|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
diocesan, -a : relatiu, -iva a una diocèsi. diocèsi (f.) [nm, cf Ubaud Dicort] (R. VI, 210 : nm e nf) : territòri jos la jurisdiccion d'un evesque. diòde nm, cf Ubaud Dicort :
« diode » (Rapin) diòde passant nm :
(fisica) « diode passante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 209) dioïc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dioïque » (Rapin) Dionis n pr m, cf Ubaud Dicort : « Dionysos [v. dionisiac] » (v. TdF jos ‘Diounìsi’) dionisiac, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dionysiaque » (Rapin) diòptre (m.) : superficia optica que dessepara dos airals transparents e de refraccion diferenta. dioptria : unitat de mesura utilizada pels oculistas. dioptric, -a : relatiu, -iva a un diòptre o a la dioptria. dioptrica : branca de l'optica que tracta de la refraccion de la lutz. diorama nm, cf Ubaud Dicort :
« diorama » (Rapin) diorita nf, cf Ubaud Dicort :
« diorite » (Rapin) dioxid ~ dioxide nm, cf Ubaud Dicort : « dioxyde » (Per Noste) dioxina nf, cf Ubaud Dicort :
« dioxine » (Per Noste) dipetal, -a : de dos petals. DIPL(O)- : forma prefixada del grèc diplòòs (doble) diplegia : paralisi bilaterala. diplobacil : microorganisme que revèrta dos bastonets acoplats. diplocefal, -a : qu'a dos caps. diplocefalia : mostruositat de dos caps sul meteis còrs. diplocòc nm, cf Ubaud Dicort : « diplocoque » (Rapin) diplodòc [diplodòcus, cf Ubaud Dicort] nm : reptil fossil que pesava vint tonas o mai. diplogenèsi (f.) : nom generic de tota mostruositat dobla. diploïd, -a : se ditz d'un èsser viu o d'una cellula que lors cromosòmas, semblables dos per dos, pòdon èsser associats per parelhs omològs. diploïdia : qualitat de çò diploïd. diplòma nm : escrich o acte que balha un títol, un prèmi... diplomacia : art de las negociacions entre païses ; tacte ; abiletat. diplomar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, munir d’un
diplôme » TdF diplomat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a un diplôme » TdF jos ‘diplouma’ diplomata (m. e f.) : persona cargada de relacions diplomaticas. diplomatic, -a : relatiu, -iva a la diplomacia. diplomaticament : d'un biais diplomatic. diplopia : anomalia de la vista que i vei doble. diplopic, -a : que patís de diplopia. dipòl nm, cf Ubaud Dicort :
« dipôle » (Laus) DIPSO- : forma prefixada del grèc dipsà
(set) dipsogèn 1 (subst. m.) : substància qu'amòda la set. dipsogèn 2, -a : qu'amòda la set. dipsoman, -a : persona que patís de dipsomania. dipsomania : impuls morbós que buta d'unes malauts mentals a beure de liquids toxics, mai que mai alcoolics. diptèr, -a adj e nm : qu'a doas alas. diptèrs (m. pl.) : familha d'insèctes de doas alas. diptic nm : çò compausat de doas causas que s'opausan o se meton en valor una a l'autra. diram nm, cf Ubaud Dicort :
« (monnaie) dirham » dire 1 (v. tr. e intr.) : parlar ; enonciar; prononciar ; recitar ; relatar ; nomenar ; se propausar de ; convenir. (v. TdF) A ieu me dison Joan : me sonan Joan. Aquò me ditz pas res : aquò me conven pas ges. Çò ditz. Çò dison. v. çò ditz e fin de letra C. Dire de non : dire que non. Dire de òc : dire que òc. Dire de tot : escopir d'insoléncias. Dire seba / cridar seba : se reconéisser vencit. Es pas de dire : o cal pas dire Es pas de dire ! : es pas de creire ! Es pas per dire, mas... : sens me conflar... Se lo temps o ditz... : se fa bèl temps... Tant val dire... : practicament... Tornar dire : dire un còp de mai. Trobar a dire : criticar ; regretar. O vos sauprai adire (occ.)
: o vos dirai sens manca. Saupre a dire, faire savoir, annoncer,
informer d’une chose. (v. TdF jos ‘saupre’).
