donzèl nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dounzèu’) (arc.) : domaisèl / damaisèl (enfant de senhor) ; domaiselet ; contranòvi.

donzèla nf : contranòvia ; filha o femna fenestrièira.

donzelar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jaser, babiller, caqueter comme les femmes (vieux) » TdF

donzelet nm, cf Ubaud Dicort : « jeune damoiseau, jeune homme » (L. 131)

donzeleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite donzelle, fillette » TdF

donzelon nm, cf Ubaud Dicort : « garçon d’honneur, garçon d’une noce, paranymphe » TdF

dopar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, doper » (Per Noste, Sèrras-Ess.)

dopatge nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « dopage » (Rapin)

d'ora : de bona ora.

« dorbir » : v. dobrir.

dordamoscas / dordamotas nm, cf Ubaud Dicort : « sournois, songe-creux, butor » TdF jos ‘tuerto-mouto’

dordar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, heurter, cosser ; choquer, trinquer, rencontrer rudement, frapper ; broncher, se brouiller, s’entrecouper, tâtonner » TdF jos ‘turta’. « dordar » / « durdar » : v. tustar.

dordol [dordolh, cf Ubaud Dicort p. 150] nm : gorgolh ( bruch de garganta o de budèls) ; reclac d'aiga / bresilhadís d'andalhon.

Dordonha : departament d'Occitània. v. p. 1053.

dorg : gèrla ; ancian bugador de terrissa ; topina pel grais.

dorga : cruga granda ; gèrla ; rengada de crosèls ; femna grossassa.

dorgada : contengut d'una dorga.

dorgadeta : cruga pichona.

dorgan nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir dont le grain est fort gros et croque sous la dent, ainsi nommé parce qu’une grappe peut remplir une cruche (dorga) » (v. TdF)

dorgàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand pot, v. potarràs ; personne stupide, v. darut, testolàs » (v. TdF)

dorgassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande cruche, grosse cruche ; t. injurieux, v. dorgàs » TdF

dorgue [dòrgue nm, cf Ubaud Dicort p. 150] : ovièira / romanet / aranjada (Amanita caesarea)

Fals dòrgue, fausse oronge, champignon vénéneux. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dorgue’)

dorguet nm : dorg pichon ; « nigaud, aude » TdF.

dorgueta nf, cf Ubaud Dicort : « cruchette, petite cruche » TdF

dorguièira : figa gròssa, longaruda e violeta.

Dória - Dorià (los 2, abs. Dicort) : prenoms.

Dorian - Doriana : prenoms.

dorian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dorien, enne, de la Doride » TdF

doric, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « dorique » TdF

dorièr, -ièira adj : debonorièr, -ièira (qu'arriba abans l'ora). (v. d'ora)

dorifòr : babau e sas babas que s'avidan de fuèlhas de trufas e que las afraban. (Leptinotarsa decemlineata)

doriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « précoce » (Palay). (v. d'ora)

dòrma / dormida : muda dels manhans.

dormeiràs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand dormeur, grosse dormeuse » TdF

dormeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que se dormís.

dorment 1, -a (adj.) : que dormís (t. a.) ;

Aiga dormenta (v. TdF ‘jos ‘dourmènt 1’) : aiga estadissa.

dorment 2 (subst. m.) : bastit de pòrta o de fenèstra que se duèrb pas ; montant de carreta ; fustam, « sablière » ; cordatge espintat (mar.) ; torpilha (mena de peis) (Narcobatus torpedo) (v. TdF ‘dourmènt 2’)

dormiàs, -assa adj : aclin,-a a dormir / portat,-ada a dormir.

dormiaud, -a adj e n : dormiàs, -assa. v. çaisús.

dormicion nf, cf Ubaud Dicort : « dormition » (Rapin)

dormida : sòm ; pichon sòm ; prandièira / prangièira ; ochava ; temporada de sòm ; muda dels manhans (v. dòrma).

dormidoira : airal que i se dormís ; cambra ; endormitòri : potinga que fa dormir.

dormidor nm / dormitòri (v. dormitòri): sala que i se dormís una comunitat.

dormilha 1 nf : enveja de dormir ; sòm ; persona dormilhosa (v. TdF ‘dourmiho’) ;

dormilha 2 nf (abs. TdF e Alibert) : endormitòri / dormitiu (subs. m.) : potinga que fa dormir.

