|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
destornicar (v. tr.) : far vitament e plan. (v. vitament) destorniós, -osa : que desrenga bravament. destorrada : desgèl. destorrar (v. tr. e intr.) : adoçar / desgelar. destorrar (se) : s'adoçar / se desgelar. destorrat, -ada : desgelat, -ada. destòrs,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« détors, orse, détordu, ue » (v. TdF jos ‘destorse’). (v. tòrs 2, torçut) destorsion /
distorsion nf (v. Ubaud Dicort) :
v. distorsion. destortilhar v : v. desentortibilhar (abs. Dicort) ; v. desentortilhar. Un enrambolh de cordilhs es pas de bon destortilhar. destortonar (v. tr.) : amalugar / desancar. (v. TdF) destortonar (se) : s'amalugar / se desancar. (v. Alibert) destortonat, -ada : amalugat, -ada / desancat, -ada. destoscaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que desbosca / desmata / desanisa. destoscar (v. tr.) : desboscar / desmatar /
desanisar. dèstra nf, cf Ubaud Dicort :
« la dextre, la droite, le côté droit, par opposition
à senèstra (vieux) » (v. TdF ‘dèstro’) destrabalhar (v. intr.) : plegar de trabalhar ; refusar de trabalhar / caumar. destracada nf, cf Ubaud Dicort :
« parole ou action d’une personne détraquée,
extravagance » TdF destracament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de détraquer, dislocation,
désordre » TdF destracanaire : mena de debanaire de molin de seda. destracanar (v. tr.) : debanar / desvòlzer /
desvòuzer. destracar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, détraquer, démonter,
tracasser ; perdre la tête, délirer,
extravaguer » TdF destracassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tracasser, déranger, distraire » TdF destrachiment : abastardiment / anequeliment. destrachir (v. tr. e intr.) : descréisser / s'abastardir. destrachit, -ida : abastardit, -ida. destractaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui détracte » TdF ‘destrataire’. (v. çai
jos) destractar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et
intr, détracter, dénigrer, médire » TdF ‘destrata’ destrador nm, cf Ubaud Dicort :
« arpenteur » (L. 121) (v. çai jos) destradura nf, cf Ubaud Dicort :
« arpentage (vieux) » TdF destrafegar (v. tr.) : desembolhar / desenrambolhar ; dessobtar / descobrir ; desterrar ; magencar. destrafegat, -ada : t. a. çaisús. destrainar (v. tr.) : desrengar ; desvirar ; far fugir ; desabituar / desacostumar. destrainar (se) : se desabituar / se desacostumar... destrainat, -ada : desabituat, -ada / desacostumat, -ada. destraire nm (TdF ; abs. Dicort)
, -aira (v. destrar) : arpentaire,
-a. destral 1 nm : pigassa. destral 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« direction indiquée » (v. TdF ‘destrau 2’) destralada : còp de pigassa. destralassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse hache, grande hache » TdF destralejar (v. tr.) : tustar a còps de pigassa / pigassar. destraleta nf, cf Ubaud Dicort :
« hachette » TdF destralon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit hachereau, hache tout petite » TdF destramar (v. tr.) : desordir / destéisser. destrambalat (Alibert) [veire destrampalat, cf Ubaud Dicort], -ada : malabilhadàs, -assa. dèstrament adv, cf Ubaud Dicort :
« adroitement » TdF destrampalar (v.