(v. jos saber 1) Per de dire de… (loc. prep.) : per fins de... / pr'amor de... dire (se) : se sonar / s'apelar dire 2 (subs. m.) : propaus ; vejaire ; opinion. Soi pas de ton dire. direccion : accion de dirigir q.q. o quicòm ; carga de director o de directritz ; ensemble de personas encargadas de dirigir ; burèu de director o de directritz. direccional, -a : qu'emet d'après un faissèl dirigit estrech. (t. tecn. de ràdio, de television) Antena direccionala. dirècta nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de féodalité, directe » TdF ‘direito’ dirèctament : d'un biais dirècte. dirècte, -ta : que va drech cap a sa tòca , sens intermediaris. directiu, -iva adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un indicacion generala ; que propausa sens impausar, « directif, -ive » (Per Noste). |
|
directiva nf : indicacion generala balhada per una autoritat. directivisme nm, cf Ubaud Dicort :
« directivisme » (v. çai sus) directivitat nf, cf Ubaud Dicort :
« directivité » (Rapin) director, -tritz adj e n : persona encargada de la direccion ( t. a.) directòri nm : taula de contraròtle de donadas informaticas ; « directoire, v. govèrn » (v. TdF). directorial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « directorial,
ale » TdF directritz nf : (matematica)
« directrice » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 75) ; v. jos director. dirigent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dirigeant,
-e » (Laus, Basic) dirigible 1, -bla (adj.) : que pòt èsser dirigit,-ida ;. dirigible 2 (subs. m.) : aerostat
amb eliças propulsivas e sistèma de direccion dirigidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à
diriger » (L. 128) dirigir (v. tr.) : menar / governar (t. a.) dirigir (se) : anar cap a un punt determinat. dirigisme : sistèma economic que lo governament i practica un poder d'orientacion e de decision. dirigista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« dirigiste » (Sèrras-Ess.) (v.
çai sus) diriment, -a : qu'implica la nullitat. Èsser caluc es un dels empachaments diriments que fan qu'un maridatge demòra nul tre la debuta. dirimible, -bla : que pòt èsser dirimit, -ida. dirimir (v. tr.) : anullar. dirimit, -ida : declarat, -ada nul, -a. DIS- : prefix, del grèc dys- (idèa de dificultat) v. disfagia - disfasia – dismenorrea ; o del latin dis- que marca l'alunhament, la diferéncia. v. discontinú. -DÍS, -DISSA : sufix, del latin -itius (tendéncia a) v. bolegadís - movedís. disacarid(e) nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) disaccharide » disarmonia nf, cf Ubaud Dicort :
« dysharmonie, manque d’harmonie » (Sèrras-Ess.) disavèrt, -a adj : dissipat, -ada ; descervelat, -ada ; emmalit, ida ; embolhós, -osa. disc nm :
còrs cilindric que sa basa es pus granda que son auçada (t. a.)
; placa circulara que conten de voses, de musica, de sons enregistrats que se
pòdon escotar amb un aparelh apropriat (lector de disques) o amb un
ordenador. (v. disques) disc d’embragatge nm :
« disque d’embrayage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 209) discari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « disquaire » (Sèrras,
Laus) discernible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « discernable » (Rapin) discerniment : accion de discernir ; facultat de distinguir lo ben del mal amb l'ajuda del sentit. discernir (v. tr.) : distinguir quicòm mai o mens clarament, siá per la vista, siá pel sentit. disciple, -a n
(v. R. III, 58 - L. 129 ;
TdF ; abs. Dicort) : persona que
seguís l'ensenhament d'un mèstre. (v. discípol) disciplina : règla impausada per un mèstre a sos disciples ; matèria d'estudi e d'ensenhament. disciplinable, -bla : que pòt èsser format, -ada a una disciplina. disciplinar (v. tr.) : sometre a una disciplina. disciplinar (se) : se sometre a una disciplina. disciplinari, -ària : relatiu, -iva a la disciplina. discípol n, cf Ubaud Dicort (R. III, 58 - L. 129) :
« disciple » (Laus, Basic) discobòl nm, -a : persona que lança un disc. discografia nf, cf Ubaud Dicort :
« discographie » (Rapin) discografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « discographique » (v.
çai sus) discoïdal,
-ala adj (v. jos estèla 4)
(abs. Dicort) : « discoïdal, -e » (Rapin). v.
discoïde. discoïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « discoïde » (Laus) disconfòrme, -ma adj (abs. Dicort) : non-confòrme, -a. (v. desconfòrme) disconformitat nf (abs. Dicort) : estat de çò disconfòrme, -a, « disconformité » (Rapin). (v. desconformitat e non-conformitat) discontinú, -nua : que manca de continuïtat. discontinuacion nf, cf Ubaud Dicort : « discontinuation » (Rapin) discontinuament adv (R. V, 337) (abs. Dicort) : d'un biais discontinú. discontinuar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, discontinuer » (Laus) discontinuïtat [discontinuitat] nf (R. V, 337) : manca de continuïtat. discontunhar [discontinuar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : contunhar pas / interrompre. (v. descontunhar) disconvenença nf, cf Ubaud Dicort : « disconvenance,
icompatibilité » (Sèrras-Ess.) disconvenir v, cf Ubaud Dicort :
« disconvenir » (Sèrras-Ess.) discòrd 1 nm, cf Ubaud Dicort : « discord,
désaccord » TdF ‘discord 1’ discòrd 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« discord, discordant, ante » TdF ‘discord 2’ ’ discordància [ipercorr., veire discordança, cf Ubaud Dicort] nf : manca d'acòrdi. discordant, -a : que manca d'acòrdi. discordar (v. intr.) : èsser pas d'acòrdi. discòrdia : dissencion / division / desunion. discorreire, -eira [~ -eiritz] adj e n : q.q. que parla, parla que parlaràs. discorrir [ / discórrer] (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. intr.) : parlar, parla que parlaràs. discors : parladissa publica mai que mai solemna ; encadenament de frasas (t. a.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|