desnosament nm (abs. Dicort) : lo moment que tot se desnosa ; lo moment qu'una istòria, un afar s'esclarcís, « dénouement » (Rapin).

desnosar (v. tr. ) : desmargar un nos ; desenrambolhar (t. a.) ; « délacer ; rendre plus souple » (v. TdF)

desnosar (se) : se desfar ; se desenrambolhar (t. a.) ; « devenir plus agile » (v. TdF jos ‘desnousa’)

desnoselar (v. tr.) : desnosar. v. çaisús.

desnoselar (se) : se desnosar. v. çaisús.

desnovar (v. tr.) : estrenar quicòm.

desnoviat, -ada adj : que son pas pus novèls maridats.

desnutricion nf, cf Ubaud Dicort : « dénutricion » (Laus)

desobesiment : accion o resulta de desobesir.

desobesir [ ~ desobeïr] (v. tr. ind. e v. intr.) : obesir pas ; far son cap.

De li desobeïr sabiá qu’èra pecat. (v. TdF jos ‘desoubeï’)

desobesissença : doblet de desobesiment.

desobesissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « désobéissant, ante » TdF ‘desóubeïssent’

desoblidament nm, cf Ubaud Dicort :  « action d’oublier » (v. desoblidar e oblidament) ; « oubli (de ses devoirs) » (L. 127)

desoblidar (v. tr.) : « mettre en oubli », oblidar / se sovenir pas, « v. oblidar plus usité » (v. TdF).

desobligant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « désobligeant, ante, qui désoblige ; qui n’aime pas à obliger » TdF

desobligar (v. tr.) : liberar d'una obligacion ; contrariar q.q.

desobradum nm (abs. Dicort) : desocupacion / òci, « désoeuvrement » (Rapin).

desòbrament nm, cf Ubaud Dicort : « désoeuvrement » (Laus)

desobrança nf : desocupacion / òci.

desobrar (v. tr.) : far pèrdre un trabalh, una ocupacion.

desobrar (se) : trabalhar pas ; s'ocupar pas.

desobrat, -ada : desocupat, -ada / ociós, -osa.

desobstruccion : accion o resulta de desobstruir.

desobstruir [ ~ desobstruïr] (v. tr.) : levar un empachament (t. a.)

desociat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + òci)

desocupacion nf (abs. Dicort) : manca d'ocupacion, « inoccupation » (Rapin), « désoeuvrement » (Lèbre).

desocupat, -ada (adj. e subs.) : sens ocupacion.

Desocupat, es en cèrca de trabalh.

desodorant 1, -a adj , cf Ubaud Dicort : « désodorisant, -e » (Laus)

desodorant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « désodorisant, déodorant » (Laus)

desodorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désodoriser » (Laus)

desolacion : accion o resulta de desolar o de se desolar.

desolaire, -aira (-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « désolateur, trice » TdF

desolant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « désolant, ante » TdF

desolar (v. tr.) : desconsolar / afligir ; arroïnar.

desolar (se) : se desconsolar / s'afligir.

desolat, -ada : afligit, -ida ; desèrt, -a ; arroïnat, -ada.

desolhar 1 (v. tr.) : entamenar una barrica plena.

« desolhar 2 / desuolhar » : v. desulhar.

desonçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écorcher ou blesser les nœuds des doigts » TdF

desonçar (se) v pron (v. TdF jos ‘desounça’) : s'afrabar los nosèls dels dets.

desondrafamilha nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui déshonore une famille » TdF

desondrar (v. tr.) : desparar ; desfigurar / descarar ; gastar / far perir ; afrabar ; engraunhar ; desonorar.

desondrar (se) : se descarar ; se... t. a. çaisús.

desondre nm : desonor ; vergonha.

desonèst, -a : qu'es pas onèst, -a.

desonèstament adv : malonèstament / d'un biais desonèst.

desonestetat nf : manca d'onestetat.

desonglament nm, cf Ubaud Dicort : « perte des ongles » TdF

desonglar (v. tr.) : desrabar las onglas ; privar d'onglas ; afrabar las onglas.

Me soi desonglat en arrapant per la paret.

desonglar (se) : s'afrabar las onglas ; pèrdre una ongla ; s'afanar ; trabalhar trabalha que trabalharàs.

desonor : desondre ; vergonha ; manca d'onor.

desonorablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon peu honorable » TdF

desonorable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’est pas honorable » TdF

desonorament nm, cf Ubaud Dicort : « action de déshonorer » TdF

desonorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « déshonorant, ante » TdF

desonorar (v. tr.) : far pèrdre l'onor ; far vergonha a q.q.

desonorar (se) : pèrdre son onor.

desonoraraça adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déshonore sa race, v. desondrafamilha » (v. TdF)

desontar / desontir (v. tr.) : portar vergonha.

desontar / desontir (se) : tombar de vergonha.

desopilacion nf, cf Ubaud Dicort : « desopilation » TdF

desopilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de médecine, désopiler » TdF

desopilatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « désopilatif, ive » TdF

desorat, -ada : sortit, -ida de sas oras abitualas.

desordenadament adv (v. Ubaud Dicort e L. 127) : « désordonnément » (Rapin)

desordenament nm, cf Ubaud Dicort : « dérangement » (Laus)

desordenar (v. tr.) : metre en desòrdre ; desreglar.

desordenar (se) : se desreglar ; se desorganizar.

desordir (v. tr.) : destéisser / destramar.

