dessalar 1 (v. tr.) : enlevar la sal en tròp.

Dessalar la merlussa.

dessalar (se) : pèrdre la sal en tròp ; se pervertir.

« dessalar » 2 (desf. l.p.) : denonciar. v. decelar.

« dessalclar - dessauclar » : v. descerclar.

dessalivar (v. tr.) : descrusar lo fil (fial) dins un lessiu.

dessan que / dessè que (conj.) (v. TdF e Alibert ; Ubaud : ?) : mentre que ; tre que. (v. çò que (de -))

dessanflorar (v. tr. e intr.) : desburrar / escremar / descrostar ; desflorar ; ternir ; macar ; passir.

dessanflorar (se) : se ternir ; se passir ; desflorir.

dessanhar (v. tr.) : desgarnir una cadièira de sa palha.

« dessapartir » : v. desapartir e dessepartir, cf Ubaud Dicort. (Pels tres vèrbes, TdF remanda a despartir)

dessarra : accion o resulta de dessarrar.

dessaralhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever la serrure d’une porte » TdF ‘dessaraia’

dessarapericle adj e nm, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, qui lance la foudre » TdF ‘dessaro-pericle’

Jupitèr, lo dessarapericle. (v. TdF)

dessarrar (v. tr.) : destibar / donar d'ample ; obrir.

dessarrar (se) : se destibar / prene d'ample ; s'obrir.

dessarratge nm, cf Ubaud Dicort : « desserrage » (Laus)

dessarsir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délayer, dissoudre, réduire en pâte liquide » TdF jos ‘desfelsi’

dessasiment : despossession.

dessasir (se) : se despossedir.

dessason nf : marrida sason ; marrit temps / temps destemprat ; contratemps ; misèria.

dessasonar [ ~ desassasonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : trabalhar la tèrra fòra sason / dessolar ; plantar o semenar fòra sason.

dessasonar [ ~ desassasonar] (se) v pron : venir estadís / incult (en parlant d'un camp) ; se marcir / se passir / se rafir (en parlant de plantas)

dessasonat, -ada : t. a. çaisús, « dessaisonné ; labouré hors de saison » (v. TdF jos ‘dessesouna’).

« dessauclar » : v. descerclar.

dessaupre : v. dessaber, cf Ubaud Dicort.

dessaupuda (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à l’insu » TdF jos ‘dessaupre’ (v. dessabuda (a la -))

dessauput, -uda (< dessaber) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « ignoré, oublié, ée » TdF jos ‘dessaupre’

dessaurar (v. tr.) : descargar un naviri de son balanç.

dessè que loc conj : v. dessan que.

dessebelir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désensevelir » (L. 116)

dessecament nm : tressecament.

dessecant, -a : que seca ; que tresseca.

dessecar (v. tr.) : secar / tressecar.

dessecar (se) v pron : se secar / se tressecar, « maigrir » TdF jos ‘desseca’.

dessegondar (v. tr.) : contrariar ; desajudar.

dessegondar (se) : getar sas gardas al jòc de cartas.

desselar (v. tr.) : « desseller », enlevar la sèla, « v. desbastar ». (v. TdF). (# desenselar)

desselvar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déboiser » (Carrasco)

dessemblable [ / dissemblable, cf Ubaud Dicort], -bla adj : desparièr, -ièira ; diferent, -a.

dessemblança nf (v. Ubaud Dicort) : estat de çò diferent.

dessemblant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : desparièr, -ièira ; diferent, -a.

dessemblar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : èsser diferent, -a.

dessemelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dessemeler, ôter la semelle d’un soulier » TdF jos ‘dessimela’

dessenament nm, cf Ubaud Dicort : « insanité, démence, déraison » TdF

dessenar (v. tr.) : far pèrdre lo cap ; far pèrdre l'èime.

dessenar (se) : pèrdre lo cap ; pèrdre l'èime.

dessenat, -ada adj : « insensé, ée » TdF jos ‘dessena’

dessenh : image (m.) al gredon, a la pluma, al pincèl... ; projècte.

dessenhaire, -aira [~ -airitz] : persona que fa un dessenh.

