diocesan, -a : relatiu, -iva a una diocèsi.

diocèsi (f.) [nm, cf Ubaud Dicort] (R. VI, 210 : nm e nf) : territòri jos la jurisdiccion d'un evesque.

diòde nm, cf Ubaud Dicort : « diode » (Rapin)

diòde passant nm : (fisica) « diode passante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 209)

dioïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dioïque » (Rapin)

Dionis n pr m, cf Ubaud Dicort : « Dionysos [v. dionisiac] » (v. TdF jos ‘Diounìsi’)

dionisiac, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dionysiaque » (Rapin)

diòptre (m.) : superficia optica que dessepara dos airals transparents e de refraccion diferenta.

dioptria : unitat de mesura utilizada pels oculistas.

dioptric, -a : relatiu, -iva a un diòptre o a la dioptria.

dioptrica : branca de l'optica que tracta de la refraccion de la lutz.

diorama nm, cf Ubaud Dicort : « diorama » (Rapin)

diorita nf, cf Ubaud Dicort : « diorite » (Rapin)

dioxid ~ dioxide nm, cf Ubaud Dicort : « dioxyde » (Per Noste)

dioxina nf, cf Ubaud Dicort : « dioxine » (Per Noste)

dipetal, -a : de dos petals.

DIPL(O)- : forma prefixada del grèc diplòòs (doble)

diplegia : paralisi bilaterala.

diplobacil : microorganisme que revèrta dos bastonets acoplats.

diplocefal, -a : qu'a dos caps.

diplocefalia : mostruositat de dos caps sul meteis còrs.

diplocòc nm, cf Ubaud Dicort : « diplocoque » (Rapin)

diplodòc [diplodòcus, cf Ubaud Dicort] nm : reptil fossil que pesava vint tonas o mai.

diplogenèsi (f.) : nom generic de tota mostruositat dobla.

diploïd, -a : se ditz d'un èsser viu o d'una cellula que lors cromosòmas, semblables dos per dos, pòdon èsser associats per parelhs omològs.

diploïdia : qualitat de çò diploïd.

diplòma nm : escrich o acte que balha un títol, un prèmi...

diplomacia : art de las negociacions entre païses ; tacte ; abiletat.

diplomar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, munir d’un diplôme » TdF

diplomat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un diplôme » TdF jos ‘diplouma’

diplomata (m. e f.) : persona cargada de relacions diplomaticas.

diplomatic, -a : relatiu, -iva a la diplomacia.

diplomaticament : d'un biais diplomatic.

diplopia : anomalia de la vista que i vei doble.

diplopic, -a : que patís de diplopia.

dipòl nm, cf Ubaud Dicort : « dipôle » (Laus)

DIPSO- : forma prefixada del grèc dipsà (set)

dipsogèn 1 (subst. m.) : substància qu'amòda la set.

dipsogèn 2, -a : qu'amòda la set.

dipsoman, -a : persona que patís de dipsomania.

dipsomania : impuls morbós que buta d'unes malauts mentals a beure de liquids toxics, mai que mai alcoolics.

diptèr, -a adj e nm : qu'a doas alas.

diptèrs (m. pl.) : familha d'insèctes de doas alas.

diptic nm : çò compausat de doas causas que s'opausan o se meton en valor una a l'autra.

diram nm, cf Ubaud Dicort : « (monnaie) dirham »

dire 1 (v. tr. e intr.) : parlar ; enonciar; prononciar ; recitar ; relatar ; nomenar ; se propausar de ; convenir. (v. TdF)

A ieu me dison Joan : me sonan Joan.

Aquò me ditz pas res : aquò me conven pas ges.

Çò ditz. Çò dison. v. çò ditz e fin de letra C.

Dire de non : dire que non.

Dire de òc : dire que òc.

Dire de tot : escopir d'insoléncias.

Dire seba / cridar seba : se reconéisser vencit.

Es pas de dire : o cal pas dire

Es pas de dire ! : es pas de creire !

Es pas per dire, mas... : sens me conflar...

Se lo temps o ditz... : se fa bèl temps...

Tant val dire... : practicament...

Tornar dire : dire un còp de mai.

Trobar a dire : criticar ; regretar.

O vos sauprai adire (occ.) : o vos dirai sens manca. Saupre a dire, faire savoir, annoncer, informer d’une chose. (v. TdF jos ‘saupre’). (v. jos saber 1)

Per de dire de… (loc. prep.) : per fins de... / pr'amor de...

dire (se) : se sonar / s'apelar

dire 2 (subs. m.) : propaus ; vejaire ; opinion.

Soi pas de ton dire.

direccion : accion de dirigir q.q. o quicòm ; carga de director  o de directritz ; ensemble de personas encargadas de dirigir ; burèu de director o de directritz.

direccional, -a : qu'emet d'après un faissèl dirigit estrech. (t. tecn. de ràdio, de television)

Antena direccionala.

dirècta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de féodalité, directe » TdF ‘direito’

dirèctament : d'un biais dirècte.

dirècte, -ta : que va drech cap a sa tòca , sens intermediaris.

directiu, -iva adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un indicacion generala ; que propausa sens impausar, « directif, -ive » (Per Noste).

