despanar 1 (v. tr.) : privar de pan.

despanar (se) : se desacostumar del pan.

despanar 2 (v. tr.) : panar / raubar.

despanar (se) : s'avalir / disparéisser ; se marcir ; desflorir.

despanar 3 v : « v tr, dépanner » (Per Noste, Lagarde, Basic). « despanar » (fr.) : v. desencalar.

despanaussar (v. tr.) : rebussar / relevar / tirar cap ennaut / revirar cap ennaut.

Despanaussar las margas.

Despanaussar los cotilhons.

despanaussar (se) : se rebussar los cotilhons.

despangerlar (se) : s'espangerlar / se despantolhar. (v. TdF jos ‘espangerla’)

despanjarnar (se) (v. Alibert) : se desbalindrar / se desbalitrinar ; se despitralhar.

despanjarnat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débraillé, ée » TdF jos ‘espangerla’

despanolhada : accion de desenvolopar las còcas de milh.

despanolhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui épluche le maïs » TdF

despanolhar (v. tr.) : desenvolopar las còcas de milh.

despantolhar (v. tr.) : desemmalholar ; despolhar ; despeitrinar / despitralhar / despapachar.

despantolhar (se) : se despeitrinar / se despitralhar.

despapachar (se) : se despeitrinar / se despitralhar.

Se despapacha per nimfomania.

despaquetar [ ~ desempaquetar] (v. tr.) : desempaquetar (traire de son paquet)

desparar 1 (v. tr. e intr.) (R. IV, 425) : desagençar ; desgarnir ; desmunir ;

desparar 2 (v. tr. e intr.) : amodar ; tirar (arc, fusil, canon...) ; debutar ; fugir / s'enfugir. (#  desparrar)

desparaulable, -bla adj : que pòt èsser desparaulat, -ada, « inexprimable ; sans parole ; excessif » (Alibert).

desparaulant, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. desparaular)

desparaular (v. tr.) : secar q.q. / clavar q.q. / l'amudir (s.f.)

desparaular (se) v pron : se desdire ; aver las polsas / guelsar a dich (a fòrça) de parlar (v. TdF ‘desparaula’) ; pèrdre la paraula (v. Palay).

Aquò me desparaulèt (poguèri pas dire res)

desparaulat, -ada : t. a. çaisús, « sans parole, qui a perdu l’usage de la parole ; inexprimable, indicible, ineffable ; excessif, ive » TdF jos ‘desparaula’.

desparedar (v. tr.) (abs. Dicort) : demolir una paret.

desparéisser (v. intr.) (non preconizat Dicort) : v. desaparéisser.

desparelh nm, cf Ubaud Dicort : « séparation » (L. 118)

desparelhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépareiller, déparier » TdF jos ‘desparia’ ; « séparer » (L. 118)

desparentar (v. tr.) : privar de sos parents.

Un accident de la rota (v. R. V, 116) lo desparentèt.

desparentar (se) : quitar sos parents.

despariar / desapariar (v. tr.) : desseparar un parelh (t. a.)

despariar / desapariar (se) : pèrdre son par (son parièr)

desparièr, -ièira : diferent, -a ; dissemblant, -a (v. R. V, 201).

desparlar (v. intr.) : desrasonar ; repapiar.

Cala-te, que desparlas !

desparlatge : accion o resulta de desrasonar, de repapiar.

desparpelar (v. tr. e intr.) : desrabar las parpèlas ; embalausir ; estrasulhar ; desbarlugar / obrir los uèlhs (s.f.)

desparpelar (se) : se fregar las parpèlas a causa del sòm ; se fatigar la vista ; se desbarlugar / obrir los uèlhs (s.f.)

desparrabissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bouleverser, renverser » (v. TdF jos ‘parabissa’)

desparrabissar (se) v pron : « se tourner sens dessus dessous, s’écrouler ;  glisser des deux pieds à la fois et dans un sens opposé » TdF jos ‘parabissa’

desparrada nf, cf Ubaud Dicort : v. esparrada. (v. TdF jos ‘esparrado’)

desparrar (v. intr.) : esparrar / limpar, « v. esparrar plus usité » (v. TdF) ; far un contrapàs ; parlar a tòrt e a travèrs. (#  desparar)

desparrar (se) (abs. TdF) : limpar. (v. deparrar)

desparrassar (v. tr.) : demolir ; desmargar.

desparrassat, -ada : demolit, -ida ; desmargat, -ada.

desparricar (v. tr.) : demolir ; desmargar ; desmantaular.

desparricar (se) : se demolir ; se desmargar ; se desmantaular.

