electrocardioscòpi (m.) : aparelh de projeccion d'un electrocardiograma.

electrocautèri (m.) : cautèri que son incandescéncia ven d'un corrent electric.

electrochòc (de l'angl. to shock) : metòde de tractament de depressions grèvas o d'unas psicòsis per aplicacion d'un corrent electric ; eveniment o fenomèn que son aparicion amòda una brandida psicologica fòrt brutala.

electrocinèsi (f.) : desplaçament d'un animal, amodat per de radiacions electricas.

electrocinetic, -a : relatiu, -iva a l'electrocinèsi.

electrocinetica : branca de l'electricitat qu'estúdia lo comportament de las cargas electricas en movement.

electrocirurgia : utilizacion cirurgicala d'unas proprietats dels corrents de frequéncia nauta.

electrocoagulacion : destruccion de teissuts tumorals per de corrents de frequéncia nauta.

electroconcentracion : concentracion d'una suspension colloïdala per desplaçament, de mercé un corrent electric, de las particulas colloïdalas cap a l'anòde (m.) o al catòde.

electrocòpia : procediment de reproduccion basat sus l'electrostatica.

electrocorticograma (n.) : traçat obtengut per enregistrament de las variacions de diferéncias de potencial amodadas per las cellulas cerebralas, en plaçant los electròdes dirèctament sus la superficia del cervèl.

electrocucion : accion d'electrocutar o de s'electrocutar.

electrocultura : estimulacion electrica de las plantas.

electrocutar (v. tr.) : tuar q.q. per l'electricitat.

electrocutar (s') : pèrdre la vida per electrocucion.

electrocutor, -tritz adj : qu'electrocuta.

Corrent electrocutor.

electròde (m.) : cadun dels dos conductors de corrent d'un generator electric.

electrodecantacion : decantacion d'una solucion colloïdada jos l'accion d'un corrent electric.

electrodensitograf : aparelh que permet d'aver automaticament la reparticion d'un corrent dins un electròde.

electrodeposicion : procediment d'obtencion d'un depaus per electrolisi, d'una pellicula de pintura per electroforèsi.

electrodermograma (m.) : enregistrament grafic de la tension.

electrodiagnostic : diagnostic per enregistrament d'una activitat electrica. Electrocardiografia.

electrodialisi (f.) : procediment d'analisi quimica basat sus la proprietat d'unes ions de traversar pus aisidament que non pas d'autres las membranas porosas.

electrodinamic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « électrodynamique » (Rapin)

electrodinamica nf : branca de la fisica que tracta de l'accion dinamica dels corrents electrics.

electrodinamomètre : galvanomètre que son principi repausa sus l'accion d'un corrent fix sus un corrent mobil.

electrodissolucion : procediment de dissolucion per electrolisi.

electrodomestic, -a adj m e nm, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a l'ostal.

Aparelhs electrodomestics.

electroencefalografia : enregistrament grafic dels fenomèns electrics del cervèl.

electroencefalografic, -a : relatiu, -iva a l'electroencefalografia.

electroencefalograma (m.) : traçat encefalografic.

electroendosmosi (f.) : difusion de fluïds a travèrs de diafragmas (m. pl.), jos l'accion de radiacions electricas.

electroerosion : procediment d'usinatge de pèças metallicas per una succession fòrt rapida de descargas electricas dins un liquid isolant.

electrofiltre : filtre electrostatic.

electrofisiologia : electrobiologia.

electrofòn : aparelh de lectura dels disques fonografics.

electrofòr : aparelh que permet d'obténer de quantitats pichonas d'electricitat estatica.

electroforèsi (f.) : metòde de separacion de constituents de solucions colloïdalas, jos l'accion de radiacions electricas.

electroforetic, -a : relatiu, -iva a l'electroforèsi.

electrogalvanic, -a : relatiu, -iva a una pila electrica.

Corrent electrogalvanic.

electrogalvanisme : estudi dels efèctes de las pilas electricas.

electrogèn, -a : que dona d'electricitat.

Grop electrogèn.

electrogenerator : generator de corrent electric.

electrolisable, -bla : que pòt èsser electrolisat, -ada.

electrolisaire nm, -a : aparelh, maquina d'electrolisar.

electrolisar (v. tr.) : sometre un còrs a l'electrolisi.

electrolisi (f.) : descomposicion quimica per l'electricitat.

electrolit (m.) : compausat quimic que, fondut o dissolgut, pòt èsser electrolisat.

electrolitic, -a : relatiu, -iva a un electrolit ; que se fa per electrolisi.

Còrs electrolitic.

Descomposicion electrolitica.

electroliticament : d'un biais electrolitic.

electrologia : branca de la fisica que tracta dels fenomèns electrics, magnetics e electromagnetics ; disciplina que tracta de las aplicacions medicalas de l'electricitat.

electroluminescéncia : luminescéncia amodada per un fenomèn electric.

electroluminescent, -a : dotat, -ada d'electroluminescéncia.

electromagnetic, -a : relatiu, -iva a l'electromagnetisme.

electromagnetisme : magnetisme amodat per un corrent electric.

electromainatgièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « électroménager » (v. electrodomestic)

electromecanic, -a adj : relatiu, -iva a l'electromecanica.

electromecanica nf : sciéncia de las aplicacions de l'electricitat e de la mecanica.

electromecanician, -a n : especialista (m. e f.) d'electromecanica.

electrometallurgia : metallurgia electrica.

electrometallurgic, -a : relatiu, -iva a l'electrometallurgia.

electrometallurgista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'electrometallurgia.

electromètre : aplech per mesurar las diferéncias de potencial.

electrometria : ensemble dels metòds per mesurar las diferéncias de potencial.

electrometric, -a : relatiu, -iva a l'electrometria.

electromiografia : tecnica d'enregistrament de l'activitat electrica dels muscles e dels nèrvis.

electromiograma (m.) : traçat obtengut per electromiografia.

electromotor, -tritz adj : qu'amòda d'electricitat jos l'influéncia d'una accion quimica o mecanica.

Fòrça electromotritz.

electron : particula cargada d'electricitat negativa.

electronarcòsi (f.) : metòde terapeutic de psiquiatria.

electronegatiu,-iva adj : cargat, -ada d'electricitat negativa.

electronegativitat nf : estat de çò electronegatiu.

electroneutralitat nf : abséncia de carga electrica.

electronic, -a : relatiu, -iva a un electron o als electrons.

electronica : sciéncia qu'estúdia los fenomèns electronics.

electronicament : d'un biais electronic.

electronician, -a : especialista (m. e f.) en electronica.

electronoterapia : terapia amb l'ajuda d'electrons.

electronuclear, -a : qu'utiliza l'energia nucleara.

electron-vòlt nm  (eV) : (fisica) « électronvolt (eV) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 215)