digitalina : principi actiu de la digitala porprada ; medecina pels cardiacs.

digitalizacion (angl. arc.) : numerizacion. (t. tecn. d'informatica)

digitalizar (v. tr.) (angl. arc.) : numerizar. (t. tecn. inform.)

digitat, -a adj, cf Ubaud Dicort : « digité, -e » (Laus)

DIGITI- : forma prefixada del latin digitus (det)

digitifòrme, -ma : en forma de det.

La flor de la petairòla es digitifòrma.

digitigrad, -a adj e nm : que camina solament suls dets dels pès.

diglossia : coexisténcia de doas lengas diferentas ; coexisténcia de doas formas d'una meteissa lenga.

Los Occitans sèm dins un estat de diglossia.

diglossic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diglossique » (Rapin) (v. çai sus)

dignament adv, cf Ubaud Dicort : « dignement » TdF

digne, -gna : que se merita quicòm de favorable o pas ; onorable, -a ; confòrme, -a al merit.

dignitari nm : persona qu'a un títol eminent o onorific.

dignitat nf : respècte que se merita q.q. ; carga onorifica ; carga d'autoritat.

digraf nm, cf Ubaud Dicort : « digraphe » (v. Rapin)

digrama nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) digramme »

digression : partida d'un rasonament que se descamina.

« digus [digús] – degus [degús] » : v. degun.

dijòus / jòus [veire dijòus, cf Ubaud Dicort] nm : jorn quatren de la setmana.

dilaceracion nf, cf Ubaud Dicort : « dilacération » (Rapin)

dilacerar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dilacérer » (Laus)

dilapidacion : degalh.

dilapidaire, -aira (~ -airitz) adf e n, cf Ubaud Dicort : « dilapidateur, -trice » (v. dilapidar)

dilapidar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : degalhar.

dilapidator, -tritz adj e : « dilapidateur, -rice » (Laus). (v. dilapidaire)

dilatabilitat nf : (fisica) « dilatabilité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 208)

dilatable, -bla : que pòt èsser dilatat, -ada.

dilatacion (R. IV, 25) : accion o resulta de dilatar o de se dilatar.

dilataire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « dilatateur, dilatatoire, dilatant, qui dilate » TdF

dilatar (v. tr.) (R. IV, 25) : amplificar un còrs sens n'augmentar la massa.

dilatar (se) : s'amplificar sens augmentar sa massa.

dilatat, -ada : amplificat,-ada sens augment de massa.

dilatator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « dilatateur, -trice » (Laus)

dilatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de procédure, dilatoire » TdF

dileccion nf, cf Ubaud Dicort : « t. de dévotion, dilection, amour » TdF ‘dileicioun’

dilèma [ (cat., esp.) ~ dilèmna (it.) (v. Ubaud Dicort)] (m.) : proposicions contradictòrias, mas que menan a la meteissa conclusion ; causida entre doas causas contradictòrias mas possiblas e que presentan totas doas d'inconvenients.

dilematic ( ~ dilemnatic), -a adj : relatiu, -iva a un dilèma.

diletant, -a n, cf Ubaud Dicort : « dilettante » (Laus)

diletantisme nm, cf Ubaud Dicort : « dilettantisme » (Laus)

diligéncia : promptitud ; ancian mejan de transpòrt.

diligent, -a : actiu, -va e prompte, -a.

diligentament : amb diligéncia / activament.

diligentar (v. tr.) : amodar activament e amb promptitud.

dilucion nf, cf Ubaud Dicort : « dilution » (Rapin)

diluent nm : liquid volatil ajustat a la pintura, al vernís, per ne melhorar las caracteristicas d'aplicacion.

diluir [ ~ diluïr] (v. tr.) : far dissòlvre dins un liquid ; far mens espés.

diluir [ ~ diluïr] (se) v pron : se dissòlvre dins un liquid ; venir mens espés.

diluns / luns [veire diluns, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn primièr de la setmana.

diluvi (R. III, 51) (abs. Dicort) / deluvi nm : plujal e aigat universals que ne parla la Bíblia ; brave plujal ; flux de quicòm (t. a.) (v. deluvi)

Diluvi de paraulas.

diluvian, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a un diluvi (t. a.)

