desmesurar (v. tr. e intr.) : mal mesurar ; passar l'òsca.

desmesurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « démesuré, ée » TdF jos ‘desmesura’

« desmetre » 1 (congediar) e derivats : v. demetre.

desmetre 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, quitter, ôter, ne plus mettre » TdF suppl. (# demetre)

desmicar (v. tr.) : enlevar la mica ; l'embricar / la bresar.

desmicar (se) : s'embricar / s'embrenicar / se bresar.

desmigrar (se) : s'amusar ; se pervertir (R. V, 523).

desmilitarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « démilitarisation » (Laus)

desmilitarizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démilitariser » (Laus)

desmineralizacion : accion de desmineralizar o de se ...

desmineralizar (v. tr.) : eliminar de l'aiga totas las sals.

desmineralizar (se) : pèrdre de sals mineralas.

desmingrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : preocupar ; desolar.

desmingrar (se) : se preocupar ; se desolar.

desmingrason nf (v. desmingrar) : « souci, démangeaison » (v. Paizans del R., 316) ; « énervement » (Mouly Rajòls, 172)

desmistificacion nf, cf Ubaud Dicort : « démystification » (Per Noste)

desmistificaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « démystificateur, trice » (Sèrras-Ess.)

desmistificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démystifier » (Per Noste)

DESMO- : forma prefixada del grèc desmòs (ligament) v. desmoïde - desmologia - desmopatia.

desmobilizable, -bla : que pòt èsser desmobilizat, -ada.

desmobilizacion : accion de desmobilizar o de se ...

desmobilizaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « démobilisateur » (v. Rapin)

desmobilizar (v. tr.) : remandar de soldats a l'ostal.

desmobilizar (se) : se desafogar.

Se desmobilizèt, que degun l'ajudava pas.

desmoblament [desmòblament] nm : accion d'enlevar los mòbles.

desmoblar (v. tr.) : enlevar los mòbles.

desmoblar (se) : pèrdre sos mòbles.

desmodar v, cf Ubaud Dicort : « v tr démoder » (Fettuciari)

desmodar (se) v pron : « se démoder » (Rapin)

desmodat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « démodé, ée » TdF

desmoderat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « immodéré, ée » TdF

desmodulador nm : (fisica) « démodulateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

desmodular v : v tr, (fisica) « démoduler » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

desmofar (v. tr.) : enlevar la mofa ; netejar ; requinquilhar.

Desmofava plan la camba de sos arbres fruchièrs.

desmofar (se) : se requinquilhar.

desmoïde : mena de fibròma (m.) que revèrta un ligament.

desmoissalar v, cf Ubaud Dicort (v. moissal) : « démoustiquer (propos. person.) » (v. Fettuciari)

desmoissalatge nm, cf Ubaud Dicort : « démoustication (propos. person.) » (Fettuciari)

desmologia : estudi sus ligaments.

desmonedar (v. tr.) : privar d'argent o de moneda.

desmonedar (se) : pèrdre son argent o sa moneda.

desmonedat, -ada : sens argent o sens moneda.

desmonetizacion : accion de desmonetizar.

desmonetizar (v. tr.) : diminuir la valor legala d'una moneda ; l'anullar.

Lo franc foguèt desmonetizat lo 17 de febrièr de 2002.

desmontable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « démontable » (Rapin)

desmontar (v. tr. e intr.) : davalar de caval ; desmargar ; desmantaular ; trebolar / destenembrar.

desmontar (se) : se trebolar / se destenembrar.

desmontatge nm, cf Ubaud Dicort : « démontage » (Rapin)

desmopatia : afeccion dels ligaments.

desmoralizacion nf, cf Ubaud Dicort : « démoralisation »TdF

desmoralizador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « démoralisant, -e » (Laus)

desmoralizaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « démoralisateur, -trice » (v. desmoralizar)

desmoralizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « démoralisant, -e » (Per Noste, v. Rapin)

desmoralizar (v. tr.) : far pèrdre lo moral ; descoratjar.

desmoralizar (se) : pèrdre lo moral ; se descoratjar.

desmoralizat, -ada : qu'a perdut l'esper o lo moral.

