devisar (v. intr.) : parlar amb q.q. / s'entreténer amb q.q. (v. TdF)

devisar (se) v pron (v. TdF jos ‘devisa’) : se dobtar.

« devissar » (fr. de la l. p.) : v. desmorenar e desvisar, cf Ubaud Dicort.

devistaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aperçoit » TdF

devistar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. desvistar (non preconizat Dicort).

devoament nm, cf Ubaud Dicort : « dévouement » TdF  

devoar v, cf Ubaud Dicort : « v tr dévouer, v. consacrar » (v. TdF)

devoar (se) v pron : « se dévouer » (v. TdF jos ‘devoua’). (v. consacrar (se))

« devoat » (fr.) (devoat, -ada adj) : v. fidèl - devòt - serviciós.

devocion (R. V, 574) : zèl per la religion.

A pas mai de devocion qu'un ase bastat.

devociós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dévotieux, euse » TdF

devociosament adv, cf Ubaud Dicort : « dévotieusement » TdF

devoidada / devojada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on dévide en une fois » (v. TdF jos ‘devouidado)

devoidar / devojar v, cf Ubaud Dicort : « dévider, v. debanar » (v. TdF jos ‘devouida)

devoidatge / devojatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de dévider » TdF ‘devouidage’

devojada nf : v. devoidada.

devojar v : v. devoidar.

devojatge nm : v. devoidatge.

devolucion : transmission d'un drech, d'un ben... d'una persona a una autra.

devolut 1, -uda adj , cf Ubaud Dicort : « dévolu, -e » (Laus)

devolut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « dévolu ; au parlement de Toulouse, droit en vertu duquel le plus ancien praticien d’un siège suppléait le juge absent » (v. TdF)

devolutari nm, cf Ubaud Dicort : « dévolutaire » TdF

devolutiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (droit) dévolutif, -ive » (Laus)

« devolzar / devòusar » : v. desvolzar.

devorador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « vorace » (L. 124)

devoraire, -aira [~ -airitz] adj e n : que devòra / qu'engola / qu'engolís.

devòrament nm, cf Ubaud Dicort : « engloutissement » (L. 124)

devorant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dévorant, ante, vorace » (v. TdF)

devorar / devorir (v. devorir) (v. tr.) : engolar / engolir ; agarrir / tormentar ; molestar (R. IV, 247).

devorar (se) : se gratar, grata que grataràs (v. TdF ‘jos ‘devoura’); se calcinar / se tormentar ; s'afanar que jamai [v. devorir (se)].

Se devòra que se devòra.

devoriment nm : torment, « action de dévorer, de tourmenter, de s’inquiéter, souci rongeur » TdF.

devorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dévorer ; harceler, tracasser, tourmenter, v. devorar ; consumer, dissiper » (v. TdF)

devorir (se) v pron : « se dévorer ; se gratter jusqu’au sang ; se tourmenter, s’inquiéter vivement, se désespérer ; faire tous ses efforts » (v. TdF jos ‘devouri’)

devòt, -a : qu'a de devocion ; beat, -a (pej.) ; serviciós,-a.

devòtament : d'un biais devòt / amb devocion.

devotàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « fort dévotieux, euse, dévot renforcé, cou-tors » TdF

devotet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu dévot, ote, jeune dévot, petite dévote » TdF

devotitge nm : devocion, « air dévot, maintien dévot, dévotion affectée » TdF.

devoton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. devotet. (v. TdF jos ‘devoutet’)

devouseire [desvouseire], -eira,  [~ -eiritz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que debana d'escavèls [v. escavèl 1].

devousoira [desvousoira, cf Ubaud Dicort] nf : aplech per debanar los escavèls [v. escavèl 1].

devòuzer [desvòuser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desvòlzer / desvòuzer / desvolzar / debanar.

dexteritat nf, cf Ubaud Dicort : « dextérité » (Rapin)

dextreman adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : v. destreman.

dextrina nf, cf Ubaud Dicort : « dextrine » (Rapin)

dextrogir, -a adj, cf Ubaud Dicort : « [chimie] dextrogyre » (Laus)

dextròsa (f.) : glucòsa (f.)

