|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
diversiu, -iva adj (abs. Dicort) : que desvira l'atencion / que fa diversion. diverticul nm (abs. Dicort) (t. tecn de med.) : cavitat anormala que comunica amb un organ cau, « diverticule » (Rapin). diverticulectomia (t. tecn. de med.) : ablacion cirurgicala d'un diverticul. diverticuliti (f.) : inflamacion d'un diverticul. diverticulòsi : preséncia de nombroses diverticuls pichons dins lo colon. divertiment nm : passatemps, « action de divertir » TdF. divertir (v. tr.) : deslaiar / amusar ; far diversion. divertir (se) : se deslaiar / s'amusar. divertissença nf, cf Ubaud Dicort : « divertissement » TdF Las
divertissenças d’una vòta, les amusements d’une fête votive. (v. TdF) divertissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « divertissant,
ante » TdF divessa : diva / dieusa (divinitat femenèla) divet, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit dieu, petite déesse » TdF dividend : nombre o quantitat que se dividís per un autre ; benefici de distribuir entre membres d'una societat. dividir (v.
tr.) (R. III, 38) (mot sab, v. Ubaud Dicort) : far doas parts o mai d'un tot ; divisar ;
separar un ensemble. (v. devesir) dividir (se) : se divisar ; se separar. divin, -a : relatiu, -iva a Dieu o a las divinitats. divinacion nf (R.
III, 35) : accion de devinar. (v. devinacion) divinament adv ; : divencament. divinatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « divinatoire » (Rapin) divinitat nf (R. III, 33) : natura divina ; creaturas consideradas coma divinas pels pagans. divinizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« divinisation » (Laus) divinizar (v. tr.) : deïficar. D'unes o divinizan tot. divisar (fran., veire devesir o
dividir, cf Ubaud Dicort) / dividir (v. tr.) : devesir ; desapartir
; compartir. divisar (se) (v. çai sus) / dividir (se) v pron : se ... t. a. çaisús. divisibilitat nf : qualitat de çò divisible. divisible, -bla : que pòt èsser aisidament dividit, -ida ; que pòt èsser divisat exactament per un autre (mat.) Un eretatge plan divisible ( de bon desapartir) Vint-e-sèt es divisible per nòu. division : accion o resulta de dividir / de divisar (t. a.) divisionari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « divisionnaire » (Rapin) divisionisme nm, cf Ubaud Dicort : (peint.)
« divisionnisme » (Sèrras-Ess.) divisionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« (peint.) divisionniste » divisor nm : sosmultiple, « diviseur » TdF Mai grand comun divisor (< fr., MGCD) ~ maxim comun
divisor (< it., esp., cat., MCD), plus grand commun diviseur. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 76) divòrci : dissolucion legala del matrimòni civil. divorciar (v. tr. e intr) : separar pel divòrci ; se separar (t.a.) divorciat, -ada : separat, -ada per un divòrci. divulgacion nf, cf Ubaud Dicort :
« divulgation » (Rapin) divulgada : accion de divulgar ; confidéncia. divulgar (v. tr.) (R. V, 566) : desvelar e escampilhar quicòm de secret. (v. TdF jos ‘divulga’) divulgat, -ada : esventat, -ada ; escampilhat, -ada. divulgator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « divulgateur, -trice » (Laus) divulsion : dilatacion forçada ; arrancament violent. Divulsion del pilòr, del rectum, del còl uterin. Fractura per divulsion. diwan nm (< br.), cf Ubaud Dicort :
« Diwan ("grelh" en breton) es un grop d'escòlas
associativas, laïcas, gratuïtas e dobèrtas a totes, creadas
en 1977, que fan son ensenhament amb un sistèma d'immersion
lingüistica en breton. » (Wikipèdia) do nm / to (abs. Dicort) : doat (conduit ; canòla ; gotal
; aqüaducte) dò nm : nòta primièira de l'escala musicala. doa ~ doga nf, cf Ubaud Dicort :
