|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
dessalar 1 (v. tr.) : enlevar la sal en tròp. Dessalar la merlussa. dessalar (se) : pèrdre la sal en tròp ; se pervertir. « dessalar » 2 (desf. l.p.) : denonciar. v. decelar. « dessalclar - dessauclar » : v. descerclar. dessalivar (v. tr.) : descrusar lo fil (fial) dins un lessiu. dessan que / dessè que (conj.) (v. TdF e Alibert ;
Ubaud : ?) :
mentre que ; tre que. (v. çò que (de -)) dessanflorar (v. tr. e intr.) : desburrar / escremar / descrostar ; desflorar ; ternir ; macar ; passir. dessanflorar (se) : se ternir ; se passir ; desflorir. dessanhar (v. tr.) : desgarnir una cadièira de sa palha. « dessapartir » : v. desapartir e dessepartir, cf Ubaud Dicort. (Pels tres vèrbes, TdF remanda a despartir) dessarra : accion o resulta de dessarrar. dessaralhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enlever la serrure d’une porte » TdF ‘dessaraia’ dessarapericle adj e nm, cf Ubaud Dicort : « t.
littéraire, qui lance la foudre » TdF ‘dessaro-pericle’ Jupitèr, lo dessarapericle. (v. TdF) dessarrar (v. tr.) : destibar / donar d'ample ; obrir. dessarrar (se) : se destibar / prene d'ample ; s'obrir. dessarratge nm, cf Ubaud Dicort :
« desserrage » (Laus) dessarsir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, délayer, dissoudre, réduire en
pâte liquide » TdF jos ‘desfelsi’ dessasiment : despossession. dessasir (se) : se despossedir. dessason nf : marrida sason ; marrit temps / temps destemprat ; contratemps ; misèria. dessasonar [ ~ desassasonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : trabalhar la tèrra fòra sason / dessolar ; plantar o semenar fòra sason. dessasonar [ ~ desassasonar] (se) v pron : venir estadís / incult (en parlant d'un camp) ; se marcir / se passir / se rafir (en parlant de plantas) dessasonat, -ada : t. a. çaisús, « dessaisonné ; labouré hors de saison » (v. TdF jos ‘dessesouna’). « dessauclar » : v. descerclar. dessaupre
v : v. dessaber, cf Ubaud Dicort. dessaupuda (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à l’insu » TdF jos ‘dessaupre’ (v. dessabuda (a la -)) dessauput, -uda (< dessaber) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « ignoré,
oublié, ée » TdF jos
‘dessaupre’ dessaurar (v. tr.) : descargar un naviri de son balanç. dessè que loc conj : v. dessan que. dessebelir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, désensevelir » (L. 116) dessecament nm : tressecament. dessecant, -a : que seca ; que tresseca. dessecar (v. tr.) : secar / tressecar. dessecar (se) v pron : se secar / se tressecar, « maigrir » TdF jos ‘desseca’. dessegondar (v. tr.) : contrariar ; desajudar. dessegondar (se) : getar sas gardas al jòc de cartas. desselar (v. tr.) : « desseller »,
enlevar la sèla, « v. desbastar ». (v. TdF). (# desenselar) desselvar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, déboiser » (Carrasco) dessemblable [ / dissemblable, cf Ubaud Dicort], -bla adj : desparièr, -ièira ; diferent, -a. dessemblança nf (v. Ubaud Dicort) : estat de çò diferent. dessemblant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : desparièr, -ièira ; diferent, -a. dessemblar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : èsser diferent, -a. dessemelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, dessemeler, ôter la semelle d’un
soulier » TdF jos
‘dessimela’ dessenament nm, cf Ubaud Dicort :
« insanité, démence, déraison » TdF dessenar (v. tr.) : far pèrdre lo cap ; far pèrdre l'èime. dessenar (se) : pèrdre lo cap ; pèrdre l'èime. dessenat, -ada adj : « insensé,
ée » TdF jos
‘dessena’ dessenh : image (m.) al gredon, a la pluma, al pincèl... ; projècte. dessenhaire, -aira [~ -airitz] : persona que fa un dessenh. dessenhar (v. tr.) : far un dessenh, un projècte, de plans. dessenhorir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, déposséder quelqu’un de sa
seigneurie ; refuser de reconnaître » (L. 116) dessensar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, priver, débarrasser,
délivrer » TdF dessensat, -ada adj : « débarrassé, privé,
ée » TdF jos ‘dessensa’ ; caluc, -uga / qu'a perdut lo carabiròl.
