diversiu, -iva adj (abs. Dicort) : que desvira l'atencion / que fa diversion.

diverticul nm (abs. Dicort) (t. tecn de med.) : cavitat anormala que comunica amb un organ cau, « diverticule » (Rapin).

diverticulectomia (t. tecn. de med.) : ablacion cirurgicala d'un diverticul.

diverticuliti (f.) : inflamacion d'un diverticul.

diverticulòsi : preséncia de nombroses diverticuls pichons dins lo colon.

divertiment nm : passatemps, « action de divertir » TdF.

divertir (v. tr.) : deslaiar / amusar ; far diversion.

divertir (se) : se deslaiar / s'amusar.

divertissença nf, cf Ubaud Dicort : « divertissement » TdF

Las divertissenças d’una vòta, les amusements d’une fête votive. (v. TdF)

divertissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « divertissant, ante » TdF

divessa : diva / dieusa (divinitat femenèla)

divet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit dieu, petite déesse » TdF

dividend : nombre o quantitat que se dividís per un autre ; benefici de distribuir entre membres d'una societat.

dividir  (v. tr.) (R. III, 38) (mot sab, v. Ubaud Dicort) : far doas parts o mai d'un tot ; divisar ; separar un ensemble. (v. devesir)

dividir (se) : se divisar ; se separar.

divin, -a : relatiu, -iva a Dieu o a las divinitats.

divinacion nf (R. III, 35) : accion de devinar. (v. devinacion)

divinament adv ; : divencament.

divinatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « divinatoire » (Rapin)

divinitat nf (R. III, 33) : natura divina ; creaturas consideradas coma divinas pels pagans.

divinizacion nf, cf Ubaud Dicort : « divinisation » (Laus)

divinizar (v. tr.) : deïficar.

D'unes o divinizan tot.

divisar (fran., veire devesir o dividir, cf Ubaud Dicort) / dividir (v. tr.) : devesir ; desapartir ; compartir.

divisar (se) (v. çai sus) / dividir (se) v pron : se ... t. a. çaisús.

divisibilitat nf : qualitat de çò divisible.

divisible, -bla : que pòt èsser aisidament dividit, -ida ; que pòt èsser divisat exactament per un autre (mat.)

Un eretatge plan divisible ( de bon desapartir)

Vint-e-sèt es divisible per nòu.

division : accion o resulta de dividir / de divisar (t. a.)

divisionari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « divisionnaire » (Rapin)

divisionisme nm, cf Ubaud Dicort : (peint.) « divisionnisme » (Sèrras-Ess.)

divisionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (peint.) divisionniste »

divisor nm : sosmultiple, « diviseur » TdF

Mai grand comun divisor (< fr., MGCD) ~ maxim comun divisor (< it., esp., cat., MCD), plus grand commun diviseur. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 76)

divòrci : dissolucion legala del matrimòni civil.

divorciar (v. tr. e intr) : separar pel divòrci ; se separar (t.a.)

divorciat, -ada : separat, -ada per un divòrci.

divulgacion nf, cf Ubaud Dicort : « divulgation » (Rapin)

divulgada : accion de divulgar ; confidéncia.

divulgar (v. tr.) (R. V, 566) : desvelar e escampilhar quicòm de secret. (v. TdF jos ‘divulga’)

divulgat, -ada : esventat, -ada ; escampilhat, -ada.

divulgator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « divulgateur, -trice » (Laus)

divulsion : dilatacion forçada ; arrancament violent.

Divulsion del pilòr, del rectum, del còl uterin.

