|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
donzèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dounzèu’) (arc.) : domaisèl / damaisèl (enfant de senhor) ; domaiselet ; contranòvi. donzèla nf : contranòvia ; filha o femna fenestrièira. donzelar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, jaser, babiller, caqueter comme les femmes
(vieux) » TdF donzelet nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune damoiseau, jeune homme » (L. 131) donzeleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite donzelle, fillette » TdF donzelon nm, cf Ubaud Dicort :
« garçon d’honneur, garçon d’une noce,
paranymphe » TdF dopar v, v. Ubaud Dicort Errata web :
« v tr,
doper » (Per
Noste, Sèrras-Ess.) dopatge nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« dopage » (Rapin) d'ora : de bona ora. « dorbir » : v. dobrir. dordamoscas / dordamotas nm, cf Ubaud Dicort : « sournois,
songe-creux, butor » TdF jos ‘tuerto-mouto’ dordar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, heurter, cosser ; choquer, trinquer, rencontrer rudement, frapper ; broncher, se brouiller, s’entrecouper, tâtonner » TdF jos ‘turta’. « dordar » / « durdar » : v. tustar. dordol [dordolh, cf Ubaud Dicort p. 150] nm : gorgolh ( bruch de garganta o de budèls) ; reclac d'aiga / bresilhadís d'andalhon. Dordonha : departament d'Occitània. v. p. 1053. dorg : gèrla ; ancian bugador de terrissa ; topina pel grais. dorga : cruga granda ; gèrla ; rengada de crosèls ; femna grossassa. dorgada : contengut d'una dorga. dorgadeta : cruga pichona. dorgan nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir dont le grain est fort gros
et croque sous la dent, ainsi nommé parce qu’une grappe peut
remplir une cruche (dorga) »
(v. TdF) dorgàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand pot, v. potarràs ; personne stupide, v.
darut, testolàs » (v. TdF) dorgassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande cruche, grosse cruche ; t. injurieux, v. dorgàs » TdF dorgue [dòrgue nm, cf Ubaud Dicort p. 150] : ovièira / romanet / aranjada (Amanita caesarea) Fals dòrgue, fausse oronge, champignon vénéneux. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘dorgue’) dorguet nm : dorg pichon ; « nigaud, aude » TdF. dorgueta nf, cf Ubaud Dicort :
« cruchette, petite cruche » TdF dorguièira : figa gròssa, longaruda e violeta. Dória - Dorià (los 2, abs. Dicort) : prenoms. Dorian - Doriana : prenoms. dorian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dorien,
enne, de la Doride » TdF doric, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« dorique » TdF dorièr, -ièira adj : debonorièr, -ièira (qu'arriba abans
l'ora). (v. d'ora) dorifòr : babau e sas babas que s'avidan de fuèlhas de trufas e que las afraban. (Leptinotarsa decemlineata) doriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« précoce » (Palay). (v. d'ora) dòrma / dormida : muda dels manhans. dormeiràs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand dormeur, grosse dormeuse » TdF dormeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que se dormís. dorment 1, -a (adj.) : que dormís (t. a.) ; Aiga dormenta (v. TdF ‘jos ‘dourmènt 1’) : aiga estadissa. dorment 2 (subst. m.) : bastit de pòrta o de fenèstra que se duèrb pas ; montant de carreta ; fustam, « sablière » ; cordatge espintat (mar.) ; torpilha (mena de peis) (Narcobatus torpedo) (v. TdF ‘dourmènt 2’) dormiàs, -assa adj : aclin,-a a dormir / portat,-ada a dormir. dormiaud, -a adj e n : dormiàs, -assa. v. çaisús. dormicion nf, cf Ubaud Dicort :
« dormition » (Rapin) dormida : sòm ; pichon sòm ; prandièira / prangièira ; ochava ; temporada de sòm ; muda dels manhans (v. dòrma). dormidoira : airal que i se dormís ; cambra ; endormitòri : potinga que fa dormir. dormidor nm / dormitòri (v. dormitòri): sala que i se dormís una comunitat. dormilha 1 nf : enveja de dormir ; sòm ; persona dormilhosa (v. TdF ‘dourmiho’) ; dormilha 2 nf (abs. TdF e Alibert) : endormitòri / dormitiu (subs. m.) : potinga que fa dormir. Se preniá, cada ser, una dormilha (un endormitòri) dormilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, sommeiller » TdF dormilhet nm, cf Ubaud Dicort :
« somme d’enfant, immobilité apparente d’une
toupie qui dort » TdF dormilhièira nf, cf Ubaud Dicort : « disposition à
dormir » TdF dormilhós, -osa adj : aclin,-a a se dormir, « encore tout endormi, ie, somnolent, ente, v. somelhós ». (v. TdF ‘dourmihous 1’) dormilhosa nf, cf Ubaud Dicort :
« torpille, poisson de mer ; loche, petit poisson qui
paraît quelquefois immobile ; grosse larve qu’on trouve dans
les vieux troncs d’arbre » TdF dormilhum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« somnolence » TdF dormir 1 (v. intr.) : èsser
en sòm (t. a.) ; dormir 2 (accion de dormir) nm,
cf Ubaud Dicort : « Lo dormir, le dormir » TdF jos ‘dourmi’ Lo dormir es una causa bona. dormitiu 1 nm (abs. Dicort) : endormitòri / dormilha [v. dormilha
2] (potinga que fa dormir),
« dormitif » (Laus) (v. endormitòri) dormitiu 2, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dormitif, -ive » (Laus) dormitòri nm, cf Ubaud Dicort :
« lieu où l’on dort, où l’on
s’ennuie, v. dormidor ; envie de dormir ; dormitif,
somnifère, narcotique » (v.
