|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
despanar 1 (v. tr.) : privar de pan. despanar (se) : se desacostumar del pan. despanar 2 (v. tr.) : panar / raubar. despanar (se) : s'avalir / disparéisser ; se marcir ; desflorir. despanar 3 v : « v tr, dépanner » (Per Noste, Lagarde, Basic). « despanar » (fr.) : v. desencalar. despanaussar (v. tr.) : rebussar / relevar / tirar cap ennaut / revirar cap ennaut. Despanaussar las margas. Despanaussar los cotilhons. despanaussar (se) : se rebussar los cotilhons. despangerlar (se) : s'espangerlar / se despantolhar. (v. TdF jos ‘espangerla’) despanjarnar (se) (v. Alibert) : se desbalindrar / se desbalitrinar ; se despitralhar. despanjarnat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débraillé, ée » TdF jos ‘espangerla’ despanolhada : accion de desenvolopar las còcas de milh. despanolhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui épluche le maïs » TdF despanolhar (v. tr.) : desenvolopar las còcas de milh. despantolhar (v. tr.) : desemmalholar ; despolhar ; despeitrinar / despitralhar / despapachar. despantolhar (se) : se despeitrinar / se despitralhar. despapachar (se) : se despeitrinar / se despitralhar. Se despapacha per nimfomania. despaquetar [ ~ desempaquetar] (v. tr.) : desempaquetar (traire de son paquet) desparar 1 (v. tr. e intr.) (R. IV, 425) : desagençar ; desgarnir ; desmunir ; desparar 2 (v. tr. e intr.) : amodar ; tirar (arc, fusil, canon...) ; debutar ; fugir / s'enfugir. (# desparrar) desparaulable, -bla adj : que pòt èsser desparaulat, -ada, « inexprimable ; sans parole ; excessif » (Alibert). desparaulant, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. desparaular) desparaular (v. tr.) : secar q.q. / clavar q.q. / l'amudir (s.f.) desparaular (se) v pron : se desdire ; aver las polsas / guelsar a dich (a fòrça) de parlar (v. TdF ‘desparaula’) ; pèrdre la paraula (v. Palay). Aquò me desparaulèt (poguèri pas dire res) desparaulat, -ada : t. a. çaisús, « sans parole, qui a perdu l’usage de la parole ; inexprimable, indicible, ineffable ; excessif, ive » TdF jos ‘desparaula’. desparedar (v. tr.) (abs. Dicort) : demolir una paret. desparéisser (v. intr.) (non preconizat Dicort) : v. desaparéisser. desparelh nm, cf Ubaud Dicort : « séparation » (L. 118) desparelhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépareiller, déparier » TdF jos ‘desparia’ ; « séparer » (L. 118) desparentar (v. tr.) : privar de sos parents. Un accident de la rota (v. R. V, 116) lo desparentèt. desparentar (se) : quitar sos parents. despariar / desapariar (v. tr.) : desseparar un parelh (t. a.) despariar / desapariar (se) : pèrdre son par (son parièr) desparièr, -ièira : diferent, -a ; dissemblant, -a (v. R. V, 201). desparlar (v. intr.) : desrasonar ; repapiar. Cala-te, que desparlas ! desparlatge : accion o resulta de desrasonar, de repapiar. desparpelar (v. tr. e intr.) : desrabar las parpèlas ; embalausir ; estrasulhar ; desbarlugar / obrir los uèlhs (s.f.) desparpelar (se) : se fregar las parpèlas a causa del sòm ; se fatigar la vista ; se desbarlugar / obrir los uèlhs (s.f.) desparrabissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bouleverser, renverser » (v. TdF jos ‘parabissa’) desparrabissar (se) v pron : « se tourner sens dessus dessous, s’écrouler ; glisser des deux pieds à la fois et dans un sens opposé » TdF jos ‘parabissa’ desparrada nf, cf Ubaud Dicort : v. esparrada. (v. TdF jos ‘esparrado’) desparrar (v. intr.) : esparrar / limpar, « v. esparrar plus usité » (v. TdF) ; far un contrapàs ; parlar a tòrt e a travèrs. (# desparar) desparrar (se) (abs. TdF) : limpar. (v. deparrar) desparrassar (v. tr.) : demolir ; desmargar. desparrassat, -ada : demolit, -ida ; desmargat, -ada. desparricar (v. tr.) : demolir ; desmargar ; desmantaular. desparricar (se) : se demolir ; se desmargar ; se desmantaular. Totas las parets de pels travèrses se desparrican. despart : partença ; separacion. A despart [ / en despart, v. TdF] : a part. Metre en despart [ / a despart, v. TdF]: metre de costat. A despart de : exceptat. despartejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, départager ; séparer » TdF despartença nf, cf Ubaud Dicort : « séparation, division, partage, ligne de partage » TdF despartible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : (v. despartir) desparticion nf, cf Ubaud Dicort : « partage, répartition ; bifurcation ; séparation, cloison » TdF despartida : partença ; separacion ; forc / capforc. despartiment : devesiment / partatge / distribucion. (# departament) « despartinar / despertinar » v : v. vespertinar. despartir (v. tr.) : partir / partejar / devesir ; distribuir ; desapartir ; desseparar los que se baton. despartir (se) : se desseparar ; se desapartir ; se desdire ; se retirar. despasimentar (v. tr.) : enlevar lo pasiment / despavar ; descaladar. despassament nm : accion de despassar o de se despassar. despassar (v. tr.) : « dépasser ; retirer ce qui était passé, v. desenfilar » ; passar davant / trespassar ; passar otra, « pour passer outre, surpasser, v. passar » (v. TdF ‘despassa’). Me despassèt, qu'èra pressat coma la foira. despassar (se) : far un espet / s'espetar per far quicòm ; se desgafonar (s.f.) / se cargar la gròssa colèra. despassionar (v. tr.) : apasiar. Despassionar un debat.
|
|
despassionar (se) : pèrdre tota passion ; s'interessar pas. despastar [ ~ desempastar] (v. tr.) : enlevar la pasta ; desempetegar. despastar (se) : se tirar d'afar / se desempetegar. despastelar (v. tr.) : demolir. despastosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dégluer, dépêtrer, tirer du gâchis » TdF despatar (v. tr.) : copar las patas. Despatèt una faisana amb la dalhaira. despatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’a plus de pattes » TdF jos ‘despata’ despatlar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épauler, luxer l’épaule, v. espatlar ; démolir le haut d’un mur, d’une butte de terre ; abattre, détruire » (v. TdF jos ‘despala 2’) despatlar (se) v pron : « s’épauler, se briser une épaule » TdF jos ‘despala 2’ despatolhar (v. tr.) : tirar d'afar / desempetegar. despatolhar (se) : se tirar d'afar / se desempetegar. despatriacion nf, cf Ubaud Dicort : « expatriation » TdF despatriar (v. tr.) : fòrabandir de son país. despatriar (se) : cambiar de país. despatrimoniar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, priver de patrimoine » (v. TdF) « despaupar » v : v. despopar. despaupar (se) [veire despopar (se), cf Ubaud Dicort] v pron : se dislocar un membre. (v. TdF jos ‘despoupa’) despausa : enlevament de quicòm de pausat / de maçonat. despausar (v. tr.) : pausar « ôter ce qui était posé, déposer » TdF, desplaçar ; enlevar. (# depausar) despava (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Èstre de despava, être sur le pavé, être désoeuvré, ée, disponible » TdF ‘despavo’ despavar (v. tr.) : enlevar los pavats ; caminar de vam. Èsser de despava : èsser sul pavat ; èsser desocupat ; èsser disponible. despavonar (v. tr.) : enlevar los ulhetons d'una carchòfa. despeçaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que far de tròces, que despeça. despeçar / despecejar (v. tr.) : far de tròces / atrocelar ; « démailloter, desfaissar » (v. TdF jos ‘despeça’) despeçatge : accion o resulta del despeçar. despecejar