|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
efectuable, -bla : que pòt èsser efectuat, -ada. efectuar (v. tr.) : metre a execucion ; far ;
complir. Efectuar un pagament. efectuar (s') : se complir (se far) efedrina nf, cf Ubaud Dicort :
« (biochim.) éphédrine »
efelid (m.) : tessèla ; taca de la pèl amodada pel solelh (med.) efemèr 1, -a adj : que dura pas qu'un jorn ; passadís, -issa. Efemèra la glòria terrèstra, que morís quand tu. efemèr 2 (m.) [efemèra nf, cf Ubaud Dicortf] : mosquilh que viu pas qu'un jorn o dos. efemerid (m.) [efemeride nf, cf Ubaud Dicort] : nòta jorn per jorn d'un eveniment notable ; recuèlh d'eveniments de tal o tal jorn d'epòcas diferentas ; almanac astronomic ; insècte efemèr [v. efemèra]. efemerids (m. pl.) (abs. Dicort) : familha dels efemèrs. (2500 menas) (v. çai jos) Efemeroptèrs
nm
pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.)
Ephéméroptères » efeminacion nf, cf Ubaud Dicort :
« état d’un homme efféminé, action
d’efféminer » TdF efeminar (v. tr.) : portar q.q. a pèrdre sas qualitats virilas. efeminar (s') : pèrdre sas qualitats virilas ; revertar una dòna. efeminador, -airitz (abs. Dicort) : qu'efemina. Sa companha a sus el una accion efeminairitz. efeminament (abs. Dicort) : accion
d'efeminar o de s'efeminar.(v. efeminacion) efeminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« efféminé, ée » TdF jos ‘efemina’ eferent, -a : que pòrta enfòra. Nèrvis eferents. Vaissèls eferents. efervescéncia : borbolh / boliment ; agitacion emocionala. efervescent, -a : en efervescéncia. eficaç, -a : que fa efècte ; que fa l'efècte volgut. eficaçament : d'un biais eficaç. eficàcia nf, cf Ubaud Dicort : « efficace, force ;
caractère » TdF ‘eficàci’ eficacitat nf : qualitat d'èsser eficaç, -a. eficiéncia : eficacitat. eficient, -a : que produsís vertadièirament un efècte. Causa eficienta. Accion eficienta. eficientament : d'un biais eficient. efièch (pop.) nm / efèit /
efièit [los 2, veire efièch, cf Ubaud
Dicort] : efècte [v. efècte]. efièch (d’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en effet » (Laus). (v. efècte (en -)) efigia nf : image (m.) sus una moneda, sus una medalha ; representacion en general. Cremar q.q. en efigia. efigiar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, effigier, exécuter une effigie » TdF efipigèr : cosin (mena d'insècte) (Ephippiger) eflorescéncia : transformacion de las sals idratadas ; posca naturala que cobrís d'unes fruches ; debuta de la florison ; espelison en general. eflorescent, -a : en estat d'eflorescéncia. Sal eflorescenta. Plantas eflorescentas. efluéncia : emanacion (accion o resulta d'efluir) Efluéncia urbana : aigas que rajan d'una vila. efluent, -a adj e nm : qu'emana d'endacòm. Efluent fluvial : rajòl (aigas de regolament) efluir (v. intr.) (abs. Dicort) : emanar (venir de / sortir de ; rajar. efluvi (m.) : emanacion subtila e invisibla mas captada pel nas. efluvioterapia : terapia per aplicacion d'efluvis. efòd : vestit sacerdotal dels ebrèus. efraccion (f.) : fractura de fenèstra, de pòrta... per fin de panar o de saquejar. Efrèm [Efraïm] : prenom m.. efusion (R. III, 358) : accion, per un liquid o per un gas, de s'escampar ; manifestacion arderosa del sentit ; comunicacion abondosa de gràcia divina. Una efusion de sang. Parlar amb efusion. L'efusion del Sofle Sant (del Sant Esperit) efusiu, -iva (adj. e subs.) : relatiu, -iva a una efusion ; que manifèsta sos sentiments afectuoses amb efusion ; t. tecn. de geologia. Sentiments efusius. Ròca efusiva : lava que s'escampa. efusivament : amb efusion. èga : cavala ; cavala utilizada, autres còps, per batre lo gran. (v. TdF ‘ègo’) Levar l'èga : « prendre un moment de repos pour boire ou manger pendant le dépiquage » (Alibert) ; se pausar ; « assister à un repas, prendre part à un banquet » TdF jos ‘ègo’. egadon nm : faissa de tèrra semenada. egajar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, muer, en parlant des oiseaux, qui changent de
