electrocardioscòpi (m.) : aparelh de projeccion d'un electrocardiograma. electrocautèri (m.) : cautèri que son incandescéncia ven d'un corrent electric. electrochòc (de l'angl. to shock) : metòde de tractament de depressions grèvas o d'unas psicòsis per aplicacion d'un corrent electric ; eveniment o fenomèn que son aparicion amòda una brandida psicologica fòrt brutala. electrocinèsi (f.) : desplaçament d'un animal, amodat per de radiacions electricas. electrocinetic, -a : relatiu, -iva a l'electrocinèsi. electrocinetica : branca de l'electricitat qu'estúdia lo comportament de las cargas electricas en movement. electrocirurgia : utilizacion cirurgicala d'unas proprietats dels corrents de frequéncia nauta. electrocoagulacion : destruccion de teissuts tumorals per de corrents de frequéncia nauta. electroconcentracion : concentracion d'una suspension colloïdala per desplaçament, de mercé un corrent electric, de las particulas colloïdalas cap a l'anòde (m.) o al catòde. electrocòpia : procediment de reproduccion basat sus l'electrostatica. electrocorticograma (n.) : traçat obtengut per enregistrament de las variacions de diferéncias de potencial amodadas per las cellulas cerebralas, en plaçant los electròdes dirèctament sus la superficia del cervèl. electrocucion : accion d'electrocutar o de s'electrocutar. electrocultura : estimulacion electrica de las plantas. electrocutar (v. tr.) : tuar q.q. per l'electricitat. electrocutar (s') : pèrdre la vida per electrocucion. electrocutor, -tritz adj : qu'electrocuta. Corrent electrocutor. electròde (m.) : cadun dels dos conductors de corrent d'un generator electric. electrodecantacion : decantacion d'una solucion colloïdada jos l'accion d'un corrent electric. electrodensitograf : aparelh que permet d'aver automaticament la reparticion d'un corrent dins un electròde. electrodeposicion : procediment d'obtencion d'un depaus per electrolisi, d'una pellicula de pintura per electroforèsi. electrodermograma (m.) : enregistrament grafic de la tension. electrodiagnostic : diagnostic per enregistrament d'una activitat electrica. Electrocardiografia. electrodialisi (f.) : procediment d'analisi quimica basat sus la proprietat d'unes ions de traversar pus aisidament que non pas d'autres las membranas porosas. electrodinamic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « électrodynamique » (Rapin) electrodinamica nf : branca de la fisica que tracta de l'accion dinamica dels corrents electrics. electrodinamomètre : galvanomètre que son principi repausa sus l'accion d'un corrent fix sus un corrent mobil. electrodissolucion : procediment de dissolucion per electrolisi. electrodomestic, -a adj m e nm, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a l'ostal. Aparelhs electrodomestics. electroencefalografia : enregistrament grafic dels fenomèns electrics del cervèl. electroencefalografic, -a : relatiu, -iva a l'electroencefalografia. electroencefalograma (m.) : traçat encefalografic. electroendosmosi (f.) : difusion de fluïds a travèrs de diafragmas (m. pl.), jos l'accion de radiacions electricas. electroerosion : procediment d'usinatge de pèças metallicas per una succession fòrt rapida de descargas electricas dins un liquid isolant. electrofiltre : filtre electrostatic. electrofisiologia : electrobiologia. electrofòn : aparelh de lectura dels disques fonografics. electrofòr : aparelh que permet d'obténer de quantitats pichonas d'electricitat estatica.		electroforèsi (f.) : metòde de separacion de constituents de solucions colloïdalas, jos l'accion de radiacions electricas. electroforetic, -a : relatiu, -iva a l'electroforèsi. electrogalvanic, -a : relatiu, -iva a una pila electrica. Corrent electrogalvanic. electrogalvanisme : estudi dels efèctes de las pilas electricas. electrogèn, -a : que dona d'electricitat. Grop electrogèn. electrogenerator : generator de corrent electric. electrolisable, -bla : que pòt èsser electrolisat, -ada. electrolisaire nm, -a : aparelh, maquina d'electrolisar. electrolisar (v. tr.) : sometre un còrs a l'electrolisi. electrolisi (f.) : descomposicion quimica per l'electricitat. electrolit (m.) : compausat quimic que, fondut o dissolgut, pòt èsser electrolisat. electrolitic, -a : relatiu, -iva a un electrolit ; que se fa per electrolisi. Còrs electrolitic. Descomposicion electrolitica. electroliticament : d'un biais electrolitic. electrologia : branca de la fisica que tracta dels fenomèns electrics, magnetics e electromagnetics ; disciplina que tracta de las aplicacions medicalas de l'electricitat. electroluminescéncia : luminescéncia amodada per un fenomèn electric. electroluminescent, -a : dotat, -ada d'electroluminescéncia. electromagnetic, -a : relatiu, -iva a l'electromagnetisme. electromagnetisme : magnetisme amodat per un corrent electric. electromainatgièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « électroménager » (v. electrodomestic) electromecanic, -a adj : relatiu, -iva a l'electromecanica. electromecanica nf : sciéncia de las aplicacions de l'electricitat e de la mecanica. electromecanician, -a n : especialista (m. e f.) d'electromecanica. electrometallurgia : metallurgia electrica. electrometallurgic, -a : relatiu, -iva a l'electrometallurgia. electrometallurgista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'electrometallurgia. electromètre : aplech per mesurar las diferéncias de potencial. electrometria : ensemble dels metòds per mesurar las diferéncias de potencial. electrometric, -a : relatiu, -iva a l'electrometria. electromiografia : tecnica d'enregistrament de l'activitat electrica dels muscles e dels nèrvis. electromiograma (m.) : traçat obtengut per electromiografia. electromotor, -tritz adj : qu'amòda d'electricitat jos l'influéncia d'una accion quimica o mecanica. Fòrça electromotritz. electron : particula cargada d'electricitat negativa. electronarcòsi (f.) : metòde terapeutic de psiquiatria. electronegatiu,-iva adj : cargat, -ada d'electricitat negativa. electronegativitat nf : estat de çò electronegatiu. electroneutralitat nf : abséncia de carga electrica. electronic, -a : relatiu, -iva a un electron o als electrons. electronica : sciéncia qu'estúdia los fenomèns electronics. electronicament : d'un biais electronic. electronician, -a : especialista (m. e f.) en electronica. electronoterapia : terapia amb l'ajuda d'electrons. electronuclear, -a : qu'utiliza l'energia nucleara. electron-vòlt nm (eV) : (fisica) « électronvolt (eV) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 215)