domaiselet : òme tròp pimparlhat e tròp adomaiselit.

domaiseleta : pichona domaisèla que s'encrei tròp ; bernada prègadieu, (Mantis religiosa).

domaiselòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite demoiselle, demoiselle de bas étage, v. domaiselenca » (v. TdF jos ‘damiseloto’)

domaiselum nf sing : las domaisèlas en general.

doman adv, cf Ubaud Dicort : v. deman. (v. TdF jos ‘deman’)

domanienc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « domanial, ale » TdF

domanial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « domanial, -e » (Laus)

domanialitat nf, cf Ubaud Dicort : « domanialité » (Laus)

dombala [dombasla, cf Ubaud Dicort] nf (arc.) : araire.

domdable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « domptable » TdF ‘dountable’

domdada : lassièira ; rosta / tanada / tabassada.

domdadura : accion o resulta de domdar o de se domdar.

domdaire, -aira [~ -airitz] n : persona que domda un animal o q.q.

domdar (v. tr.) : dominar / sometre / adomergir.

domdar (se) (abs. TdF) : se sometre / s'adomergir.

domdat, -ada : somés, -esa / adomergit, -ida.

domde, -da adj : somés, -a / adomergit, -ida ; las que jamai.

Après dètz oras de trabalh, soi domde.

domengal nm / domergal (non preconizat Dicort): amanita (Amanita aurantiaca) ; (A. caesarea) ; (A. ovoidea) ; (A. rubescens)

Domenge [ ~ Domergue] - Domenja : prenoms.

domengièr 1 adj, cf Ubaud Dicort : « seigneurial » (v. L. 130)

domengièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de féodalité, possesseur d’une terre noble » TdF ; « fief noble » (L. 130)

domeni nm : brava proprietat ; ensemble de tot çò que se rapòrta a una activitat, un art, una sciéncia...

domenicar v, cf Ubaud Dicort : v. dominicar. (v. TdF jos ‘doumenica’)

domenjadura (R. III, 71) / domergadura nf : domeni estacat a una cura ; residéncia.

domenjar / domergar (v. tr. e intr.) : dominar ; governar ; aver la supremacia ; èsser mai aparent.

domenjat nm, cf Ubaud Dicort : « vassal » (L. 130)

domergadura nf : v. domenjadura.

domergal nm veire domengal, cf Ubaud Dicort.

domergar : v. domenjar.

domergir (v. tr.) : dometjar / dometgir. v. pus bas.

domergir (se) : se dometjar / se dometgir.

domèrgue, cf Ubaud Dicort, -ga (Sèrras) adj : v. domètge.

domestic 1, -a (adj.) (R. III, 70) : relatiu, -iva a l'ostal.

domestic 2, -a (subs.) (abs. Dicort) : v. servicial.

domesticable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être apprivoisé ou naturalisé, ée » TdF

domesticacion nf, cf Ubaud Dicort : « domestication » (Laus)

domesticament adv, cf Ubaud Dicort : « domestiquement » TdF

domesticar v : v. dometjar.

domesticitat nf, cf Ubaud Dicort : « domesticité » (Rapin)

domètge, -tja / domèrgue, -a (v. jos domèrgue)  adj : domestic, -a ; aprivadat, -ada ; de bona raça ; de bona qualitat ; empeutat, -ada ; doç, -a ; docil, -a ; aimable, -a ; endrudit, -ida.

Un arbre fruchièr domètge es estat empeutat.

dometjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « apprivoisable » (L. 130)

domètjament adv, cf Ubaud Dicort : « à la maison, privément » (L. 130)

dometjar / dometgir (abs. Dicort) (v. tr.) : domesticar / adometgir / endometgir / adomerguir. (v. adomergir)

dometjar (se) / dometgir (se) (abs. Dicort) v pron : s'adometgir / s'adomerguir. (v. adomergir (s’))

dometjor nf, cf Ubaud Dicort : « douceur du vin, du fruit, du temps » TdF ‘doumejour’

Domician - Domiciana : prenoms.

domicili (R. III, 71) : residéncia.

domiciliacion : adreça de l'establiment bancari que i se fan las transaccions financièiras d'una entrepresa, de q.q.