dimars / mars [veire dimars, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn segond de la setmana.

dimècres / mècres [veire dimècres, cf Ubaud Dicort] nm : lo jorn tresen de la setmana.

dimenge : lo jorn seten de la setmana.

dimenjada : la jornada del dimenge ; la fin de la setmana de trabalh (divendres de ser, dissabte e dimenge)

dimenjal, -a / dimergal, -a [veire dimenjal, cf Ubaud Dicort] adj : relatiu, -iva al dimenge.

dimension nf, cf Ubaud Dicort : « dimension » TdF

dimensional, -a adj : (fisica) « dimensionnel, elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 209)

dimensionament nm : (fisica) « dimensionnement » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 209)

dimensionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dimensionner » (Per Noste)

diminucion (R. IV, 196) : accion o resulta de diminuir.

diminuir [ ~ diminuïr] / diminuar [veire diminuir, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) (los 2, R. IV, 196) : demenir / mermar / far venir pus pichon.

diminutiu [, -iva] adj e nm, cf Ubaud Dicort (R. IV, 196) : lo contrari d'augmentatiu.

Enfanton es un diminutiu.Enfantàs es un augmentatiu.

Enfantasson es un diminutiu d'augmentatiu.

Enfantassonèl es un doble diminutiu d'augmentatiu.

Enfantonèl es un diminutiu de diminutiu.

Enfantonelon es un doble diminutiu de diminutiu.

Enfantonelàs es un augm. de doble diminutiu.

Enfantassonelon es un triple diminutiu d'augmentatiu.

Enfantassonelàs es un augmentatiu de doble diminutiu d'augmentatiu.

dimòrf, -a : de doas formas distinctas.

dimorfisme : proprietat de çò dimòrf.

din nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du tintement » (v. TdF)

din-dan adv, cf Ubaud Dicort : « nm, dindan, onomatopée du tintement des cloches ; sonneur, v. campanièr » (v. TdF ‘din-dan’)

din-din adv, cf Ubaud Dicort : « tintin, onomatopée du son d’une clochette, d’un verre ou de l’argent » (v. TdF ‘dindin’)

 

 

dina nf, cf Ubaud Dicort : « (phys.) dyne » (Laus)

DINAM- : forma prefixada del grèc dunamis (fòrça)

Dinamarca n pr f : « Danemark » (v. Danemarc)

dinamètre : aparelh per mesurar l'amplificacion d'un telescòpi.

dinamic, -a : relatiu a las fòrças fisicas o a l'energia ; abelugat, -ada (plen, -a d'abeluc)

dinamica : branca de la mecanica qu'estúdia los movements en relacion amb las fòrças que los amòdan.

dinamicament : d'un biais dinamic.

dinamisme : qualitat de q.q. de dinamic.

dinamista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (philos.) dynamiste »

dinamita : mena d'explosiu.

dinamitaire, -aira : persona que dinamita.

dinamitar (v. tr.) : far sautar amb de dinamita.

dinamitatge : accion o resulta de dinamitar.

dinamitièr, -ièira (abs. Dicort) : persona que fabrica de dinamita.

dinamizacion nf, cf Ubaud Dicort : « dynamisation » (Per Noste)

dinamizador (abs. Dicort), -airitz : que dinamiza. (v. dinamizant)

La fòrça dinamizairitz del joventum.

dinamizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dynamisant, -e » (Per Noste)

dinamizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dynamiser » (Laus)

DINAMO- : forma prefixada del grèc dunamis (fòrça)

dinamò [dinamo, cf Ubaud Dicort] nf : maquina amodaira de corrent electric.

dinamoelectric, -a : relatiu, -iva a la conversion, per induccion, d'energia mecanica en electrica, o lo contrari.

Aparelh dinamoelectric.

Maquina dinamoelectrica.

dinamogèn, -a : que balha de vam ; que balha de fòrça.

Una substància dinamogèna.

dinamograf : dinamomètre per mesurar la fòrça musculara.

dinamologia : sciéncia de las fòrças.

dinamomètre : aparelh de mesurar las fòrças.

dinamometric, -a : relatiu, -iva a la mesura de las fòrças.

dinar nm, cf Ubaud Dicort : « (monnaie) dinar » (Rapin)  (# dinnar)

dinascle nm, cf Ubaud Dicort : « drap de grosse toile sur lequel on bat le grain, en Auvergne » TdF

dinastia : seguida de sobeirans d'una meteissa raça e d'una meteissa linhada (R. IV, 78) ; succession de personalitats de la meteissa familha.

