efectuable, -bla : que pòt èsser efectuat, -ada.

efectuar (v. tr.) : metre a execucion ; far ; complir.

Efectuar un pagament.

efectuar (s') : se complir (se far)

efedrina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) éphédrine »

efelid (m.) : tessèla ; taca de la pèl amodada pel solelh (med.)

efemèr 1, -a adj : que dura pas qu'un jorn ; passadís, -issa.

Efemèra la glòria terrèstra, que morís quand tu.

efemèr 2 (m.) [efemèra nf, cf Ubaud Dicortf] : mosquilh que viu pas qu'un jorn o dos.

efemerid (m.) [efemeride nf, cf Ubaud Dicort] : nòta jorn per jorn d'un eveniment notable ; recuèlh d'eveniments de tal o tal jorn d'epòcas diferentas ; almanac astronomic ; insècte efemèr [v. efemèra].

efemerids (m. pl.) (abs. Dicort) : familha dels efemèrs. (2500 menas) (v. çai jos)

Efemeroptèrs nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) Ephéméroptères »

efeminacion nf, cf Ubaud Dicort : « état d’un homme efféminé, action d’efféminer » TdF

efeminar (v. tr.) : portar q.q. a pèrdre sas qualitats virilas.

efeminar (s') : pèrdre sas qualitats virilas ; revertar una dòna.

efeminador, -airitz (abs. Dicort) : qu'efemina.

Sa companha a sus el una accion efeminairitz.

efeminament (abs. Dicort) : accion d'efeminar o de s'efeminar.(v. efeminacion)

efeminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « efféminé, ée » TdF jos ‘efemina’

eferent, -a : que pòrta enfòra.

Nèrvis eferents.

Vaissèls eferents.

efervescéncia : borbolh / boliment ; agitacion emocionala.

efervescent, -a : en efervescéncia.

eficaç, -a : que fa efècte ; que fa l'efècte volgut.

eficaçament : d'un biais eficaç.

eficàcia nf, cf Ubaud Dicort : « efficace, force ; caractère » TdF ‘eficàci’

eficacitat nf : qualitat d'èsser eficaç, -a.

eficiéncia : eficacitat.

eficient, -a : que produsís vertadièirament un efècte.

Causa eficienta.

Accion eficienta.

eficientament : d'un biais eficient.

efièch (pop.) nm / efèit / efièit [los 2, veire efièch, cf Ubaud Dicort] : efècte [v. efècte].

efièch (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en effet » (Laus). (v. efècte (en -))

efigia nf : image (m.) sus una moneda, sus una medalha ; representacion en general.

Cremar q.q. en efigia.

efigiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, effigier, exécuter une effigie » TdF

efipigèr : cosin (mena d'insècte) (Ephippiger)

eflorescéncia : transformacion de las sals idratadas ; posca naturala que cobrís d'unes fruches ; debuta de la florison ; espelison en general.

eflorescent, -a : en estat d'eflorescéncia.

Sal eflorescenta.

Plantas eflorescentas.

efluéncia : emanacion (accion o resulta d'efluir)

Efluéncia urbana : aigas que rajan d'una vila.

efluent, -a adj e nm : qu'emana d'endacòm.

Efluent fluvial : rajòl (aigas de regolament)

efluir (v. intr.) (abs. Dicort) : emanar (venir de / sortir de ; rajar.

efluvi (m.) : emanacion subtila e invisibla mas captada pel nas.

efluvioterapia : terapia per aplicacion d'efluvis.

efòd : vestit sacerdotal dels ebrèus.

efraccion (f.) : fractura de fenèstra, de pòrta... per fin de panar o de saquejar.

Efrèm [Efraïm] : prenom m..

efusion (R. III, 358) : accion, per un liquid o per un gas, de s'escampar ; manifestacion arderosa del sentit ; comunicacion abondosa de gràcia divina.

Una efusion de sang.

Parlar amb efusion.