v. doga. doana : administracion que fa pagar de taxas sus d'unas merças a l'intrada o a la sortida d'un país. doanièr, -ièira : fonccionari de doana ; relatiu, -iva a la doana. doari nm : pension laissada per un òme a sa veusa. doarièira : veusa de granda familha ; femna vièlha. dóas [doas (v. Ubaud Dicort, CLO, Alibert) [du 'ɔs] :
femenin de la chifra dos. doas-peças nm, cf Ubaud Dicort : « (vêtement)
deux-pièces » (v. Rapin) doas-ròdas nm, cf Ubaud Dicort : « (véhicule)
deux-roues » doat
[ ~ dogat, v. Ubaud Dicort Errata web] / toat nm :
conduit ; canòla ; gotal ; aqüaducte. dòba nf
(abs. Dicort) (del cast. doba) : biais de far bolir
de carn doçamenton e un brave brieu dins de vin plan aromatizat ; carn
aital aprestada, « daube » (Lèbre, Basic). (v. adòba) Una dòba de singlar. Ola plena de dòba, marmite pleine de viande
à l’étuvée. (v. TdF jos ‘adobo’) doberman : raça de can de garda alemand. dobèrt / obèrt : p.p. de dobrir (obrir) dobla nf (R. IV, 563) : moneda anciana. dobla fuèlha [doblafuèlha] nm : mena de planta. (Platanthera bifolia) dobladura : çò que dobla l'endedins d'un vestit o d'un arnesc ; suplent, -a d'un actor o d'una actritz (t.a.) doblaire, -aira [~ -airitz] : persona que son trabalh es de doblar (t. a.) doblairon : defaut d'un talh que se desdobla, que se falsa. doblament 1 (adv.) : d'un biais doble. doblament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « doublement » (Rapin) doblar (v. tr. e v. intr.) : cobrir l'endedins de quicòm ; tòrcer ; falsar / enguerlhar ; « devenir double ; fuir ; t. de charretier, prendre un renfort ; t. de marine, dépasser » TdF ‘doubla’ ; dire las paraulas d'un film, lo comentari d'un reportatge dins una autra lenga. |
|
doblar (se) v pron : se falsar / s'enguerlhar « doubler de volume, de taille, de force ; se plier en double » (v. TdF jos ‘doubla’). doblat 1, -ada adj : aplechat d'una dobladura ; comentat, -ada dins una autra lenga. doblat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« doublé » (Laus) doblatge : accion o resulta de doblar quicòm (t. a.) doble 1, -bla (adj.) : dos còps pus
grand, -a ; plen, -a de falsièira ; Un doble decimètre. Una paga dobla. Un òme doble. doble 2 (subs. m.) : grandor dos còps pus bèla qu'una autra ; còpia / duplicacion (R. IV, 564) ; « gras-double » TdF ‘double 1’. Fai-me un doble. doblenc [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort p.150] : « qui prend deux ans, âgé de deux
ans, en parlant des bœufs et des moutons » TdF ; moton o borret de
dos ans [v. doblon, doblona]. doblés [veire doblís, cf Ubaud Dicort] (m.) : mossa tirada per doas muòlas o per dos muòls. doblet nm, cf Ubaud Dicort :
cadun dels mots d'una lenga qu'an la meteissa
etimologia (v. jos allotròp) ; « doublet, bague fausse ; t. des jeux de trictrac
et de billard » TdF dobleta nf, cf Ubaud Dicort :
« doublette, un des jeux de l’orgue » TdF doblièira : çò que l'òm a en doble (t. a.) ; feda de dos ans. doblièr : caval que fa prodèl ; ajuda. doblin nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de jeu, tenant, croupier » TdF doblís : araire gròs tirat per doas bèstias ; antena de molin de vent ; traveta ; mena de carri ; tèrme de marina. (v. TdF ‘doubli’) doblissièr : muòl o caval que tira un araire del colar doble. doblon : moton o borret de dos ans. (v. doblenc) doblona : borreta de dos ans. (v doblenca) dobrir (v. tr.) : obrir. v. obrir. dobtador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à
craindre » (L. 132) dobtaire, -aira [~ -airitz] : persona que dobta. dobtament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de douter, scepticisme » TdF ‘doutamen’ dobtança : dobte ; suspiçon / suspicion ; crenta / crenhença. dobtar (v. intr. e tr.) : aver un dobte ; aver una suspicion, « soupçonner » (Alibert) ; « redouter » (v. TdF ‘douta 1’). dobtar (se) :se questionar a propaus de quicòm ; aver una pressentida ; suspiçonar. dobtat, -ada adj : « suspecté,
ée [v. dobtar] » (Lexic M.