Domiciliacion d'un chèc : airal ont pòt èsser pagat.

domiciliar (v. tr. e intr.) : balhar un domicili ; establir son domicili ; èsser domiciliat a un airal.

domiciliar (se) : se prene domicili a un airal.

domiciliari, -ària : relatiu, -iva al domicili ; que se fa al domicili.

dominable, -bla : que pòt èsser dominat, -ada.

dominacion : supremacia.

dominaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « dominateur, trice » TdF

dominància nf, cf Ubaud Dicort : « dominance » (Laus)

dominant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dominant, ante » TdF

dominanta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de musique, dominante » (v. TdF jos  ‘douminant’)

dominar (v. tr. e intr.) : domenjar / domergar ; mestrejar ; aver la supremacia ; èsser mai aparent.

dominar (se) : demorar mèstre de se / se mestrejar.

dominator, -tritz adj e : « dominateur, -trice » (Fettuciari). (v.  dominaire)

dominical, -a : relatiu, -iva al Senhor.

L'orason dominicala (revirada de l'aramèu) :

Paire del Cèl, Paire nòstre,

sanctificat lo teu Nom !

Fai avançar ton Reialme ;

ta Volontat sus la tèrra

coma se fa dins lo Cèl !

Lo tròç de Pan del Besonh

balha-lo-nos cada jorn.

Perdona-nos a nosautres,

que perdonam atanben

als que nos an fach quicòm.

Desliura-nos de l'Espròva,

desliura-nos de Çò Mal.

dominicala nf, cf Ubaud Dicort : « dominicale, sermon du dimanche » (Rapin)

dominicalièr nm, cf Ubaud Dicort : « prédicateur de la dominicale [v. dominicala] » (Rapin)

dominican, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a sant Domenge ; religiós, -iosa de l'òrdre de sant Domenge.

 

 

dominicar (v. tr.) : dominar / mestrejar / governar ; corroçar.

dominicatura nf, cf Ubaud Dicort (v. R. III, 71) : « domaine d’un curé de campagne, domaine attaché à la cure » TdF ‘doumenicaturo’

dominò [domino] nm : « domino, camail noir des ecclésiastiques ; costume de bal » ; mena de jòc de societat. (v. TdF dominò)

don nm / dona (v. dona) : present ; estrena ; donacion ; talent.

Dòn Joan  n pr m, cf Ubaud Dicort : « Don Juan »

dòn Joan nm, cf Ubaud Dicort : « don juan »

Dòn Quichòt n pr m, cf Ubaud Dicort : « Don Quichotte ». (v. çai jos)

Don Quijote (cast.) (abs. Dicort) : òbra mèstra famosa de Cervantes (1547-1616).(v. Dòn Quichòt)

don quijote (dòn Quichòt, coma dòn Joan) (un -) nm : un trucaluna.

dona nf : « don ; présent, gratification ; distribution de pain, de soupe et de sel faite aux pauvres à l’occasion d’un enterrement, d’un service funèbre, ou pour le soulagement des âmes du purgatoire » ;  distribucion de cartas de jogar. (v. TdF)

dòna : femna ; mèstra d'ostal ; dama (R. VI, 14).

Nòstra Dòna candelièira : lo 2 de febrièr.

Nòstra Dòna de paraprat : lo 11 d'abril.

Nòstra Dòna : lo 15 d'agost.

Nòtra Dòna de las cambas : v. vodar (se).

dòna bèla [dònabèla] nf : polida / mostèla / comairèla (Mustela nivalis)

Donacian : prenom.

donacion : accion o resulta de donar ; transmission a gratis de quicòm a q.q. mai.

donada : accion de distribuir las cartas ; element de basa ; vision generala ; apreciacion.

dona-d’èr nm, cf Ubaud Dicort : « sosie » (Rapin). (v. aire 2)

donador 1, -airitz [, -doira] n, cf Ubaud Dicort : persona que fa una donacion ; « donateur ; trice ; celui, celle qui donne volontiers » TdF. (v. donarèl, donaire)

donador 2, - doira adj, cf Ubaud Dicort : « à donner ; à prêter (en parlant d’un serment) » (L. 131)

dona-dòsta [ ~ dona-dosta nm, cf Ubaud Dicort] (m. e f.) : persona que repren çò donat. (v. TdF jos ‘douno lèvo’)

donaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que dona (t. a.), « qui aime à donner, libéral, ale » TdF

dònajove nf (Alibert ; abs. Dicort: nòra / bèlafilha. (v. TdF ‘dono jouve’, jos ‘dono’)

dona-lèva nm, cf Ubaud Dicort : v. dona-dòsta.

