc de reproduccion de documents.

eliografic, -a : relatiu, -iva a l'eliografia o a l'eliograf.

eliogravadura : procediment arcaïc de gravadura.

eliolatria : amor excessiu del Solelh ; culte o adoracion del Solelh.

eliomarin, -a : que combina mar e solelh.

Estacion eliomarina.

Cura eliomarina.

eliomètre : instrument per mesurar lo diamètre aparent del Solelh, de la Luna, d'unas planetas.

eliometric, -a : relatiu, -iva a un eliomètre.

elion : nucli de l'atòm d'eli.

elioscòp, -a (abs. Dicort) : que se vira cap al Solelh.

Lo vira solelh es una planta elioscòpa.

elioscòpi (m.) : telescòpi per agachar lo Solelh sens problèmas pels uèlhs.

eliosfèra : region qu'enròda lo sistèm solar.

eliòsi (f.) : dermatiti solara ; insolacion ; còp de solelh ; marfidura / blasidura d'una planta tròp al solelh.

eliostat nm : miralh rotatòri que permet de dirigir los rais del Solelh sus un punt determinat.

eliostatic, -a : relatiu, -iva a un eliostat.

elioterapia : aplicacion terapeutica dels rais del Solelh.

eliotermia : utilizacion de l'energia calorifica del Solelh.

eliotròpi (m.) : mena de planta (Heliotropium) ; calcedòni d'un verd fosc amb de tacas vermelhas ; instrument geodesic.

eliotropina : compausat qu'a la nolor de l'eliotròpi.

eliotropisme : orientacion d'un vegetal cap a la lutz del solelh.

elipòrt nm, cf Ubaud Dicort : « héliport » (Sèrras)

eliportar : « v tr, héliporter » (Per Noste)

eliportat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « héliporté, ée » (v. çai sus)

eliportatge nm, cf Ubaud Dicort : « héliportage » (v. çai sus)

elis pr. pers. : eles, v. jos el.

Elisa / Elís / Aelís (los 2, abs. Dicort) : prenoms femenins.

Elisabèt (abs. Dicort) / Isabèl : prenoms femenins.

Elisèu : prenom masculin.

Elisi n pr m, cf Ubaud Dicort : « (mythologie) l’Elysée » (v. çai jos)

elisi, elísia adj, cf Ubaud Dicort : « (mythologie) élyséen, enne »

Camps Elisis (v. Ubaud Dicort), (mythologie) Champs Élyséens, Champs Elysées. (v. Aliscamps)

elision : supression d'una vocala. L'ai vist.

elitisme nm, cf Ubaud Dicort : « élitisme » (Per Noste)

elitista adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « élitiste » (Fettuciari)

elitre (m.) : caduna de las doas alas anterioras dels coleoptèrs e dels ortoptèrs.

ELITRI- ELITRO- : formas prefixadas del grèc elutròn (estug ; vagina)

elitriti (f.) : inflamacion vaginala.

elitrorragia : emorragia vaginala.

elitrotomia : incision vaginala.

elix nm, cf Ubaud Dicort : « (anatomie) hélix » (Rapin)

elixir : liquor de substàncias medicinalas.

ellebòri (R. III, 111) [ellebòr nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘elebor’)] : mena de planta (Helleborus)

ellèn, -a adj : « hellène » (v.. filellèn e ellenic)

ellenic, -a : relatiu, -iva al grèc o a Grècia.

ellenisme : tèrme empruntat al grèc.

ellenista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « helléniste » TdF elenisto’, « hellénisant, -e » (Laus)

ellenistic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hellénistique » (Rapin)

ellenizacion nf, cf Ubaud Dicort : « hellénisation » (Per Noste)

 

 

 

ellenizant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « hellénisant, -e » (v. ellenizar)

ellenizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, helléniser » (Laus)

ellipsa (f.) [ellipse nf, cf Ubaud Dicort]  : mena de corba. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 79 n. 62) (# ellipsi)

ellipsi (f.) : construccion gramaticala (omission volontària d'un o mantun element d'una frasa)

ellipsograf : instrument per traçar d'ellipsas.

ellipsoïdal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un ellipsoïde [v. ellipsoïde 1] ; que revèrta un ellipsoïde.

ellipsoïde 1, -da adj : (matematica) « ellipsoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 79)

ellipsoïde 2 (m.) : superficia que totas sas seccions planas son de parabòlas o d'ellipsas.

elliptic 1, -a : en forma d'ellipsa [v. ellipse] ;

elliptic 2, -a : que conten una ellipsi (de mots amagats que cal devinar)

Frasa elliptica : Ai una enveja de pissar que lo vesi córrer. (lo rag)

ellipticament : d'un biais elliptic.

