|
||||
|
|
|
|
|
|
dralhadura [ ~ draiadura ?] : traça a travèrs un camp de vianda. dralhaira nf, cf Ubaud Dicort : « drayoire, couteau de corroyeur pour écharner les peaux, v. escarnador » (v. TdF ‘draiairo’) dralhaire 1 [ ~ draiaire ?], -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona o animal que dobrís lo camin, que camina primièr, -ièira [v. dralhar 1] . Dins una vacada i a totjorn una vaca dralhaira. dralhaire 2, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui passe au grand crible, cribleur, vanneur, euse ; déhanché, désuni, en parlant d’un cheval » TdF ‘draiaire 1’ dralhar 1 [ ~ draiar ? v. Dicort p. 103] (v. tr. e intr.) : caminar en cap de tropèl ; far traça; tirar davant ; tralhar (somsir, pompir) ; traversar. (v. TdF ‘draia 2’) dralhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, passer au grand crible [v. dralh], vanner ; saisir quelqu’un par les bras et par les jambes et le secouer comme dans un crible, berner ; t. de corroyeur, drayer, écharner les peaux, v. descarnar ; pleuvoir, v. plòure » (v. TdF ‘draia 1’) dralhar (se) (abs.TdF e Alibert) : se destriar. dralhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de cribler, de vanner ; t. de corroyeur, drayage [v. dralhar 2] » TdF ‘draiage’ dralhau / draiau ? nm : (sonalha de fedas), cf Ubaud Dicort. (v. dralhar 1) dralhet nm, cf Ubaud Dicort : « crible de peau, van » TdF ‘draiet’ dralheta / draieta ? nf, cf Ubaud Dicort : « petit chemin rural, voie étroite » TdF ‘draieto’ dralhièr nm, cf Ubaud Dicort : « van » (Alibert) dralhòl [ ~ draiòl ?] nm : caminon. Un dralhòl davalava pel travèrs fins al riu. dralhòla / draiòla ? nf, cf Ubaud Dicort : « petit chemin rural, sente » TdF ‘draiolo’ dralholet / draiolet ? nm, cf Ubaud Dicort : « petit sentier » TdF ‘draioulet’ dralholeta / draioleta ? nf, cf Ubaud Dicort : « petite sente, joli petit chemin » TdF ‘draiouleto’ dralhon / draion ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhòl. (v. TdF jos ‘draiòu’) dralhonar / draionar ? v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frayer un sentier, tracer » TdF ‘draiouna’ drama nm : pèça de teatre entremièg tragedia e comedia ; eveniment fòrt grèu e fòrt trist. dramatic, -a : relatiu, -iva a un drama (t. a.) dramaticament : d'un biais dramatic. dramatista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « dramatiste, dramaturge » TdF dramatizacion nf, cf Ubaud Dicort : « dramatisation » (Per Noste) dramatizar (v. tr.) : donar a quicòm la forma d'un drama ; adaptar quicòm a la representacion dramatica ; o véser tot en negre. Cal pas jamai dramatizar dins la vida. dramaturg, -a : persona que fa d'òbras dramaticas. dran-dran adv, cf Ubaud Dicort : « Caminava dran-dran, il marchait sans se presser » (v. TdF jos trantran’) « drandalhar » v : v. trantalhar. « drandòl » e derivats : v. trantòl. drap nm (R. III, 77) : estòfa, « étoffe de laine ; grand châle en mousseline blanche dont les femmes cossues s’enveloppaient, surtout quand elles étaient en grand deuil ; mouchoir de tête, v. drapièra » (v. TdF). drap d'ostal : estòfa fabricada a l'ostal. drapa nf, cf Ubaud Dicort : « lange d’enfant » TdF ‘drapo’ drapar (v. tr.) : revestir de drap / envolopar dins de drap. drapar (se) : s'envolopar dins de drap / se revestir de drap. drapariá : fabricacion o comèrce de drap ; estòfas flotantas que se margan en plecs. drapèl nm : v. drapèu. drapelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit drapeau ; petit lange » TdF drapet nm : cimós de nenòtas e de nenons ; mena de saile « espèce de