 

 

 

 

desordir (se) : se destéisser / se destramar.

desòrdre : desreglament ; borramescla.

desorganizacion nf, cf Ubaud Dicort : « désorganisation » TdF

desorganizaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « désorganisateur, -trice » (v. Rapin)

desorganizar (v. tr.) (v. R. IV, 384 : ‘organizar’) : desreglar.

desorganizator, -tritz adj e : « désorganisateur, -trice » (v. Fetuciari, Laus). (v. desorganizaire)

desorientacion : estat de q.q. de desorientat (t. a.)

desorientar (v. tr.) : far pèrdre l'orientacion ; trebolar ; desvariar.

desorientar (se) : pèrdre l'orientacion ; se trebolar ; se desvariar.

desorientat, -ada : perdut, -uda ; trebolat, -ada ; desvariat, -ada.

desormejar (v. tr.) : desmarrar ; levar las amarras (mar.)

desormejar (se) : aparelhar (mar.)

desornar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déparer, dégrader, v. desondrar » (v. TdF)

desorriar (v. intr.) : abandonar la montanha per tornar dins la val.

desòssament nm, cf Ubaud Dicort : « désossement » TdF

desossar (v. tr.) : tirar la carn de pels òsses.

desostalar (v. intr.) (Alibert) : abandonar l'ostal pairal.

Las filhas se desostalan [v pron] quand se maridan.

DESOXI- : prefix que marca una eliminacion d'oxigèn.

desoxidacion : accion de desoxidar o de se desoxidar ; estat de çò desoxidat.

dexoxidant, -a (adj. e subs.) : que desoxida.

desoxidar (v. tr.) : privar de son oxigèn.

desoxidar (se) : pèrdre son oxigèn.

desoxigenacion : sinonim de desoxidacion.

desoxigenant (adj. e subs.) (abs. Dicort) : sinonim de desoxidant, -a.

desoxigenar (v. tr.) : sinonim de desoxidar.

desoxigenar (se) : sinonim de se desoxidar.

desoxiribonucleïc adj m, cf Ubaud Dicort : « Acide desoxiribonucleïc, acide désoxyribonucléique (A.D.N.) »

despacha nf : biais de comunicacion rapida ; cocha / coita / prèssa / prèissa ; « grande dépense, v. defrúctu ; bagarre, v. bagarra » (v. TdF).

despachacion : expedicion (accion de despachar quicòm)

despachada (a la -) (loc. adv.) (Fettuciari ; abs. Dicort) : en prèissa.

despachador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à expédier » (L. 119)

despachaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que manda una despacha ; persona que s'afana (que se despacha)

despachament nm, cf Ubaud Dicort : « expédition » (L. 118)

despachar (v. tr.) : transmetre / mandar rapidament (t.a.) ; desgatjar ; desbarrassar ; entanchar / enantir.

despachar (se) : s'afanar.

despachatiu, -iva : entanchiu, -iva / entanchívol, -ivola. v. -ÍVOL.

despachosament : a la buta-buta / al brutle / rapidament.

despaciéncia : manca de paciéncia.

despacient, -a : que manca de paciéncia.

despacientar (v. tr.) : far mancar de paciéncia.

despacientar (se) : mancar de paciéncia.

despadelar (se) : se macar lo genolh / se nafrar al genolh.

despagar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mécontenter » (L. 118)

despaïsament nm, cf Ubaud Dicort : « dépaysement » (Rapin)

despaïsanir [ ~ despaisanir] (v. tr.) : far pèrdre l'anar païsan.

despaïsanir [ ~ despaisanir] (se) v pron : pèrdre l'anar païsan.

despaïsar (v. tr.) : far cambiar de país ; amodar lo sentiment d'èsser fòra son país ; desorientar.

despaïsar (se) : cambiar de país ; se desorientar / aver lo sentiment d'èsser fòra son país.

despaissar (v. tr.) : esclarir.

despaisselar (v. tr.) : enlevar los paissèls.

despalar 1 (v. intr.) : pèrdre las dents de lach. (v. TdF ‘despala 1’)

despalar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter les pieux, enlever les roulons d’un char » TdF ‘despala 3’

despalastracar (v. intr.) (Alibert) [veire despalastrachar, cf Ubaud Dicort] : tombar.

despalastrar (v. tr.) : enlevar los gafons / desgafonar ; enlevar los palastres.

despalhar [ ~ desempalhar] (v. tr.) : enlevar la palha ; desgarnir de palha.

Despalhar una cròsa de bledas.

despalhar [ ~ desempalhar] (se) v pron : pèrdre sa palha.

despalhat, -ada : qu'a perduda sa palha.

Una cadièira despalhada.

despalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « dépaillage » (Rapin)

despalhosir (v. tr.) : despalhar / netejar.

despalhosir (se) : se despalhar.

despalissonar (v. tr.) : enlevar los pals o los paissèls.

despalsar (v. tr.) : enlevar los pals laterals d'un carri. (v. despalar 2)

despalsat, -ada : sens sos pals.

despampa : desfulhatge.

despampadura : pampa destacada de la vinha.

despampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que despampa (t. a.)

despampanadura nf, cf Ubaud Dicort : v. despampadura. (v. TdF jos ‘despampaduro’)

despampanaire, -aira  (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. despampaire. (v. TdF jos ‘despampaire’)

despampanar / despampar (v. tr. e intr.) : desfulhar. (v. TdF jos ‘despampa’)

Despampa sa trelha per far amadurar los rasims.

despampat, -ada : desfulhat, -ada.

despampatge : accion o resulta del despampar.