v, cf Ubaud Dicort : v. despeçar. despechable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « méprisable » (L. 119) despechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépiter, irriter, v. encanhar ; défier, v. desfisar ; dégoûter, v. descorar ; abandonner ses œufs ou ses petits, en parlant d’un oiseau dont on a dérangé le nid, v. asirar ; mépriser (vieux [L. 119]), v. mespresar » (v. TdF jos ‘despicha’). despechar : v. despiechar (non preconizat Dicort). despechar (se) v pron : « se dépiter, s’inquiéter, s’impatienter ; abandonner son nid ou ses petits » TdF jos ‘despicha’ despechós, -osa / despeitós [veire despechós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : que se despiècha sovent ; tesicós, -a ; de mal contentar. despechosament / despeitosament [veire despechosament] adv : amb despièch. despecolhar [veire despecolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enlevar lo pecol d'una flor, d'una frucha... despegar [ ~ desempegar] (v. tr.) : desempegar. despegar [ ~ desempegar] (se) v pron : se desempegar. despeilar (v. tr.) : enlevar lo pestèl de la sarralha / despestelar ; desclavar. despeirar [ ~ espeirar] (v. tr.) : amassar las pèiras ; enlevar las pèiras. despeissonar (v. tr.) : despoblar de sos peisses. despeitar [veire despechar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : despiechar. despeitar [veire despechar] (se) v pron : se despiechar. despeitralar v, cf Ubaud Dicort (v. peitral) : « v tr, découvrir le poitrail » TdF ‘despeitraia’, « dépoitrailler » (Alibert despeitralhar). despeitralar (se) v pron : « se débrailler ; quitter le harnais, l’attirail, le costume » (v. TdF jos ‘despeitraia’) despeitralhar (Alibert) [veire despeitralar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : despapachar / despitralhar. despeitralhar (se) [veire despeitralar (se)] v pron : se despapachar ; se despitralhar ;. despeitrinar (v. tr.) : despapachar / despitralhar. despeitrinar (se) : se despapachar / se despitralhar. despeitrinat, -ada : despapachat, -ada / despitralhat, -ada. despelar (v. tr.) : enlevar la pèl ; escorgar / escorjar. despelardaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui écale » TdF despelardar [ ~ espelardar] (v. tr.) : descalonar / rascalar de noses (v. TdF jos ‘despelarda’) ; closcar de noses. despelargar (v. tr.) : « écaler les noix ou les amandes » (Alibert), closcar noses, avelanas o amètlas. despelencar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détruire une pelouse, un terrain gazonneux » TdF despelhofada ~ despelofada nf, cf Ubaud Dicort : « veillée consacrée à dépouiller le maïs » (Carrasco) despelhofar / despelofar (v. tr.) : enlevar la pelhòfa del milh. despelhofat / despelofat, -ada : sens pelhòfa / sens pelofa. despelocar v, cf Ubaud Dicort : v. espelucar. (v. TdF jos ‘espeluca’) despelofar v e derivats : v. despelhofar. despelofrar [veire despelofar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet dels dos vèrbs çaisús (v. despelhofar). despelonar ( v. tr.) : enlevar la pelona de las castanhas. despenar (se) : se desesperar. despenchenaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui décoiffe, qui dérange les cheveux peignés » TdF despenchenar (v. tr.) : desrengar lo pel / descofar. despenchenar (se) : se desrengar lo pel / se descofar. despenchenat, -ada : qu'a lo pel en batalha. Es totjorn despenchenada que fa paur ! despendedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à dépenser » (L. 119) despendeire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dépense, dépensier, ère » TdF despendolar (v. tr.) : despenjar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|