Parla totjorn ellipticament.

« ellòc » : v. enlòc.

èlm [ ~ èlme, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, R. VI, 14 - L. 136) (arc.) : armadura que cobrissiá lo cap.

Èlm [Èlme] : prenom masc.

Lum de sant Èlm : v. fadariá.

Fuòc de sant Èlme, feu follet. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘Èume’)

ELMINT- : forma prefixada del grèc helmis, -inthòs (vèrm)

elmint (m.) : nom generic que vòl dire vèrm intestinal (med.)

elmintiasi (f.) : nom generic de las malautiás amodadas pels vèrms intestinals.

elmintidi (f.) : erupcion cutanèa amodada per las toxinas secretadas pels vèrms intestinals.

ELMINTO- : forma prefixada del grèc helmis, -inthòs (vèrm)

elmintologia : descripcion e estudi dels vèrms intestinals.

elmintosporiòsi (f.) : mena de malautiá de las plantas.

elocucion : biais d'exprimir oralament sa pensada.

elògi (m.) : paraulas, discors per lausar quicòm o q.q.

elogiós, -osa adj : lausenjaire, -a.

Article elogiós.

elogiosament : d'un biais elogiós.

Elòi (abs. Dicort) : prenom. (v. Alòi)

elongacion : distància angulara dins d'un astre al Solelh, per un observator de sus la Tèrra ; alongament accidental o terapeutic d'un muscle, d'un nèrvi... ; t. tecn. de fisica.

eloquéncia : art de dire ; caracteristica significativa.

L'eloquéncia de las chifras.

eloquent, -a (R. IV, 100) : que parla amb facilitat e eficiéncia ; caracteristica de quicòm de plan significatiu.

eloquentament : d'un biais eloquent.

« else » e derivats : v. euse.

elucidacion : explicacion (accion o resulta d'elucidar)

elucidar (v. tr.) : tirar al net ; explicar.

elucidari nm (R. IV, 109): comentari ; explicacion

Elucidari (l'-) : enciclopedia scientifica en occitan del s.XIV. (20 volums)

elucubracion : divagacion ; extravagància.

elucubrar (v. tr.) : capitar una òbra a dich de trabalh.

eludir (v. tr.) : evitar una dificultat, una obligacion... amb

eluvion nf, cf Ubaud Dicort : « éluvion » (Rapin)

eluvial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éluvial, -e » (v. çai sus)

Elvècia n pr f, cf Ubaud Dicort : « l’Helvétie, v. Soïssa » (v. TdF)

elvèlla nf, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) helvelle » (Per Noste)

elvèt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « helvète » (v. Elvèt)

Elvèt, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « (géogr., hist.) Helvète »

elvetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « helvétique » (Rapin)

elvetisme nm, cf Ubaud Dicort : « helvétisme » (Per Noste)

Elvira : prenom.

elzevir nm, cf Ubaud Dicort : « elzévir » TdF elzevièr’

-ÈMA : forma sufixada del grèc fonèma, son ; votz. v. fonèma ; v. morfèma - lexèma.

èma [ nf ~ ème nm] , cf Ubaud Dicort : nom de la letra M.

emai 1 adv, cf Ubaud Dicort : « même » (Lagarde)

Emai ieu, même moi. (Lagarde)

emai 2 conj de sub. conces. : « bien que, même si » (Vernet Dict. gram. oc. p. 165) (v. e mai 2 çai jos)

e mai 1 loc conj de coord : « et aussi ; et de plus » (Alibert D. jos ‘e’)

Ieu e mai tu : ieu e tu tanben.

Lo mèstre aguèt pietat de son sirvent e lo remandèt e mai li abondonèt sos deutes. (v. Alibert)

e mai 2 loc conj de sub, cf Ubaud Dicort : « même si » (Granier, Petite gram. de l’oc., p. 41)

E mai n’aguèsse, ne donariá pas, même s’il en avait, il n’en donnerait pas. (v. Granier)

E mai nevèsse, vendriái ! (v. jos quand)

e mai se loc conj de sub (v. Ubaud Dicort) : « même si » (Lèbre)

E mai se plòu, même s’il pleut. (Lèbre)

e-mail (< angl.) / mèl nm, cf Ubaud Dicort : « mail ». (v. mèl 2)

emanacion : accion o resulta de venir de, de sortir de ; òlga / efluvi ; t. tecn de teologia.

Emanacion del Sofle Sant (de l'Esperit Sant)

emanar (v. intr.) : venir de / sortir de, « t. littéraire, émaner, v. descendre, sortir, venir » (v. TdF emana’).