discortés, -a (abs. Dicort) : desplasent, -a ; malgraciós, -osa. (v. descortés)

discortesiá (abs. Dicort) : manca de cortesiá. (v. descortesiá)

discotèca : colleccion de disques ; mòble pels disques ; establiment per ausir o per empruntar de disques ; establiment per escotar de musica e dançar.

discotecari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « discothécaire » (v. discotèca)

discrasia nf, cf Ubaud Dicort : « dyscrasie » (Rapin)

discrecion : resèrva / retenguda.

Amb discrecion.

discrecionari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « discrétionnaire » TdF

discrèt, -a (R. III, 58) : que fa pròva de discrecion ; retengut, -uda / moderat, -ada.

discrètament : d'un biais discrèt.

discriminabilitat nf : qualitat de çò discriminable.

discriminable, -bla : que pòt èsser discriminat, -ada.

discriminacion : accion o resulta de discriminar ; segregacion / racisme.

Tota mena de discriminacion es de condemnar.

discriminant 1, -a (adj.) : que discrimina.

discriminant 2 nm : (matematica) « discriminant » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 75)

discriminar (v. tr.) : far una distinccion, una causida.

discriminatòri, -a adj (pej.) : segregacionista (m. e f.)

Mesuras discriminatòrias (segregacionistas)

discromatopsia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) dyschromatopsie »

discromia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) dyschromie »

disculpacion : accion de disculpar q.q. o de se disculpar.

disculpar (v. tr.) : provar que q.q. es pas fautible.

disculpar (se) : provar que l'òm es pas fautible.

discursiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « t. de logique, discursif, ive » TdF

discussion nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 176) (t. a.) (E non pas « discutida » qu'es un barb. [v. discutida]) : « discussion » TdF.

discutible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « discutable, controversable » (Laus)

discutida nf (v. Ubaud Dicort e Pensabèstia ortografic) : « discussion » (Laus)

discutir (v. tr.) : escambiar d'arguments sus una question ; examinar en detalh lo per e lo contra.

discutit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « discuté, ée » TdF jos ‘discuti’

« díser » v : v. dire.

diseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « diseur, euse, v. contaire, parlaire » (v. TdF)

disèrt, -a adj : plan emparaulat, -ada.

diseta nf, cf Ubaud Dicort : « disette, v. carestiá » (v. TdF)

disetós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « disetteux, euse, v. carestiós » (v. TdF)

disfagia : dificultat per deglutir.

disfasia : dificultat dins lo parlar.

disfemia : dificultat de prononciacion.

disfoncionament nm, cf Ubaud Dicort : « dysfonctionnement » (Sèrras)

disfonia : dificultat de fonacion.

disgràcia : pèrdia de la favor de q.q.

disgraciar (v. tr.) : far tombar en disgràcia.

disgraciós, -osa : desplasent, -a.

disgraciosament : d'un biais disgraciós.

disgrafia nf, cf Ubaud Dicort : « dysgraphie » (Per Noste)

disillab, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « dissyllabe » (Sèrras). (v. dissillab)

disjonccion [disjoncion (v. Ubaud Dicort e  CLO § 7.3)] nf : accion o resulta de separar unas partidas de las autras ; figura que consistís a suprimir, dins una enumeracion, las particulas conjonctivas o a repetir las disjonctivas.

disjonctiu [disjontiu (v. Ubaud Dicort Errata web e CLO § 7.3)], -iva adj : que dessepara o qu'opausa.

disjonctor [disjontor, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : interruptor automatic de corrent.

disjontar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, disjoncter » (Per Noste)

disjontiu, -iva adj : v. disjonctiu.

disjontor nm : v. disjonctor.

dislalia : difficultat dins l'emission del parlar.

dislexia : dificultat de lectura.

dislexic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dyslexique » (Per Noste)

dislocacion (R. IV, 90) : accion o resulta de dislocar 2.

La dislocacion d'un conglaç se sona desbacla.

dislocar 1 (v. tr.) (R. IV, 91) (abs. TdF) : deslogar / desmembrar (v. deslogar 1) ;

dislocar 2 (v. tr.) : fraccionar.

dislocar (se) : se desmembrar [v. se deslogar 1] ; se fraccionar.

dislogia : tèrme generic per tota dificultat del parlar.

dismelia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) dysmélie »

dismenorrèa : menstruas dificilas e dolorosas.

dismnesia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) dysmnésie »

dismorfia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) dysmorphie »

disomia : mena de malformacion.

disortografia nf, cf Ubaud Dicort : « dysorthographie » (Sèrras)

disortografic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dysorthographique » (v. çai sus)

disosmia : tèrme generic de totas las dificultats olfactivas.

disostòsi : ossificacion defectuosa.

disparat, -a  (abs. Dicort) : desapariat, -ada.

disparéisser [veire desaparéisser, cf Ubaud Dicort] / desaparéisser (v. intr.) : s'avalir ; trescolar.

 

 « dispàrer » (arc.) (dispàrer v) : v. çaisús.

disparicion / desaparicion : avaliment ; trescòl.

disparitat nf (R. IV, 415) : estat de çò disparat.

