electrooptic, -a : qualitat d'un fenomèn que la preséncia d'un camp electric i modifica las proprietats de l'ambient.

elestroosmòsi (f.) : precipitacion electrica de las matèrias colloïdalas en suspension.

electroosmotic, -a : relatiu, iva a l'electroosmòsi.

electropirexia : autra terapeutica per corrent electric.

electroplastia : pellicula metallica de materials per electrolisi.

electropompa : pompa rotativa amb motor.

electropositiu, -iva adj : cargat, -ada d'electricitat positiva.

electropunctura (electropontura [coma acupontura]) nf : terapeutica per corrent electric que passa dins los teissuts organics de mercé d'agulhas.

electroquimia : tecnica de las aplicacions de l'electricitat a las operacions de quimia industriala.

electroquimic, -a : relatiu, -iva a l'electroquimia.

electroquimicament : d'un biais electroquimic.

electroradiologia : ensemble de las aplicacions de l'electricitat e de las radiacions al diagnostic e al tractament de las malautiás.

electroradiologista (m. e f.) : especialista d'electroradiologia.

electrorafinatge : procediment de purificacion per dissolucion electrolitica d'un anòde en metal pur e per depaus del metal purificat sus un catòde.

electroretinografia : tecnica de mesura del potencial electric retinian amodat per una estimulacion luminosa.

electroscòpi (m.) : instrument per constatar las cargas electricas e ne determinar lo signe.

electrosiderurgia : ensemble dels procediments de la siderurgia qu'utiliza lo corrent electric coma sorga de calor.

electrosistòla (electrosistòle [coma sistòle]) nf  : batèc cardiac amodat per impulsion electrica exteriora.

electrosonda : electromètre coblejat amb una radiosonda per mesurar lo potencial electric dins l'atmosfèra liura.

electrosoudadura : soudadura electrica.

electrostatic, -a : relatiu, -iva a l'electrostatica.

electrostatica : partida de la fisica qu'estúdia las cargas electricas en repaus.

electrotecnic, -a : relatiu, -iva a l'electrotecnica.

electrotecnica : estudi de las aplicacions de l'electricitat.

electroterapia : terapia per l'electricitat.

electroterapic, -a : relatiu, -iva a l'electroterapia.

electrotermia : transformacion de l'energia electrica en calor.

electrotermic, -a : relatiu, -iva a l'electrotermia.

electrotonus : variacion de l'excitabilitat d'un muscle o d'un nèrvi mentre que passa un corrent electric.

electrotropisme : reaccion d'orientacion d'unes animals relativament a de radiacions electricas.

electrovaléncia : valéncia d'un element o d'un radical determinada per electroanalisi.

electrovalva : valva comandada per electroaimant.

electrovalvula : valvula comandada per electroaimant.

electrum nm (abs. Dicort) (lat.) : aliatge natural d'aur amb d'argent.

elefància (l.p.) (R. III, 110 ; TdF) / elefantiasi (f.) (los 2, abs. Dicort) : brava desformacion de la pèl ; brava augmentacion de volum d'una partida del còrs. v. elefantiasi.

elefant nm : mamifèr terrèstre pus gròs ; « goinfre, homme insatiable, ambitieux » TdF.

elefanta nf (R. III, 110) : feme de l'elefant.

elefantesc, -esca : enòrme, -a ; gigantesc, -a.

elefantet nm (abs. Dicort) : elefant pichonèl, « éléphanteau » (Rapin). (v. elefanton)

elefantiasi (f.) : augmentacion considerabla del volum d'un membre o d'una partida del còrs (malautiá)  v. elefància.

elefantin, -a adj (R. III, 110) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'elefant, « t. sc., éléphantin, ine » TdF.

elefanton nm, cf Ubaud Dicort : « éléphanteau » (Laus)

elegància : qualitat de q.q. d'elegant.

elegant, -a : cambafin, -a / corós, -osa / pimparèl, -a.

elegantament adv, cf Ubaud Dicort : « élégamment » TdF

elegantejar (v. intr.) : far l'elegant, -a.

elegantesa nf, cf Ubaud Dicort : « élégance affectée, fatuité » TdF

elegia : poèma pichon en forma de planh.

elegiac, -a : relatiu, -iva a l'elegia.

elegiacament : d'un biais elegiac.

elegibilitat nf (abs. Dicort) : aptitud a èsser elegit, -ida, « éligibilité » (Rapin). (v. eligibilitat)

elegible (TdF, Alibert) [ / eligible, cf Ubaud Dicort], -bla adj : que pòt èsser elegit, -ida.

elegidor 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à élire, qui sera élu » (L. 136)

elegidor 2, -doira n, cf Ubaud Dicort : « nm, électeur » (L. 136). (v. elector)

elegiment nm, cf Ubaud Dicort : « élection » (L. 136)

elegir / eligir (abs. Dicort) (v. tr.) (los 2, R. IV, 40) : causir q.q. per eleccion

elèit (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : ensemble pichon de personas de tria (de flor)

Una persona d'elèit.