desmordir / desmòrdre (v. intr.) : « démordre ; lâcher prise » TdF jos ‘desmordre’, renonciar ; se desdire.

desmordut (< desmòrdre) p pass, cf Ubaud Dicort : « démordu » (v. çai sus)

desmorenar (v. tr.) : traire una vitz (R. V, 560).

desmorenar (se) v pron : se « desvissar »(fr. de l.p.)

desmorralhar (v. tr.) : enlevar lo morralh a un animal.

desmorralhar (se) : pèrdre lo morralh.

desmorrar (v. tr.) : afrabar lo morre ; copar lo morre (l.p.) ; bercar lo morre d'un vas ; afrabar una punta ; afrabar lo nas d'una sabata ; desmorricar (t.a.)

desmorrar (se) : s'afrabar lo morre ; se copar lo morre (l.p.)

desmorricar (v. tr.) : doblet espressiu de desmorrar.

desmorricar (se) : doblet expressiu de se desmorrar.

desmorsaire nm, cf Ubaud Dicort : « t. de verrier, battoir pour détacher le verre du fêle » TdF

desmorsar (v. tr.) : enlevar l'amòrsa (t. a.)

desmoscolar (v. tr.) : afrabar lo nas d'un fus ; « en faire sortir le fil » TdF jos ‘desmouscla’.

desmostosir (v. tr.) : netejar lo most que passís quicòm o q.q. / desbochardir.

desmostosir (se) : se desbochardir per se netejar del most.

desmotar (v. tr.) : « égravillonner », bresar la mota d'una planta per ne liberar las raices abans de la tornar plantar. (v. TdF)

desmotivacion nf, cf Ubaud Dicort : « démotivation » (Per Noste)

desmotivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démotiver » (Per Noste)

desmotlar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démouler » (Laus)

desmotlatge nm, cf Ubaud Dicort : « démoulage » (Laus)

 

 

 

desmotròp, -a : que presenta una desmotropia.

desmotropia : existéncia d'una molecula organica jos doas formas en equilibri.

desmotropic, -a : que resulta d'una desmotropia.

desmuda : temps que cal per desmudar un mainatjon.

desmudar (v. tr.) : desmalholar un nenon o una nenòta.

desmultiplicacion : accion de desmultiplicar ; relacion de reduccion de la velocitat o del movement de rotacion d'un axe relativament a un autre.

desmultiplicador 1, -airitz adj (abs. Dicort) : que desmultiplica, que redutz la velocitat d'una transmission de movement.

desmultiplicador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (méc.) démultiplicateur » (Laus)

desmultiplicar (v. tr.) : reduire la velocitat de transmission d'un movement ; (s.f.) : augmentar la poténcia (R. IV, 584) de quicòm per la multiplicacion dels mejans utilizats.

desmunir (v. tr.) (v. munir) : privar de çò possedit, « démunir » TdF.

desmunir (se) : se desprovesir.

desmunit, -ida : desprovesit, -ida.

desmuralhar (v. tr.) : desbastir ; desmurar (L. 118). (v. desmurar 2)

desmurament nm, cf Ubaud Dicort : « action de démurer » (L. 118)

desmurar 1 (dessalar, < mura 1) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dessaler » TdF ‘desmura 1’

desmurar 2 (destrusir las muras, v. mura 2) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démurer, détruire les murailles » (v. TdF ‘desmura 2’)

desmusclar / desmusclassar (v. tr.) : afrabar l'espatla ; rompre l'espatla (v. TdF jos ‘desmusclassa’) ; espatlar / ajudar.

desmusclar / desmusclassar (se) v pron : « s’épauler, prendre de grandes peines » TdF jos ‘desmusclassa’, trimar ; s'ajudar.

desmuselar (v. tr.) : desmorralhar. v. pus naut.

desmuselar (se) : se desmorralhar. v. pus naut.

desnacionalizacion : destacament del poder nacional.

desnacionalizar : destacar del poder nacional.

desnacionalizat, -ada : destacat, -ada del poder nacional.

desnantir (v. intr.) : musardejar / s'atardivar.

