despendre 1 (v. tr.) : despenjar. (v. TdF ‘despèndre 2’) (# dependre)

despendre 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, dépenser » TdF ‘despèndre 1’. (v. despensar)

despendut, -uda (< despendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « dépensé, ée » TdF jos ‘despèndre 1’

despenjacacets nm, cf Ubaud Dicort : « (qui décroche les poêlons) personne longue et mince, grande perche » TdF jos ‘despènjo-figo’

despenjacremascle nm, cf Ubaud Dicort : « (qui dépend les crémaillères) huissier » TdF ‘despènjo-cremascle’

despenjafigas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui cueille les figues) personne longue et mince, grande perche » TdF ‘despènjo-figo’

despenjaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dépend, qui décroche » TdF

despenjalum nm, cf Ubaud Dicort : « homme de haute taille » (Carrasco)

despenjar (v. tr.) : descrocar q.q. o quicòm de penjat.

Despenjar un palm de salsissa.

despenjasalsissas nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) grande perche (personne grande et maigre » (Sèrras-Ess.) (v. despenjalum)

despens nm / despensament (v. despensament) : despensas « dépens » TdF / fraisses.

Al despens de, aux dépens de. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘despèns’)

Condemnat als despens (t. tecn. de drech)

despensa : çò despensat ; gardamanjar ; cambusa (mar.)

despensa (èsser de -) : despensar bravament.

Pel manjar sèm pas de despensa, qu'avèm un òrt.

despensaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que despensa.

despensament nm, cf Ubaud Dicort : « dispensation, distributionn » TdF ; « dépense, frais » (Alibert)

despensar (v. tr. e intr.) : far de despensas / far de fraisses ; degalhar son argent : lo despensar mal a propaus.

despensièira nf : vaca que demòra tot l'estiu a la bòria per balhar (donar) lo lach dels cadajorns.

despensièr, -ièira adj e n : persona cargada de las despensas dels cadajorns ; persona que despensa mal a propaus.

despenson nm : airal que i se sarran las provisions dels cadajorns.

despepidar (v. tr.) : enlevar la pepida als poletons.

desperadament adv, cf Ubaud Dicort : v. desesperadament. (v. TdF jos ‘desesperadamen’)

desperdiciar (v. tr.) : gastar / pèrdre / degalhar.

despèrdre (v. tr.) : esgarar / esgariar / esmarrar / pèrdre.

desperdut, -uda (< despèrdre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :  « désorienté, -e ; éperdu, -e » (Per Noste)

desperferir (v. tr.) : degalhar ; malmenar ; afrabar ; abenar.

« D'esper ieu » (desf.de l.p.) : v. de per ieu.

desperrecar (v. tr.) : desfar / desmargar ; esquinçar.

despersonalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « dépersonnalisation » (Per Noste)

despersonalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépersonnaliser » (Per Noste)

despersonalizar (se) v pr : « se dépersonnaliser » (Sèrras-Ess.)

despersonar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : far pèrdre la personalitat [v. despersonalizar] ; far pèrdre la nacionalitat.

despersonat, -ada : qu'a perduda la seu personalitat ; qu'a perduda sa nacionalitat.

despèrt 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « réveillé, -e » (v. Alibert)

despèrt 2 nm : « éveil » (Rapin, Basic)

despertar (v. tr.) : desrevelhar.

despertar (se) : se desrevelhar.

« despertinar »/ « despartinar / » : v. vespertinar.