L'efusion del Sofle Sant (del Sant Esperit)

efusiu, -iva (adj. e subs.) : relatiu, -iva a una efusion ; que manifèsta sos sentiments afectuoses amb efusion ; t. tecn. de geologia.

Sentiments efusius.

Ròca efusiva : lava que s'escampa.

efusivament : amb efusion.

èga : cavala ; cavala utilizada, autres còps, per batre lo gran. (v. TdF ‘ègo’)

Levar l'èga : « prendre un moment de repos pour boire ou manger pendant le dépiquage » (Alibert) ; se pausar ; « assister à un repas, prendre part à un banquet » TdF jos ‘ègo’.

egadon nm : faissa de tèrra semenada.

egajar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, muer, en parlant des oiseaux, qui changent de plumes : défeuiller » (v.TdF)

egal, -a : que diferís pas brica d'un autre-,-a ; que diferís pas brica d'una autra causa ; al meteis nivèl; unifòrme, -a.

egalament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « égalité, comparaison ; répartition égale des impôts » (L. 134)

egalament 2 adv : d'un biais egal.

egalar (v. tr.) : èsser al meteis nivèl que ; aver la meteissa importància que.

egalejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, égaliser » (Laus). (v. egalizar)  ; « v tr, égaler, considérer comme égal » (L. 134)

egalesa nf, cf Ubaud Dicort : « égalité, même espèce » (L. 134)

egalièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « égal ; à efforts communs ; rentré dans son lit (en parlant d’un fleuve) » (L. 134)

egalitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « égalitaire » TdF

egalitarisme nm, cf Ubaud Dicort : « égalitarisme » (Rapin)

egalitarista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « égalitariste » (Per Noste)

egalitat nf : qualitat de çò egal.

egalizacion : accion o resulta d'egalizar.

 

 

egalizar / egalejar (v. egalejar) (v. tr.) : aplanir ; nivelar ; « égaliser ; faire le même point au jeu » TdF ‘egalisa’.

-EGAR : sufix frequentatiu, del latin -icare. v. bategar - machugar - repotegar - peiregar.

egariá nf, cf Ubaud Dicort : « troupeau de chevaux, haras » (L. 134) (v. egum)

egassada nf / egatada (v. egatada) : ensemble de cavalas, « troupeau de juments pour le dépiquage » (Alibert).

egassieiron nm, cf Ubaud Dicort : v. egatieiron. (v. TdF jos ‘egatieroun’)

egassièr / egatièr nm : gardaire d'ègas ; lo que mena de cavalas, « celui qui tient et dirige les chevaux qui foulent les gerbes » TdF jos ‘egatié’.

egatada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘egassada’) : « haras de cavales, troupeau de juments. L’egatada se compose généralement de 7 ligams (paires, couples) » (v. TdF)

egatieiron nm, cf Ubaud Dicort : « jeune garçon qui aide l’egatièr » (v. TdF jos ‘egatieroun’)

egatièr nm : v. egassièr.

egemonia nf, cf Ubaud Dicort : « hégémonie » (Rapin)

egemonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hégémonique » (Rapin)

egeria nf, cf Ubaud Dicort : « égérie » (Rapin)

egida nf : proteccion.

Jos l'egida de la lei.

egipcian, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Egipte ; sortit, -ida d'Egipte.

Egipte n pr f  : nom de país d'Africa.

egiptològ, -a : persona especialista d'egiptologia.

egiptologia : sciéncia e estudi de las antiquitats egipcianas.

egira nf, cf Ubaud Dicort : « hégire, ère des Mahométans » TdF

Egist : prenom.

eglòga nf : poèma bucolic.

