|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
discortés, -a (abs. Dicort) : desplasent, -a ; malgraciós, -osa. (v. descortés) discortesiá (abs. Dicort) : manca de cortesiá. (v. descortesiá) discotèca : colleccion de disques ; mòble pels disques ; establiment per ausir o per empruntar de disques ; establiment per escotar de musica e dançar. discotecari,
-ària n, cf Ubaud Dicort :
« discothécaire »
(v. discotèca) discrasia nf, cf Ubaud Dicort :
« dyscrasie » (Rapin) discrecion : resèrva / retenguda. Amb discrecion. discrecionari,
-ària adj, cf Ubaud Dicort :
« discrétionnaire » TdF discrèt, -a (R. III, 58) : que fa pròva de discrecion ; retengut, -uda / moderat, -ada. discrètament : d'un biais discrèt. discriminabilitat nf : qualitat de çò discriminable. discriminable, -bla : que pòt èsser discriminat, -ada. discriminacion : accion o resulta de discriminar ; segregacion / racisme. Tota mena de discriminacion es de condemnar. discriminant 1, -a (adj.) : que discrimina. discriminant 2 nm : (matematica)
« discriminant » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 75) discriminar (v. tr.) : far una distinccion, una causida. discriminatòri, -a adj (pej.) : segregacionista (m. e f.) Mesuras discriminatòrias (segregacionistas) discromatopsia nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) dyschromatopsie » discromia nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) dyschromie » disculpacion : accion de disculpar q.q. o de se disculpar. disculpar (v. tr.) : provar que q.q. es pas fautible. disculpar (se) : provar que l'òm es pas fautible. discursiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « t. de logique,
discursif, ive » TdF discussion nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 176) (t. a.) (E non pas « discutida » qu'es un barb. [v. discutida]) : « discussion » TdF. discutible,
-bla adj, cf Ubaud Dicort : « discutable,
controversable » (Laus) discutida nf (v. Ubaud Dicort e Pensabèstia ortografic) : « discussion » (Laus) discutir (v. tr.) : escambiar d'arguments sus una question ; examinar en detalh lo per e lo contra. discutit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« discuté, ée » TdF jos ‘discuti’ « díser » v : v. dire. diseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort :
« diseur, euse, v. contaire, parlaire » (v. TdF) disèrt, -a adj : plan emparaulat, -ada. diseta nf, cf Ubaud Dicort :
« disette, v. carestiá » (v. TdF) disetós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « disetteux, euse, v. carestiós » (v. TdF) disfagia : dificultat per deglutir. disfasia : dificultat dins lo parlar. disfemia : dificultat de prononciacion. disfoncionament nm, cf Ubaud Dicort :
« dysfonctionnement » (Sèrras) disfonia : dificultat de fonacion. disgràcia : pèrdia de la favor de q.q. disgraciar (v. tr.) : far tombar en disgràcia. disgraciós, -osa : desplasent, -a. disgraciosament : d'un biais disgraciós. disgrafia nf, cf Ubaud Dicort :
« dysgraphie » (Per Noste) disillab, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « dissyllabe » (Sèrras). (v. dissillab) disjonccion [disjoncion (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nf : accion o resulta de separar unas partidas de las autras ; figura que consistís a suprimir, dins una enumeracion, las particulas conjonctivas o a repetir las disjonctivas. disjonctiu [disjontiu (v. Ubaud Dicort Errata web e CLO § 7.3)], -iva adj : que dessepara o qu'opausa. disjonctor [disjontor, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : interruptor automatic de corrent. disjontar v, v. Ubaud Dicort Errata web :
« v tr,
disjoncter » (Per
Noste) disjontiu, -iva adj : v. disjonctiu. disjontor nm : v. disjonctor. dislalia : difficultat dins l'emission del parlar. dislexia : dificultat de lectura. dislexic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« dyslexique » (Per Noste) dislocacion (R. IV, 90) : accion o resulta de dislocar 2. La dislocacion d'un conglaç se sona desbacla. dislocar 1 (v. tr.) (R. IV, 91) (abs. TdF) : deslogar / desmembrar (v. deslogar 1) ; dislocar 2 (v. tr.) : fraccionar. dislocar (se) : se desmembrar [v. se deslogar 1] ; se fraccionar. dislogia : tèrme generic per tota dificultat del parlar. dismelia nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) dysmélie » dismenorrèa : menstruas dificilas e dolorosas. dismnesia nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) dysmnésie » dismorfia nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) dysmorphie » disomia : mena de malformacion. disortografia nf, cf Ubaud Dicort :
« dysorthographie » (Sèrras) disortografic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« dysorthographique » (v. çai sus) disosmia : tèrme generic de totas las dificultats olfactivas. disostòsi : ossificacion defectuosa. disparat, -a (abs. Dicort) : desapariat, -ada. disparéisser [veire desaparéisser, cf Ubaud Dicort] / desaparéisser (v. intr.) : s'avalir ; trescolar. |
