dissimetria : manca de simetria.

dissimetric, -a : que manca de simetria.

dissimetricament : d'un biais dissimetric.

dissimilacion : dissemblança (fenomèn de fonetica) :

dissimilar (v. tr.) (abs. Dicort) : far venir dissemblant, « dissimiler » (Rapin).

La primièira r de peregrin se dissimila [v pron] en l (l.p.)

dissimulacion : accion o resulta de dissimular.

dissimulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « dissimulateur, trice » TdF

dissimular (v. tr.) : amagar.

dissimular (se) : s'amagar / se rescondre.

dissimulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dissimulé, ée, v. amatat » (v. TdF jos ‘dissimula’)

dissimulator, -tritz adj e : « dissimulateur, -trice » (Laus). (v. dissimulaire)

dissimilitud nf  : dissemblança.

dissipacion nf : « dissipation, v. piconariá » (v.TdF), accion o resulta de dissipar, de degalhar.

dissipaire (R. III, 60), -aira [~ -airitz] adj e n : q.q. que dissipa, que degalha.

dissipament nm, cf Ubaud Dicort : « destruction, ruine » (L. 129)

dissipant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui dissipe » TdF

dissipar (v. tr.) (R. III, 60) : escampilhar ; degalhar ; arroïnar.

dissipar (se) : s'escampilhar ; se pervertir.

dissociabilitat nf : qualitat de çò dissociable.

dissociable, -bla : que pòt èsser dissociat, -ada.

dissociacion : accion o resulta de dissociar.

dissociar (v. tr.) : desseparar en elements dinstincts.

dissociatiu, -iva : relatiu, -iva a una dissociacion.

dissolgut, -uda / dissòut, -a : p.p. de dissòlver / dissòlvre.

dissolubilitat nf, cf Ubaud Dicort : possibilitat d'èsser dissoluble.

dissoluble, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser dissòut, -a, « dissoluble » (Laus). (v. soluble)

dissolucion (R. V, 257) : accion o resulta de dissòlvre o de se dissòlvre ; perversitat.

dissolut, -uda (R. V, 257) : pervertit, -ida.

dissolutiu, -iva (R.V, 257) : que dissòlv ; que pervertís.

dissolvent, -a adj e nm : qu'a lo poder de dissòlvre (t. a.)

dissòlver / dissòlvre [veire dissòlver, cf Ubaud Dicort] (los 2, R. V, 256) (v. tr.) : desunir ; far fondre dins ; pervertir.

dissòlvre [veire dissòlver] (se) v pron : se fondre dins quicòm mai ; se pervertir.

dissonància : combinason de sons dissonants o discordants.

dissonant, -a : que dissona.

dissonar (v. intr.) (R. V, 265) : far una combinason de sons pauc agradiva per l'aurelha.

dissòut, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. jos dissolgut.

dissuadir (v. tr.) : butar q.q. a far pas quicòm.

dissuasion : accion o resulta de dissuadir.

dissuasiu, -iva : qu'a lo poder de dissuasir.

distància : interval de lòc o de temps entre doas causas.

distanciacion : accion o resulta de distanciar o de se distanciar.

distanciar (v. tr.) : despassar ; « distancier ».

Nos distancièt a totes !

distanciar (se) v pron : s'alunhar ; prene de recul, « se distancier ».

distanciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « distancé, ée ; distancié, ée ». (v. distanciar e se distanciar)

distant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « distant, ante » TdF

distic nm : estròfa de dos vèrses.

distillacion (R. V, 278) : accion o biais de distillar.

distillador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « appareil distillatoire, v. alambic ; lieu où on distille, laboratoire » TdF ‘destiladou’

distillador 2 (abs. TdF), -airitz : persona que distilla. (v. distillaire)

distillaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « n, distillateur » (v. TdF ‘destilaire’)

distillament nm (R. V, 279) : escolament, « ce qui distille, suintement » TdF ‘destilamen’.

distillar (v. tr.) (R. V, 278) : laissar tombar un liquid glop per glop ; vaporizar quicòm e lo condensar.

distillariá : establiment que i se fa o i se vend çò obtengut per distillacion.

distillat, -ada (R. V, 278) : obtengut, -uda per distillacion.

distinccion (R. III, 60 ‘distinctio’) [distincion (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort)] nf : accion o resulta de distinguir o de se distinguir ; onor ; prerogativa.

distinct [distint  (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort)], -a adj : diferent, -a ; percebut, -uda clarament.

distinctament (R. III, 60) [distintament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais distinct.

distinguir (v. tr.) (R. III, 60) : diferenciar.

distinguir (se) : se diferenciar.

distinguit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « distingué, -e ; chic » (Laus)

distinguo nm, cf Ubaud Dicort : « distinguo » (v. Laus)

distint, -a adj, cf Ubaud Dicort : « distinct » (Sèrras-Ess.)

distintament adv, cf Ubaud Dicort : v. distinctament.

distintiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « distinctif, -ive » (Laus)

distocia : enfantament penible, dolorós e perilhós pel fètus.

distocic, -a : relatiu, -iva a una distocia.

distòma (m.) : dova (vèrm parasit de la feda e, quand ne vira, de l'òme)

 

 

distomatòsi (f.) : malautiás amodadas per la dova.