Se preniá, cada ser, una dormilha (un endormitòri)

dormilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, sommeiller » TdF

dormilhet nm, cf Ubaud Dicort : « somme d’enfant, immobilité apparente d’une toupie qui dort » TdF

dormilhièira nf, cf Ubaud Dicort : « disposition à dormir » TdF

dormilhós, -osa adj : aclin,-a a se dormir, « encore tout endormi, ie, somnolent, ente, v. somelhós ». (v. TdF ‘dourmihous 1’)

dormilhosa nf, cf Ubaud Dicort : « torpille, poisson de mer ; loche, petit poisson qui paraît quelquefois immobile ; grosse larve qu’on trouve dans les vieux troncs d’arbre » TdF

dormilhum nm sing, cf Ubaud Dicort : « somnolence » TdF

dormir 1 (v. intr.) : èsser en sòm (t. a.) ;

dormir 2 (accion de dormir) nm, cf Ubaud Dicort : « Lo dormir, le dormir » TdF jos ‘dourmi’

Lo dormir es una causa bona.

dormitiu 1 nm (abs. Dicort) : endormitòri / dormilha [v. dormilha 2] (potinga que fa dormir), « dormitif » (Laus) (v. endormitòri)

dormitiu 2, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dormitif, -ive » (Laus)

dormitòri nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on dort, où l’on s’ennuie, v. dormidor ; envie de dormir ; dormitif, somnifère, narcotique » (v. TdF)

dorna : dorg ; dorga (v. pus naut) ; bugador ; topina.

dornada : lo contengut d'una dorna.

dornèl : dorgadeta (cruga pichona) v. cruga.

dornet nm / dorneta nf : cruga pichona. v. cruga.

dornha : bura (estòfa de lana grossièira)

Dornha : vilòta de Tarn (Occitània)

dornhon nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de pain ou de viande, quignon » TdF ‘dourgnoun’

dornièr : aguièr / aguièira / botelhièr / cruguièr.

doro nm, cf Ubaud Dicort : « douro » (Laus)

Dorotèa : prenom.

dorquets nm pl : jòc de mainatges. (v. Alibert)

dòrs nm, cf Ubaud Dicort : « dos, v. esquina plus usité ; fondement, anus, v. cuol » (v. TdF)

dòrs d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « dos d’âne » TdF

dorsal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dorsal, -e » (Laus)

dorsal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « dossard » (Basic) ; « (cuirasse) dossière » (Laus)

dorsala nf, cf Ubaud Dicort : « dorsale » (Laus)

dorsalgia nf, cf Ubaud Dicort : « dorsalgie, mal de dos » (Sèrras-Ess.)

dorsièr : esquina de cadièira, de banc... ; cartabèl ; ensemble dels papièrs a propaus d'un tèma, d'un problèma, d'un afar.

dorson nm, cf Ubaud Dicort : « tuyau d’une fontaine » TdF

dos (m.), doas (f) (v. doas) : 2.  (# doç)

Dos òmes.

Doas femnas.

dos cents : 200. (mas dos cent vint... (v. Ubaud Dicc. scient. p. 61))

dos cent mila : 200 000.

dos-liard nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de deux liards » (v. TdF)

dos-mastes nm, cf Ubaud Dicort : « (mar.) deux-mâts »

dos mila : 2000.