donament nm, cf Ubaud Dicort : « action de donner » (L. 131)

donar 1 (v. tr.) : balhar ; far un present / ofrir ; distribuir ; fisar ; decelar ; produire / raportar ; dire / indicar ; procurar / fornir ; presentar ; acordar ; expausar davant un auditòri ; organizar...

Donar une estrena. Donar de dragèas (R. III, 77) Donar una cadièira. Donar una letra a postar. Donar un colpable. Donar la man de sa filha. La vianda a plan donat. Donar l'ora. Donar l'alèrta. Donar las cartas. Donar de trabalh. Donar una permission. Donar un cors. Donar d'apetís. Donar una pèça de teatre. Donar un resultat. Donar un còp de man. Donar un problèma. Donar de fèbre. Donar sa paraula. Donar set. Donar sòm. Donar freg. Donar un repais. Donar una fèsta. Donar una rason.

Lo medecin dona pas bon d'aquel malaut.

donar (se) : se consacrar a ; se liurar.

Se donar al jòc, als malauts. Femna que se dona.

donar 2 (v. intr.) : exercir una accion, una fòrça ; aver de gost per ; trucar contra quicòm ; s'obrir sus.

La ràdio donava a plen.

Donar dins l'irracional.

Donèt del cap dins la paret.

Donar sus la carrièira.

Donar de sa persona.

donar (se'n -) : far lo perqué ; plan s'amusar.

donarèl, -a adj : que volonta plan de donar.

donariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de donner » TdF ‘dounarié 1’.  (v. donament)

Donat (abreviacion de Dieudonat) : prenom.

donat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « donné, ée ; celui, celle qui a tout donné à quelqu’un ou à une communauté, à charge d’être nourri, logé et entretenu sa vie durant, v. oblat ; le bâtard d’une maison » (v. TdF jos ‘douna’)

donat que loc conj, cf Ubaud Dicort : « étant donné que » (Rapin)

donatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « donataire » TdF

donatisme nm, cf Ubaud Dicort : « donatisme » (v. çai jos)

donatista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « donatiste, nom d’ancien schismatique » (v. TdF)

donator, - tritz n, cf Ubaud Dicort : « donateur, -trice » (Laus)

donavent : bojal / respiralh (obertura per airejar) ; ventilador (aplech per s'airejar o per ventar quicòm)

donc adv e conj / doncas conj, cf Ubaud Dicort : adonc ; alara (conj. que marca consequéncia o conclusion)

Vòls pas venir ? Donc ieu vendrai.

- È ben, vèni donc !

« dondar » e derivats : v. domdar.

dondena nf, cf Ubaud Dicort : « femme perdue, fille de joie, v. putan ; mot usité dans certains refrains » (v. TdF)

dondon nf, cf Ubaud Dicort : « dondon, grosse femme ; refrain de chanson » TdF

dòn-dòn nm, cf Ubaud Dicort : « sonnerie d’une grosse cloche » TdF ‘don-don’

donet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui donne volontiers, v. donarèl » (v. TdF)

dònjoanesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « donjuanesque » (< Dòn Joan)

dònjoanisme nm, cf Ubaud Dicort : « donjuanisme [<  Dòn Joan] » (Sèrras-Ess.)

donjon : torre màger d'un castèl.

dònquichotèsc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « donquichottesque [< Dòn Quichòt] »

dònquichotisme nm, cf Ubaud Dicort : « donquichottisme [< Dòn Quichòt] » (Sèrras-Ess.)

dont (pr. rel.) (Vernet Dict. gram. de l’occitan p. 162 ; abs. Dicort) : que.

L'òme dont parli : l'òme que ne parli.

d'ont mai ... d'ont mai … loc conj : al mai... al mai ; del mai... del mai ; en mai... en mai ; entre mai... entre mai.

D'ont mai anam, d'ont mai trimam !