« despervesir » : v. desprovesir.

despescar (v. tr.) : tirar lo peis del cròc o del filat.

despeselhar 1 (v. tr.) : amassar los peses, « ôter les pois de leurs tiges » TdF‘despeseia’ ;

despeselhar 2  (v. tr.), cf Ubaud Dicort  : t. tecn. de teisseire, « couper les pènes, v. peselh » (v. TdF jos ‘despeseia’).

despeselhar (se) : se desfranjar ; s'espelhandrar.

despeselhat, -ada : espelhandrat, -ada.

despesolhar [ ~ espesolhar] (v. tr.) : far la guèrra als pesolhs (l.p.)

despesolhar (se) [ ~ espesolhar (s’)] v pron, cf Ubaud Dicort : se desbarrassar de sos pesolhs.

despessesir (v. tr.) : far venir mens espés ; esclarcir.

despestelar (v. tr.) : enlevar lo pestèl de la sarralha / despeilar ; desclavar.

despestelar (se) : se despeilar ; se desclavar.

despestelatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’ouvrir avec la clef » TdF

despestilhar (v. tr.) : despolhar de sos vestits.

despestilhar (se) : se desempetegar.

despetegar / desempetegar (v. tr.) : tirar d'afar ; liberar.

despetegar / desempetegar (se) : se tirar d'afar ; se liberar.

despetegat / desempetegat, -ada : tirat, -ada d'afar.

despetissar / desapetissar (v. tr.) : far pèrdre l'apetís.

despetissar / desapetissar (se) : pèrdre l'apetís.

despetorlar [veire despetolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desbarrassar las fedas de lors crotarèlas.

despicar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de couturière, dépiquer » TdF ‘despica 1’

despicar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘despica 2’) : tondre a l'entorn del somés d'una feda. (v. desempossar)

despièch / despièit [veire despièch, cf Ubaud Dicort] nm : decepcion agra. (Boecis, 960)

En despièch de / mal despièch de : ni per.

En despièch de tot / mal despièch de tot : ni per tot.

despiechar / despieitar  (v. tr.) [los 2, veire despechar, cf Ubaud Dicort] : decebre / far escopir agre (s.f.)

despiechar (se) / despieitar (se) [los 2, veire despechar (se)] : escopir agre (s.f.) ; abandonar sos uòus o sos aucelons.

despieissar (v. tr.) : desacaptar mai o mens lo pièch (sen)

despieissar (se) : se desacaptar mai o mens lo pièch.

despieitason (abs. Dicort) : despièch.

 

 

despietadós, -osa adj : adamantin, -a, « impitoyable, inexorable » TdF.

despietadosament adv : adamantinament, « impitoyablement » TdF.

despigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépiquer le grain, v. escodre » (v. TdF)

despigason nf, cf Ubaud Dicort : « action de dépiquer, de battre les gerbes » TdF jos ‘despigueson’

despilhar (v. tr.) : desembolhar / desenrambolhar.

despillar (v. tr.) : enlevar las espillas.

despinar (v. tr.) : enlevar las espinas.

despintar (v. tr.) : escafar çò pintat.

despintar (se) : pèrdre sa pintura.

despissar (far -) (v. tr.) : far copar lo rag a q.q. que pissa.

Aquel còp de tròn me faguèt despissar.

Las vacas, las cal pas jamai far despissar.

despistar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dérouter » (Laus)

despitar v, cf Ubaud Dicort : v. despechar. (v. TdF jos ‘despicha’)

despitralhar (se) [veire despeitralar (se), cf Ubaud Dicort] / despitrar (se) (abs. Dicort) : se despeitrinar.

despiuselada : desflorada.

despiuselaire ~ despiucelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dépucelle, qui déflore, déflorateur » TdF ‘despiucelaire’

despiuselar [ ~ despiucelar] (v. tr.) : desverginar / desflorar una verge.

despiuselar [ ~ despiucelar] (se) v pron : pèrdre sa verginitat

despiuselatge [ ~ despiucelatge] nm : accion de far pèrdre o de pèrdre sa verginitat.

despivelar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’égosiller en criant, v. desgargamelar » (v. TdF)

desplaçament : deslocalizacion / deslocacion ; viatge.

desplaçar (v. tr.) : deslocalizar / deslocar / deslogar.

desplaçar (se) : se mudar de plaça ; viatjar.

desplafonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détruire un plafond, en détacher le plâtre » TdF

desplagut (< desplaire) part pass, cf Ubaud Dicort : « déplu »

desplaire / desplàser [veire desplaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : malcontentar ; desagradar.

desplaire / desplàser [veire desplaire] (se) v pron : s'agradar pas ; s'embestiar.

desplaissar (se) : tombar d'esquinas ; s'afrabar l'esquina / s'afrabar las plaissas ; s'afrabar lo rastèl de l'esquina.

desplancar (v. tr.) : desmargar las pòstes d'un plancat ; despondar (desmargar un ponde, un plancat)

desplantador : aplech per desplantar.

desplantaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desplanta.

desplantar 1 (v. tr.) : desrabar çò plantat.

desplantar (se) : se desrabar.

desplantar 2 nm : (accion de desplantar 1), cf Ubaud Dicort.

desplantatge : accion o resulta de desplantar o de se desplantar.

desplasença : desagradança.

desplasent, -a : desagradable, -a / desagradiu, -iva.

desplaser nm : desagradança ; defèci.

desplàser v (non preconizat Dicort) : v. desplaire.

desplastrar ~ desemplastrar v, cf Ubaud Dicort : v. desemplastrar.

desplastratge nm, cf Ubaud Dicort : (v. desplastrar)

desplec / desplegatòri nm, cf Ubaud Dicort : « étalage, déploiement ; récit détaillé » (Alibert)

desplecar (v. tr.) : suprimir los plecs d'una estòfa o d'un vestit ; desfronzir.

desplecar (se) : se desfronzir.

desplega nf / desplec (v. desplec) : mòstra de merça o de quicòm mai ; banca de mercadièr de per carrièiras ; çò desplegat dins una veirina de magasin, « étalage, action de montrer une marchandise » (Alibert).

desplegada : accion o resulta de desplegar.

desplegadament adv  : clarament (R. II, 403), « explicitement » TdF.

desplegaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa desplega de quicòm, « celui qui déplie, qui déploie » TdF.

desplegament nm, cf Ubaud Dicort : « déploiement » (Laus)

desplegant 1 nm, cf Ubaud Dicort : « dépliant » (Laus, Basic)

desplegant 2, -a adj : « dépliant, -e » (Fettuciari, Rapin)

desplegar 1 (v. tr. e intr.) : destropar / desenvolopar ; far una desplega / far mòstra de quicòm ; espandir ; desvelar (t. a.) ; butar / grandir.

desplegar (se) : se destropar / se desenvolopar (t. a.) ; se desvelar ; obrir los uèlhs / se desclucar (s.f.)

desplegar 2 nm : (accion de desplegar 1), cf Ubaud Dicort.

desplegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déplié, déployé, ée » TdF jos ‘desplega’

desplegatge : accion de desplegar o de se desplegar. t.a. çaisús.

desplegatòri nm : v. desplec. (v. Alibert)

desplenar / desemplenar (v. tr.) : vojar / voidar.

desplenar / desemplenar (se) : se vojar / se voidar.

desplombar (v. tr.) : suprimir lo plomb ; far pèrdre l'equilibri ; plombar / dominar / èsser quilhat al dessús de.

desplombar (se) : pèrdre son balanç / pèrdre son equilibri.

desplombatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. DES-  + plombatge)

desplumar (v. tr.) : desrabar las plumas o lo pel.

desplumar (se) : pèrdre sas plumas / regajar / regaginar ; pèrdre son pel / se clòscaplumar.

desplumassar v, cf Ubaud Dicort : v. esplumassar. (v. TdF jos ‘esplumassa’)

desplumat, -ada : clòscapelat, -ada.

despoblaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona o causa que despòbla.

despoblament [despòblament] nm : accion o resulta de despoblar o de se despoblar.

despoblar (v. tr.) : far venir mens populós (R. IV, 581).

despoblar (se) : venir mens populós.

« despocelar» : prononciacion de desporcelar.