economat nm : carga o burèus d'econòm, -a.

econometria : tecnica de recèrca economica qu'utiliza las matematicas.

econometric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « économétrique » (Rapin)

econometrista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'econometria.

economia : esparnha ; çò esparnhat ; administracion dels bens d'una comunitat.

economic, -a : relatiu, -iva a l'economia ; que far baissar la despensa.

economicament : d'un biais economic.

economisme nm, cf Ubaud Dicort : « économisme » (Laus)

economista (m. e f.) : persona capabla en economia politica.

economizar (v. tr.) : estalviar / esparnhar.

ecopraxia : repeticion automatica de movements.

ecosfèra : biosfèra.

ecosinesia : imitacion automatica de l'interlocutor.

ecosistèma (m.) : unitat naturala compausada de partidas viventas e de partidas inèrtas que lors efèctes recipròcs forman un sistèma estable (R. III, 204).

ecotipe (m.) : forma particulara presa per una espècia viventa dins un ambient determinat (mar, montanha...)

ecotoxicologia : branca de l'ecologia especializada dins las substàncias toxicas.

« ecran » (fr.) (ecran nm) : v. quadre - fenestron e compausats de parar (v. parafuòc, eca).

ecstasi nm (Basic ; abs. Dicort) : « (drogue) ecstasy » (Laus)

ectara (f.) : mesura de superficia de 10 000 m2.

ectasi (f.) : anevrisme.

ECTO- : forma prefixada del grèc ektòs (en defòra)

ectò (ecto nm¸ v. Ubaud Pensabèstia. ortografic p. 13) : apocòpa d'ectogram o d'ectolitre.

ectodèrma nm / ectoblast (abs. Dicort) /  : fulhet extèrn de l'embrion.

ectodermic, -a adj / ectoblastic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'ectoblast.

ectogenèsi (f.) : tecnica pel desvolopament normal de l'embrion dels mamifèrs placentaris en defòra de l'organisme mairal.

ectograma (m.) : mesura de capacitat que val cent gramas.

ectolitre : mesura de capacitat que val cent litres.

ectomètre : mesura de superficia que val cent mètres.

ectomètre cairat (~ carrat) (hm2) nm : « hectomètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 90)

ectometric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hectométrique » (Per Noste)

-ECTOMIA : forma sufixada del grèc ektòmè (ablacion) v. gastrectomia.

ectoparasit, -a  : parasit extèrn (nièira, pesolh, címec / cimèc)

-ECTOPIA : forma sufixada del grèc ektòpòs (desplaçat)  v. corectopia

ectopia : situacion anormala d'un organ.

Ectopia cardiaca.

Ectopia testiculara.

ectopic, -a : relatiu, -iva a una ectopia.

Grossesa ectopica.

ectoplasma (m.) : substància indefinibla que prendriá l'aparéncia d'objèctes o de personas.

ectotermia : dependéncia totala al regard del climat, de la temperatura extèrna.

D'unes patisson bravament d'ectotermia.

ectozoari (m.) : parasit extèrn.

ECTRO- : forma prefixada del grèc ektròò (fau avortar)

ectrogenia : abséncia congenitala d'un organ o d'una partida del còrs.

ectromelia : malformacion embrionària o fetala.

ectropion : eversion (capvirament)

Ectropion de la parpèla inferiora.

Ectropion de la mucosa del còl uterin.

ectrotic, -a : abortiu, -iva.

ecumène nm, cf Ubaud Dicort : « oekoumène » (Laus)

ecumenic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « oecuménique » TdF

Un concili ecumenic es la convocacion a Roma de totes los evesques catolics.

ecumenicament : d'un biais ecumenic.

ecumenicitat nf : tendéncia cap a l'unitat de totas las glèisas crestianas.

ecumenisme : movement que preconisa l'union de totas las glèisas crestianas.

ecumenista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva a l'ecumenisme ; adèpte, -a de l'ecumenisme.

eczemà [eczèma, cf Ubaud Dicort] (m.) : malautiá de la pèl.

eczematós, -osa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'eczemà ; persona que patís d'eczemà.