 

 

dos miliards nm pl, cf Ubaud Dicort : « deux miliards » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101)

dos milions nm pl : « deux millions » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102)

dos-palms nm, cf Ubaud Dicort : « mesure de deux palms, c’est-à-dire de 50 cm, à l’usage des colporteurs » (v. TdF ‘dous-pan’)

dos-ponches / dos-punts nm, cf Ubaud Dicort : « (signe de ponctuation) deux-points » (v. Laus)

dos-tempses adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) deux-temps » (v. Rapin)

dos-un nm, cf Ubaud Dicort : « t. de bûcheron, barre de saule de grosseur moyenne ; un dos-un vaut deux cancelièiras » (v. TdF)

dosable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « dosable » (Rapin)

dosar (v. tr.) : establir la bona dòsi de quicòm.

dosat, -ada : a la bona dòsi.

dosen [, -a] adj num e n, cf Ubaud Dicort : segond.

dòsi (f.) : quantitat donada (t. a.)

Una dòsi de paciéncia.

dosilh : cavilha de fust per tampar lo trauc fach a un tonèl.

dosilhada : brave còp de vin.

dosilhar (v. intr.) : far un trauc a un tonèl.

dosilhet / dosilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit fausset » TdF jos ‘dousihet’

dostar (v. tr.) : enlevar / suprimir.

dostar (se) : se tirar de pels passes.

Dosta-te d'aquí : tira-te d'aquí !

dòt : verquièira (cabal donat a una nòvia quand se marida)

dotacion : revengut atribuit a q.q. o a quicòm.

dotador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « en âge d’être doté, ée, d’être pourvu, ue » TdF

dotal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (droit) dotal, -e » (Laus)

dotar (v. tr.) : balhar un cabal a una nòvia que se marida.

dotz nf (plural : doses), cf Ubaud Dicort : sorga / font ; canèl / canalòt / canal (conduit per l'aiga)

dotzar (v. intr.) : vinar ; rajar.

dotze : 12.

dotze cents : 1 200.

dotze mila : 12 000.

dotzen 1 [, -a] adj num, cf Ubaud Dicort : 12en. : que n'a onze abans el. (v. TdF ‘dougen 1 e 2’)

dotzen 2 nm, cf Ubaud Dicort : « douzième : on dit plus ordinairement de dotze parts una [v. jos part 1] ; une douzaine (vieux), v. dotzena ; tonne de douze barrals (six hectolitres environ) dont on se sert en Languedoc pour charrier la vendange, v. bota » (v. TdF ‘dougen  2’)

dotzena : ensemble de 12.

dotzenada nf, cf Ubaud Dicort : « douzaine (approximativement) (Sèrras-Ess.)

dotzenat nm, cf Ubaud Dicort : « douzaine (approximative) » (Per Noste)

dotzenièr nm, cf Ubaud Dicort : « chef d’une troupe de douze soldats » (L. 132)

« dòure » : v. dòlre.

dova nf : ranoncle (plt.) : (Ranunculus) (v. TdF) ; vèrm parasit del fetge del moton, del buòu, de l'òme (v. Alibert) (v. endèrva).

dovèla nf, cf Ubaud Dicort : « donzelle, girelle, poisson de mer » (v. TdF)

Dow Jones ('dou ,jouns) : indici borsièr.

dòxa nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « (didact.) doxa »

doxologia nf, cf Ubaud Dicort : « doxologie » (Rapin)

drac [, draga] n : animal fabulós en general ; mena de diablaton ; òme o diable vestit de bèstia ; mostre ; trèva...

Contes del Drac : recuèlh de contes de J. Bodon.

Drac : nom de can.