plumes : défeuiller »
(v.TdF) egal, -a : que diferís pas brica d'un autre-,-a ; que diferís pas brica d'una autra causa ; al meteis nivèl; unifòrme, -a. egalament 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« égalité, comparaison ; répartition
égale des impôts »
(L. 134) egalament 2 adv : d'un biais egal. egalar (v. tr.) : èsser al meteis nivèl que ; aver la meteissa importància que. egalejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, égaliser » (Laus). (v. egalizar) ; « v tr, égaler,
considérer comme égal » (L.
134) egalesa nf, cf Ubaud Dicort :
« égalité, même espèce » (L. 134) egalièr,
-ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« égal ; à efforts communs ; rentré
dans son lit (en parlant d’un fleuve) » (L. 134) egalitari,
-ària adj, cf Ubaud Dicort :
« égalitaire » TdF egalitarisme nm, cf Ubaud Dicort :
« égalitarisme »
(Rapin) egalitarista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« égalitariste »
(Per Noste) egalitat nf : qualitat de çò egal. egalizacion : accion o resulta d'egalizar. |
|
egalizar / egalejar (v. egalejar) (v. tr.) : aplanir ; nivelar ; « égaliser ; faire le
même point au jeu »
TdF ‘egalisa’. -EGAR : sufix frequentatiu, del latin -icare. v. bategar - machugar - repotegar - peiregar. egariá nf, cf Ubaud Dicort :
« troupeau de chevaux, haras » (L. 134) (v.
egum) egassada nf / egatada (v. egatada) : ensemble de cavalas, « troupeau de juments pour le dépiquage » (Alibert). egassieiron nm, cf Ubaud Dicort :
v. egatieiron. (v. TdF jos ‘egatieroun’) egassièr / egatièr nm : gardaire d'ègas ; lo que mena de cavalas, « celui qui tient et dirige les chevaux qui foulent les gerbes » TdF jos ‘egatié’. egatada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘egassada’) : « haras de
cavales, troupeau de juments. L’egatada se compose
généralement de 7 ligams (paires, couples) » (v. TdF) egatieiron nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune garçon qui aide l’egatièr » (v. TdF jos ‘egatieroun’) egatièr nm : v. egassièr. egemonia nf, cf Ubaud Dicort :
« hégémonie » (Rapin) egemonic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hégémonique » (Rapin) egeria nf, cf Ubaud Dicort :
« égérie »
(Rapin) egida nf :
proteccion. Jos l'egida de la lei. egipcian, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Egipte ; sortit, -ida d'Egipte. Egipte n pr f : nom de país d'Africa. egiptològ, -a : persona especialista d'egiptologia. egiptologia : sciéncia e estudi de las antiquitats egipcianas. egira nf, cf Ubaud Dicort :
« hégire, ère des Mahométans » TdF Egist : prenom. eglòga nf : poèma bucolic. EGO- : forma prefixada del grèc egò (ieu) ègo nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« (psychan.)
ego » (v. Per
Noste) egocentric, -a adj e n : que fa pròva d'egocentrisme. egocentrisme : tendéncia d'una persona a se prene pel centre de l'univèrs, a agachar pas que son embonilh. egocentrista (m. e f.) : egocentric, -a. egofonia : ressonància particulara de la votz que revèrta una votz de cabra, e que s'ausís quand lo medecin escota lo pitral d'un malaut que patís d'un mal de costat. egoïsme : amor de se bravament excessiu. egoïsta adj e n (m. e f.) : que pèca per egoïsme. egoïstament : amb egoïsme. egolatra (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.)