 

 

-EDA : forma sufixada del latin -eta (terren plantat de) v. albareda - fraissineda - pineda - sauseda.

edat (f.) (v. Alibert) : atge (R. III, 235)

L'Edat mejana : de 453 a 1453 mai o mens.

edelveis [edelweis] (m.) : mena de flor de montanha (Leontopodium alpinum)

edema [edèma] (m.) : confladura / enfladura del teissut cellular.

edematós, -osa : relatiu, -iva a un edema.

eden [edèn] nm : paradís terrèstre ; airal paradisenc (s.f.)

« Dins l'òrt d'Eden es tota causa bona... » J.B.

edenic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « édénique » (Rapin)

edicion (f.) : impression e publicacion d'un escrich.

edictar (v. tr.) : decretar.

edicte nm / edict (R. III, 56) (abs. Dicort) : òrdre escrich promulgat per l'autoritat.

edicul : edifici bravament pichon.

edificacion : accion o resulta de construire quicòm ; accion o resulta d'esclairar q.q. (s. f.) ; accion o resulta de portar q.q. a èsser verturós.

edificaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui élève un édifice, édificateur » TdF

edificant, -a : qu'edifica (que pòrta a venir pus verturós)

edificar (v. tr.) : construire un edifici ; amodar l'admiracion de q.q. per sa devocion, sa bontat...

edifici (m.) (R. III, 95) : construccion bèla ; bastenda.

edil nm, -a : elegit, -ida de comuna (persona elegida per la comuna)

edilitat nf : dignitat e carga d'edil.

Edip n pr m : prenom, « Œdipe, héros grec » TdF.

Lo complèx d'Edip.

edip nm, cf Ubaud Dicort : « (psychan.) oedipe » (v. çai sus)

edipian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « oedipien, -enne » (Per Noste)

Edit [Edita] : prenom femenin.

editable, -bla : que pòt èsser editat, -ada.

editar (v. tr.) : publicar un tèxt, un libre, e lo metre en venda.

editor, -tritz : persona que son mestièr es d'editar.

editorial, a adj e nm : relatiu a l'edicion ; article de pagina primièira.

editorialista (m. e f.) : persona que fa un editorial.

ediu (adv.) (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : pas mai.

Edmond - Edmonda : prenoms.

Edoard [ ~ Audoard] : prenom.

edonisme nm, cf Ubaud Dicort : « hédonisme » (Rapin)

edonista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « hédoniste » (Rapin)

edor nm (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : pes ; volum.

èdra nf (L.134 ; R. III, 97) : planta de las raices adventissas que s'arrapa als arbres o a las parets (Hedera helix)

edràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande touffe de lierre, mur couvert de lierre » (v. TdF ‘éuras’ e ‘èure’)

-ÈDRE : forma sufixada del grèc hedrà (fàcia ; basa) v. polièdre - tetraèdre.

educable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « éducable » (Rapin)

educacion : accion e resulta d'educar.

educar (v. tr.) : ensenhar q.q. (t. a.)

educat, -ada : plan ensenhat, -ada.

educatiu, -iva adj : quicòm de bon per educar.

educator, -tritz : persona que son mestièr es d'educar.

edulcorant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « édulcorant, -e » (Per Noste)

edulcorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, édulcorer » (Laus)

èfa nf ~ èfe nm : (letra f letrejada), cf Ubaud Dicort.

« efant » : v. enfant.

efèb (m.) : jovent plan polit.

efècte (sab.) nm : efièch / efèit. (l.p. « efèt ») (v. efièch (pop.))

Efècte de sèrva (v. Dicort) : rescalfament de l'atmosfèra.

En efècte : d'efièch / d'efèit. (l.p. : « en efèt »)

efectiu 1, -iva adj (R. III, 267) : concrèt, -a ; positiu, -iva ; real, -a ; qu'existís realament.

Son trabalh efectiu va pas plan luènh.

Graça efectiva : que se concretisa per d'actes.

efectiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « effectif » (Rapin)

efectivament adv : vertadièirament ; positivament ; en efècte.

Es pas un conte, qu'es efectivament arribat.

Venguèretz pas ! - E non, efectivament.

efectivitat nf : caractèr efectiu d'un rasonament.

efectuabilitat nf : qualitat de çò efectuable.