mantille, pièce d’étoffe de couleur sombre que les femmes portent sur la tête et les épaules pour se garantir du froid ». (v. TdF) drapèu (abs. Dicort) / drapèl nm : « lange » ; benda d'estòfa espintada sus un pal e que servís de senhal, de simbòl, a una nacion, una ciutat, una associacion, un partit... (v. TdF jos ‘drapèu’) drapièira nf, cf Ubaud Dicort : « coiffure des femmes mariées, en Gascogne et Béarn » TdF drapièr 1 nm : gardarauba, « armoire à draps, en Rouergue » TdF. drapièr 2, -ièira n : persona que fabrica o que vend de drap ; buòu o vaca que se manjan las estòfas. (v. TdF ‘drapié 2’). (v. rapièr) drapilha : pelhas / vestits espelhandrats. Un passapaís vestit de drapilha. drapina : drap fin. draquet nm, cf Ubaud Dicort : « petit drac, petit lutin » TdF drastic, -a : radical, -a ; adamantin, -a. Remèdi drastic. Decision drastica. drasticament : d'un biais drastic. « draulhar » v : v. dralhar – tralhar e trolhar, cf Ubaud Dicort. draussa : traça / pista ; caminon traçat dins un camp. draussar (v. tr. e intr.) : tralhar / far traça. dreçador [veire dreiçador] / dreiçador nm : aplech per tornar dreçar las cardas ; cardaire ; vaisselièr. dreçaire [veire dreiçaire] / dreiçaire : t. a. de dreçador. dreçar (R. V, 73) [veire dreiçar, cf Ubaud Dicort] / dreissar (abs. Dicort) (v. tr.) : adomergir / domdar / ensenhar. dreçar (se) [veire dreiçar (se)] v pron / dreissar (se) (abs. Dicort) : s'adomergir / se domdar ; se quilhar. drech 1, -a / dreit, -a [veire drech, cf Ubaud Dicort] adj e adv : que presenta pas de càmbiament de direccion ; dirècte, -a ; de pès / depès ; regde, -a ; just -a. Se vas tot drech, i tombaràs dessús. De drech : tot drech. Drech coma un I. Drech e drech [ / a drech / en drech] (loc adv) : en fàcia. Drech de / a drech de / en drech de loc prep) : vis-à-vis de. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dre 3’) drech 2, -a (opausat a esquèrra) adj e nm, cf Ubaud Dicort : lo costat drech ; çò drech ; l'endrech d'una estòfa. drech 3 (m.) : facultat de respectar o pas una règla establida ; ensemble de las règlas juridicas que se devon sègre dins un país ; ensemble de las règlas que se devon sègre dins mantun domeni de la societat civila ; soma d'argent que balha la possibilitat de far o d'obténer quicòm. Drech Canon. v. canon. Drech Civil. Fasiá lo drech a totes sens distincion. A bon drech anar : a bon drech. A tòrt o drech, à tort ou à droit. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dre 2’) drecha nf, cf Ubaud Dicort : « droite, main droite, côté droit » TdF A drecha, à droite. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘drecho’) De drecha e de gaucha [v. gauche], à droite et à gauche. (v. TdF). drechament / dreitament [veire drechament] adv : dirèctament. drechejar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « justifier ses prétentions en justice » (L. 133) drechesa nf, cf Ubaud Dicort : « droiture » (L. 133) drechet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu droit, assez droit, oite » TdF drechièira / dreicièira nf : linha drecha ; rectitud ; direccion ; camin de travèrsa / acorcha / acorchi. (v. TdF jos ‘drechiero’) En drechièira : en linha drecha. drechièr / dreitièr [veire drechièr],-ièira adj e n : qu'utiliza mai que mai sa man drecha. drechor / dreitor [veire drechor] nf : estat de çò drech ; rectitud (v. TdF) ; equitat. drechura / dreitura [veire drechura] nf : v. çaisús, « droiture » TdF. drechurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bien diriger ; ajuster, jauger, échantillonner ; poursuivre son droit, réclamer son droit » (L. 133)