« dispatchar » (angl.) : v. mandar - expedir.

« dispatching »  (angl.) : v. expedicion - mandadís.

dispaus, -a : en bona santat ; abelit,-ida ; destricat,-ada ; deglende, -a ; de veta ; aluserpit / alebraudit, -ida ; escarrabilhat, -ada.

dispausar (v. tr. e intr.) : aplechar de tal o tal biais ; far çò que l'òm vòl d'una causa o de q.q. ; prescriure ; utilizar.

dispausar (se) : s'aprestar a far quicòm ; aver l'intencion de far quicòm.

dispendiós, -osa : carestiós, -a / car, -a / qu'es de despensa / bravament costós, -osa.

dispendiosament : costosament.

Viure dispendiosament.

dispensa : permission de far pas çò prescrich.

dispensable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « sujet à dispense » TdF

dispensar (v. tr.) (R. IV, 499) : distribuir ; « dispenser, exempter » (Laus).

dispensar (se) : se prene la permission de far pas quicòm.

dispensari nm : establiment espitalièr de suènhs leugièrs que i se medecina a gratis (lat.) sens espitalizacion.

dispensatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « propre à dispenser » TdF

dispensator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « dispensateur, -trice » (Laus)

dispepsia : dificultat per digerir.

dispeptic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dyspeptique » (Laus)

dispergir (v. tr.) : dispersar.

dispèrs, -a adj (R. III, 165) : escampilhat, -ada (v. R.) ; « gros ; mauvais, difficile à réduire » (Alibert).  

dispersar (v. tr.) : espargir / escampilhar / esparpalhar.

dispersar (se) : s'escampilhar.

dispersion (R. III, 165) : accion o resulta de se dispersar.

dispersiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dispersif, -ive » (Laus)

displasia : dificultat dins lo desvolopament somatic.

dispnea [dispnèa] nf : dificultat de respirar.

disponibilitat nf : qualitat de q.q. de disponible.

disponible, -bla : q.q. o quicòm que se'n pòt dispausar.

disposicion : biais d'èsser dispausat o arrengat ; aptitud ; çò decidit ; poder de dispausar de quicòm.

dispositiu : arrengament per una fin determinada.

dispraxia nf, cf Ubaud Dicort : « dyspraxie » (Per Noste)

dispròsi nm : (quimia) « dysprosium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 350)

disputa : accion o resulta de se disputar.

Aver disputa : se disputar.

disputaire, -aira [~ -airitz] adj e n : portat, -ada a disputar o a se disputar.

disputar (v. tr. e intr.) : discutir sus un punt de teologia, de morala... ; aver una brava discussion.

disputar (se) : se querelar / aver disputa.

disputejar (v. intr.) : discutir discutís que discutiràs.

disque ! interj, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de Dieu, dans certains jurons populaires : tròn de disque, nom de disque, ou tout cout de disque » TdF

disques (m.pl. de disc) : aparelh agricòla per bresar las motas de tèrra.

disqueta nf : disc pichonèl utilizat en informatica.

disquinesia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) dyskinésie »

dissabte / sabte [veire dissabte, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn seisen de la setmana.

dissecaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, disséqueur » TdF. (v. dissector)

dissecar (v. tr.) : separar e expausar las partidas d'un animal o d'una planta per examinar lor estructura ; analizar minimosament.

dissecat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « disséqué, ée » TdF jos ‘disseca’

disseccion : accion e resulta de dissecar un animal o una planta.

dissector, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « dissecteur, -trice, disséqueur, euse »

dissemblable [ / dessemblable], -bla adj, cf Ubaud Dicort : diferent, -a ; desparièr, -ièira.

dissemblança (Per Noste) [dessemblança, cf Ubaud Dicort] nf : manca de semblança ; diferéncia.

disseminacion : accion o resulta de se disseminar.

disseminar (v. tr.) : escampilhar (t. a.)

disseminar (se) : s'escampilhar (t. a.)

dissension : discòrdia.

dissentariá nf, cf Ubaud Dicort (v. TdF) : « dysenterie » (Fettuciari)

dissentèri [veire dessentèri cf Ubaud Dicort] / dessentèri (m.) (l.p) : v. çaijós.

dissenteria (f.) (R. III, 59) (abs. Dicort) : inflamacion e ulceracion de l'intestin gròs, amb flux de ventre sanguinós. (v. dissentariá)

dissentiment : diferéncia d'opinion (R. IV, 375). 

dissertacion : desvolopament escrich a propaus d'una question literària, filosofica, istorica, sovent a partir d'una citacion.

dissertar (v. intr.) (v. TdF) : far una dissertacion.

dissestre [dissèstre] / distre (adv.) : l'autre jorn ; ièr delà.

dissidéncia : resulta d'una separacion.

dissident, -a : separat, ada d'un partit, d'una escòla filosofica, artistica..., d'una religion...

dissillab, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) : mot o vèrs de doas sillabas. (v. disillab)

dissillabic, -a (abs. Dicort) : de doas sillabas, « dissyllabique » (Rapin).