tr.) (v. TdF jos ‘destimbourla’) : destrantalhar. (v. destimborlar) destrampalar (se) : se desmargar / se destrantalhar. destrampalat,
-ada adj e n, cf Ubaud Dicort : v. destimborlat. (v. destrampalar) destranhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
(v. destranhar) destranhar (v. tr) : estranhar. v. estranhar, « détranger, étranger, éloigner par un accueil froid, v. estrangir ; désaccoutumer, déshabituer, séparer, détourner, v. destrainar » (v. TdF ‘destragna’). destranquilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, troubler la tranquillité, v. conturbar » (v. TdF) destrantalhament nm, cf Ubaud Dicort :
« ébranlement » (Brun Glossari Oc-Fr,
Faure) destrantalhar (v. tr.) : malmenar ; perturbar « ébranler ; faire vaciller ; déranger la santé » (Alibert) ; desmargar. D'aver pas capitat, aquò lo destrantalhèt. destrantalhar (se) : se desmargar / se destrampalar. destrantalhat, -ada : t. a. çaisús. Un carri tot destrantalhat. destrantolar (v. tr.) : brandir / far trantolar ; desgrotlar / desagrotlar. destrapa : trapa (engana o trauc per trapar un animal) destrapada : desbosigada ; espingada / escarbicada. destrapalada : extravagància / espetorida / còp de cap / espingada / escarbicada. destrapalar : destrapar. v. caijós. destrapar (v. tr.) : desbosigar / eissartar / desenromegar. destrar (v. tr.) : arpentar (mesurar) los camps. (v. dèstre
1) destrassonar (v. tr.) : desrevelhar en subresòm. destrassonar (se) : se desrevelhar en subresòm. destrastar (v. tr.) : demolir un trast (galatàs) ; demolir un ponde (plancat) destraucaire, -aira ( ~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui découvre, qui trouve, dénicheur,
euse » TdF destraucar [ ~ desentraucar] (v. tr.) : tirar de son trauc ; dessobtar / descobrir ; desanisar ; desenterrar ; desempetegar. destraucar [ ~ desentraucar] (se) v pron : se desempetegar / se tirar d'afar. destrauquet, -a n, cf Ubaud Dicort : « fin dénicheur, habile
découvreur » TdF |
|
destravar [ ~ desentravar] (v. tr.) : enlevar las entravas / desentravar ; donar d'ample a las cambas d'un nenon. destraversar (v. tr.) : enlevar çò qu'es en travèrs. destraversar (se) : se tirar de pels passes. destraviar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, dévoyer, détourner du
chemin, déranger du travail, v. desaviar, destorbar, destornar » (v. TdF) dèstre 1 nm : anciana mesura de longor de 4 m. 22, « perche servant à arpenter ;
mesure agraire ; borne, terme » TdF ‘dèstre
1’ ; « espace libre sur la limite d’une
propriété, entre une bâtisse et le champ contigu ;
lisière, berge, v. rara » (v.TdF suppl.) I
va a grand dèstre, il y va à grands pas,
à grands gestes.(v. TdF) A grand dèstre : a tustassals. A plen dèstre : a plenas mans. Aver de dèstre, avoir de la marge. (TdF
suppl) dèstre 2, -tra adj : drech, -a ; adrech, -a. Braç dèstre : braç drech. dèstre 3 nm, cf Ubaud Dicort : « le côté dextre ou droit ;
guide d’un cheval, v. tornadoira ; adresse, bonne
grâce » (v. TdF ‘dèstre 2’) Èsser en dèstre : èsser de letz, « être en extase, en chaleur, dans le ravissement, ébahi » (v. Ubaud Dicort e TdF). « destrecesir » : v. destrechesir. destrech 1 (subs. m.) : truèlh / prensa ; congrelh / ferrador / talhièr de fabre per ferrar ; destrech 2 (subs. m.) : pas / còl / clusa. destrech 3, -a adj : estrech, -a (lo contrari de larg, -a) destrecha : accion de sarrar, de cachar / pression / constrenta / constrencha ; destressa ; exaccion (R. II, 22). destrechament adv, cf Ubaud Dicort :
« étroitement, strictement, rigoureusement » (L.