|
|
drechuratge nm, cf Ubaud Dicort : « droit, redevance » (L. 133) drechurièr / dreiturièr [veire drechurièr], -ièira adj e n : que tira drech (t. a.) ; que capita la tòca / que tòca lo but. drechurièirament / dreiturièirament [veire drechurièirament] adv : equitablament. dreiça nf, cf Ubaud Dicort : « t. de savetier, dresse, hausse » TdF ‘dreisso’ Faire la dreiça del budget, dresser le budget. (v. TdF) dreiçador nm, cf Ubaud Dicort : v. dreçador. dreiçaire, -aira (~ -airitz) n : « celui, celle qui dresse ; dressoir de cuisine » TdF ‘dressaire’ dreiçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dresser, v. adreiçar, quilhar ; élever, enseigner ; composer, v. compausar » (v. TdF ‘dreissa’) dreiçar (se) v pron : « se dresser, v. auborar (s’) » (v. TdF jos ‘dreissa’) dreicièira nf, cf Ubaud Dicort : v. drechièira. drelhièr nm (Falissard, Mouly) : v. drolhièr / drulhièr.(v. Vayssier 'drelié') dren : tub sople e trauquilhat per evacuar çò liquid d'una plaga ; doat / toat per evacuar l'aiga d'un terren / valat ratièr / valat peirièr. drenar (v. tr.) : evacuar lo poire d'una plaga ; evacuar l'aiga o l'umiditat d'un terren. Entreprenguèt de drenar lo sanhàs. drenatge nm, cf Ubaud Dicort : « drainage » (Rapin) DREPANO- : forma prefixada del grèc drepanòn (volam) drepanocit : globilhon roge del sang en forma de volam. drepanocitòsi (f.) : preséncia de drepanocits dins lo sang. driada nf, cf Ubaud Dicort : « dryade, divinité » (v. TdF) driandre, -dra (abs. Dicort) : de doas estaminas. (v. diandre) Flor driandra. driblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dribbler » (Laus) drible nm, cf Ubaud Dicort : « dribble » (Laus) driça nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : còrda que servís per levar o baissar una vèrga (mar.) drilha (m.) : brave camarada (m.) / calandre ; virona. drilhança : fèsta que i se manja e i se beu sens retenguda e que i se fan tot un fum d'excèsses de tota mena. Far drilhança : far la nòça en grand. drilhant, -a adj : gaujós / galòi / joiós,-a (R. III, 455) ; lèst, -a / destricat, -ada / agil, -a (v. R. II, 22) ; alègre, -a (R. IV, 52). drilhar 1 (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘driha’) : far virar sus plaça un tonèl en equilibri de cantèl ; desvirar ; córrer lestament e vitament (R. V, 558) ; tresfolir ; gaudir. v. aquelas intradas. « drilhar » 2 v : v. desrevelhar. « drindar » v : v. tindar. drindòl : jompet / trandòla / trantòla. v. aquelas intradas. drin-dran adv e nm (onom.) : balanç e bruch de campanas. drin-drin adj e nm, cf Ubaud Dicort : « tintin, tintement, onomatopée du choc des verres, v. din-din » (v. TdF jos ‘trintrin’) drindrinar v, cf Ubaud Dicort : (v. drin-drin) dringa-dranga (onom.) : drin-dran de campanas. dringat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atrenca’) : enfaissat, -ada dins sos vestits. (v. atrencat) Mal dringat, -ada (v. Alibert) : malabilhadàs,-assa. « drinhon » : v. trinhon. drissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. driça. « drivar » v e derivats : v. desribar e derivar, cf Ubaud Dicort. droet nm, cf Ubaud Dicort : « serge croisée, v. sarga » (v. TdF) dròga : potinga ; produit quimic de qualitat marrida ; farlabica. drogaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « drogueur ; frelateur, euse » TdF drogalha nf, cf Ubaud Dicort : « drogues, choses de mauvaise qualité, camelote, v. rafatalha » (v. TdF) drogant nm, cf Ubaud Dicort : « coureur, voleur, truand » TdF drogar (v. tr.) : potingar