 

 

directiva nf : indicacion generala balhada per una autoritat.

directivisme nm, cf Ubaud Dicort : « directivisme » (v. çai sus)

directivitat nf, cf Ubaud Dicort : « directivité » (Rapin)

director, -tritz adj e n : persona encargada de la direccion ( t. a.)

directòri nm : taula de contraròtle de donadas informaticas ; « directoire, v. govèrn » (v. TdF).

directorial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « directorial, ale » TdF

directritz nf : (matematica) « directrice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 75) ; v. jos director.

dirigent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dirigeant, -e » (Laus, Basic)

dirigible 1, -bla (adj.) : que pòt èsser dirigit,-ida ;.

dirigible 2 (subs. m.) : aerostat amb eliças propulsivas e sistèma de direccion

dirigidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à diriger » (L. 128)

dirigir (v. tr.) : menar / governar (t. a.)

dirigir (se) : anar cap a un punt determinat.

dirigisme : sistèma economic que lo governament i practica un poder d'orientacion e de decision.

dirigista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « dirigiste » (Sèrras-Ess.) (v. çai sus)

diriment, -a : qu'implica la nullitat.

Èsser caluc es un dels empachaments diriments que fan qu'un maridatge demòra nul tre la debuta.

dirimible, -bla : que pòt èsser dirimit, -ida.

dirimir (v. tr.) : anullar.

dirimit, -ida : declarat, -ada nul, -a.

DIS- : prefix,

  del grèc dys- (idèa de dificultat) v. disfagia - disfasia – dismenorrea ;

  o del latin dis- que marca l'alunhament, la diferéncia. v. discontinú.

-DÍS, -DISSA : sufix, del latin -itius (tendéncia a) v. bolegadís - movedís.

disacarid(e) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) disaccharide »

disarmonia nf, cf Ubaud Dicort : « dysharmonie, manque d’harmonie » (Sèrras-Ess.)

disavèrt, -a adj : dissipat, -ada ; descervelat, -ada ; emmalit, ida ; embolhós, -osa.

disc nm : còrs cilindric que sa basa es pus granda que son auçada (t. a.) ; placa circulara que conten de voses, de musica, de sons enregistrats que se pòdon escotar amb un aparelh apropriat (lector de disques) o amb un ordenador. (v. disques)

disc d’embragatge nm : « disque d’embrayage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 209)

discari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « disquaire » (Sèrras, Laus)

discernible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « discernable » (Rapin)

discerniment : accion de discernir ; facultat de distinguir lo ben del mal amb l'ajuda del sentit.

discernir (v. tr.) : distinguir quicòm mai o mens clarament, siá per la vista, siá pel sentit.

disciple, -a n  (v. R. III, 58 - L. 129 ;  TdF ; abs. Dicort) : persona que seguís l'ensenhament d'un mèstre. (v. discípol)

disciplina : règla impausada per un mèstre a sos disciples ; matèria d'estudi e d'ensenhament.

disciplinable, -bla : que pòt èsser format, -ada a una disciplina.

disciplinar (v. tr.) : sometre a una disciplina.

disciplinar (se) : se sometre a una disciplina.

disciplinari, -ària : relatiu, -iva a la disciplina.

discípol n, cf Ubaud Dicort (R. III, 58 - L. 129) : « disciple » (Laus, Basic)

discobòl nm, -a : persona que lança un disc.

discografia nf, cf Ubaud Dicort : « discographie » (Rapin)

discografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « discographique » (v. çai sus)

discoïdal, -ala adj (v. jos estèla 4) (abs. Dicort: « discoïdal, -e » (Rapin). v. discoïde.

discoïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « discoïde » (Laus)

disconfòrme, -ma adj (abs. Dicort) : non-confòrme, -a. (v. desconfòrme)

disconformitat nf (abs. Dicort) : estat de çò disconfòrme, -a, « disconformité » (Rapin). (v. desconformitat e non-conformitat)

discontinú, -nua : que manca de continuïtat.

discontinuacion nf, cf Ubaud Dicort : « discontinuation » (Rapin)

discontinuament adv (R. V, 337) (abs. Dicort) : d'un biais discontinú.

discontinuar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, discontinuer » (Laus)

discontinuïtat [discontinuitat] nf (R. V, 337) : manca de continuïtat.

discontunhar [discontinuar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : contunhar pas / interrompre. (v. descontunhar)

disconvenença nf, cf Ubaud Dicort : « disconvenance, icompatibilité » (Sèrras-Ess.)

disconvenir v, cf Ubaud Dicort : « disconvenir » (Sèrras-Ess.)

discòrd 1 nm, cf Ubaud Dicort : « discord, désaccord » TdF ‘discord 1’

discòrd 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « discord, discordant, ante » TdF ‘discord 2’

discordància [ipercorr., veire discordança, cf Ubaud Dicort] nf : manca d'acòrdi.

discordant, -a : que manca d'acòrdi.

discordar (v. intr.) : èsser pas d'acòrdi.

discòrdia : dissencion / division / desunion.

discorreire, -eira [~ -eiritz] adj e n : q.q. que parla, parla que parlaràs.

discorrir [ / discórrer] (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. intr.) : parlar, parla que parlaràs.

discors : parladissa publica mai que mai solemna ; encadenament de frasas (t. a.)