121) destrechan, -a adj : estrech, -a ; angulós, -a (R. II, 86). destrechesir / destrecesir [veire destrechesir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir estrech, -a. destrechesir / destrecesir [veire destrechesir] (se) v pron : retirar / venir pus estrech, -a. destrechesit / destrecesit [veire destrechesit], -ida adj : pus estrech, -a. destrechièr,
-ièira adj, cf Ubaud Dicort : v. estrechet. (v. TdF ‘destrechié) destrefelida : entrefelida / estòrsa. destrefelir (se) : s'entrefelir / se far una estòrsa. destrefelit, -ida : estat de q.q. que s'es facha una estòrsa. destrelingar (v. tr.) : enlevar lo cable d'una ancora (mar.) destreman [adj dels dos
genres (v. Ubaud Dicort p. 150 e TdF)], -a
: qu'es pas plan a portada de man. (v. dextreman) A destreman, qui n’est pas bien à portée de main,
qui est éloigné. (Palay) destremar [veire estremar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : rengar / estremar / reclamar. destrempa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« détrempe ; gouache » TdF destrempa 2 nf : accion de diluir dins un liquid. destrempament : accion de destrempar. v. çaijós. destrempar 1 (v. tr.) : eissemar (trempar e sabonar lo linge per lo destacar abans de lo far bolir) ; diluir ; banhar. destrempar (se) : se banhar bravament ; se diluir. destrempar 2 v : (levar la trempa a
l’acièr), cf
Ubaud Dicort. destrempe (subs.) : terren umid. destrenaire : aplech per destrenar quicòm / descotidor. destrenar (v. tr.) : desmargar una trena ;
desenrambolhar lo pel. destrenar (se) : se desmargar ; se desenrambolhar lo pel. destrench, -a (< destrénher) adj, cf Ubaud Dicort :
« pressuré, pressé, ée » TdF jos ‘destregne’ destrénger
v : v. destrénher. destrenhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« pressurage » (v. TdF) destrenhedor : cunh de fèrre de mòla de molin que se pòt remplaçar per un cunh de fust pr'amor de sarrar mai ; retira / desbarràs. destrenheire [nm (v.Ubaud Dicort e TdF ‘destregnèire’)], -a : trolhaire / trulhaire, -a de vendémia ; degalhaire, -a. destrenhement nm, cf Ubaud Dicort :
« contrainte » (L.
121) ; « embarras, tourment » (Honnorat) destrénher [ ~ estrénher] / destrénger [veire destrénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : trolhar / trulhar la vendémia ; constrénher / sarrar (t. a.) ; netejar / desbarrassar ; reclamar quicòm que rebala ; degalhar. destressa : desrei / destorbi / treboladís
/ desvari. « destressonar » (destressonar v) : v. destrassonar. destriadura : accion o resulta de se dralhar (estòfa) destriaire, -aira [~ -airitz] : persona que discernís, que descobrís... destriament nm : accion o resulta de distinguir, « discernement, déchiffrement, choix » TdF ; « éraillure » (Alibert). destriar (v. tr.) : distinguir ; discernir ; reconéisser ; dessobtar / descobrir ; desmesclar ; desseparar ; desembolhar / desenrambolhar. Destriar çò melhor es pas totjorn de bon far. destriar (se) : diferir ; se desseparar ; s'esclarir (venir clar) ; se dralhar / se segar / se frangilhar (estòfa) destriat, -ada adj : t. a. de destriar, « distingué, discerné, déchiffré, démêlé, éraillé, ée » . destriatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. destriar) destric : abeluc (adreça) ; anar deglende (desgatjat) ; divertiment / despòrt ; desrengament ; embarràs ; desvari / destressa ; treboladís. destricar (v. tr.) : desbarrassar ; desgatjar. destricat, -ada : desgatjat, -ada / deglende, -a. destrièr 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘destrié), -ièira (subs.) : caval de batalha (tengut de la man drecha per l'escudièr) ; bèstia del tropèl que tira davant (qu'es totjorn primièira) ; buòu, vaca, muòl del primièr latz (que tira pas qu'a drecha) ; persona drechièira ; martelàs de fabre. destrièr 2, -ièira (adj.) : adrech, -a ; « alerte, léger » (Alibert). destriga nf, cf Ubaud Dicort :
« dérangement, trouble » TdF destrigament nm, cf Ubaud Dicort :
« retard, embarras, détresse (vieux) » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|