dessenhar (v. tr.) : far un dessenh, un projècte, de plans.

dessenhorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déposséder quelqu’un de sa seigneurie ; refuser de reconnaître » (L. 116)

dessensar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, priver, débarrasser, délivrer » TdF

dessensat, -ada adj : « débarrassé, privé, ée » TdF jos ‘dessensa’ ; caluc, -uga / qu'a perdut lo carabiròl. (l.p.) (Alibert)

dessensibilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « désensibilisation » (Sèrras)

dessensibilizar v, cf Ubaud Dicort : v tr « désensibiliser » (Sèrras-Ess.)

dessentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui manque d’aplomb ; insensé, ée, v. dessenat » (v.TdF)

dessentèri nm (preconizat Dicort) : v. dissentèri (non preconizat Dicort) e dissentariá.

desseparacion nf, cf Ubaud Dicort : « séparation » TdF

desseparaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui sépare » TdF

desseparament nm, cf Ubaud Dicort : « action de séparer, désagrégation » TdF

desseparar (v. tr.) : separar ; desunir.

desseparar (se) : se separar ; se desunir.

dessepartir v, cf Ubaud Dicort : v. despartir. (v. TdF jos ‘desparti’)

desserada nf, cf Ubaud Dicort : « soirée, v. serada, vesprada » (v. TdF)

dessèrt nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : « dessert » TdF ‘dessèr’. « dessèrt » (fr.) : v. lecadissas (abs. Dicort).

dessèrta nf, cf Ubaud Dicort : « desserte » (Rapin). « dessèrta » (fr.) : v. tauleta.

desservent nm, cf Ubaud Dicort : « desservant » TdF

desservir (v. tr.) : far ofici de curat dins una parroquia ; recaptar la taula del repais ; desajudar (t. a.)

dessessonar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : acorchar la coa o copar la coa d'un caval. (v. Vayssier ‘decessounà’)

« desseudar » : v. dessoudar.

dessicacion nf, cf Ubaud Dicort : « dessication » (Per Noste, e v. TdF ‘dessecacion’)

 

 

dessicador nm : (quimia) « dessicateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 346)

dessicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dessicatif, ive » (v. TdF ‘dessecatiu’)

dessilhar (v. tr.) : abenar un vestit ; abenar de sabatas.

dessobre adv e prep (non preconizat Dicort) : v. dessubre.

dessobtada : accion de susprene q.q. a far quicòm.

dessobtaire, -aira [~ -airitz] n : persona que dessobta quicòm o q.q.

dessobtar (v. tr.) : susprene / descobrir / desnistar.

dessobtat, -ada : susprés, -esa ; descobèrt, -a ; desnistat, -ada.

dessobtatge : accion de susprene / de descobrir.

dessocar (v. tr.) : desrabar las socas ; laurar pel segond còp.

dessoirat, -ada adj : pervertit, -ida ; sens vergonha.

dessolar (v. tr.) : desbatar un caval ; abenar la sòla d'una sabata.

dessolason nf : accion de desbatar o de dessolar

dessolelhar (v. tr.) : far pèrdre la color donada pel solelh.

dessolelhar (se) : pèrdre la color donada pel solelh ; se repausar a l'ombra.

dessolidarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « désolidarisation » (Sèrras-Ess.)

dessolidarizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désolidariser » (Per Noste)

dessolprar (v. tr.) : enlevar lo solpre (lo sofre) de quicòm. (v. desensolprar)

Dessolprar lo carbon.

dessompartir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, séparer ; partager » (Alibert). « dessompartir » : v. dessospartir (abs. Dicort).

dessonar (v. tr.) : desrevelhar.

dessospartir (abs. Dicort,) (v. tr.) : partir / partejar. (v. dessompartir, despartir)

dessosterraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que desentèrra q.q. o quicòm.

dessosterrar / dejosterrar (v. tr.) (los 2, preconizats Dicort : desenterrar ; desrevelhar de querèlas vièlhas.

dessota (adv, prep. e subs. masc.) / dessot (abs. Dicort) : dejós ; lo dejós. (v. TdF ‘dessouto’)

dessoton (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en catimini, en tapinois, v. acapton (d’) » (v. TdF)

dessoudar (v. tr.) : far plegar d'èsser soudat.

dessoudar (se) : plegar d'èsser soudat.