EGO- : forma prefixada del grèc egò (ieu)

ègo nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « (psychan.) ego » (v. Per Noste)

egocentric, -a adj e n : que fa pròva d'egocentrisme.

egocentrisme : tendéncia d'una persona a se prene pel centre de l'univèrs, a agachar pas que son embonilh.

egocentrista (m. e f.) : egocentric, -a.

egofonia : ressonància particulara de la votz que revèrta una votz de cabra, e que s'ausís quand lo medecin escota lo pitral d'un malaut que patís d'un mal de costat.

egoïsme : amor de se bravament excessiu.

egoïsta adj e n (m. e f.) : que pèca per egoïsme.

egoïstament : amb egoïsme.

egolatra (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.) : que fa pròva d'egolatria. (v. egotista)

egolatria nf (abs. Dicort) : amor excessiu de sa persona, « égolâtrie » (Rapin). (v. egotisme)

egolatric, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'egolatria.

egotic, -a  : relatiu, -iva a l'egotisme.

egotisme : egolatria.

egotista adj e n (m. e f.) : que fa pròva d'egotisme.

egrègi, -ia adj : insigne ,-a ; illustre, -a ; eminent, -a.

egrègiament : d'un biais egrègi.

egum nm sing, cf Ubaud Dicort (v. èga + -UM) : « (coll.) les cheveaux et juments » (Sèrras-Ess.)

eia ! : interj. exortativa ; repic d'una cançon populara.

eiada (adv.) : un brieu, « longtemps » (Alibert).

eiar (v. intr.) : convenir ; èsser a las mesuras.

eibaucar (s') (Alibert) [veire esbaucar (s’), cf Ubaud Dicort] v pron : se regaudir ; se divertir.

eicir e derivats : v. eissir.

« eidracar » : v. esdracar.

èime : facultat de comprene ; ponderacion mentala ; sana capacitat mentala ; esperit ; idèa.

A bèl èime : a foison.

A tot èime, au hasard. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘èime’)

Sens èime : sens idèa.

« eimendar » : v. emendar.

eimina nf, cf Ubaud Dicort : « hémine, émine, mine, mesure de capacité pour les grains, usitée autrefois...., équivalente à 22 livres, plus ou moins selon les pays ; ancienne mesure de vin, pesant 3 livres... ; mesure agraire..., v. eiminada plus usité » (v. TdF).  « eimina » e derivats : v. emina (non preconizat Dicort).

eiminada nf, cf Ubaud Dicort : « espace de terrain qu’on peut ensemencer avec une hémine de blé ; ancienne mesure agraire équivalente à 8 ou 10 ares, selon les pays ; contenu d’une hémine » (v. TdF)

eiminal nm, cf Ubaud Dicort : : « contenu d’une hémine ; mesure agraire, v. eiminada ; hémine, boisseau, v. eimina » (v. TdF jos ‘eiminau’)

eiminalada nf, cf Ubaud Dicort : v. eiminada. (v. TdF jos ‘eiminado’

eiminòt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de salines, minot, 50 kg de sel » TdF

einsteini nm : (quimia) « einsteinium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 351)

« eirar » v : v. asirar.

eiret nm, cf Ubaud Dicort : « héritier (vieux), v. eiretièr » TdF ‘eiret 2’

« eiretar » (eiretar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) e derivats : v. eretar (non preconizat Dicort)...

eiretatge nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. eretatge.

eiretièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. eretièr.

« eiriç » e derivats : v. eriç.

eis-- se pronóncia [is] dins tota la tièira seguenta :

eisopet nm, cf Ubaud Dicort : « petit Ésope ; petit bossu, v. gibosson » TdF

eissabrancar (v. tr.) : copar brutalament las brancas d'un arbre.

eissabranlar (v. tr.) : esbrandar ; far trantolar.

eissabre, -bra adj / eissalabre, -bra [issalabre, cf Ubaud Dicort] adj : renós,-a ; tissós,-a ; reguèrgue,-a.

Ieu cresi qu'es eissabre de naissença.

eissac : estanh (massa d'aiga dins una depression de terren)

eissadoira nf, cf Ubaud Dicort : « pied de l’agulha (pièce de bois qui fait partie d’une charrette à boeufs » TdF jos ‘issadouiro’