|
|
|
|
|
|
eliobiologia : estudi dels fenomèns biologics relativament a l'insolacion. eliocentric, -a : relatiu, -iva al centre del solelh. Movement eliocentric d'unas planetas. eliocentrisme : teoria de Copernic que fasiá del solelh lo centre de l'univèrs. eliocometa : semblacometa del solelh (franja luminosa que seguís lo movement del solelh) eliocromia : fotografia de las colors. eliodinamica : estudi e utilizacion de la calor del solelh. eliodòr (m.) : pèira fina d'un polit rossèl d'aur. elioelectric, -a : que muda las radiacions solaras en energia electrica. eliofil, -a : que recèrca lo solelh, los airals plan solelhats. Las plantas de las clarandas son eliofilas. eliofilia : amor del solelh e dels airals plan solelhats. eliofisica : estudi de las proprietats fisicas del solelh. eliofòb, -a : que crenta lo solelh aicisèm (bravament) Los escorpions (R. III, 155) son eliofòbs. eliofobia : crenta fòrta del solelh e dels airals solelhats. eliofotomètre : instrument per mesurar l'intensitat de la lutz del solelh sus un punt determinat de la Tèrra. eliograf : aparelh per mesurar la quantitat de calor emesa pel solelh ; aparelh per enregistrar las oras de solelh ; ancian aparelh telegrafic optic. eliografia : descripcion del Solelh ; procediment arcaïc de reproduccion de documents. eliografic, -a : relatiu, -iva a l'eliografia o a l'eliograf. eliogravadura : procediment arcaïc de gravadura. eliolatria : amor excessiu del Solelh ; culte o adoracion del Solelh. eliomarin, -a : que combina mar e solelh. Estacion eliomarina. Cura eliomarina. eliomètre : instrument per mesurar lo diamètre aparent del Solelh, de la Luna, d'unas planetas. eliometric, -a : relatiu, -iva a un eliomètre. elion : nucli de l'atòm d'eli. elioscòp, -a (abs. Dicort) : que se vira cap al Solelh. Lo vira solelh es una planta elioscòpa. elioscòpi (m.) : telescòpi per agachar lo Solelh sens problèmas pels uèlhs. eliosfèra : region qu'enròda lo sistèm solar. eliòsi (f.) : dermatiti solara ; insolacion ; còp de solelh ; marfidura / blasidura d'una planta tròp al solelh. eliostat nm : miralh rotatòri que permet de dirigir los rais del Solelh sus un punt determinat. eliostatic, -a : relatiu, -iva a un eliostat. elioterapia : aplicacion terapeutica dels rais del Solelh. eliotermia : utilizacion de l'energia calorifica del Solelh. eliotròpi (m.) : mena de planta (Heliotropium) ; calcedòni d'un verd fosc amb de tacas vermelhas ; instrument geodesic. eliotropina : compausat qu'a la nolor de l'eliotròpi. eliotropisme : orientacion d'un vegetal cap a la lutz del solelh. elipòrt nm, cf Ubaud Dicort : « héliport » (Sèrras) eliportar v : « v tr, héliporter » (Per Noste) eliportat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « héliporté, ée » (v. çai sus) eliportatge nm, cf Ubaud Dicort : « héliportage » (v. çai sus) elis pr. pers. : eles, v. jos el. Elisa / Elís / Aelís (los 2, abs. Dicort) : prenoms femenins. Elisabèt (abs. Dicort) / Isabèl : prenoms femenins. Elisèu : prenom masculin. Elisi n pr m, cf Ubaud Dicort : « (mythologie) l’Elysée » (v. çai jos) elisi, elísia adj, cf Ubaud Dicort : « (mythologie) élyséen, enne » Camps Elisis (v. Ubaud Dicort), (mythologie) Champs Élyséens, Champs Elysées. (v. Aliscamps) elision : supression d'una vocala. L'ai vist. elitisme nm, cf Ubaud Dicort : « élitisme » (Per Noste) elitista adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « élitiste » (Fettuciari) elitre (m.) : caduna de las doas alas anterioras dels coleoptèrs e dels ortoptèrs. ELITRI- ELITRO- : formas prefixadas del grèc elutròn (estug ; vagina) elitriti (f.) : inflamacion vaginala. elitrorragia : emorragia vaginala. elitrotomia : incision vaginala. elix nm, cf Ubaud Dicort : « (anatomie) hélix » (Rapin) elixir : liquor de substàncias medicinalas. ellebòri (R. III, 111) [ellebòr nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘elebor’)] : mena de planta (Helleborus) ellèn, -a adj : « hellène » (v.. filellèn e ellenic) ellenic, -a : relatiu, -iva al grèc o a Grècia. ellenisme : tèrme empruntat al grèc. ellenista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « helléniste » TdF ‘elenisto’, « hellénisant, -e » (Laus) ellenistic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hellénistique » (Rapin) ellenizacion nf, cf Ubaud Dicort : « hellénisation » (Per Noste)
|
|