Drac (Lo -) : nom de riu.

draca / traca [veire draca, cf Ubaud Dicort] / raca nf : marc de rasims, d'òrdi, d'olivas...

dracada [ ~ racada] nf : trolhada / trulhada de marc.

dracma nf, cf Ubaud Dicort : « drachme » (v. TdF)

dracon / draconèl : drac pichon.

draconian, -a : adamantin, -a (d'una severitat excessiva)

draga 1 nf : v. jos drac.

draga 2 nf : aparelh per dragar (rossegar) lo fons de l'aiga ; embarcacion de dragaire ; grand filat de pesca marina ; aplech de tres puas per trapar de peis ; tralha ; pincèl de vitraire per marcar lo veire. (v. TdF ‘drago 2’) (v. dragas)

dragaire nm, -aira : persona que draga (t. a.)

dragan nm, cf Ubaud Dicort : « extrémité de la poupe d’une galère (vieux) ; espèce de râteau qu’on emploie à la pêche » TdF

dragar (v. tr.) : rossegar lo fons de l'aiga ; femnassejar o garçonejar.

dragas nf pl : tralhas (marcas d'un passatge) (v. Alibert)

dragàs nm : drac emmalit ; dragon ; filha o femna ardimanda / escamandre (m.) ; dròlle mostardenc e violent.

dragassar (v. intr.) : plòure a delavaci. (v. Alibert)

drage nm : passador (crivèl per netejar lo froment) (v. Alibert)

dragèa nf (sègle V) (R. III, 77 - L. 132) (del grèc tragêmata [lecadissa]. Mistral lo fa venir pus tard del latin) : amètla enrobada de sucre.

dragièr nm, cf Uaud Dicort : « drageoir » (L. 132)

dragon : sèrp volaira ; forselon / graulon (vèspa gròssa) ; bordon (Bombus) ; trenca cebas (Gryllotalpa vulgaris) ; dalha ; persona turbulenta ; soldat de cavalariá

dragona : femna caitiva, emmalida ; diablessa ; ornament de manada d'espasa ; tamborinada ; mena de planta : bragalon (Aphyllanthes monspeliensis)

dragonada nf, cf Ubaud Dicort : « dragonnade » (v. TdF). (v. çai jos)

Dragonadas (las -) : persecucions contra los Protestants. (v. TdF)

dragonalha nf, cf Ubaud Dicort : (v. dragon « soldat »)

dragonàs nm : dragon gròs ; femna caitiva ; diablessa.

dragonat nm, cf Ubaud Dicort : « jeune dragon » (L. 132)

dragonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit dragon, petit lutin, v. draquet » (v. TdF)

dragonièr nm, cf Ubaud Dicort : « dragonnier, arbre exotique » TdF

dragonièira nf, cf Ubaud Dicort : « nf pl, Las Dragonièiras, nom qu’on donne à des anfractuosités de rocher situées près de Gozon (Aveyron) [...] » (v. TdF)

draguejar (v. intr.) : furgar dins los traucs per trapar de peis.

draguet : draconèl farsejaire ; farfadet.

Draguinhan : vila de Var (Occitània)

draia ~ dralha ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralha.

draiada ~ dralhada ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralhada 1.

draiaire ~ dralhaire ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralhaire 1.

 « draiar » (draiar v) e derivats : v. dralhar 1 e derivats.

draiau  ~ dralhau ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhau.

draieta ~ dralheta ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralheta.

draina : trida / chaca (mena de griva)

draiòl ~ dralhòl ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhòl.

draiòla ~ dralhòla ? nm, cf Ubaud Dicort : v. dralhòla. 

draiolet ~ dralholet ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralholet.

draioleta ~ dralholeta ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralholeta.

draion ~ dralhon ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralhon.

draionar ~ dralhonar ? nf, cf Ubaud Dicort : v. dralhonar.

dralh : gròs crivèl de pèl per netejar lo gran.

dralha [ ~ draia (L. 132) ? (v. Dicort p. 103)] nf : camin rural ; camin ancian ; camin pel bestial ; camin de montanha per davalar de lenha ; pista.

dralhada 1 [ ~ draiada ?] nf : rota, v. rota (camin traçat dins una selva).

dralhada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un crible, ce qu’on crible en une fois » TdF ‘draiado 1’