(l.p.) (Alibert) dessensibilizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« désensibilisation » (Sèrras) dessensibilizar v, cf Ubaud Dicort : v tr « désensibiliser »
(Sèrras-Ess.) dessentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui manque
d’aplomb ; insensé, ée, v. dessenat » (v.TdF) dessentèri nm (preconizat Dicort) : v. dissentèri (non preconizat Dicort) e dissentariá. desseparacion nf, cf Ubaud Dicort :
« séparation » TdF desseparaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui sépare » TdF desseparament nm, cf Ubaud Dicort : « action de
séparer, désagrégation » TdF desseparar (v. tr.) : separar ; desunir. desseparar (se) : se separar ; se desunir. dessepartir v, cf Ubaud Dicort : v. despartir. (v. TdF jos ‘desparti’) desserada nf, cf Ubaud Dicort :
« soirée, v. serada, vesprada » (v. TdF) dessèrt nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : « dessert » TdF ‘dessèr’. « dessèrt » (fr.) : v. lecadissas (abs. Dicort). dessèrta nf, cf Ubaud Dicort : « desserte » (Rapin). « dessèrta » (fr.) : v. tauleta. desservent nm, cf Ubaud Dicort :
« desservant » TdF desservir (v. tr.) : far ofici de curat dins una parroquia ; recaptar la taula del repais ; desajudar (t. a.) dessessonar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e TdF) : acorchar la coa o copar la coa d'un caval. (v. Vayssier
‘decessounà’) « desseudar » : v. dessoudar. dessicacion nf, cf Ubaud Dicort :
« dessication » (Per Noste, e v. TdF ‘dessecacion’) |
|
dessicador nm : (quimia)
« dessicateur » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 346) dessicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dessicatif, ive » (v. TdF ‘dessecatiu’) dessilhar (v. tr.) : abenar un vestit ; abenar de sabatas. dessobre adv e prep (non preconizat Dicort) : v. dessubre. dessobtada : accion de susprene q.q. a far quicòm. dessobtaire, -aira [~ -airitz] n : persona que dessobta quicòm o q.q. dessobtar (v. tr.) : susprene / descobrir / desnistar. dessobtat, -ada : susprés, -esa ; descobèrt, -a ; desnistat, -ada. dessobtatge : accion de susprene / de descobrir. dessocar (v. tr.) : desrabar las socas ; laurar pel segond còp. dessoirat, -ada adj : pervertit, -ida ; sens vergonha. dessolar (v. tr.) : desbatar un caval ; abenar la sòla d'una sabata. dessolason nf : accion de desbatar o de dessolar dessolelhar (v. tr.) : far pèrdre la color donada pel solelh. dessolelhar (se) : pèrdre la color donada pel solelh ; se repausar a l'ombra. dessolidarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « désolidarisation » (Sèrras-Ess.) dessolidarizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, désolidariser » (Per Noste) dessolprar (v. tr.) : enlevar lo solpre (lo sofre) de
quicòm. (v. desensolprar) Dessolprar lo carbon. dessompartir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, séparer ; partager » (Alibert). « dessompartir » : v. dessospartir (abs. Dicort). dessonar (v. tr.) : desrevelhar. dessospartir (abs. Dicort,) (v. tr.) : partir / partejar. (v. dessompartir, despartir) dessosterraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que desentèrra q.q. o quicòm. dessosterrar / dejosterrar (v. tr.) (los 2, preconizats Dicort : desenterrar ; desrevelhar de querèlas vièlhas. dessota (adv, prep. e subs. masc.)