Totas las parets de pels travèrses se desparrican.

despart : partença ; separacion.

A despart  [ / en despart, v. TdF] : a part.

Metre en despart [ / a despart, v. TdF]: metre de costat.

A despart de : exceptat.

despartejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, départager ; séparer » TdF

despartença nf, cf Ubaud Dicort : « séparation, division, partage, ligne de partage » TdF

despartible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : (v. despartir)

desparticion nf, cf Ubaud Dicort : « partage, répartition ; bifurcation ; séparation, cloison » TdF

despartida : partença ; separacion ; forc / capforc.

despartiment : devesiment / partatge / distribucion. (# departament)

« despartinar / despertinar » : v. vespertinar.

despartir (v. tr.) : partir / partejar / devesir ; distribuir ; desapartir ; desseparar los que se baton.

despartir (se) : se desseparar ; se desapartir ; se desdire ; se retirar.

despasimentar (v. tr.) : enlevar lo pasiment / despavar ; descaladar.

despassament nm : accion de despassar o de se despassar.

despassar (v. tr.) : « dépasser ; retirer ce qui était passé, v. desenfilar » ; passar davant / trespassar ; passar otra, « pour passer outre, surpasser, v. passar » (v. TdF ‘despassa’).

Me despassèt, qu'èra pressat coma la foira.

despassar (se) : far un espet / s'espetar per far quicòm ; se desgafonar (s.f.) / se cargar la gròssa colèra.

despassionar (v. tr.) : apasiar.

Despassionar un debat.

 

 

despassionar (se) : pèrdre tota passion ; s'interessar pas.

despastar [ ~ desempastar] (v. tr.) : enlevar la pasta ; desempetegar.

despastar (se) : se tirar d'afar / se desempetegar.

despastelar (v. tr.) : demolir.

despastosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dégluer, dépêtrer, tirer du gâchis » TdF

despatar (v. tr.) : copar las patas.

Despatèt una faisana amb la dalhaira.

despatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’a plus de pattes » TdF jos ‘despata’

despatlar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épauler, luxer l’épaule, v. espatlar ; démolir le haut d’un mur, d’une butte de terre ; abattre, détruire » (v. TdF jos ‘despala 2’)

despatlar (se) v pron : « s’épauler, se briser une épaule » TdF jos ‘despala 2’

despatolhar (v. tr.) : tirar d'afar / desempetegar.

despatolhar (se) : se tirar d'afar / se desempetegar.

despatriacion nf, cf Ubaud Dicort : « expatriation » TdF

despatriar (v. tr.) : fòrabandir de son país.

despatriar (se) : cambiar de país.

despatrimoniar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, priver de patrimoine » (v. TdF)

« despaupar » : v. despopar.

despaupar (se) [veire despopar (se), cf Ubaud Dicort] v pron : se dislocar un membre. (v. TdF jos ‘despoupa’)

despausa : enlevament de quicòm de pausat / de maçonat.

despausar (v. tr.) : pausar « ôter ce qui était posé, déposer » TdF, desplaçar ; enlevar. (# depausar)

despava (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Èstre de despava, être sur le pavé, être désoeuvré, ée, disponible » TdF ‘despavo’

despavar (v. tr.) : enlevar los pavats ; caminar de vam.