DIA- : prefix, del grèc dia (a travèrs)

dià ! interj, cf Ubaud Dicort / diahuòra ! (TdF jos ‘dia’ ; abs. Dicort) : crida per far avançar los cavals.

S'enanar en diahuòra : s'enanar fòrt luènh ; se pèrdre.

diabèta (f.) [diabète nf/nm ? cf Ubaud Dicort] : malautiá grèva  (secrecion excessiva d'urina cargada de sucre e amagriment progressiu)

diabetic 1, -a (adj.) : relatiu, -iva a la diabèta.

diabetic 2, -a (subs.) : malaut, -a que patís de la diabèta.

diabla nf, cf Ubaud Dicort : « diablesse ; personnage qui figure dans les jeux de la Fête-Dieu ; mégère » TdF jos ‘diablesso’

diablalha nf, cf Ubaud Dicort : « bande de diables » (L. 127)

diablament (adv.) : fòrça / bravament / aicisèm.

diablanhàs nm, cf Ubaud Dicort : v. diablàs. (v. TdF jos ‘diablas’)

diablar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brifauder la laine, lui donner le premier peignage avec la machine appelée diable » TdF ‘diabla’

diablariá : sortilègi ; manòbras secrètas.

diablàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand diable, vilain diable » TdF

diablatada nf / diablatalha (Alibert ; abs. Dicort) : l'ensemble dels diables ; un ensemble de diables. (.v. diablalha)

diablatàs : diable gròs ; persona insuportabla o emmalida.

diablatenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diabolique » (Rapin)

diablaton nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : mainatjon, -a mai o mens turbulent, -a ; diablotin, -a ; « variété de fève à graine noirâtre » TdF jos ‘diabloutoun’.

diable nm : esperit del mal / demòni ; « démon, méchant, turbulent, v. destruci » ; maquina de cardar ; aplech per carrejar quicòm de pesuc ; « double toupie ». (v. TdF)

Lo diable s'empòrte ! Lo diable t'empòrte ! (renèc)

Un paure diable : q.q. qu'es de plànher.

Vai-te'n al diable ! : mena d'interjeccion.

diable de mar nm, cf Ubaud Dicort : « foulque-morelle, oiseau de couleur noire » TdF

diablejar 1 (v. intr.) : far lo diable / far lo drac, « endiabler, maugréer, v. damnar, sacrejar ». (v. TdF)

diablejar 2 (v. tr.) (abs. TdF) : far endiablar q.q. / l'encolerir.

diableluna ! (interj.) : diable !

diablenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diabolique » (L. 127)

diablèra : diablariá ; bofonada / bofonariá.

diablessa : femna emmalida.

diablet nm, cf Ubaud Dicort : « feu grisou » TdF

diablon nm, cf Ubaud Dicort : « petit diable, diablotin, lutin, espiègle ; t. de marine, petite voile qui se hisse au-dessus du diablotin ; variété de fève ou de petit haricot, de couleur  noire » TdF

diabletòrt nm (Alibert ; abs. Dicort) : diable garrèl.

diablotalha nf sing : tropelada de diables.

diablotin nm, cf Ubaud Dicort, -a (v. çai jos) : diablaton, -a. v. pus naut ; « ouvrier du moulin à olives ; dragée de chocolat ; gros serpenteau, espèce de pétard ; t. de marine, voile d’étai du perrroquet de fougue » TdF.

diablotina nf, cf Ubaud Dicort : « petite fille espiègle, lutin femelle » TdF

diabloton nm, cf Ubaud Dicort : « diablotin, v. diablon ; variété de fève à graine noirâtre » (v. TdF)

diabolic, -a : relatiu, -iva al diable.

diabolicament : d'un biais diabolic.

diacid(e), -da adj e nm : (quimia) « diacide » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 346)

diaclasi nf, cf Ubaud Dicort : « diaclase » (Rapin)

diacòdi nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pharmacie, diacode » TdF

diaconal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diaconal, -e » (Laus)

diaconat nm : fonccion d'un diacre.

