|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
diatonic, -a : que procedís pels tons naturals de la gamma.
Escala diatonica. diatonicament : d'un biais diatonic. diatriba nf, cf Ubaud Dicort :
« t. littéraire, diatribe » TdF diausse ! / diaussis ! interj, cf Ubaud Dicort : v. diantre.
(v. TdF
jos
‘diantre’) diazoïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diazoïque » (Rapin) dibasa nf : (quimia)
« dibase » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 347) dibasic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) dibasique » (v.
çai sus) Dibon Enriqueta : autora occitana de Provença (1902-1989). diccion nf (R. III, 53) : art de dire o de prononciar. diccionari : recuèlh en òrdre alfabetic dels mots d'una lenga, d'una sciéncia... amb lor significacion. diccionariòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit dictionnaire, v. glossari,
lexic » (v. TdF) dich 1, -a part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« dit, -e » TdF jos ‘dire 1’ dich 2 / dit [veire dich, cf Ubaud Dicort] nm : mot ; propaus ; maxima ; senténcia. Es passat lo dich que : se ditz que ; dison que. Serà pas lo dich que... : poiràn pas dire que... A dich de (loc. adv.) : a fòrça de. dicha 1 nf : discors ; propaus ; declaracion. A la dicha de : al dire de. A dicha que : a proporcion que, « au fur et à mesure que » TdF jos ‘dicho’. dicha 2 / dita [veire
dicha, cf Ubaud Dicort] nf : debit ; reputacion ; vòga ;
bonaür / fortuna ; enquant. (v. TdF ‘dicho’) Aver bona dicha : capitar. Maidicha : subredicha. Mensdicha : rebais. DICO- : forma prefixada del grèc dikhà (en doas partidas) dicogam, -a adj : dotat, -ada de dicogamia. dicogamia : reproduccion pels gamèts (m. pl.) que venon de dos individús diferents, dins las espècias animalas e vegetalas ermafroditas. « dicont » : v. ont. dicotiledonèu, -nèa adj, cf Ubaud Dicort : « dicotylédone » (Per
Noste) dicotic, -a : se ditz d'una sensacion auditiva diferenta per caduna de las doas aurelhas. dicotòm, -a adj : que se devesís per bifurcacion. dicotomia : mòde de division per bifurcacion. dicotomic, -a : relatiu, -iva a la dicotomia. dictada : accion de dictar ; causa dictada. dictador (arc.) nm, cf Ubaud Dicort, -airitz / dictaire, -a (v. dictaire) : autor ; poèta, « auteur (d’une poésie, d’une opinion) ; prôneur » (L. 128). (# dictator) dictafòn
nm, cf Ubaud Dicort :
« dictaphone » (Rapin) dictaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort (R. III, 47) : persona que dicta ; « poête qui concourt aux Jeux Floraux, à Toulouse, v. concurrent » (v. TdF jos ‘ditaire’). dictam nm (v. TdF ‘ditame’) : mena de planta. (Dictamnus) dictament nm, cf Ubaud Dicort :
« t. dogmatique, dictamen ; dictée, ordre,
commandement, v. comandament » (v. TdF jos ‘ditamen’) dictar (v. tr.) (R. III, 45) : dire quicòm davant q.q. per que l'escriga ; cantar ; far de vèrses. dictat nm : dich / maxima / senténcia ; composicion poetica. dictator nm :
persona que se pren totes los poders. dictatorial, -a : relatiu, -iva als poders d'un dictator. dictatorialament : d'un biais dictatorial. dictatura : accion o resulta de se prene totes los poders. dicton nm, cf Ubaud Dicort :
« dicton » (Palay). (v. dicha) -DIDACTE : forma sufixada del grèc didaskein (ensenhar) v. autodidacte. didactic, -a : relatiu, -iva a l'art d'ensenhar ; pedagogic, -a. didactica nf, cf Ubaud Dicort :
« didactique » (v. çai sus) didacticament : d'un biais didactic. didacticial nm : (informatica)
« didacticiel » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 151) didactil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) didactyle » didactisme : caracteristica de çò didactic. didal nm (non preconizat Dicort) : v. dedal. didaròl nm : dedal
/ didal. v. dedal. didascalia nf, cf Ubaud Dicort :
« (théâtre) didascalie » (Per
Noste) didim, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) didyme »
(Laus) Didim : prenom. Didon n pr f, cf Ubaud Dicort :
« abréviation de Marguerite » TdF dièdre, -dra adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« dièdre » (Laus) diegèsi (f.) : relat rigorosament cronologic. dielectric, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (phys.)