« dessouprar » : v. dessolprar.

dessoven nm, cf Ubaud Dicort : « oubli » (L. 118)

dessovenir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, échapper à la mémoire ; v impers : Me dessoven de, je ne me souviens pas de, j’oublie. » (L. 118)

dessubre / dessobre [veire dessubre, cf Ubaud Dicort] (adv., prep. e subs.) : dessús ; al dessubre de (al dessús de) ; lo dessubre (lo dessús)

dessucelar (v. tr.) : desrabar la còrna del sucèl d'una bana.

dessucelar (se) : se desrabar la còrna del sucèl d'una bana.

Aquela vaca, de se batre, s'es dessucelada.

dessujar (v. tr.) : enlevar la suja ; ramonar.

dessulfurar : (quimia) « désulfurer » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 346)

dessuplar (v. tr.) : rompre una brota d'arbre de biais que se'n pòsca far un estiflet (siblet) o una trompeta.

dessurjar (v. tr.) : enlevar lo surge de la lana ; lavar de lana surja.

dessús (adv., prep. e subs.) : dessubre / dessobre ; al dessús de ; lo dessús.

De per dessús.

Per dessús.

Aquí dessús, là-dessus, aussitôt.

Aicí dessús, ci-dessus.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dessus’)

dessús-dejós (v. p. 20, 1°, b) [dessús dejós, cf Ubaud Dicort] (adv.) : çò de dessús dejós.

dessusar (v. tr.) : eissugar la susor de q.q.

dessusar (se) v pron : plegar de susar « s’essuyer la sueur, laisser sécher la sueur » TdF jos ‘dessusa’.

« destablar »: v. destavelar.

destaboissonar (v. tr.) : destapar / enlevar lo tap o la bonda.

destacament nm (v. TdF e Alibert) : ensemble de soldats en mission ; « désintéressement » TdF.

destacança nf : desinterès « détachement, abnégation, v. abnegacion » (v. TdF).

destacar 1 [ ~ desestacar] (v. tr.) : desligar / desliar ; copar las estacas ;

destacar [ ~ desestacar] (se) v pron : se desligar / se desliar ; se distinguir dins un ensemble, dins un grop.

destacar 2  (v. tr.) : enlevar las tacas.

destafejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chasser, déshabituer, détruire » (v. TdF)

destalentaire, -aira [~ -airitz] adj e n : qu'apàsia lo talent.

destalentar (v. tr.) : apasiar lo talent / desafamar ; far passar l'enveja ; dissuadir ; descoratjar.

destalentar (se) : se desafamar.

destalentat, -ada : desafamat, -ada.

destalhar (v. tr.) : asimar lo prus (lo talh) d'una lama.  (# detalhar)

destalinizacion nf, cf Ubaud Dicort : « déstalinisation » (Per Noste)

destalonar (v. tr.) : nafrar al talon ; enlevar lo talon de quicòm.

destalonar (se) : se nafrar al talon ; pèrdre un talon.

destalpar (v. tr.) : empoisonar las talpas ; lor pausar de tendas ; arrasar las talponièiras.

destalpieirar [ ~ destalpairar] (v. tr.) : doblet de destalpar.

destamar [ ~ desestamar] (v. tr.) : enlevar l'estamadura.

destamar [ ~ desestamar] (se) v pron : pèrdre son estamadura.

destampar (v. tr.) : enlevar la tampa / obrir / deslargar ; destapar ; desbondar.

Destampar un pesquièr : lo deslargar.

destancar 1 (v. tr.) : enlevar una tanca / desbarrar (t. a.) ;

destancar (se) : se desbarrar ; s'obrir.

destancar 2 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enlevar la camba d'un arbre ; desrabar una soca (t. a.) ; desrabar un tanòc de planta.

destanciar (v. tr.) : desrengar ; trebolar.