diatonic, -a : que procedís pels tons naturals de la gamma.

Escala diatonica.

diatonicament : d'un biais diatonic.

diatriba nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, diatribe » TdF

diausse ! / diaussis ! interj, cf Ubaud Dicort : v. diantre. (v. TdF jos ‘diantre’)

diazoïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diazoïque » (Rapin)

dibasa nf : (quimia) « dibase » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 347)

dibasic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) dibasique » (v. çai sus)

Dibon Enriqueta : autora occitana de Provença (1902-1989).

diccion nf (R. III, 53) : art de dire o de prononciar.

diccionari : recuèlh en òrdre alfabetic dels mots d'una lenga, d'una sciéncia... amb lor significacion.

diccionariòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit dictionnaire, v. glossari, lexic » (v. TdF)

dich 1, -a part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « dit, -e » TdF jos ‘dire 1’

dich 2 / dit [veire dich, cf Ubaud Dicort] nm : mot ; propaus ; maxima ; senténcia.

Es passat lo dich que : se ditz que ; dison que.

Serà pas lo dich que... : poiràn pas dire que...

A dich de (loc. adv.) : a fòrça de.

dicha 1 nf : discors ; propaus ; declaracion.

A la dicha de : al dire de.

A dicha que : a proporcion que, « au fur et à mesure que » TdF jos ‘dicho’.

dicha 2 / dita [veire dicha, cf Ubaud Dicort] nf : debit ; reputacion ; vòga ; bonaür / fortuna ; enquant. (v. TdF ‘dicho’)

Aver bona dicha : capitar.

Maidicha : subredicha.

Mensdicha : rebais.

DICO- : forma prefixada del grèc dikhà (en doas partidas)

dicogam, -a adj : dotat, -ada de dicogamia.

dicogamia : reproduccion pels gamèts (m. pl.) que venon de dos individús diferents, dins las espècias animalas e vegetalas ermafroditas.

« dicont » : v. ont.

dicotiledonèu, -nèa adj, cf Ubaud Dicort : « dicotylédone » (Per Noste)

dicotic, -a : se ditz d'una sensacion auditiva diferenta per caduna de las doas aurelhas.

dicotòm, -a adj : que se devesís per bifurcacion.

dicotomia : mòde de division per bifurcacion.

dicotomic, -a : relatiu, -iva a la dicotomia.

dictada : accion de dictar ; causa dictada.

dictador (arc.) nm, cf Ubaud Dicort, -airitz / dictaire, -a (v. dictaire)  : autor ; poèta, « auteur (d’une poésie, d’une opinion) ; prôneur » (L. 128). (#  dictator)

dictafòn nm, cf Ubaud Dicort : « dictaphone » (Rapin)

dictaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort (R. III, 47) : persona que dicta ; « poête qui concourt aux Jeux Floraux, à Toulouse, v. concurrent » (v. TdF jos ‘ditaire’).

dictam nm (v. TdF ‘ditame’) : mena de planta. (Dictamnus)

dictament nm, cf Ubaud Dicort : « t. dogmatique, dictamen ; dictée, ordre, commandement, v. comandament » (v. TdF jos ‘ditamen’)

dictar (v. tr.) (R. III, 45) : dire quicòm davant q.q. per que l'escriga ; cantar ; far de vèrses.

dictat nm : dich / maxima / senténcia ; composicion poetica.

dictator nm : persona que se pren totes los poders.

dictatorial, -a : relatiu, -iva als poders d'un dictator.

dictatorialament : d'un biais dictatorial.

dictatura : accion o resulta de se prene totes los poders.

dicton nm, cf Ubaud Dicort : « dicton » (Palay). (v. dicha)

-DIDACTE : forma sufixada del grèc didaskein (ensenhar) v. autodidacte.

didactic, -a : relatiu, -iva a l'art d'ensenhar ; pedagogic, -a.

didactica nf, cf Ubaud Dicort : « didactique » (v. çai sus)

didacticament : d'un biais didactic.

didacticial nm : (informatica) « didacticiel » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 151)

didactil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) didactyle »

didactisme : caracteristica de çò didactic.

didal nm (non preconizat Dicort) : v. dedal.

didaròl nm : dedal / didal. v. dedal.

didascalia nf, cf Ubaud Dicort : « (théâtre) didascalie » (Per Noste)

didim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) didyme » (Laus)

Didim : prenom.