desnarrar v, cf Ubaud Dicort : v. desnasar. (v. TdF jos ‘desnarra)

desnarridar (v. tr.) : penchenar la filassa de lin o de cambe ; destriar de l'autra la filassa de flor.

desnasalizacion nf, cf Ubaud Dicort : (phonét.) « dénasalisation » (Per Noste)

desnasalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dénasaliser » (Per Noste) (v. çai sus)

desnasar / desnasicar (v. tr.) : copar lo nas ; privar de nas.

desnasar / desnasicar (se) : se copar lo nas ; lo se bresar.

desnatalitat nf, cf Ubaud Dicort : « dénatalité » (Per Noste)

desnaturacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénaturation » (Laus)

desnaturadament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon dénaturée, contre nature » TdF

desnaturalizacion : accion o resulta del desnaturalizar.

desnaturalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dénaturaliser » (Laus)

desnaturar (v. tr.) : cambiar la natura de quicòm.

desnaturar (se) : pèrdre sas qualitats essencialas.

desnaturat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dénaturé, ée » TdF jos ‘desnatura’

desnausar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + nausa)

desnazificacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénazification » (v. çai jos)

desnazificar v, cf Ubaud Dicort : « dénazifier » (v. DES- + nazificar)

desneblar (v. tr.) : escampilhar las nèblas (las tubas)

Lo vent desnèbla lo país.

desneblar (se) : sortir de las nèblas (dels fums) ( l. p.)

desnegriment nm, cf Ubaud Dicort : « action de déhâler, de perdre sa couleur noire » TdF

desnegrir v, cf Ubaud Dicort : v. desennegresir.

desnevar 1 (v. intr. e tr.) : adoçar (fondre, en parlant de la nèu) ; far fondre la nèu ; enlevar la nèu.

desnevar (se) : pèrdre sa sisa de nèu (sa cobèrta de nèu)

desnevar 2 nm : (accion de desnevar 1), cf Ubaud Dicort.

Al desnevar, à la fonte des neiges. (v. TdF jos ‘desneva’)

desniaisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déniaiser » TdF

desnicotinizacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénicotinisation » (v. çai jos)

desnicotinizar (v. tr.) : demenir o suprimir la nicotina del tabat.

desnicotinizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dénicotinisé, -e » (v. çai sus)

desnieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épucer » TdF jos ‘esniera’

desnisaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desnisa los aucelons.

desnisar 1 (v. tr.) : descobrir un nis ; despolhar un nis ; (s.f.) descobrir (t. a.) (v. desanisar 1).

desnisar 2 (v. intr.) : v. desanisar 2.

desnisar (se) v pron : abandonar son nis [v. desanisar (se)] ; « changer de nid » TdF jos ‘desnisa’

desnistar (v. tr.) : desnisar ; descobrir (t. a.)

desnitrificacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénitrification » (Per Noste)

desnivèl nm, cf Ubaud Dicort : « dénivelée » (Rapin)

desnivelacion : accion o resulta de desnivelar ; diferéncia de nivèl.

desnivelador, -airitz (abs. Dicort) : que desnivèla.

Aigat desnivelador.

Maquina desnivelairitz.

desnivelament (abs. Dicort) : desnivelacion, « dénivellation » (Per Noste). (v. desnivelacion)

desnivelar (v. tr.) : metre en contrabàs, « déniveler » (Rapin).

desnivelat, -ada : qu'es en contrabàs. (v. çai sus)

desnivolir / desennivolir (v. tr.) : escampilhar las nius.

desnivolir / desennivolir (se) : sortir de las nius (nivols)

desnogalhada nf : sason per closcar las noses (Alibert) ; « veillée ou séance de travail où l’on écale des noix » TdF ‘desnougaiado’.

desnogalhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desnogalha.

desnogalhar (v. tr.) : sortir dels clòsc los nogalhons ; « luxer un membre » (v. TdF ‘desnougaia’).

desnogalhar (se) : se dislocar (v. R. IV, 91).

desnogalhat, -ada : sortit, -ida de son clòsc.

desnogalhatge : accion o resulta del desnogalhar.

desnosador : punt de junctura ; junctura ; solucion ; l'airal que quicòm, o un nos, i pòdon èsser desnosats.

desnosaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desnosa quicòm (t. a.)