 

 

 

eleitisme nm (abs. Dicort) : sistèma que favorís las personas de tria al despens de l'ensemble. (v. elitisme)

eleitista (abs. Dicort) (m. e f.) : adèpte, -a de l'eleitisme. (v. elitista)

element (R. III, 108) : nom donat pels ancians a la tèrra, a l'aire, a l'aiga e al fuòc ; partida d'un tot.

elemental, -a adj / elementar, -a (v. elementari) (los 2, R. III, 109 - L. 136) : relatiu, -iva als elements o a un element ; que forma una part constitutiva o element ; que concernís los elements d'una sciéncia o d'un art ; simple que jamai.

Un problèma elemental.

elementalament / elementarament (los 2, abs. Dicort)  : d'un biais elemental.

elementar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, composer d’éléments » (L. 136)

elementari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « élémentaire » (TdF, Per Noste)

Elena : prenom.

ELEO- : forma prefixada del grèc elaiòn (òli)

eleolat : remèdi a basa d'òli volatil.

eleomètre : instrument per mesurar la densitat dels òlis.

« Eleonòr» (fr.) : v. Alienòr.

eles / elis [veire eles, cf Ubaud Dicort], elas (pr. pers. plur.) : « eux, elles » (Alibert Dict. occ jos ‘el’.)

Eles se rison : se rison, eles.

eles meteisses, elas meteissas pron pers pl, cf Ubaud Dicort : « eux-mêmes, elles-mêmes » (v. el meteis, ela meteissa)

Elèusis : prenom.

Eleutèri : prenom.

elevacion (R. VI, 222) : accion d'elevar o de s'elevar ; qualitat de çò elevat.

Elevacion (l'-) : adoracion de l'ostia consacrada a la messa.

elevada nf / elevament (v. elèvament) : « partie élevée » TdF ‘elevado’, nautor / auçada / elevacion (v. Alibert).

elevador nm, cf Ubaud Dicort : « élévateur » (Laus)

elevadura nf, cf Ubaud Dicort : « élevure » (Alibert)

elevaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'elèva quicòm o q.q. (t. a.), « éleveur, v. noiriguièr » (v. TdF)

elèvament nm, cf Ubaud Dicort : « haussement » TdF

elevar (v. tr.) : enauçar ; noirir ; ensenhar ; abalir...

elevar (s') : s'enauçar ; se noirir ; s'ensenhar...

elevat, -ada : t. a. çaisús.

elevatge : accion d'elevar.

elevatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « élévatoire » (Rapin)

elevura (abs. Dicort) : mena de melsat, v. melsat ; tròç que se lèva d'un gant per laissar passar lo det gròs. (v. TdF jos ‘elevuro’)

èlf nm, cf Ubaud Dicort : « elfe » [v. Rapin : èlfe]. « èlf » (angl.) : v. fadet.

« elhauçar » e derivats : v. eslhauçar.

èli 1 (flor blanca) nm, cf Ubaud Dicort : « lis, plante et fleur » (v. TdF a èli) . « eli » (v. TdF jos ‘ile’, v. Azaïs, Alibert) : v. liri.

Fals èli : v. jos fals

eli [èli 2] nm : element gasós dins l'atmosfèra del solelh, de la tèrra, « hélium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 365).

eliac, -a adj, cf Ubaud Dicort : « héliaque » (Rapin)

eliant nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) hélianthe » (Laus)

eliantèm nm, cf Ubaud Dicort : « hélianthème » (Rapin)

eliantina nf : (quimia) « hélianthine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 365)

Elias (e'li s) [Èlias] : prenom m.

eliça [elice nf, cf Ubaud Dicort] : aparelh de propulsion, de traccion, de sustentacion.

elicicultura nf, cf Ubaud Dicort : « héliciculture » (Per Noste)

elicoïdal, -a adj : (fisica) « hélicoïdal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 233)

elicoïde, -da adj e nm, cf Ubaud Dicort : (matematica) « hélicoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 90)

elicon nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) hélicon » (Laus)

elicoptèr : aparelh volaire a eliças.

elidible, -bla : que pòt èsser elidit, -ida.

elidir (v. tr.) : suprimir un son o una letra dins la prononciacion o dins l'escriptura. Aquò's plan vertat. Veni d'Albi.

eligibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « eligibilité » (Laus)

eligible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « éligible » (Rapin). (v. elegible)

eligir  (v. tr.) (R. VI, 222) (abs. Dicort) : v. elegir.

eliminable, -bla : que pòt èsser eliminat, -ada.

eliminacion : accion o resulta d'eliminar quicòm o q.q.

Eliminacion de tot çò inutil, de tot çò nosible.

eliminaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. eliminar).

eliminar (v. tr.) : exclure ; se desbarrassar de.

Eliminar de toxinas.

eliminat, -ada : exclús, -usa.

eliminator, -tritz adj e : « éliminateur, -trice » (v. Rapin). (v. eliminaire)

eliminatòri, -a adj e nf, cf Ubaud Dicort : « (sport) éliminatoire » (Laus)

Una espròva eliminatòria.

ELIO- : forma prefixada del grèc heliòs (solelh)