Èsser de despava : èsser sul pavat ; èsser desocupat ; èsser disponible.

despavonar (v. tr.) : enlevar los ulhetons d'una carchòfa.

despeçaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que far de tròces, que despeça.

despeçar / despecejar (v. tr.) : far de tròces / atrocelar ; « démailloter, desfaissar » (v. TdF jos ‘despeça’)

despeçatge : accion o resulta del despeçar.

despecejar v, cf Ubaud Dicort : v. despeçar.

despechable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « méprisable » (L. 119)

despechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépiter, irriter, v. encanhar ; défier, v. desfisar ; dégoûter, v. descorar ; abandonner ses œufs ou ses petits, en parlant d’un oiseau dont on a dérangé le nid, v. asirar ; mépriser (vieux [L. 119]), v. mespresar » (v. TdF jos ‘despicha’).  despechar : v. despiechar (non preconizat Dicort).

despechar (se) v pron : « se dépiter, s’inquiéter, s’impatienter ; abandonner son nid ou ses petits » TdF jos ‘despicha’

despechós, -osa / despeitós [veire despechós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : que se despiècha sovent ; tesicós, -a ; de mal contentar.

despechosament / despeitosament [veire despechosament] adv : amb despièch.

despecolhar [veire despecolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enlevar lo pecol d'una flor, d'una frucha...

despegar [ ~ desempegar] (v. tr.) : desempegar.

despegar [ ~ desempegar] (se) v pron : se desempegar.

despeilar (v. tr.) : enlevar lo pestèl de la sarralha / despestelar ; desclavar.

despeirar [ ~ espeirar] (v. tr.) : amassar las pèiras ; enlevar las pèiras.

despeissonar (v. tr.) : despoblar de sos peisses.

despeitar [veire despechar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : despiechar.

despeitar [veire despechar] (se) v pron : se despiechar.

despeitralar v, cf Ubaud Dicort (v. peitral) : « v tr, découvrir le poitrail » TdF ‘despeitraia’, « dépoitrailler » (Alibert despeitralhar).

despeitralar (se) v pron : « se débrailler ; quitter le harnais, l’attirail, le costume » (v. TdF jos ‘despeitraia’)

despeitralhar (Alibert) [veire despeitralar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : despapachar / despitralhar.

despeitralhar (se) [veire despeitralar (se)] v pron : se despapachar ; se despitralhar ;.

despeitrinar (v. tr.) : despapachar / despitralhar.

despeitrinar (se) : se despapachar / se despitralhar.

despeitrinat, -ada : despapachat, -ada / despitralhat, -ada.

despelar (v. tr.) : enlevar la pèl ; escorgar / escorjar.

despelardaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui écale » TdF

despelardar [ ~ espelardar] (v. tr.) : descalonar / rascalar de noses (v. TdF jos ‘despelarda’) ; closcar de noses.

despelargar (v. tr.) : « écaler les noix ou les amandes » (Alibert), closcar noses, avelanas o amètlas.

despelencar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détruire une pelouse, un terrain gazonneux » TdF

despelhofada ~ despelofada nf, cf Ubaud Dicort : « veillée consacrée à dépouiller le maïs » (Carrasco)

despelhofar / despelofar (v. tr.) : enlevar la pelhòfa del milh.

despelhofat / despelofat, -ada : sens pelhòfa / sens pelofa.

despelocar v, cf Ubaud Dicort : v. espelucar. (v. TdF jos ‘espeluca’)

despelofar v e derivats : v. despelhofar.

despelofrar [veire despelofar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet dels dos vèrbs çaisús (v. despelhofar).

despelonar ( v. tr.) : enlevar la pelona de las castanhas.

despenar (se) : se desesperar.

despenchenaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui décoiffe, qui dérange les cheveux peignés » TdF

despenchenar (v. tr.) : desrengar lo pel / descofar.

despenchenar (se) : se desrengar lo pel / se descofar.

despenchenat, -ada : qu'a lo pel en batalha.

Es totjorn despenchenada que fa paur !

despendedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à dépenser » (L. 119)

despendeire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dépense, dépensier, ère » TdF

despendolar (v. tr.) : despenjar.