Didon n pr f, cf Ubaud Dicort : « abréviation de Marguerite » TdF

dièdre, -dra adj e nm, cf Ubaud Dicort : « dièdre » (Laus)

diegèsi (f.) : relat rigorosament cronologic.

dielectric, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (phys.) diélectrique » (Laus)

diencefal nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) diencéphale »

diencefalic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diencéphalique » (v. çai sus)

dierèsi (f.) : prononciacion en doas sillabas de las vocalas d'un diftong ; copadura de vèrs grèc.

diesar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de musique, diéser » TdF

diesèl : mena de carburant.

dieselista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « diéséliste » (Per Noste)

dièsi (f.) : signe de musica que monta sa nòta de mièg ton.

Dies irae nm (lat. que vòl dire « jorn de colèra ») : òbra mèstra literària e musicala de l'ofici dels defuntats.

diestèr : òli vegetal utilizat coma carburant.

dièta : regim drastic dins lo manjar e lo beure ; amassadas politicas d'unes païses.

dietetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diététique » (Rapin)

Dieu : lo Creator de l'univèrs. (v. TdF)

dieu nm : divinitat.

dieugràcia nf, cf Ubaud Dicort : « la grâce de Dieu, le loisir » (v. TdF ‘diéu-gràci’)

dieugranda (far -) loc verb, cf Ubaud Dicort : « demander l’aumône, patir, souffrir de faim » TdF ‘diéu-grando’

dieumercé (loc. adv., prep e conj , cf Ubaud Dicort)  : gràcias a Dieu / de mercé Dieu ; « grâce à ; parce que ». (v. TdF ‘dieu-merci’)

 

 

Dieune, cf Ubaud Dicort : « euphémisme qu’on emploie au lieu de Dieu dans les jurons où Dieu figure » (v. TdF)

« dieure » : v. deure / dever (non preconizat Dicort).

dieusa nf : diva / divessa (divinitat feme)

Dieus-o-vòl ! (La « s » del latin Deus es pas encara tombada en l.p.) : devisa dels pelegrins de la crosada primièira amodada pel Papa Urban II en 1095.

dieussalha nf sing, cf Ubaud Dicort : (v. dieu)

difamacion (R. III, 258) : accion o resulta de difamar.

difamador (abs. Dicort), -airitz : persona que difama q.q. mai. (v. difamaire e difamator)

difamaire, -aira (~-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort  : « celui, celle qui diffame, diffamateur » TdF

difamant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diffamant, -e » (Laus)

difamar (v. tr.) : calomniar (dire de mal de q.q.)

difamat, -ada : calomniat, -ada.

difamator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « diffamateur, -trice » (Laus)

difamatòri, -a adj : qu'a per tòca de difamar q.q.

difasat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (électr.) diphasé » (Rapin)

diferéncia : çò que fa diferir q.q. de q.q. mai ; çò que fa diferir quicòm de quicòm mai.

diferenciacion nf, cf Ubaud Dicort : « différenciation » (Rapin)

diferencial 1 (subs. m.) : aplech per demultiplicar lo movement.

diferencial 2, -a : relatiu,-iva a una diferéncia (t. a.)

diferenciala nf : càmbiament infinitesimal assignat a una variabla.

diferenciar (v. tr.) : distinguir / far la diferéncia.

diferenciar (se) v pron : diferir / èsser diferent, -a ; « cesser d’être parents par la mort d’un allié » TdF jos ‘diferencia’.

diferent 1 (subs. m.) : desacòrdi / dissension.

diferent 2, -a adj : dissemblable, -a (que diferís en quicòm)

diferentament adv, cf Ubaud Dicort : « différemment ; sinon » TdF

diferir (v. tr. e intr.) : ajornar ; èsser diferent, -a.

dificil, -a : malaisit, -ida (de mal far, de mal comprene...)

dificilament adv : malaisidament.

dificultar (v. tr.) : pausar dificultat, « rendre difficile ; contester » TdF.