/ dessot (abs. Dicort) : dejós ;
lo dejós. (v. TdF ‘dessouto’) dessoton (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en catimini, en tapinois, v.
acapton (d’) » (v. TdF) dessoudar (v. tr.) : far plegar d'èsser soudat. dessoudar (se) : plegar d'èsser soudat. « dessouprar » : v. dessolprar. dessoven nm, cf Ubaud Dicort :
« oubli » (L. 118) dessovenir v, cf Ubaud Dicort : « v intr,
échapper à la mémoire ; v impers : Me
dessoven de, je ne me souviens pas de, j’oublie. » (L. 118) dessubre / dessobre [veire dessubre, cf Ubaud Dicort] (adv., prep. e subs.) : dessús ; al dessubre de (al dessús de) ; lo dessubre (lo dessús) dessucelar (v. tr.) : desrabar la còrna del sucèl d'una bana. dessucelar (se) : se desrabar la còrna del sucèl d'una bana. Aquela vaca, de se batre, s'es dessucelada. dessujar (v. tr.) : enlevar la suja ; ramonar. dessulfurar v : (quimia)
« désulfurer » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 346) dessuplar (v. tr.) : rompre una brota d'arbre de biais que se'n pòsca far un estiflet (siblet) o una trompeta. dessurjar (v. tr.) : enlevar lo surge de la lana ; lavar de lana surja. dessús (adv., prep. e subs.) : dessubre / dessobre ; al
dessús de ; lo dessús. De per dessús. Per dessús. Aquí
dessús,
là-dessus, aussitôt. Aicí
dessús,
ci-dessus. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dessus’) dessús-dejós (v. p. 20, 1°, b) [dessús dejós, cf Ubaud Dicort] (adv.) : çò de dessús dejós. dessusar (v. tr.) : eissugar la susor de q.q. dessusar (se) v pron : plegar de susar « s’essuyer la sueur, laisser sécher la sueur » TdF jos ‘dessusa’. « destablar »: v. destavelar. destaboissonar (v. tr.) : destapar / enlevar lo tap o la bonda. destacament nm (v. TdF e Alibert) : ensemble de soldats en mission ; « désintéressement » TdF. destacança nf : desinterès « détachement, abnégation, v. abnegacion » (v. TdF). destacar 1 [ ~ desestacar] (v. tr.) : desligar / desliar ; copar las estacas ; destacar [ ~ desestacar] (se) v pron : se desligar / se desliar ; se distinguir dins un ensemble, dins un grop. destacar 2 (v. tr.) : enlevar las tacas. destafejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, chasser, déshabituer,
détruire » (v. TdF) destalentaire, -aira [~ -airitz] adj e n : qu'apàsia lo talent. destalentar (v. tr.) : apasiar lo talent / desafamar ; far passar l'enveja ; dissuadir ; descoratjar. destalentar (se) : se desafamar. destalentat, -ada : desafamat, -ada. destalhar (v. tr.) : asimar lo prus (lo talh) d'una lama. (# detalhar) destalinizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« déstalinisation » (Per
Noste) destalonar (v. tr.) : nafrar al talon ; enlevar lo talon de quicòm. destalonar (se) : se nafrar al talon ; pèrdre un talon. destalpar (v. tr.) : empoisonar las talpas ; lor pausar de tendas ; arrasar las talponièiras. destalpieirar [ ~ destalpairar] (v. tr.) : doblet de destalpar. destamar [ ~ desestamar] (v. tr.) : enlevar l'estamadura. destamar [ ~ desestamar] (se) v pron : pèrdre son estamadura. destampar (v. tr.) : enlevar la tampa / obrir / deslargar ; destapar ; desbondar. Destampar un pesquièr : lo deslargar. destancar 1 (v. tr.) : enlevar una tanca / desbarrar (t. a.) ; destancar (se) : se desbarrar ; s'obrir. destancar 2 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enlevar la camba d'un arbre ; desrabar una soca (t. a.) ; desrabar un tanòc de planta. destanciar (v. tr.) : desrengar ; trebolar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|