dralhadura [ ~ draiadura ?] : traça a travèrs un camp de vianda.

dralhaira nf, cf Ubaud Dicort : « drayoire, couteau de corroyeur pour écharner les peaux, v. escarnador » (v. TdF ‘draiairo’)

dralhaire 1 [ ~ draiaire ?], -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona o animal que dobrís lo camin, que camina primièr, -ièira.

Dins una vacada i a totjorn una vaca dralhaira.

dralhaire 2, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui passe au grand crible, cribleur, vanneur, euse ; déhanché, désuni, en parlant d’un cheval » TdF ‘draiaire 1’

dralhar 1 [ ~ draiar ? v. Dicort p. 103] (v. tr. e intr.) : caminar en cap de tropèl ; far traça; tirar davant ; tralhar (somsir, pompir) ; traversar. (v. TdF  ‘draia 2’)

dralhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, passer au grand crible, vanner ; saisir quelqu’un par les bras et par les jambes et le secouer comme dans un crible, berner ; t. de corroyeur, drayer, écharner les peaux, v. descarnar ; pleuvoir, v. plòure » (v. TdF‘draia 1’)

dralhar (se) (abs.TdF e Alibert) : se destriar.

dralhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de cribler, de vanner ; t. de corroyeur, drayage » TdF ‘draiage’

dralhau / draiau ? nm : (sonalha de fedas), cf Ubaud Dicort.

dralhet nm, cf Ubaud Dicort : « crible de peau, van » TdF ‘draiet’

dralheta / draieta ? nf, cf Ubaud Dicort : « petit chemin rural, voie étroite » TdF ‘draieto’

dralhièr nm, cf Ubaud Dicort : « van » (Alibert)

dralhòl [ ~ draiòl ?] nm : caminon.

Un dralhòl davalava pel travèrs fins al riu.

dralhòla / draiòla ? nf, cf Ubaud Dicort : « petit chemin rural, sente » TdF ‘draiolo’

dralholet / draiolet ? nm, cf Ubaud Dicort : « petit sentier » TdF ‘draioulet’

dralholeta / draioleta ? nf, cf Ubaud Dicort : « petite sente, joli petit chemin » TdF ‘draiouleto’

dralhon / draion ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhòl. (v. TdF jos ‘draiòu’)

dralhonar / draionar ? v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frayer un sentier, tracer » TdF ‘draiouna’

drama nm : pèça de teatre entremièg tragedia e comedia ; eveniment fòrt grèu e fòrt trist.

dramatic, -a : relatiu, -iva a un drama (t. a.)

dramaticament : d'un biais dramatic.

dramatista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « dramatiste, dramaturge » TdF

dramatizacion nf, cf Ubaud Dicort : « dramatisation » (Per Noste)

dramatizar (v. tr.) : donar a quicòm la forma d'un drama ; adaptar quicòm a la representacion dramatica ; o véser tot en negre.

Cal pas jamai dramatizar dins la vida.

dramaturg, -a : persona que fa d'òbras dramaticas.

dran-dran adv, cf Ubaud Dicort :  « Caminava dran-dran, il marchait sans se presser » (v. TdF jos trantran’)

« drandalhar » : v. trantalhar.

« drandòl » e derivats : v. trantòl.

drap nm (R. III, 77) : estòfa, « étoffe de laine ; grand châle en mousseline blanche dont les femmes cossues s’enveloppaient, surtout quand elles étaient en grand deuil ; mouchoir de tête, v. drapièra » (v. TdF).

drap d'ostal : estòfa fabricada a l'ostal.

drapa nf, cf Ubaud Dicort : « lange d’enfant » TdF ‘drapo’

drapar (v. tr.) : revestir de drap / envolopar dins de drap.

drapar (se) : s'envolopar dins de drap / se revestir de drap.

drapariá : fabricacion o comèrce de drap ; estòfas flotantas que se margan en plecs.

drapèl nm : v. drapèu.

drapelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit drapeau ; petit lange » TdF

drapet nm : cimós de nenòtas e de nenons ; mena de saile « espèce de mantille, pièce d’étoffe de couleur sombre que les femmes portent sur la tête et les épaules pour se garantir du froid ». (v. TdF)

drapèu (abs. Dicort) / drapèl nm : « lange » ; benda d'estòfa espintada sus un pal e que servís de senhal, de simbòl, a una nacion, una ciutat, una associacion, un partit... (v. TdF jos ‘drapèu’)

drapièira nf, cf Ubaud Dicort : « coiffure des femmes mariées, en Gascogne et Béarn » TdF

drapièr 1 nm : gardarauba, « armoire à draps, en Rouergue » TdF.

drapièr 2, -ièira n : persona que fabrica o que vend de drap ; buòu o vaca que se manjan las estòfas. (v. TdF ‘drapié 2’). (v. rapièr)

drapilha : pelhas / vestits espelhandrats.

Un passapaís vestit de drapilha.

drapina : drap fin.

draquet nm, cf Ubaud Dicort : « petit drac, petit lutin » TdF

drastic, -a : radical, -a ; adamantin, -a.

Remèdi drastic.

Decision drastica.

drasticament : d'un biais drastic.

« draulhar »: v. dralhar – tralhar e trolhar, cf Ubaud Dicort.

draussa : traça / pista ; caminon traçat dins un camp.

draussar (v. tr. e intr.) : tralhar / far traça.

dreçador [veire dreiçador] / dreiçador nm : aplech per tornar dreçar las cardas ; cardaire ; vaisselièr.

dreçaire [veire dreiçaire] / dreiçaire : t. a. de dreçador.

dreçar (R. V, 73) [veire dreiçar, cf Ubaud Dicort] / dreissar (abs. Dicort) (v. tr.) : adomergir / domdar / ensenhar.

dreçar (se) [veire dreiçar (se)] v pron / dreissar (se) (abs. Dicort) : s'adomergir / se domdar ; se quilhar.

drech 1, -a / dreit, -a [veire drech, cf Ubaud Dicort] adj e adv : que presenta pas de càmbiament de direccion ; dirècte, -a ; de pès / depès ; regde, -a ; just -a.

Se vas tot drech, i tombaràs dessús.

De drech : tot drech.

Drech coma un I.

Drech e drech [ / a drech / en drech] (loc adv) : en fàcia.

Drech de / a drech de / en drech de loc prep) : vis-à-vis de. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dre 3’)

drech 2, -a (opausat a esquèrra) adj e nm, cf Ubaud Dicort : lo costat drech ; çò drech ; l'endrech d'una estòfa.

drech 3 (m.) : facultat de respectar o pas una règla establida ; ensemble de las règlas juridicas que se devon sègre dins un país ; ensemble de las règlas que se devon sègre dins mantun domeni de la societat civila ; soma d'argent que balha la possibilitat de far o d'obténer quicòm.

Drech Canon. v. canon.

Drech Civil.

Fasiá lo drech a totes sens distincion.

A bon drech anar : a bon drech.

A tòrt o drech, à tort ou à droit. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dre 2’)

drecha nf, cf Ubaud Dicort : « droite,  main droite, côté droit » TdF

A drecha, à droite. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘drecho’)

De drecha e de gaucha, à droite et à gauche. (v. TdF). [v. gauche]

drechament / dreitament [veire drechament] adv : dirèctament.

drechejar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « justifier ses prétentions en justice » (L. 133)

drechesa nf, cf Ubaud Dicort : « droiture » (L. 133)

drechet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu droit, assez droit, oite » TdF

drechièira / dreicièira nf : linha drecha ; rectitud ; direccion ; camin de travèrsa / acorcha / acorchi. (v. TdF jos ‘drechiero’)

En drechièira : en linha drecha.

drechièr / dreitièr [veire drechièr],-ièira adj e n : qu'utiliza mai que mai sa man drecha.

drechor / dreitor [veire drechor] nf : estat de çò drech ; rectitud (v. TdF) ; equitat.

