|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
electrooptic, -a : qualitat d'un fenomèn que la preséncia d'un camp electric i modifica las proprietats de l'ambient. elestroosmòsi (f.) : precipitacion electrica de las matèrias colloïdalas en suspension. electroosmotic, -a : relatiu, iva a l'electroosmòsi. electropirexia : autra terapeutica per corrent electric. electroplastia : pellicula metallica de materials per electrolisi. electropompa : pompa rotativa amb motor. electropositiu, -iva adj : cargat, -ada d'electricitat positiva. electropunctura (electropontura [coma acupontura]) nf : terapeutica per corrent electric que passa dins los teissuts organics de mercé d'agulhas. electroquimia : tecnica de las aplicacions de l'electricitat a las operacions de quimia industriala. electroquimic, -a : relatiu, -iva a l'electroquimia. electroquimicament : d'un biais electroquimic. electroradiologia : ensemble de las aplicacions de l'electricitat e de las radiacions al diagnostic e al tractament de las malautiás. electroradiologista (m. e f.) : especialista d'electroradiologia. electrorafinatge : procediment de purificacion per dissolucion electrolitica d'un anòde en metal pur e per depaus del metal purificat sus un catòde. electroretinografia : tecnica de mesura del potencial electric retinian amodat per una estimulacion luminosa. electroscòpi (m.) : instrument per constatar las cargas electricas e ne determinar lo signe. electrosiderurgia : ensemble dels procediments de la siderurgia qu'utiliza lo corrent electric coma sorga de calor. electrosistòla (electrosistòle [coma sistòle]) nf : batèc cardiac amodat per impulsion electrica exteriora. electrosonda : electromètre coblejat amb una radiosonda per mesurar lo potencial electric dins l'atmosfèra liura. electrosoudadura : soudadura electrica. electrostatic, -a : relatiu, -iva a l'electrostatica. electrostatica : partida de la fisica qu'estúdia las cargas electricas en repaus. electrotecnic, -a : relatiu, -iva a
l'electrotecnica. electrotecnica : estudi de las aplicacions de l'electricitat. electroterapia : terapia per l'electricitat. electroterapic, -a : relatiu, -iva a l'electroterapia. electrotermia : transformacion de l'energia electrica en calor. electrotermic, -a : relatiu, -iva a l'electrotermia. electrotonus : variacion de l'excitabilitat d'un muscle o d'un nèrvi mentre que passa un corrent electric. electrotropisme : reaccion d'orientacion d'unes animals relativament a de radiacions electricas. electrovaléncia : valéncia d'un element o
d'un radical determinada per electroanalisi. electrovalva : valva comandada per
electroaimant. electrovalvula : valvula comandada per
electroaimant. electrum nm (abs. Dicort) (lat.) : aliatge natural d'aur amb d'argent. elefància (l.p.) (R. III, 110 ; TdF) / elefantiasi (f.) (los 2, abs. Dicort) : brava desformacion de la pèl ; brava augmentacion de volum d'una partida del còrs. v. elefantiasi. elefant nm :
mamifèr terrèstre pus gròs ;
« goinfre, homme insatiable, ambitieux » TdF. elefanta nf (R. III, 110) : feme de l'elefant. elefantesc, -esca : enòrme, -a ; gigantesc, -a. elefantet nm (abs. Dicort) : elefant pichonèl,
« éléphanteau » (Rapin). (v.
elefanton) elefantiasi (f.) : augmentacion considerabla del volum d'un membre
o d'una partida del còrs (malautiá) v. elefància. elefantin, -a adj (R. III, 110) (abs.
Dicort) : relatiu, -iva a l'elefant, « t. sc., éléphantin, ine » TdF. elefanton nm, cf Ubaud Dicort :
« éléphanteau » (Laus) elegància : qualitat de q.q. d'elegant. elegant, -a : cambafin, -a / corós,
-osa / pimparèl, -a. elegantament
adv, cf Ubaud Dicort :
« élégamment » TdF elegantejar (v. intr.) : far l'elegant, -a. elegantesa nf, cf Ubaud Dicort :
« élégance affectée,
fatuité » TdF elegia : poèma pichon en forma de planh. elegiac, -a : relatiu, -iva a l'elegia. elegiacament : d'un biais elegiac. elegibilitat nf (abs. Dicort) : aptitud a èsser elegit, -ida, « éligibilité » (Rapin). (v.
eligibilitat) elegible (TdF, Alibert) [ / eligible, cf Ubaud Dicort], -bla adj : que pòt èsser elegit, -ida. elegidor 1,
-doira adj, cf Ubaud Dicort :
« à élire, qui sera élu » (L. 136) elegidor 2,
-doira n, cf Ubaud Dicort :
« nm, électeur » (L. 136). (v. elector) elegiment nm, cf Ubaud Dicort :
« élection » (L.