excessivament ; « frelater ; trimer, courir ; muser, badauder » TdF. drogar (se) : se potingar excessivament ; prene de drògas o de potingas (t. a.) drogariá nf : potingarda (airal que i se vend de potingas e maitas substàncias quimicas) ; « frelaterie » TdF drogat, -ada adj e n : persona que se dròga (t. a.) ; « frelaté » TdF jos ‘drouga’ drogatge nm, cf Ubaud Dicort : « frelatage » TdF ‘drougage’ droguejar (v. tr.) : potinguejar (frequentatiu de drogar) (v. TdF jos ‘drouga’) droguet nm, cf Ubaud Dicort : « droguet, étoffe de fil et de laine » TdF droguièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. droguista) droguista (m. e f.) : persona que vend de substàncias quimicas, « droguiste, v. pebrièr ; épicier » (v. TdF). droguistariá nf, cf Ubaud Dicort : « commerce de drogues, droguerie, épicerie » TdF droina 1 nf, cf Ubaud Dicort : « variété de chêne, quercus pseudococcifera » TdF ‘drouino 2’ droina 2 nf, cf Ubaud Dicort : « pas-d’âne, tussilage, plante » TdF ‘drouino 3’ drolha : sansolha (persona bocharda) drolhar (v. tr.) : somsir / pompir / caucar / trolhar. drolhenc / drulhenc, -a adj : *flexible, -a (v. R. III, 340 ‘flexibilitat’) drolhièr / drulhièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : aliguièr. (Sorbus torminalis) Pal de drolhièr o Justícia de Laguiòla. (Les Montagnards s'en servaient pour régler leurs différents) (v. Falissard 'drelhièr') drolhon / drulhon nm : aliguièr jove. drollalha nf sing : los mainatges en general, dròlles e dròllas. dròllament adv, cf Ubaud Dicort : « drôlement » TdF ‘droulamen’ drollariá nf, cf Ubaud Dicort : « drôlerie, v. bofonada » (v. TdF ‘droularié’) drollàs nm / drollatàs (v. drollatàs) : pejoratius de dròlle, « grand garçon, gros garçon ; garçon en mauvaise part, v. garçonàs, gojatàs » (v. TdF jos ‘droulas’).. drollassa nf drollatassa (v. drollatassa) : pejoratius de dròlla, « grande fille, grosse fille, v. filhassa » (v. TdF ‘droulasso’). drollat nm : dròlle jove ; v. drollàs (v. TdF jos ‘droulas’). drollatalha nf sing : los mainatjons en general, drollets e drolletas. drollatàs, -assa n (abs. Dicort e TdF) : pejoratiu de drollat. drollatièira nf, cf Ubaud Dicort : « garçonnière, fille qui se plaît avec les garçons » TdF drollatièr (adj. m.) (abs. Dicort) : persona qu'acotís las filhas, « qui court après les filles » (Alibert). drollatum nm sing, cf Ubaud Dicort : « (coll.) les enfants » (Sèrras-Ess.) dròlle 1, -la n, cf Ubaud Dicort : « garçon, gars, fille, jeune fille » (v. TdF ‘drole 1’ e ‘drolo) dròlle 2, -la adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « drôle, plaisant, ante, singulier, ière » (v. TdF ‘drole 2’) drollejar (v. intr.) : s'agradar amb la drollatalha. drollet 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘droulet 1’) : « casaque de femme à basques » (Alibert) drollet 2 nm, -a (v. drolleta) / drollon, -a (v. drollon 1) / drolleton, -a (abs. Dicort) : diminutius de dròlle, -a, « garçonnet, v. drollon 1, manidet » (v. TdF ‘droulet 2). drollet 3, -a adj : « gentil, ille, mignon, onne, v. galant, polidet » (v. TdF ‘droulet 3’). (v. dròlle 2) drolleta nf : « petite fille, fillette, v. manideta ; petite friponne, v. caponòta » (v. TdF ‘drouleto’) drollon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, gamin, v. pichòt » TdF jos ‘droulin’ drollon 2 / drollonèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez drôle, singulier, ière, drolatique, un peu niais, aise, v. risible » (v. TdF jos ‘drouloun’). (v. dròlle 2) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|