Fractura per divulsion.

diwan nm (< br.), cf Ubaud Dicort : « Diwan ("grelh" en breton) es un grop d'escòlas associativas, laïcas, gratuïtas e dobèrtas a totes, creadas en 1977, que fan son ensenhament amb un sistèma d'immersion lingüistica en breton. » (Wikipèdia)

do nm / to (abs. Dicort) : doat (conduit ; canòla ; gotal ; aqüaducte)

nm : nòta primièira de l'escala musicala.

doa ~ doga nf, cf Ubaud Dicort : v. doga.

doana : administracion que fa pagar de taxas sus d'unas merças a l'intrada o a la sortida d'un país.

doanièr, -ièira : fonccionari de doana ; relatiu, -iva a la doana.

doari nm : pension laissada per un òme a sa veusa.

doarièira : veusa de granda familha ; femna vièlha.

dóas [doas (v. Ubaud Dicort, CLO, Alibert) [du 'ɔs] : femenin de la chifra dos.

doas-peças nm, cf Ubaud Dicort : « (vêtement) deux-pièces » (v. Rapin)

doas-ròdas nm, cf Ubaud Dicort : « (véhicule) deux-roues »

doat [ ~ dogat, v. Ubaud Dicort Errata web] / toat nm : conduit ; canòla ; gotal ; aqüaducte.

dòba nf (abs. Dicort) (del cast. doba) : biais de far bolir de carn doçamenton e un brave brieu dins de vin plan aromatizat ; carn aital aprestada, « daube » (Lèbre, Basic). (v. adòba)

Una dòba de singlar.

Ola plena de dòba, marmite pleine de viande à l’étuvée. (v. TdF jos ‘adobo’)

doberman : raça de can de garda alemand.

dobèrt / obèrt : p.p. de dobrir (obrir)

dobla nf (R. IV, 563) : moneda anciana.

dobla fuèlha [doblafuèlha] nm : mena de planta. (Platanthera bifolia)

dobladura : çò que dobla l'endedins d'un vestit o d'un arnesc ; suplent, -a d'un actor o d'una actritz (t.a.)

doblaire, -aira [~ -airitz] : persona que son trabalh es de doblar (t. a.)

doblairon : defaut d'un talh que se desdobla, que se falsa.

doblament 1 (adv.) : d'un biais doble.

doblament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « doublement » (Rapin)

doblar (v. tr. e v. intr.) : cobrir l'endedins de quicòm ; tòrcer ; falsar / enguerlhar ; « devenir double ; fuir ; t. de charretier, prendre un renfort ; t. de marine, dépasser » TdF ‘doubla’ ; dire las paraulas d'un film, lo comentari d'un reportatge dins una autra lenga.

 

 

doblar (se) v pron : se falsar / s'enguerlhar « doubler de volume, de taille, de force ; se plier en double » (v. TdF jos ‘doubla’).

doblat 1, -ada adj : aplechat d'una dobladura ; comentat, -ada dins una autra lenga.

doblat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « doublé » (Laus)

doblatge : accion o resulta de doblar quicòm (t. a.)

doble 1, -bla (adj.) : dos còps pus grand, -a ; plen, -a de falsièira ;

Un doble decimètre.

Una paga dobla.

Un òme doble.

doble 2 (subs. m.) : grandor dos còps pus bèla qu'una autra ; còpia / duplicacion (R. IV, 564) ; « gras-double » TdF ‘double 1’.

Fai-me un doble.

doblenc [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort p.150] : « qui prend deux ans, âgé de deux ans, en parlant des bœufs et des moutons » TdF ; moton o borret de dos ans [v. doblon, doblona].

doblés [veire doblís, cf Ubaud Dicort] (m.) : mossa tirada per doas muòlas o per dos muòls.

doblet nm, cf Ubaud Dicort : cadun dels mots d'una lenga qu'an la meteissa etimologia (v. jos allotròp) ; « doublet, bague fausse ; t. des jeux de trictrac et de billard » TdF

dobleta nf, cf Ubaud Dicort : « doublette, un des jeux de l’orgue » TdF  

doblièira : çò que l'òm a en doble (t. a.) ; feda de dos ans.

doblièr : caval que fa prodèl ; ajuda.

doblin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, tenant, croupier » TdF

doblís : araire gròs tirat per doas bèstias ; antena de molin de vent ; traveta ; mena de carri ; tèrme de marina. (v. TdF ‘doubli’)

doblissièr : muòl o caval que tira un araire del colar doble.

doblon : moton o borret de dos ans. (v. doblenc)

doblona : borreta de dos ans. (v doblenca)

dobrir (v. tr.) : obrir. v. obrir.