136) elegir / eligir (abs. Dicort) (v. tr.) (los 2, R. IV, 40) : causir q.q. per
eleccion elèit (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : ensemble pichon de personas de tria (de flor) Una persona d'elèit. |
|
eleitisme nm (abs. Dicort) : sistèma que favorís las personas
de tria al despens de l'ensemble. (v. elitisme) eleitista (abs. Dicort) (m. e f.) : adèpte, -a de l'eleitisme. (v. elitista) element (R. III, 108) : nom donat pels ancians a la tèrra, a l'aire, a l'aiga e al fuòc ; partida d'un tot. elemental, -a adj / elementar, -a (v. elementari) (los 2, R. III, 109 - L. 136)
: relatiu, -iva als elements o a un element ; que forma una part
constitutiva o element ; que concernís los elements d'una
sciéncia o d'un art ; simple que jamai.
Un problèma elemental. elementalament / elementarament (los 2, abs. Dicort) :
d'un biais elemental. elementar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, composer
d’éléments » (L. 136) elementari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « élémentaire » (TdF,
Per Noste) Elena : prenom. ELEO- : forma prefixada del grèc elaiòn (òli) eleolat : remèdi a basa d'òli volatil. eleomètre : instrument per mesurar la densitat dels òlis. « Eleonòr» (fr.) : v. Alienòr. eles / elis [veire
eles, cf Ubaud Dicort], elas (pr. pers.
plur.) : « eux, elles » (Alibert Dict. occ jos ‘el’.) Eles se rison : se rison, eles. eles meteisses, elas meteissas pron pers pl, cf Ubaud Dicort :
« eux-mêmes, elles-mêmes » (v. el meteis, ela meteissa) Elèusis : prenom. Eleutèri : prenom. elevacion (R. VI, 222) : accion d'elevar o de s'elevar ; qualitat de çò elevat. Elevacion (l'-) : adoracion de l'ostia consacrada a la messa. elevada nf / elevament (v. elèvament) : « partie élevée » TdF ‘elevado’, nautor / auçada / elevacion (v. Alibert). elevador nm, cf Ubaud Dicort :
« élévateur » (Laus) elevadura nf, cf Ubaud Dicort :
« élevure » (Alibert) elevaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona
qu'elèva quicòm o q.q. (t. a.),
« éleveur, v. noiriguièr »
(v. TdF) elèvament nm, cf Ubaud Dicort : « haussement » TdF elevar (v. tr.) : enauçar ; noirir ; ensenhar ; abalir... elevar (s') : s'enauçar ; se noirir ; s'ensenhar... elevat, -ada : t. a. çaisús. elevatge : accion d'elevar. elevatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« élévatoire » (Rapin) elevura (abs. Dicort) : mena de melsat, v.
melsat ; tròç
que se lèva d'un gant per laissar passar lo det gròs. (v. TdF jos ‘elevuro’) èlf nm, cf Ubaud Dicort : « elfe » [v. Rapin : èlfe]. « èlf » (angl.) : v. fadet. « elhauçar » e derivats : v. eslhauçar. èli 1 (flor blanca) nm, cf Ubaud Dicort : « lis, plante et fleur » (v. TdF a ‘èli’) . « eli » (v. TdF jos ‘ile’, v. Azaïs, Alibert) : v. liri. Fals èli : v. jos fals eli [èli 2] nm : element gasós dins l'atmosfèra del solelh, de la tèrra, « hélium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 365). eliac, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« héliaque » (Rapin) eliant nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) hélianthe » (Laus) eliantèm nm, cf Ubaud Dicort :
« hélianthème » (Rapin) eliantina nf : (quimia)
« hélianthine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 365) Elias (e'li s) [Èlias] : prenom m. eliça [elice nf, cf Ubaud Dicort] : aparelh de propulsion, de traccion, de sustentacion. elicicultura nf, cf Ubaud Dicort :
« héliciculture »
(Per Noste) elicoïdal, -a adj :
(fisica) « hélicoïdal, e » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 233) elicoïde, -da adj e nm, cf Ubaud Dicort : (matematica)
« hélicoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 90) elicon nm, cf Ubaud Dicort :
« (mus.) hélicon » (Laus) elicoptèr : aparelh volaire a eliças. elidible, -bla : que pòt èsser elidit, -ida. elidir (v. tr.) : suprimir un son o una letra dins la prononciacion
o dins l'escriptura. Aquò's plan vertat. Veni d'Albi. eligibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« eligibilité » (Laus) eligible, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« éligible » (Rapin). (v. elegible) eligir (v. tr.) (R. VI, 222) (abs. Dicort) : v. elegir. eliminable, -bla : que pòt èsser eliminat, -ada. eliminacion : accion o resulta d'eliminar quicòm o q.q. Eliminacion de tot çò inutil, de tot çò
nosible. eliminaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. eliminar). eliminar (v. tr.) : exclure ; se desbarrassar de. Eliminar de toxinas. eliminat, -ada : exclús, -usa. eliminator, -tritz adj e n :
« éliminateur, -trice » (v. Rapin). (v. eliminaire) eliminatòri, -a adj e nf, cf Ubaud Dicort : « (sport)
éliminatoire » (Laus) Una espròva
eliminatòria. ELIO- : forma prefixada del grèc heliòs
(solelh) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|