diaconessa nf, cf Ubaud Dicort : « diaconesse » TdF

diacre nm (R. III, 44 : o ‘diague’) : ministre del culte ajuda del prèire. (v. diague)

Far diacre e sosdiacre, officier pompeusement. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘soudiacre’)

 

 

 

diacritic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diacritique » (Rapin)

diacromia nf, cf Ubaud Dicort : « (photogr.) diachromie »

diacronia (t. tecn. de ling.) : lo contrari de sincronia. (v. çai jos)

diacronic, -a adj : « diachronique » (Rapin)

Lingüistica diacronica (istorica)

diacronisme nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) diachronisme »

diada nf, cf Ubaud Dicort : « journée, en Roussillon, v. jornada plus usité » (v. TdF)

diadèlf, -a adj : dich dels estams gropats en dos ; dich de la planta, de la flor... amb d'estams diadèlfs.

diadèma (f.) (R. III, 45) [nm, v. Ubaud Dicort e TdF] : cercle o semi-cercle d'aur, d'argent, de pèiras preciosas...

Justina sa diadèma la portava ni mai una reina.

diadocinesia : capacitat de far de movements alternatius rapidament.

Diadocinesia del ponhet.

diafan, -a : que laissa passar la lutz / transparent, -a.

Una porcelana diafana.

diafanitat nf, cf Ubaud Dicort : « diaphanéité » (Rapin, v. TdF ‘diafaneta’)

diafisi nf, cf Ubaud Dicort : « diaphyse » (Rapin)

diafonia nf, cf Ubaud Dicort : « (techn.) diaphonie »

diaforèsi nf, cf Ubaud Dicort : « diaphorèse » (Rapin)

diaforetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de pharmacie, diaphorétique » TdF

diafragma (m.) : muscle que dessepara lo pitre del ventre ; paret membranosa que dessepara doas cavitats ; preservatiu femenin ; totas las autras accepcions modèrnas.

diafragmar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, diaphragmer » (Laus)

diagenèsi (f.) : ensemble dels fenomèns qu'amòdan la transformacion d'una ròca mòbla en ròca coerenta.

diagnòsi nf, cf Ubaud Dicort : « diagnose » (Rapin)

diagnostic 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diagnostique » (Rapin)

diagnostic 2 nm : determinacion d'una malautiá ; determinacion d'un problèma dins lo fonccionament de quicòm.

diagnosticar (v. tr.) : portar un diagnostic.

diago, -ga n, cf Ubaud Dicort : drollet, -a ; pastron, pastreta, « jeune garçon qui aide les travailleurs des champs, jeune fille de la campagne » TdF.

diagonal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diagonal, ale » TdF jos ‘diagounau’

diagonala nf : drecha que jonh de galís dos angles de quadrilatèr.

diagonalament : de galís / en diagonala.

diagraf nm, cf Ubaud Dicort : « diagraphe » (Laus)

diagrama (m.) : mena de representacion grafica.

diagrama cartesian nm : (matematica) « diagramme cartésien » (v. Ubaud Dicc. scient. p.74)

diagrama sagital nm : (matematica) « diagramme sagittal » (v. Ubaud Dicc. scient. p.74)

« diague » (diague nm) : doblet de diacre (los 2, R. III, 44 - VI, 208)

diahuòra ! interj (Alibert) : v. dià !

dialectal, -a : relatiu, -iva a un dialècte.

Expression dialectala.

dialectalisme nm, cf Ubaud Dicort : « dialectalisme » (Rapin)

dialècte : varietat (R. V, 460) regionala d'una lenga.

dialectic, -a adj : que procedís per rasonament.

dialectica nf (R. III, 45) : art de la discussion ; branca de la logica qu'ensenha las règlas del rasonament.

dialecticament adv, cf Ubaud Dicort : « dialectiquement » (v. dialectic)

dialectician, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, t. littéraire, dialecticien » TdF ‘dialeitician’

dialectològ, -a : especialista (m. e f.) dels dialèctes.

dialectologia : estudi dels dialèctes.