dobtador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à craindre » (L. 132)

dobtaire, -aira [~ -airitz] : persona que dobta.

dobtament nm, cf Ubaud Dicort : « action de douter, scepticisme » TdF ‘doutamen’

dobtança : dobte ; suspiçon / suspicion ; crenta / crenhença.

dobtar (v. intr. e tr.) : aver un dobte ; aver una suspicion, « soupçonner » (Alibert) ; « redouter » (v. TdF ‘douta 1’).

dobtar (se) :se questionar a propaus de quicòm ; aver una pressentida ; suspiçonar.

dobtat, -ada adj : « suspecté, ée [v. dobtar] » (Lexic M. Roqueta).

dobte : esitacion ; crenta / crenhença / suspicion.

dobtor nf, cf Ubaud Dicort : « crainte » (L. 132)

dobtós, -a : que fa question.

dobtosament adv, cf Ubaud Dicort : « douteusement » TdF ‘doutousamen’

dòc nm, cf Ubaud Dicort : « dock » (Laus)

doç, -a adj : que manca de sal ; pas freg ; puslèu sucrat ; suau, -ava ; d'una impression agradiva suls cinc senses.  (# dos)

Aiga doça.

Climat doç.

Estòfa doça.

Òme doç.

Lutz doça.

Vin doç.

Votz doça.

doça ! doça ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « doucement, tout doux » TdF jos ‘dous 1’

Doça : prenom f.

doça-blanca nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, cultivée en Périgord » TdF

doçaina / doçanha nf, cf Ubaud Dicort : « chose douceureuse, fruit douçeâtre, aliment fade » ; doçor del temps ; mena de rasim blanc ; lenga de cat (plt.) : (Bupleurum fruticosum) (v. TdF jos ‘douçagno’)

doçamara [doça-amara] nf (plt.) : lòca / èrba de poison (Solanum dulcamara) (v. TdF ‘’douço-amaro)

doçamenet / doçamenton adv : fòrt doçament.

doçameneta adv, cf Ubaud Dicort : (v. doçamenet)

doçament : dapàs ; amb doçor.

doçamenton adv : v. doçamenet.

doçamentonàs adv, cf Ubaud Dicort : « tout doucement » (Lagarde). (v. doçamenet)

doça-negra nf, cf Ubaud Dicort : « « variété de raisin noir, cultivée en Périgord, v. còt » (v. TdF ‘douço-negro’)

doçanha nf : v. doçaina.

doçarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « doucereux, euse » TdF

doçarèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, connue dans le Comtat-Venaissin » TdF

doçàs, -assa : fadiòl, -a / fad, -a / que manca de sabor.

docejar (v. intr.) : mancar de sabor.

Docelin - Docelina : prenoms.

La vida de santa Docelina es en occitan del sègle XIII.

docesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre doux » (L. 132)

docet 1, -a adj : puslèu doç, -a ; tròp doç, -a.

docet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, hâtif, à petits grains très ronds et séparés ; aphyllanthe, plante dont les fleurs ont une saveur douce » TdF ‘doucet 2’

doceta (plt.) : pomacha (Valerianella) ; (Epilobium palustre)

docetament adv : doçamenet / doçamenton.

docha (de l'it. doccia) : rag d'aiga que ven de per dessús per se lavar tot lo còrs ; cabina per se dochar.

dochaire, -aira [~ -airitz] : persona que medecina q.q. amb una docha.

dochar (v. tr.) : medecinar q.q. amb una docha ; far prene una docha a q.q.

dochar (se) : se prene una docha.

docil, -a : de bon comandar / de bona comanda ; de bon trabalhar.

Una pèira docila.

docilament : d'un biais docil.

docilitat nf : qualitat de q.q. o de quicòm de docil.

docimasia : ensemble d'espròvas fachas sus un cadavre per determinar las circomstàncias de la mòrt.

docimastic, -a : relatiu, -iva a la docimasia.

Las pròvas docimasticas mentisson pas.

docin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « trop doux, ouce, en Dauphiné, v. docinèl » (v. TdF)