diélectrique » (Laus) diencefal nm, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) diencéphale » diencefalic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« diencéphalique » (v. çai sus) dierèsi (f.) : prononciacion en doas sillabas de las vocalas d'un diftong ; copadura de vèrs grèc. diesar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de musique, diéser » TdF diesèl : mena de carburant. dieselista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« diéséliste » (Per
Noste) dièsi (f.) : signe de musica que monta sa nòta de mièg ton. Dies irae nm (lat. que vòl dire « jorn de colèra ») : òbra mèstra literària e musicala de l'ofici dels defuntats. diestèr : òli vegetal utilizat coma carburant. dièta : regim drastic dins lo manjar e lo beure ; amassadas politicas d'unes païses. dietetic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« diététique » (Rapin) Dieu : lo Creator de l'univèrs. (v. TdF) dieu nm : divinitat. dieugràcia nf, cf Ubaud Dicort : « la grâce de Dieu, le
loisir » (v. TdF ‘diéu-gràci’) dieugranda (far -) loc verb, cf Ubaud
Dicort : « demander
l’aumône, patir, souffrir de faim » TdF ‘diéu-grando’ dieumercé (loc. adv., prep e conj , cf Ubaud Dicort) : gràcias a Dieu / de mercé
Dieu ; « grâce à ;
parce que ». (v. TdF ‘dieu-merci’) |
|
Dieune, cf Ubaud Dicort : « euphémisme qu’on emploie au lieu de Dieu dans les jurons où Dieu
figure » (v. TdF) « dieure » : v. deure / dever (non preconizat Dicort). dieusa nf : diva / divessa (divinitat feme) Dieus-o-vòl ! (La « s » del latin Deus es pas encara tombada en l.p.) : devisa dels pelegrins de la crosada primièira amodada pel Papa Urban II en 1095. dieussalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
(v. dieu) difamacion (R. III, 258) : accion o resulta de difamar. difamador (abs. Dicort), -airitz : persona que difama q.q. mai. (v. difamaire
e difamator) difamaire,
-aira (~-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui diffame,
diffamateur » TdF difamant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« diffamant, -e » (Laus) difamar (v. tr.) : calomniar (dire de mal de q.q.) difamat, -ada : calomniat, -ada. difamator, -tritz n, cf Ubaud Dicort :
« diffamateur, -trice » (Laus) difamatòri, -a adj : qu'a per tòca de difamar q.q. difasat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (électr.) diphasé » (Rapin) diferéncia : çò que fa diferir q.q. de q.q. mai ; çò que fa diferir quicòm de quicòm mai. diferenciacion nf, cf Ubaud Dicort :
« différenciation » (Rapin) diferencial 1 (subs. m.) : aplech per demultiplicar lo
movement. diferencial 2, -a : relatiu,-iva a una diferéncia (t. a.) diferenciala nf : càmbiament infinitesimal assignat a una
variabla. diferenciar (v. tr.) : distinguir / far la
diferéncia. diferenciar (se) v pron : diferir / èsser diferent, -a ; « cesser d’être parents par la mort d’un allié » TdF jos ‘diferencia’. diferent 1 (subs. m.) : desacòrdi / dissension. diferent 2, -a adj : dissemblable, -a (que diferís en quicòm) diferentament adv, cf Ubaud Dicort :
« différemment ; sinon » TdF diferir (v. tr. e intr.) : ajornar ; èsser diferent, -a. dificil, -a : malaisit, -ida (de mal far, de mal comprene...) dificilament adv : malaisidament. dificultar (v. tr.) : pausar dificultat, « rendre difficile ; contester » TdF. dificultat nf : causa malaisida. dificultós, -osa : malaisit, -ida / dificil, -a. difluir [ ~ difluïr] (v. tr.) : s'escampar de tota part. difòrme, -ma : de forma irregulara ; plen, -a de diformitats. diformitat nf : manca de conformitat o d'uniformitat. difraccion : contornament