Roqueta). dobte : esitacion ; crenta / crenhença / suspicion. dobtor nf, cf Ubaud Dicort :
« crainte » (L. 132) dobtós, -a : que fa question. dobtosament adv, cf Ubaud Dicort :
« douteusement » TdF ‘doutousamen’ dòc nm, cf Ubaud Dicort :
« dock » (Laus) doç, -a adj :
que manca de sal ; pas freg ; puslèu sucrat ; suau, -ava ; d'una
impression agradiva suls cinc senses.
(# dos) Aiga doça. Climat doç. Estòfa doça. Òme doç. Lutz doça. Vin doç. Votz doça. doça ! doça ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : « doucement,
tout doux » TdF jos
‘dous 1’ Doça : prenom f. doça-blanca nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
raisin blanc, cultivée en Périgord » TdF doçaina / doçanha nf, cf Ubaud Dicort : « chose douceureuse, fruit douçeâtre, aliment fade » ; doçor del temps ; mena de rasim blanc ; lenga de cat (plt.) : (Bupleurum fruticosum) (v. TdF jos ‘douçagno’) doçamara [doça-amara] nf (plt.) : lòca / èrba de poison (Solanum dulcamara) (v. TdF ‘’douço-amaro) doçamenet / doçamenton adv : fòrt doçament. doçameneta adv, cf Ubaud Dicort : (v. doçamenet) doçament : dapàs ; amb doçor. doçamenton adv :
v. doçamenet. doçamentonàs adv, cf Ubaud Dicort : « tout doucement » (Lagarde). (v. doçamenet) doça-negra nf, cf Ubaud Dicort :
« « variété de raisin noir,
cultivée en Périgord, v. còt » (v. TdF ‘douço-negro’) doçanha nf : v. doçaina. doçarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « doucereux, euse » TdF doçarèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
raisin blanc, connue dans le Comtat-Venaissin » TdF doçàs, -assa : fadiòl, -a / fad, -a / que manca de sabor. docejar (v. intr.) : mancar de sabor. Docelin - Docelina : prenoms. La vida de santa Docelina es en occitan del sègle XIII. docesir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre doux » (L. 132) docet 1, -a adj : puslèu doç, -a ; tròp doç, -a. docet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc, hâtif, à
petits grains très ronds et séparés ; aphyllanthe,
plante dont les fleurs ont une saveur douce » TdF ‘doucet 2’ doceta (plt.) : pomacha (Valerianella) ; (Epilobium palustre) docetament adv : doçamenet / doçamenton. docha (de l'it. doccia) : rag d'aiga que ven de per dessús per se lavar tot lo còrs ; cabina per se dochar. dochaire, -aira [~ -airitz] : persona que medecina q.q. amb una docha. dochar (v. tr.) : medecinar q.q. amb una docha ; far prene una docha a q.q. dochar (se) : se prene una docha. docil, -a : de bon comandar / de bona comanda ; de bon trabalhar. Una pèira docila. docilament : d'un biais docil. docilitat nf : qualitat de q.q. o de quicòm de docil. docimasia : ensemble d'espròvas fachas sus un cadavre per determinar las circomstàncias de la mòrt. docimastic, -a : relatiu, -iva a la docimasia. Las pròvas docimasticas mentisson pas. docin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« trop doux, ouce, en Dauphiné, v. docinèl » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|