TdF) dorna : dorg ; dorga (v. pus naut) ; bugador
; topina. dornada : lo contengut d'una dorna. dornèl : dorgadeta (cruga pichona) v. cruga. dornet nm / dorneta nf : cruga pichona. v. cruga. dornha : bura (estòfa de lana grossièira) Dornha : vilòta de Tarn (Occitània) dornhon nm, cf Ubaud Dicort :
« morceau de pain ou de viande, quignon » TdF ‘dourgnoun’ dornièr : aguièr / aguièira / botelhièr / cruguièr. doro nm, cf Ubaud Dicort :
« douro » (Laus) Dorotèa : prenom. dorquets nm pl : jòc de mainatges. (v. Alibert) dòrs nm, cf Ubaud Dicort : « dos,
v. esquina plus usité ;
fondement, anus, v. cuol »
(v. TdF) dòrs d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « dos d’âne » TdF dorsal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dorsal, -e » (Laus) dorsal 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« dossard » (Basic) ; « (cuirasse) dossière » (Laus) dorsala nf, cf Ubaud Dicort :
« dorsale » (Laus) dorsalgia nf, cf Ubaud Dicort :
« dorsalgie, mal de dos » (Sèrras-Ess.) dorsièr : esquina de cadièira, de banc... ; cartabèl ; ensemble dels papièrs a propaus d'un tèma, d'un problèma, d'un afar. dorson nm, cf Ubaud Dicort :
« tuyau d’une fontaine » TdF dos (m.), doas (f) (v. doas) : 2. (# doç) Dos òmes. Doas femnas. dos cents : 200. (mas dos cent vint...
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 61)) dos cent mila : 200 000. dos-liard nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce de deux liards » (v. TdF) dos-mastes nm, cf Ubaud Dicort :
« (mar.) deux-mâts » dos mila : 2000. |
|
dos miliards nm pl, cf Ubaud Dicort :
« deux miliards » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101) dos milions nm pl : « deux
millions » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102) dos-palms nm, cf Ubaud Dicort :
« mesure de deux palms, c’est-à-dire de 50 cm,
à l’usage des colporteurs » (v. TdF ‘dous-pan’) dos-ponches / dos-punts nm, cf Ubaud Dicort :
« (signe de ponctuation) deux-points » (v.
Laus) dos-tempses adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.)
deux-temps » (v. Rapin) dos-un nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de bûcheron, barre de saule de grosseur
moyenne ; un dos-un vaut deux cancelièiras » (v. TdF) dosable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« dosable » (Rapin) dosar (v. tr.) : establir la bona dòsi de quicòm. dosat, -ada : a la bona dòsi. dosen [, -a] adj num e n, cf Ubaud Dicort : segond. dòsi (f.) : quantitat donada (t. a.) Una dòsi de paciéncia. dosilh : cavilha de fust per tampar lo trauc fach a un tonèl. dosilhada : brave còp de vin. dosilhar (v. intr.) : far un trauc a un tonèl. dosilhet / dosilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit fausset » TdF jos ‘dousihet’ dostar (v. tr.) : enlevar / suprimir. dostar (se) : se tirar de pels passes. Dosta-te d'aquí : tira-te d'aquí ! dòt : verquièira (cabal donat a una nòvia quand se marida) dotacion : revengut atribuit a q.q. o a quicòm. dotador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « en âge
d’être doté, ée, d’être pourvu,
ue » TdF dotal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (droit) dotal, -e » (Laus) dotar (v. tr.) : balhar un cabal a una nòvia que se marida. dotz nf (plural : doses), cf Ubaud Dicort : sorga / font ; canèl / canalòt / canal (conduit per l'aiga) dotzar (v. intr.) : vinar ; rajar. dotze : 12. dotze cents : 1 200. dotze mila : 12 000. dotzen 1 [, -a] adj num, cf Ubaud Dicort : 12en. : que n'a onze
abans el. (v. TdF
‘dougen 1 e
2’) dotzen 2 nm, cf Ubaud Dicort : « douzième : on dit plus
ordinairement de dotze parts una [v. jos part 1] ; une douzaine
(vieux), v. dotzena ; tonne de
douze barrals (six hectolitres
environ) dont on se sert en Languedoc pour charrier la vendange, v. bota » (v. TdF ‘dougen 2’) dotzena : ensemble de 12. dotzenada nf, cf Ubaud Dicort :
« douzaine (approximativement) (Sèrras-Ess.) dotzenat nm, cf Ubaud Dicort :
« douzaine (approximative) » (Per Noste) dotzenièr nm, cf Ubaud Dicort :
« chef d’une troupe de douze soldats » (L. 132) « dòure » : v. dòlre. dova nf : ranoncle (plt.) : (Ranunculus) (v. TdF) ; vèrm parasit del fetge del
moton, del buòu, de l'òme (v. Alibert) (v. endèrva). dovèla nf, cf Ubaud Dicort :
« donzelle, girelle, poisson de mer » (v. TdF) Dow Jones ('dou ,jouns) : indici borsièr. dòxa nf, v. Ubaud Dicort Errata web :
« (didact.)