dificultat nf : causa malaisida.

dificultós, -osa : malaisit, -ida / dificil, -a.

difluir [ ~ difluïr] (v. tr.) : s'escampar de tota part.

difòrme, -ma : de forma irregulara ; plen, -a de diformitats.

diformitat nf : manca de conformitat o d'uniformitat.

difraccion : contornament d'obstacles pels rais radioelectrics, acostics, lumenoses... (De confondre pas amb refraccion.)

difractar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, diffracter » (Laus)

difteria : mena de malautiá infecciosa grèva.

difteric, -a : relatiu, -iva a la difteria.

diftong (m.) : ensemble de doas vocalas prononciadas dins una meteissa sillaba.

diftongacion (abs. Dicort) : accion o resulta de diftongar o de se diftongar. (v. diftongason)

diftongar (v. tr.) : cambiar una vocala en diftong.

Lo nòrd-roergàs diftonga lo « o » : pòrta [‘pwɔrtɔ]

diftongason nf, cf Ubaud Dicort : « diphtongaison » (Fettuciari)

difús, -a : que s'espandís amplament ; qu'es pas concís, -isa.

difusable, -bla, cf Ubaud Dicort : « diffusible » (Laus)

difusament : d'un biais difús.

difusar (v. tr.) : escampar amplament dins totas las direccions ; divulgar ; propagar.

difusar (se) : s'escampar amplament dins totas las direccions ; se divulgar ; se propagar.

difusion : accion o resulta de se difusar.

« difusir » : v. difusar.

difusiu [, -iva] adj, cf Ubaud Dicort (R. III, 358) : qu'a tendéncia a se difusar.

Un gas difusiu.

difusor nm, cf Ubaud Dicort : « diffuseur  (Rapin)

diga nf, cf Ubaud Dicort : « digue, v. cauçada, levada » (v. TdF)

diga ! (interj. passapertot e subj. present de la primièira pers. de dire)

diga-men-Dieu [diga-m’en-dieu 1, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : diablariá ; bofonariá.

Qualque diga-m’en-dieu, quelque diablerie. (v. TdF jos ‘digo-m’en-digo’)

diga-men-Dieu [diga-m’en-dieu 2, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : « sous-entendu, c’est-à-dire, voulant dire, voulant laisser entendre, v. valent a dire » ; a propaus ; pacientament, « v. prepaus (a -) ». (v. TdF jos ‘digo-m’en-digo’)

Diga-m’en-dieu qu’es plan sadol. (v. TdF)

diga-m’en-diga adv e nm, cf Ubaud Dicort : v. diga-m’en-dieu. (v. TdF jos ‘digo-m’en-digo’)

Aquò’s per diga-m’en diga, c’est sous-entendu.

Las amnas fòrtas prenon los mals de totas sòrtas diga-m’en-diga coma bens.

digatz ! (interj. passapertot e subj. pres. de la segonda pers. de dire)

digerible, -bla / digestible, -bla adj (los 2, Ubaud Dicort) : de bon digerir.

digerir (v. tr.) : degestir ; suportar pacientament quicòm de desagradiu.

digèst, -a : digerible / de bon digestir.

digèsta nf, cf Ubaud Dicort : « digeste, recueil de décisions juridiques » TdF jos ‘digeste’

digestibilitat nf (R. III, 48) : qualitat de çò digestible.

digestible, -bla adj (v. R. III, 48 e Ubaud Dicort) : v. digerible.

digestion : transformacion dels aliments dins l'aparelh digestiu.

digestiu 1, -iva adj : relatiu, -iva a la digestion (t. a.)

digestiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « digestif, ive » TdF jos ‘digestiu’

DIGIT- : forma prefixada del latin digitus (det)

digital 1, -a adj : relatiu, -iva als dets ; en forma de det.

Emprentas (R. IV, 623) digitalas.

digital 2, -a adj (< angl) : (qu’emplega los nombres), cf Ubaud Dicort, « digital, -e » (v. digitalizar)

digitala [digitale nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : petairòla (l.p.) (Digitalis purpurea) ; (Digitalis ambigua) ; (Digitalis lutea)