|
« dispàrer » (arc.) (dispàrer v) : v. çaisús. disparicion / desaparicion : avaliment ; trescòl. disparitat nf (R. IV, 415) : estat de çò disparat. « dispatchar » (angl.) : v. mandar - expedir. « dispatching
» (angl.) : v. expedicion - mandadís. dispaus, -a : en bona santat ; abelit,-ida ; destricat,-ada ; deglende, -a ; de veta ; aluserpit / alebraudit, -ida ; escarrabilhat, -ada. dispausar (v. tr. e intr.) : aplechar de tal o tal biais ; far çò que l'òm vòl d'una causa o de q.q. ; prescriure ; utilizar. dispausar (se) : s'aprestar a far quicòm ; aver l'intencion de far quicòm. dispendiós, -osa : carestiós, -a / car, -a / qu'es de despensa / bravament costós, -osa. dispendiosament : costosament. Viure dispendiosament. dispensa : permission de far pas çò prescrich. dispensable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « sujet à dispense » TdF dispensar (v. tr.) (R. IV, 499) : distribuir ; « dispenser, exempter » (Laus). dispensar (se) : se prene la permission de far pas quicòm. dispensari nm : establiment espitalièr de suènhs leugièrs que i se medecina a gratis (lat.) sens espitalizacion. dispensatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « propre à
dispenser » TdF dispensator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « dispensateur,
-trice » (Laus) dispepsia : dificultat per digerir. dispeptic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dyspeptique » (Laus) dispergir (v. tr.) : dispersar. dispèrs, -a adj (R. III, 165) : escampilhat, -ada (v. R.) ; « gros ; mauvais, difficile à réduire » (Alibert). dispersar (v. tr.) : espargir / escampilhar / esparpalhar. dispersar (se) : s'escampilhar. dispersion (R. III, 165) : accion o resulta de se dispersar. dispersiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dispersif, -ive » (Laus) displasia : dificultat dins lo desvolopament somatic. dispnea [dispnèa] nf : dificultat de respirar. disponibilitat nf : qualitat de q.q. de disponible. disponible, -bla : q.q. o quicòm que se'n pòt dispausar. disposicion : biais d'èsser dispausat o arrengat ; aptitud ; çò decidit ; poder de dispausar de quicòm. dispositiu : arrengament per una fin determinada. dispraxia nf, cf Ubaud Dicort :
« dyspraxie » (Per Noste) dispròsi nm :
(quimia) « dysprosium » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 350) disputa : accion o resulta de se disputar. Aver disputa : se disputar. disputaire, -aira [~ -airitz] adj e n : portat, -ada a disputar o a se disputar. disputar (v. tr. e intr.) : discutir sus un punt de teologia, de morala... ; aver una brava discussion. disputar (se) : se querelar / aver disputa. disputejar (v. intr.) : discutir discutís que discutiràs. disque ! interj, cf Ubaud Dicort :
« euphémisme de Dieu, dans certains jurons
populaires : tròn de disque, nom de disque, ou tout cout de
disque » TdF disques (m.pl. de disc) : aparelh agricòla per bresar las motas de tèrra. disqueta nf : disc pichonèl utilizat en informatica. disquinesia nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) dyskinésie » dissabte / sabte [veire dissabte, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn seisen de la setmana. dissecaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm,
disséqueur » TdF. (v. dissector) dissecar (v. tr.) : separar e expausar las partidas d'un animal o d'una planta per examinar lor estructura ; analizar minimosament. dissecat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« disséqué, ée » TdF jos ‘disseca’ disseccion : accion e resulta de dissecar un animal o una planta. dissector, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « dissecteur, -trice,
disséqueur, euse » dissemblable [ / dessemblable], -bla adj, cf Ubaud Dicort : diferent, -a ; desparièr, -ièira. dissemblança (Per Noste) [dessemblança, cf Ubaud Dicort] nf : manca de semblança ; diferéncia. disseminacion : accion o resulta de se disseminar. disseminar (v. tr.) : escampilhar (t. a.) disseminar (se) : s'escampilhar (t. a.) dissension : discòrdia. dissentariá nf, cf Ubaud Dicort (v. TdF) :
« dysenterie » (Fettuciari) dissentèri [veire dessentèri cf Ubaud Dicort] / dessentèri (m.) (l.p) : v. çaijós. dissenteria (f.) (R. III, 59) (abs.
Dicort) : inflamacion e
ulceracion de l'intestin gròs, amb flux de ventre sanguinós. (v. dissentariá) dissentiment : diferéncia d'opinion (R. IV, 375). dissertacion : desvolopament escrich a propaus d'una question literària, filosofica, istorica, sovent a partir d'una citacion. dissertar (v. intr.) (v. TdF) : far una dissertacion. dissestre [dissèstre] / distre (adv.) : l'autre jorn ; ièr delà. dissidéncia : resulta d'una separacion. dissident, -a : separat, ada d'un partit, d'una escòla filosofica, artistica..., d'una religion... dissillab, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) : mot o vèrs de doas sillabas. (v. disillab) dissillabic, -a (abs. Dicort) : de doas sillabas, « dissyllabique » (Rapin). |
|
|
|
|
|
|