|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
dissimetria : manca de simetria. dissimetric, -a : que manca de simetria. dissimetricament : d'un biais dissimetric. dissimilacion : dissemblança (fenomèn de fonetica) : dissimilar (v. tr.) (abs. Dicort) : far venir dissemblant, « dissimiler » (Rapin). La primièira r de peregrin se dissimila [v pron] en l (l.p.) dissimulacion : accion o resulta de dissimular. dissimulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« dissimulateur, trice »
TdF dissimular (v. tr.) : amagar. dissimular (se) : s'amagar / se rescondre. dissimulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« dissimulé, ée, v. amatat » (v. TdF jos ‘dissimula’) dissimulator, -tritz adj e n : « dissimulateur,
-trice » (Laus).
(v. dissimulaire) dissimilitud nf : dissemblança. dissipacion nf : « dissipation, v. piconariá » (v.TdF), accion o resulta de dissipar, de degalhar. dissipaire (R. III, 60), -aira [~ -airitz] adj e n : q.q. que dissipa, que degalha. dissipament nm, cf Ubaud Dicort :
« destruction, ruine »
(L. 129) dissipant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui dissipe » TdF dissipar (v. tr.) (R. III, 60) : escampilhar ; degalhar ; arroïnar. dissipar (se) : s'escampilhar ; se pervertir. dissociabilitat nf : qualitat de çò dissociable. dissociable, -bla : que pòt èsser dissociat, -ada. dissociacion : accion o resulta de dissociar. dissociar (v. tr.) : desseparar en elements dinstincts. dissociatiu, -iva : relatiu, -iva a una dissociacion. dissolgut, -uda / dissòut, -a : p.p. de dissòlver / dissòlvre. dissolubilitat nf, cf Ubaud Dicort : possibilitat d'èsser dissoluble. dissoluble, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser dissòut, -a, « dissoluble » (Laus). (v. soluble) dissolucion (R. V, 257) : accion o resulta de dissòlvre o de se dissòlvre ; perversitat. dissolut, -uda (R. V, 257) : pervertit, -ida. dissolutiu, -iva (R.V, 257) : que dissòlv ; que pervertís. dissolvent, -a adj e nm : qu'a lo poder de dissòlvre (t. a.) dissòlver / dissòlvre [veire dissòlver, cf Ubaud Dicort] (los 2, R. V, 256) (v. tr.) : desunir ; far fondre dins ; pervertir. dissòlvre [veire dissòlver] (se) v pron : se fondre dins quicòm mai ; se pervertir. dissonància : combinason de sons dissonants o discordants. dissonant, -a : que dissona. dissonar (v. intr.) (R. V, 265) : far una combinason de sons pauc agradiva per l'aurelha. dissòut, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. jos dissolgut. dissuadir (v. tr.) : butar q.q. a far pas quicòm. dissuasion : accion o resulta de dissuadir. dissuasiu, -iva : qu'a lo poder de dissuasir. distància : interval de lòc o de temps entre doas causas. distanciacion : accion o resulta de distanciar o de se distanciar. distanciar (v. tr.) : despassar ; « distancier ». Nos distancièt a totes ! distanciar (se) v pron : s'alunhar ; prene de recul, « se distancier ». distanciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « distancé,
ée ; distancié, ée ». (v. distanciar e se distanciar) distant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« distant, ante » TdF distic nm : estròfa de dos vèrses. distillacion (R. V, 278) : accion o biais de distillar. distillador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« appareil distillatoire, v. alambic ;
lieu où on distille, laboratoire » TdF
‘destiladou’ distillador 2 (abs. TdF), -airitz : persona que distilla. (v. distillaire) distillaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « n, distillateur » (v. TdF ‘destilaire’) distillament nm (R. V, 279) : escolament, « ce qui distille, suintement » TdF ‘destilamen’. distillar (v. tr.) (R. V, 278) : laissar tombar un liquid glop per
glop ; vaporizar quicòm e lo condensar. distillariá : establiment que i se fa o i se vend çò obtengut per distillacion. distillat, -ada (R. V, 278) : obtengut, -uda per distillacion. distinccion (R. III, 60 ‘distinctio’) [distincion (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort)] nf : accion o resulta de distinguir o de se distinguir ; onor ; prerogativa. distinct [distint (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort)], -a adj : diferent, -a ; percebut, -uda clarament. distinctament (R. III, 60) [distintament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais distinct. distinguir (v. tr.) (R. III, 60) : diferenciar. distinguir (se) : se diferenciar. distinguit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « distingué, -e ;
chic » (Laus) distinguo nm, cf Ubaud Dicort :
« distinguo » (v. Laus) distint, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« distinct » (Sèrras-Ess.) distintament adv, cf Ubaud Dicort : v. distinctament. distintiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « distinctif, -ive » (Laus) distocia : enfantament penible, dolorós e perilhós pel fètus. distocic, -a : relatiu, -iva a una distocia. distòma (m.) : dova (vèrm parasit de la feda e, quand ne vira, de l'òme) |
|
distomatòsi (f.) : malautiás amodadas per la dova. distonia : alteracion de la tonicitat d'un organ, d'un teissut. distopia : situacion anormala d'un organ. distòrcer (v. tr.)