 

 

 

 

drechura / dreitura [veire drechura] nf : v. çaisús, « droiture » TdF.

drechurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bien diriger ; ajuster, jauger, échantillonner ; poursuivre son droit, réclamer son droit » (L. 133)

drechuratge nm, cf Ubaud Dicort : « droit, redevance » (L. 133)

drechurièr / dreiturièr [veire drechurièr], -ièira adj e n : que tira drech (t. a.) ; que capita la tòca / que tòca lo but.

drechurièirament / dreiturièirament [veire drechurièirament] adv : equitablament.

dreiça nf, cf Ubaud Dicort : « t. de savetier, dresse, hausse » TdF ‘dreisso’

Faire la dreiça del budget, dresser le budget. (v. TdF)

dreiçador nm, cf Ubaud Dicort : v. dreçador.

dreiçaire, -aira (~ -airitz) : « celui, celle qui dresse ; dressoir de cuisine » TdF ‘dressaire’

dreiçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dresser, v. adreiçar, quilhar ; élever, enseigner ; composer, v. compausar » (v. TdF ‘dreissa’)

dreiçar (se) v pron : « se dresser, v. auborar (s’) » (v. TdF jos ‘dreissa’)

dreicièira nf, cf Ubaud Dicort : v. drechièira.

dren : tub sople e trauquilhat per evacuar çò liquid d'una plaga ; doat / toat per evacuar l'aiga d'un terren / valat ratièr / valat peirièr.

drenar (v. tr.) : evacuar lo poire d'una plaga ; evacuar l'aiga o l'umiditat d'un terren.

Entreprenguèt de drenar lo sanhàs.

drenatge nm, cf Ubaud Dicort : « drainage » (Rapin)

DREPANO- : forma prefixada del grèc drepanòn (volam)

drepanocit : globilhon roge del sang en forma de volam.

drepanocitòsi (f.) : preséncia de drepanocits dins lo sang.

driada nf, cf Ubaud Dicort : « dryade, divinité » (v. TdF)

driandre, -dra (abs. Dicort) : de doas estaminas. (v. diandre)

Flor driandra.

driblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dribbler » (Laus)

drible nm, cf Ubaud Dicort : « dribble » (Laus)

driça nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : còrda que servís per levar o baissar una vèrga (mar.)

drilha (m.) : brave camarada (m.) / calandre ; virona.

drilhança : fèsta que i se manja e i se beu sens retenguda e que i se fan tot un fum d'excèsses de tota mena.

Far drilhança : far la nòça en grand.

drilhant, -a adj : gaujós / galòi / joiós,-a (R. III, 455) ; lèst, -a / destricat, -ada / agil, -a (v. R. II, 22) ; alègre, -a (R. IV, 52).

drilhar 1 (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘driha’) : far virar sus plaça un tonèl en equilibri de cantèl ; desvirar ; córrer lestament e vitament (R. V, 558) ; tresfolir ; gaudir. v. aquelas intradas.

« drilhar » 2 : v. desrevelhar.

« drindar » : v. tindar.

drindòl : jompet / trandòla / trantòla. v. aquelas intradas.

drin-dran adv e nm (onom.) : balanç e bruch de campanas.

drin-drin adj e nm, cf Ubaud Dicort :  « tintin, tintement, onomatopée du choc des verres, v. din-din » (v. TdF jos ‘trintrin’)

drindrinar v, cf Ubaud Dicort : (v. drin-drin)

dringa-dranga (onom.) : drin-dran de campanas.

dringat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atrenca’) : enfaissat, -ada dins sos vestits. (v. atrencat)

Mal dringat, -ada  (v. Alibert) : malabilhadàs,-assa.

« drinhon » : v. trinhon.

drissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. driça.