doxa » doxologia nf, cf Ubaud Dicort :
« doxologie » (Rapin) drac [, draga] n : animal fabulós en general ; mena de diablaton ; òme o diable vestit de bèstia ; mostre ; trèva... Contes del Drac : recuèlh de contes de J. Bodon. Drac : nom de can. Drac (Lo -) : nom de riu. draca / traca [veire draca, cf Ubaud Dicort] / raca nf : marc de rasims, d'òrdi, d'olivas... dracada [ ~ racada] nf : trolhada / trulhada de marc. dracma nf, cf Ubaud Dicort :
« drachme » (v. TdF) dracon / draconèl : drac pichon. draconian, -a : adamantin, -a (d'una severitat excessiva) draga 1 nf : v. jos drac. draga 2 nf :
aparelh per dragar (rossegar) lo fons de l'aiga ; embarcacion de dragaire ;
grand filat de pesca marina ; aplech de tres puas per trapar de peis ; tralha
; pincèl de vitraire per marcar lo veire. (v.
TdF ‘drago 2’) (v.
dragas) dragaire nm, -aira : persona que draga (t. a.) dragan nm, cf Ubaud Dicort :
« extrémité de la poupe d’une galère
(vieux) ; espèce de râteau qu’on emploie à la
pêche » TdF dragar (v. tr.) : rossegar lo fons de l'aiga ; femnassejar o garçonejar. dragas nf pl : tralhas (marcas d'un passatge) (v. Alibert) dragàs nm : drac emmalit ; dragon ; filha o femna ardimanda / escamandre (m.) ; dròlle mostardenc e violent. dragassar (v. intr.) : plòure a delavaci. (v. Alibert) drage nm : passador (crivèl per netejar lo
froment) (v. Alibert) dragèa nf (sègle V) (R. III, 77 - L. 132) (del grèc tragêmata [lecadissa]. Mistral lo fa venir pus tard del latin) : amètla enrobada de sucre. dragièr nm, cf Uaud Dicort :
« drageoir » (L. 132) dragon : sèrp volaira ; forselon / graulon (vèspa gròssa) ; bordon (Bombus) ; trenca cebas (Gryllotalpa vulgaris) ; dalha ; persona turbulenta ; soldat de cavalariá dragona : femna caitiva, emmalida ; diablessa ; ornament de manada
d'espasa ; tamborinada ; mena de planta : bragalon (Aphyllanthes
monspeliensis) dragonada nf, cf Ubaud Dicort :
« dragonnade » (v. TdF). (v. çai jos) Dragonadas (las -) : persecucions contra los Protestants. (v. TdF) dragonalha nf, cf Ubaud Dicort :
(v. dragon « soldat ») dragonàs nm : dragon gròs ; femna caitiva ; diablessa. dragonat nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune dragon » (L. 132) dragonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit dragon, petit lutin, v. draquet » (v. TdF) dragonièr nm, cf Ubaud Dicort : « dragonnier, arbre
exotique » TdF dragonièira nf, cf Ubaud Dicort : « nf pl, Las
Dragonièiras, nom qu’on donne à des
anfractuosités de rocher situées près de Gozon (Aveyron)
[...] » (v. TdF) draguejar (v. intr.) : furgar dins los traucs per trapar de peis. draguet : draconèl farsejaire ; farfadet. Draguinhan : vila de Var (Occitània) draia ~ dralha ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralha. draiada ~
dralhada ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralhada 1. draiaire ~ dralhaire ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralhaire 1. « draiar » (draiar v) e derivats : v. dralhar 1 e derivats. draiau ~ dralhau ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhau. draieta ~ dralheta ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralheta. draina : trida / chaca (mena de griva) draiòl ~ dralhòl ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhòl. draiòla
~ dralhòla ? nm,
cf Ubaud Dicort : v. dralhòla. draiolet ~ dralholet ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralholet. draioleta ~ dralholeta ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralholeta. draion ~ dralhon ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralhon. draionar ~ dralhonar ? nf,
cf Ubaud Dicort : v. dralhonar. dralh : gròs crivèl de pèl per netejar lo gran. dralha [ ~ draia (L. 132) ? (v. Dicort p. 103)] nf : camin rural ; camin ancian ; camin pel bestial ; camin de montanha per davalar de lenha ; pista. dralhada 1 [ ~ draiada ?] nf :
rota, v. rota (camin traçat
dins una selva). dralhada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un crible, ce qu’on crible en une
fois » TdF ‘draiado
1’ |
|
|
|
|
|
|