La dinastia dels Ramons de Tolosa sortiguèt de Rodés.

dinastic, -a : relatiu, -iva a una dinastia.

Una querèla dinastica.

dinda [ ~ guinda nf], dinde (abs. Dicort) : piòta, piòt (v. guinde).

dindard / guindard : piòt gròs.

dindassa ~ guindassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse dinde ; personne efflanquée, v. chaupiassa » (v. TdF)

dindièira ~ guindièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on garde les dindes, où l’on peut les garder » (v. TdF ‘dindiero’)

dindièr ~ guindièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « dindonnier, ière » TdF

dindines ! interj, cf Ubaud Dicort : « Oh ! La ! La ! » (Brun Glossari Oc-Fr)

dindòl nm : balançament ; jompet / trandòla (aplech per se balançar)

dindola 1 nf : gingorla (frucha del dindolièr)

dindola 2 nf, cf Ubaud Dicort : « hirondelle » TdF

dindolaire, -aira (abs. Dicort) : que se dindola.

Ancas dindolairas.

dindolar (v. tr.) (Palay ; abs. Dicort) : breçar.

dindolar (se) v pron (abs. Dicort) : auquejar / anquejar.

dindolet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fluet, ette, grêle » TdF ‘dindoulet 2’

dindoleta nf, cf Ubaud Dicort : « hirondelle, oiseau » TdF

Dindoleta de carrièira, fille de rue. (v. TdF)

dindolièr : mena d'arbrilh. (Celtis australis)

dindon ~ guindon nm, cf Ubaud Dicort : « dindon ; dindonneau ; nigaud, dupe » TdF jos ‘dindoun’

dindonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros dindon, gros nigaud » TdF

dindonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être le dindon, la dupe » TdF

« dinhairòla » : v. denieiròla.

dinga-danga adv, cf Ubaud Dicort : « loc. onomat., en se dandinant » (Carrasco)

dinnada : repais ; regalèmus ; prètz del repais ; (arc.) abitarèla (aubèrja que fasiá tanben manjar)

dinnadís, -issa adj : relatiu, -iva al dinnar.

dinnador nm, cf Ubaud Dicort : « salle à manger » (L. 128)

dinnaire, -aira [~ -airitz]  : persona que dinna.

dinnalhar (v. intr.) : dejunar.

dinnar 1 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se prene lo repais de miègjorn.

dinnar 2 nm : repais de miègjorn.  (# dinar)

dinnaron nm : dinnar pichon.

dinnatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dînatoire » TdF

Dejunar dinnatòri, déjeûner-dîner. (v. TdF ‘dinatòri’ e ‘dejuna’)

dinneta nf, cf Ubaud Dicort : « dînette, petit dîner intime, v. gosteta, plus usité » (v. TdF ‘dineto’)

DINO- : forma prefixada del grèc deinòs (terrible)

dinosaure : nom generic de reptils de l'èra segondària.

« dinqua / dinquas / dinque / dinquias » : v. d'aquí a.

dins (prep.) : dedins.

Dins Rodés / dedins Rodés.

Dins qu’un còp, en un seul coup. (v. Ubaud Dicort e TdF jos dins’)

dins de prep : a partir de. (< dès de ? v. Chatbèrt Estudis gram. p. 131)

Dins d'aicí. (occ.) (v. d'aicí)

Dins d’alai, de là, quand le point est éloigné.

Dins d’aquí, de là, quand le point est proche.

(v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘dins’)

dins-de-cuèissa nm : partida tendra d'una giga de buòu.

« dintèl » : v. lintèl.

dintrada nf (l.p.) , cf Ubaud Dicort  : v. intrada.

dintrar v (l.p.) , cf Ubaud Dicort  : v. intrar.

dintre (adv., prep. e subs. m.) : dedins ; dins lo dedins ; lo dedins. (v. TdF)

« diò » ! (diò !) (interj.)  : prononciacion de « Diga ! »