ellenizant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « hellénisant, -e » (v. ellenizar) ellenizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, helléniser » (Laus) ellipsa (f.) [ellipse nf, cf Ubaud Dicort] : mena de corba. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 79 n. 62) (# ellipsi) ellipsi (f.) : construccion gramaticala (omission volontària d'un o mantun element d'una frasa) ellipsograf : instrument per traçar d'ellipsas. ellipsoïdal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un ellipsoïde [v. ellipsoïde 1] ; que revèrta un ellipsoïde. ellipsoïde 1, -da adj : (matematica) « ellipsoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 79) ellipsoïde 2 (m.) : superficia que totas sas seccions planas son de parabòlas o d'ellipsas. elliptic 1, -a : en forma d'ellipsa [v. ellipse] ; elliptic 2, -a : que conten una ellipsi (de mots amagats que cal devinar) Frasa elliptica : Ai una enveja de pissar que lo vesi córrer. (lo rag) ellipticament : d'un biais elliptic. Parla totjorn ellipticament. « ellòc » : v. enlòc. èlm [ ~ èlme, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, R. VI, 14 - L. 136) (arc.) : armadura que cobrissiá lo cap. Èlm [Èlme] : prenom masc. Lum de sant Èlm : v. fadariá. Fuòc de sant Èlme, feu follet. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘Èume’) ELMINT- : forma prefixada del grèc helmis, -inthòs (vèrm) elmint (m.) : nom generic que vòl dire vèrm intestinal (med.) elmintiasi (f.) : nom generic de las malautiás amodadas pels vèrms intestinals. elmintidi (f.) : erupcion cutanèa amodada per las toxinas secretadas pels vèrms intestinals. ELMINTO- : forma prefixada del grèc helmis, -inthòs (vèrm) elmintologia : descripcion e estudi dels vèrms intestinals. elmintosporiòsi (f.) : mena de malautiá de las plantas. elocucion : biais d'exprimir oralament sa pensada. elògi (m.) : paraulas, discors per lausar quicòm o q.q. elogiós, -osa adj : lausenjaire, -a. Article elogiós. elogiosament : d'un biais elogiós. Elòi (abs. Dicort) : prenom. (v. Alòi) elongacion : distància angulara dins d'un astre al Solelh, per un observator de sus la Tèrra ; alongament accidental o terapeutic d'un muscle, d'un nèrvi... ; t. tecn. de fisica. eloquéncia : art de dire ; caracteristica significativa. L'eloquéncia de las chifras. eloquent, -a (R. IV, 100) : que parla amb facilitat e eficiéncia ; caracteristica de quicòm de plan significatiu. eloquentament : d'un biais eloquent. « else » e derivats : v. euse. elucidacion : explicacion (accion o resulta d'elucidar) elucidar (v. tr.) : tirar al net ; explicar. elucidari nm (R. IV, 109): comentari ; explicacion Elucidari (l'-) : enciclopedia scientifica en occitan del s.XIV. (20 volums) elucubracion : divagacion ; extravagància. elucubrar (v. tr.) : capitar una òbra a dich de trabalh. eludir (v. tr.) : evitar una dificultat, una obligacion... amb eluvion nf, cf Ubaud Dicort : « éluvion » (Rapin) eluvial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éluvial, -e » (v. çai sus) Elvècia n pr f, cf Ubaud Dicort : « l’Helvétie, v. Soïssa » (v. TdF) elvèlla nf, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) helvelle » (Per Noste) elvèt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « helvète » (v. Elvèt) Elvèt, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « (géogr., hist.) Helvète » elvetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « helvétique » (Rapin) elvetisme nm, cf Ubaud Dicort : « helvétisme » (Per Noste) Elvira : prenom. elzevir nm, cf Ubaud Dicort : « elzévir » TdF ‘elzevièr’ -ÈMA : forma sufixada del grèc fonèma, son ; votz. v. fonèma ; v. morfèma - lexèma. èma [ nf ~ ème nm] , cf Ubaud Dicort : nom de la letra M. emai 1 adv, cf Ubaud Dicort : « même » (Lagarde) Emai ieu, même moi. (Lagarde) emai 2 conj de sub. conces. : « bien que, même si » (Vernet Dict. gram. oc. p. 165) (v. e mai 2 çai jos) e mai 1 loc conj de coord : « et aussi ; et de plus » (Alibert D. jos ‘e’) Ieu e mai tu : ieu e tu tanben. Lo mèstre aguèt pietat de son sirvent e lo remandèt e mai li abondonèt sos deutes. (v. Alibert) e mai 2 loc conj de sub, cf Ubaud Dicort : « même si » (Granier, Petite gram. de l’oc., p. 41) E mai n’aguèsse, ne donariá pas, même s’il en avait, il n’en donnerait pas. (v. Granier) E mai nevèsse, vendriái ! (v. jos quand) e mai se loc conj de sub (v. Ubaud Dicort) : « même si » (Lèbre) E mai se plòu, même s’il pleut. (Lèbre) e-mail (< angl.) / mèl nm, cf Ubaud Dicort : « mail ». (v. mèl 2) emanacion : accion o resulta de venir de, de sortir de ; òlga / efluvi ; t. tecn de teologia. Emanacion del Sofle Sant (de l'Esperit Sant) emanar (v. intr.) : venir de / sortir de, « t. littéraire, émaner, v. descendre, sortir, venir » (v. TdF ‘emana’). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|