(abs. Dicort e TdF) : desformar per torsion. (v.
tòrcer) distòrcer (se) v pron (abs. Dicort e TdF) : se desformar per torsion. (v. tòrcer (se)) distòrs, -a adj (abs. Dicort e TdF) :
desformat, -ada per torsion. (v. destòrs) distorsiomètre (abs. Dicort) : aparelh per mesurar la distorsion. distorsion nf : desformacion per torsion. distraccion : accion o resulta de distraire o de se distraire ; çò que distrai l'atencion. distrach / distrait [veire distrach, cf Ubaud Dicort], -a adj e n : dins la luna (l.p.) (v. TdF jos ‘distraire’). distrachament
adv, cf Ubaud Dicort :
« distraitement » (Fettuciari) distraire (v. tr.) : desvirar l'esperit de q.q. de çò que deuriá far o de çò que lo tafura ; divertir. (v. TdF ‘distraire’) ; traire quicòm de quicòm mai. distraire (se) : se divertir. Per se distraire se va passejar. distrasent, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« divertissant, distrayant, -e » (Laus) distre adv, cf Ubaud Dicort :
v. dissèstre. distribucion (R. V, 421) : accion o resulta de distribuir. distribuible ~ distribuïble, -bla, cf Ubaud Dicort :
« distribuable » (Rapin) distribuidor ~ distribuïdor, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui distribue » (v. TdF ‘destribuidour’) distribuir [ ~ distribuïr] (v. tr.) : dividir quicòm entre diferentas personas ; balhar a cadun una part, un exemplar de quicòm. distributari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « distributaire » (Rapin) distributiu, -iva (R. V, 422) : que servís a distribuir ; que s'aplica a caduna de las partidas d'un tot. distributivitat nf, cf Ubaud Dicort :
« distributivité » (v. çai sus) distributor nm :
« distributeur » (Lagarde, Basic) Distributor
pneumatic, distributeur pneumatique. (Ubaud Dicc. scient. p. 210) districte nm, cf Ubaud Dicort :
« district » (Rapin) distrofia : lesion organica deguda a una perturbacion nutricionala. Distrofia musculara progressiva (miopatia) disuria : dificultat per urinar. disuric, -a adj e n : que patís de disuria ; relatiu, -iva a la disuria. dit, -a (non preconizats Dicort) : v. dich,
-a. ditic nm, cf Ubaud Dicort :
« (entom.) dytique » ditirambe (m.) : poèma liric plen d'estrambòrd ; lausenja que passa l'òsca. ditirambic, -a : relatiu, -iva a un ditirambe. Son laus ditirambic me laissèt de marbre. ditirambicament : d'un biais ditirambic. diürèsi [diurèsi] (f.) : eliminacion de l'urina pels rens. diüretic [diuretic], -a (adj. e subs. m.) : qu'augmenta la secrecion de l'urina. diürn, -na (R. III, 43
‘diurn’) (abs. Dicort) :
relatiu, -iva al jorn. (v. diurne) diürnal [diurnal (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘diurnau)] nm : libre de las pregàrias diurnas ; libre que relata quicòm jorn après jorn. diurne adj, cf Ubaud Dicort :
« t. sc., diurne » TdF. [Basic : diürn(e)] diva 1 / divessa nf : dieusa (femna de divinitat) diva 2 nf (it. diva) : cantairitz de flor (de renom) divagacion : accion o resulta de divagar. divagada nf, cf Ubaud Dicort :
« extravagance, chose hors de raison » TdF divagadura nf, cf Ubaud Dicort :
« divagation, v. escavartada » (v. TdF) divagador, -airitz (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que divaga. (v. divagator) divagar (v. intr.) : s'escartar de l'airal que i calriá èsser ; s'alunhar dels limits de la rason ; desparlar. divagator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « divagateur, -trice » (Laus) divan : conselh d'estat turc ; sala d'aquel conselh amb de coissins tot lo torn per se sèire ; mena de canapè sens braces ni dorsièr e que s'apèva contra la paret. divenc, -a : relatiu, -iva Dieu o a las divinitats. divencament : d'un biais divenc. divendres / vendres [veire divendres, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn cinquen de la setmana. divergéncia : accion o resulta de divergir. divergent, -a : que divergís. De camins divergents. D'opinions divergentas. divergir (v. intr.) : diferir de mai en mai en direccions opausadas. divèrs, -a adj :
diferent, -a. (v. divèrses) divèrsament adv (R. V, 521) : diversificament / diferentament. divèrses, -sas : qualques uns, unas ; un cèrt nombre de. diversifiar (v. tr.) (R. V, 521) (abs. Dicort) : diversificar. (v. diversificar) diversifiar [diversificar] (se) v pron : se diversificar. diversificacion : accion o resulta de diversificar o de se diversifiar. diversificar v, cf Ubaud Dicort (R. V, 521) : « v tr, diversifier, v. variar » (v. TdF) (v. diversifiar) diversifòrme (abs.
Dicort), -a : de
forma divèrsa. (v. multifòrme) diversion : accion que desvira l'atencion. diversitat nf (R. V, 521) : çò diferent. |
|
|
|
|
|
|