« drivar » e derivats : v. desribar e derivar, cf Ubaud Dicort.

droet nm, cf Ubaud Dicort : « serge croisée, v. sarga » (v. TdF)

dròga : potinga ; produit quimic de qualitat marrida ; farlabica.

drogaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « drogueur ; frelateur, euse » TdF

drogalha nf, cf Ubaud Dicort : « drogues, choses de mauvaise qualité, camelote, v. rafatalha » (v. TdF)

drogant nm, cf Ubaud Dicort : « coureur, voleur, truand » TdF

drogar (v. tr.) : potingar excessivament ; « frelater ; trimer, courir ; muser, badauder » TdF.

drogar (se) : se potingar excessivament ; prene de drògas o de potingas (t. a.)

drogariá nf : potingarda (airal que i se vend de potingas e maitas substàncias quimicas) ; « frelaterie » TdF

drogat, -ada adj e n : persona que se dròga (t. a.) ; « frelaté » TdF jos ‘drouga’

drogatge nm, cf Ubaud Dicort : « frelatage » TdF ‘drougage’

droguejar (v. tr.) : potinguejar (frequentatiu de drogar) (v. TdF jos ‘drouga’)

droguet nm, cf Ubaud Dicort : « droguet, étoffe de fil et de laine » TdF

droguièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. droguista)

droguista (m. e f.) : persona que vend de substàncias quimicas, « droguiste, v. pebrièr ; épicier » (v. TdF).

droguistariá nf, cf Ubaud Dicort : « commerce de drogues, droguerie, épicerie » TdF

droina 1 nf, cf Ubaud Dicort : « variété de chêne, quercus pseudococcifera » TdF ‘drouino 2’

droina 2 nf, cf Ubaud Dicort : « pas-d’âne, tussilage, plante » TdF ‘drouino 3’

drolha : sansolha (persona bocharda)

drolhar (v. tr.) : somsir / pompir / caucar / trolhar.

drolhenc / drulhenc, -a adj : *flexible, -a (v. R. III, 340 ‘flexibilitat’)

drolhièr / drulhièr : aliguièr. (Sorbus torminalis)

drolhon / drulhon nm : aliguièr jove.

drollalha nf sing : los mainatges en general, dròlles e dròllas.

dròllament adv, cf Ubaud Dicort : « drôlement » TdF ‘droulamen’

drollariá nf, cf Ubaud Dicort : « drôlerie, v. bofonada » (v. TdF ‘droularié’)

drollàs nm / drollatàs (v. drollatàs) : pejoratius de dròlle, « grand garçon, gros garçon ; garçon en mauvaise part, v. garçonàs, gojatàs » (v. TdF jos ‘droulas’)..

drollassa nf  drollatassa (v. drollatassa) : pejoratius de dròlla, « grande fille, grosse fille, v. filhassa » (v. TdF ‘droulasso’).

drollat nm : dròlle jove ; v. drollàs (v. TdF jos ‘droulas’).

drollatalha nf sing : los mainatjons en general, drollets e drolletas.

drollatàs, -assa n (abs. Dicort e TdF) : pejoratiu de drollat.

drollatièira nf, cf Ubaud Dicort : « garçonnière, fille qui se plaît avec les garçons » TdF

drollatièr (adj. m.) (abs. Dicort) : persona qu'acotís las filhas, « qui court après les filles » (Alibert).

drollatum nm sing, cf Ubaud Dicort : « (coll.) les enfants » (Sèrras-Ess.)

dròlle 1, -la n, cf Ubaud Dicort : « garçon, gars, fille, jeune fille » (v. TdF ‘drole 1’ e ‘drolo)

dròlle 2, -la adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « drôle, plaisant, ante, singulier, ière » TdF ‘drole 2’

drollejar (v. intr.) : s'agradar amb la drollatalha.

drollet 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘droulet 1’) : « casaque de femme à basques » (Alibert)

drollet 2 nm, -a / drollon, -a (v. drollon 1) / drolleton, -a (abs. Dicort) adj e n : diminutius de dròlle, -a, « garçonnet, v. drollon 1, manidet » (v. TdF ‘droulet 2).

drollet 3, -a adj : « gentil, ille, mignon, onne, v. galant, polidet » (v. TdF ‘droulet 3’). (v.  dròlle 2)

drolleta nf : « petite fille, fillette, v. manideta ; petite friponne, v. caponòta » (v. TdF ‘drouleto’)

drollon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, gamin, v. pichòt » TdF jos ‘droulin’

drollon 2 / drollonèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez drôle, singulier, ière, drolatique, un peu niais, aise, v. risible » (v. TdF jos ‘drouloun’). (v.  dròlle 2)