d'obstacles pels rais radioelectrics, acostics, lumenoses... (De confondre pas amb refraccion.) difractar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, diffracter » (Laus) difteria : mena de malautiá infecciosa grèva. difteric, -a : relatiu, -iva a la difteria. diftong (m.) : ensemble de doas vocalas prononciadas dins una meteissa sillaba. diftongacion (abs. Dicort) : accion o resulta de diftongar o de
se diftongar. (v. diftongason) diftongar (v. tr.) : cambiar una vocala en diftong. Lo nòrd-roergàs diftonga lo « o » : pòrta [‘pwɔrtɔ] diftongason nf, cf Ubaud Dicort :
« diphtongaison » (Fettuciari) difús, -a : que s'espandís amplament ; qu'es pas concís, -isa. difusable, -bla, cf Ubaud Dicort :
« diffusible » (Laus) difusament : d'un biais difús. difusar (v. tr.) : escampar amplament dins totas las direccions ; divulgar ; propagar. difusar (se) : s'escampar amplament dins totas las direccions ; se divulgar ; se propagar. difusion : accion o resulta de se difusar. « difusir » : v. difusar. difusiu [, -iva] adj, cf Ubaud Dicort (R. III, 358) : qu'a
tendéncia a se difusar. Un gas difusiu. difusor nm, cf Ubaud Dicort :
« diffuseur (Rapin) diga nf, cf Ubaud Dicort :
« digue, v. cauçada, levada » (v. TdF) diga ! (interj. passapertot e subj. present de la primièira pers. de dire) diga-men-Dieu [diga-m’en-dieu 1, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : diablariá ; bofonariá. Qualque diga-m’en-dieu, quelque diablerie. (v. TdF jos ‘digo-m’en-digo’) diga-men-Dieu
[diga-m’en-dieu 2, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.)
: « sous-entendu,
c’est-à-dire, voulant dire, voulant laisser entendre, v. valent a dire » ;
a propaus ; pacientament, « v. prepaus (a -) ». (v. TdF jos ‘digo-m’en-digo’) Diga-m’en-dieu qu’es plan sadol. (v. TdF) diga-m’en-diga adv e nm, cf Ubaud Dicort : v. diga-m’en-dieu. (v. TdF jos ‘digo-m’en-digo’) Aquò’s per diga-m’en diga, c’est sous-entendu. Las amnas fòrtas prenon los mals de totas sòrtas diga-m’en-diga
coma bens. digatz ! (interj. passapertot e subj. pres. de la segonda pers. de dire) digerible, -bla / digestible, -bla adj (los 2, Ubaud Dicort) : de bon digerir. digerir (v. tr.) : degestir ; suportar pacientament quicòm de desagradiu. digèst, -a : digerible / de bon digestir. digèsta nf, cf Ubaud Dicort :
« digeste, recueil de décisions juridiques » TdF jos ‘digeste’ digestibilitat nf (R. III, 48) : qualitat de çò digestible. digestible, -bla adj (v. R. III, 48 e Ubaud Dicort) :
v. digerible. digestion : transformacion dels aliments dins l'aparelh digestiu. digestiu 1, -iva adj : relatiu, -iva a la digestion (t. a.) digestiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « digestif,
ive » TdF jos
‘digestiu’ DIGIT- : forma prefixada del latin digitus (det) digital 1, -a adj : relatiu, -iva als dets ; en forma de det. Emprentas (R. IV, 623) digitalas. digital 2, -a adj (< angl) : (qu’emplega los
nombres), cf Ubaud Dicort,
« digital, -e » (v. digitalizar) digitala [digitale nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : petairòla (l.p.) (Digitalis purpurea) ; (Digitalis ambigua) ; (Digitalis lutea) |
|
|
|
|
|
|