distonia : alteracion de la tonicitat d'un organ, d'un teissut.

distopia : situacion anormala d'un organ.

distòrcer (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : desformar per torsion. (v. tòrcer)

distòrcer (se) v pron (abs. Dicort e TdF) : se desformar per torsion. (v. tòrcer (se))

distòrs, -a adj (abs. Dicort e TdF) : desformat, -ada per torsion. (v. destòrs)

distorsiomètre (abs. Dicort) : aparelh per mesurar la distorsion.

distorsion nf  : desformacion per torsion.

distraccion : accion o resulta de distraire o de se distraire ; çò que distrai l'atencion.

distrach / distrait [veire distrach, cf Ubaud Dicort], -a adj e n : dins la luna (l.p.) (v. TdF jos ‘distraire’).

distrachament adv, cf Ubaud Dicort : « distraitement » (Fettuciari)

distraire (v. tr.) : desvirar l'esperit de q.q. de çò que deuriá far o de çò que lo tafura ; divertir. (v. TdF ‘distraire’) ; traire quicòm de quicòm mai.

distraire (se) : se divertir.

Per se distraire se va passejar.

distrasent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « divertissant, distrayant, -e » (Laus)

distre adv, cf Ubaud Dicort : v. dissèstre.

distribucion (R. V, 421) : accion o resulta de distribuir.

distribuible ~ distribuïble, -bla, cf Ubaud Dicort : « distribuable » (Rapin)

distribuidor ~ distribuïdor, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui distribue » (v. TdF ‘destribuidour’)

distribuir [ ~ distribuïr] (v. tr.) : dividir quicòm entre diferentas personas ; balhar a cadun una part, un exemplar de quicòm.

distributari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « distributaire » (Rapin)

distributiu, -iva (R. V, 422) : que servís a distribuir ; que s'aplica a caduna de las partidas d'un tot.

distributivitat nf, cf Ubaud Dicort : « distributivité » (v. çai sus)

distributor nm : « distributeur » (Lagarde, Basic)

Distributor pneumatic, distributeur pneumatique. (Ubaud Dicc. scient. p. 210)

districte nm, cf Ubaud Dicort : « district » (Rapin)

distrofia : lesion organica deguda a una perturbacion nutricionala.

Distrofia musculara progressiva (miopatia)

disuria : dificultat per urinar.

disuric, -a adj e n : que patís de disuria ; relatiu, -iva a la disuria.

dit, -a (non preconizats Dicort) : v. dich, -a.

ditic nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) dytique »

ditirambe (m.) : poèma liric plen d'estrambòrd ; lausenja que passa l'òsca.

ditirambic, -a : relatiu, -iva a un ditirambe.

Son laus ditirambic me laissèt de marbre.

ditirambicament : d'un biais ditirambic.

diürèsi [diurèsi] (f.) : eliminacion de l'urina pels rens.

diüretic [diuretic], -a (adj. e subs. m.) : qu'augmenta la secrecion de l'urina.

diürn, -na (R. III, 43 ‘diurn’) (abs. Dicort) : relatiu, -iva al jorn. (v. diurne)

diürnal [diurnal (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘diurnau)] nm : libre de las pregàrias diurnas ; libre que relata quicòm jorn après jorn.

diurne adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., diurne » TdF. [Basic : diürn(e)]

diva 1 / divessa nf : dieusa (femna de divinitat)

diva 2 nf (it. diva) : cantairitz de flor (de renom)

divagacion : accion o resulta de divagar.

divagada nf, cf Ubaud Dicort : « extravagance, chose hors de raison » TdF

divagadura nf, cf Ubaud Dicort : « divagation, v. escavartada » (v. TdF)

divagador, -airitz (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que divaga. (v. divagator)

divagar (v. intr.) : s'escartar de l'airal que i calriá èsser ; s'alunhar dels limits de la rason ; desparlar.

divagator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « divagateur, -trice » (Laus)

divan : conselh d'estat turc ; sala d'aquel conselh amb de coissins tot lo torn per se sèire ; mena de canapè sens braces ni dorsièr e que s'apèva contra la paret.

divenc, -a : relatiu, -iva Dieu o a las divinitats.

divencament : d'un biais divenc.

divendres / vendres [veire divendres, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn cinquen de la setmana.

divergéncia : accion o resulta de divergir.

divergent, -a : que divergís.

De camins divergents.

D'opinions divergentas.

divergir (v. intr.) : diferir de mai en mai en direccions opausadas.

divèrs, -a adj : diferent, -a. (v. divèrses)

divèrsament adv (R. V, 521) : diversificament / diferentament.

divèrses, -sas : qualques uns, unas ; un cèrt nombre de.

diversifiar (v. tr.) (R. V, 521) (abs. Dicort) : diversificar. (v. diversificar)

diversifiar [diversificar] (se) v pron : se diversificar.

diversificacion : accion o resulta de diversificar o de se diversifiar.

diversificar v, cf Ubaud Dicort (R. V, 521) : « v tr, diversifier, v. variar » (v. TdF) (v. diversifiar)

diversifòrme (abs. Dicort), -a : de forma divèrsa. (v. multifòrme)

diversion : accion que desvira l'atencion.

diversitat nf (R. V, 521) : çò diferent.