DIALI- : forma prefixada del grèc dialuò (separar)

dialipetal, -a : qu'a de petals separats.

dialisable, -bla : que pòt èsser dialisat, -ada.

dialisador : aparelh per dialisar.

dialisar (v. tr.) : separar per dialisi.

dialisepal : qu'a de sepals separats.

dialisi (f.) : analisi basada sus la proprietat d'unas matèrias de traversar las membranas porosas ; metòde per eliminar los rebrècs de l'organisme en cas d'insufiséncia renala ; solucion de continuïtat (t. tecn. de cirurgia)

dialòg : convèrsa entre doas personas o mai (t. a.)

dialogar (v. intr.) : conversar.

dialoguista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « dialoguiste » (Rapin)

diamagnetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diamagnétique » (Rapin)

diamagnetisme nm, cf Ubaud Dicort : « diamagnétisme » (Rapin)

diamant (R. II, 24) : mena de pèira preciosa / brilhant.

diamantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, diamanter » (Laus)

diamantari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « diamantaire » (Laus)

diamantièr ~ diamantista nm, cf Ubaud Dicort : « diamantaire » (v. Laus e Rapin)

diamantifèr,-a adj, cf Ubaud Dicort : « diamantifère » (Rapin)

diamantin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adamantin, ine, qui a l’éclat ou la dureté du diamant » TdF

diamentari, -ària (abs. Dicort) : persona que talha o vend de diamants. (v. diamantièr)

diametral, -a : relatiu, -iva al diamètre.

diametralament adv, cf Ubaud Dicort : « diamétralement » TdF

Diametralament opausats.

diamètre : drecha que passa pel centre d'un cercle, d'una seccion conica, d'una esfèra...

diamida nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) diamide »

diamina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) diamine »

Diana : prenom.

diana nf : musica militara per desrevelhar los soldats, « batterie de tambour » TdF ; tanada / tabassada / rosta.

dianar (v. tr.) : tanar / tabassar / tustassar.

diandre, -dra adj : de dos estams.

Flor diandra.

diandria nf : natura de çò diandre.

Dianon n pr m, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne, à Nîmes, aux petits Amours et autres divinités de marbre qui ornent le bosquet du temple de Diane » TdF

diantrament adv, cf Ubaud Dicort : « diablement, par euphémisme » TdF

diantràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand diable » TdF

diantre (R. III, 44) ! (interj.) : eufemisme per diable. (v. TdF)

diantron nm, cf Ubaud Dicort : « diablotin, lutin, espiègle » TdF

diantronèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. diantron)

diapason nm, cf Ubaud Dicort : « t. de musique, diapason » TdF

diapasonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, diapasonner, mettre au diapason » TdF

diaporama nm, cf Ubaud Dicort : « diaporama » (Per Noste, Sèrras)

diapositiva : fotografia positiva sus supòrt transparent.

« diari » (cat.) (diari nm) : v. diürnal e jornal 1.

diarrèa nf, cf Ubaud Dicort : « diarrhée, v. escorrença » (v. TdF ‘jos ‘diarrèio’)

diarrèia / diarria (R. III, 45) (los 2, abs. Dicort) : foira / caganha. (v. diarrèa)

diarreïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diarrhéique » (Rapin)

diartròsi nf, cf Ubaud Dicort : « diarthrose » (Rapin)

diascòpi nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) diascope »

diascopia nf, cf Ubaud Dicort : « (didact.) diascopie »

diasporà [diaspòra, cf Ubaud Dicort] nf : dispersion d'una comunitat josieva o autra.

diastasa nf : enzim (m.) / amilasa.

diastasic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) diastasique » (v. çai sus)

diatèsi nf, cf Ubaud Dicort : « t. de médecine, diathèse » TdF

diatesseron nm (del grèc diatessaron) : colleccion dels quatre evangèlis.

    Tot un fum de recopaments laissan supausar als exegètis que lo Diatesseron de Tacian (un autor del sègle IV) foguèt revirat al sègle IX en lenga francica (la lenga de Clodoveu) e en lenga d'òc. Lo tèxt francic de 860 es estat retrobat. Lo tèxt occitan, s'es pas estat afrabat, deu encara dormir per la posca de qualque foscosa bibliotèca.

diatomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diatomique » (Laus)