: que fa pròva d'egolatria. (v. egotista) egolatria nf (abs. Dicort) : amor excessiu de sa persona, « égolâtrie » (Rapin). (v. egotisme) egolatric, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a
l'egolatria. egotic, -a : relatiu, -iva a l'egotisme. egotisme : egolatria. egotista adj e n (m. e f.) : que fa pròva d'egotisme. egrègi, -ia adj : insigne ,-a ; illustre, -a ; eminent, -a. egrègiament : d'un biais egrègi. egum nm sing, cf Ubaud Dicort (v. èga + -UM) : « (coll.) les cheveaux et juments » (Sèrras-Ess.) eia ! : interj. exortativa ; repic d'una cançon populara. eiada (adv.) : un brieu, « longtemps » (Alibert). eiar (v. intr.) : convenir ; èsser a las mesuras. eibaucar (s') (Alibert) [veire
esbaucar (s’), cf Ubaud Dicort] v pron : se regaudir ; se divertir. eicir e derivats : v. eissir. « eidracar » : v. esdracar. èime : facultat de comprene ; ponderacion mentala ; sana capacitat mentala ; esperit ; idèa. A bèl èime : a foison. A tot èime, au hasard. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘èime’) Sens èime : sens idèa. « eimendar » : v. emendar. eimina nf, cf Ubaud Dicort :
« hémine, émine, mine, mesure de capacité
pour les grains, usitée autrefois...., équivalente à 22
livres, plus ou moins selon les pays ; ancienne mesure de vin, pesant 3
livres... ; mesure agraire..., v. eiminada plus
usité » (v. TdF). « eimina » e derivats : v. emina (non preconizat Dicort). eiminada nf, cf Ubaud Dicort :
« espace de terrain qu’on peut ensemencer avec une
hémine de blé ; ancienne mesure agraire équivalente
à 8 ou 10 ares, selon les pays ; contenu d’une
hémine » (v. TdF) eiminal nm, cf Ubaud Dicort :
: « contenu d’une
hémine ; mesure agraire, v. eiminada ;
hémine, boisseau, v. eimina »
(v. TdF jos ‘eiminau’) eiminalada nf, cf Ubaud Dicort :
v. eiminada.
(v. TdF jos ‘eiminado’ eiminòt nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de salines, minot, 50 kg de sel » TdF einsteini nm : (quimia)
« einsteinium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 351) « eirar » v : v. asirar. eiret nm, cf Ubaud Dicort :
« héritier (vieux), v. eiretièr » TdF ‘eiret 2’ « eiretar » (eiretar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) e derivats :
v. eretar (non
preconizat Dicort)... eiretatge nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. eretatge. eiretièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. eretièr. « eiriç » e derivats : v. eriç. eis--
se pronóncia
[is] dins tota la tièira seguenta : eisopet nm, cf Ubaud Dicort : « petit
Ésope ; petit bossu, v. gibosson » TdF eissabrancar (v. tr.) : copar brutalament las brancas d'un arbre. eissabranlar (v. tr.) : esbrandar ; far trantolar. eissabre, -bra adj / eissalabre, -bra [issalabre, cf Ubaud Dicort] adj : renós,-a ; tissós,-a ; reguèrgue,-a. Ieu cresi qu'es eissabre de naissença. eissac : estanh (massa d'aiga dins una depression de terren) eissadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« pied de l’agulha (pièce de bois qui fait
partie d’une charrette à boeufs » TdF jos ‘issadouiro’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|