|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
desmesurar (v. tr. e intr.) : mal mesurar ; passar l'òsca. desmesurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « démesuré, ée » TdF jos ‘desmesura’ « desmetre » 1 (congediar) e derivats : v. demetre. desmetre 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, quitter, ôter, ne plus mettre » TdF suppl. (# demetre) desmicar (v. tr.) : enlevar la mica ; l'embricar / la bresar. desmicar (se) : s'embricar / s'embrenicar / se bresar. desmigrar (se) : s'amusar ; se pervertir (R. V, 523). desmilitarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « démilitarisation » (Laus) desmilitarizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démilitariser » (Laus) desmineralizacion : accion de desmineralizar o de se desmineralizar. desmineralizar (v. tr.) : eliminar de l'aiga totas las sals. desmineralizar (se) : pèrdre de sals mineralas. desmingrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : preocupar ; desolar. desmingrar (se) : se preocupar ; se desolar. desmingrason nf (v. desmingrar) : « souci, démangeaison » (v. Paizans del R., 316) ; « énervement » (Mouly Rajòls, 172) desmistificacion nf, cf Ubaud Dicort : « démystification » (Per Noste) desmistificaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « démystificateur, trice » (Sèrras-Ess.) desmistificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démystifier » (Per Noste) DESMO- : forma prefixada del grèc desmòs (ligament) v. desmoïde - desmologia - desmopatia. desmobilizable, -bla : que pòt èsser desmobilizat, -ada. desmobilizacion : accion de desmobilizar o de se ... desmobilizaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « démobilisateur » (v. Rapin) desmobilizar (v. tr.) : remandar de soldats a l'ostal. desmobilizar (se) : se desafogar. Se desmobilizèt, que degun l'ajudava pas. desmoblament [desmòblament] nm : accion d'enlevar los mòbles. desmoblar (v. tr.) : enlevar los mòbles. desmoblar (se) : pèrdre sos mòbles. desmodar v, cf Ubaud Dicort : « v tr démoder » (Fettuciari) desmodar (se) v pron : « se démoder » (Rapin) desmodat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « démodé, ée » TdF desmoderat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « immodéré, ée » TdF desmodulador nm : (fisica) « démodulateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206) desmodular v : v tr, (fisica) « démoduler » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206) desmofar (v. tr.) : enlevar la mofa ; netejar ; requinquilhar. Desmofava plan la camba de sos arbres fruchièrs. desmofar (se) : se requinquilhar. desmoïde : mena de fibròma (m.) que revèrta un ligament. desmoissalar v, cf Ubaud Dicort (v. moissal) : « démoustiquer (proposition person.) » (v. Fettuciari) desmoissalatge nm, cf Ubaud Dicort : « démoustication (proposition person.) » (Fettuciari) desmologia : estudi sus ligaments. desmonedar (v. tr.) : privar d'argent o de moneda. desmonedar (se) : pèrdre son argent o sa moneda. desmonedat, -ada : sens argent o sens moneda. desmonetizacion : accion de desmonetizar. desmonetizar (v. tr.) : diminuir la valor legala d'una moneda ; l'anullar. Lo franc foguèt desmonetizat lo 17 de febrièr de 2002. desmontable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « démontable » (Rapin) desmontar (v. tr. e intr.) : davalar de caval ; desmargar ; desmantaular ; trebolar / destenembrar. desmontar (se) : se trebolar / se destenembrar. desmontatge nm, cf Ubaud Dicort : « démontage » (Rapin) desmopatia : afeccion dels ligaments. desmoralizacion nf, cf Ubaud Dicort : « démoralisation »TdF desmoralizador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « démoralisant, -e » (Laus) desmoralizaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « démoralisateur, -trice » (v. desmoralizar) desmoralizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « démoralisant, -e » (Per Noste, v. Rapin) desmoralizar (v. tr.) : far pèrdre lo moral ; descoratjar. desmoralizar (se) : pèrdre lo moral ; se descoratjar. desmoralizat, -ada : qu'a perdut l'esper o lo moral. desmordir / desmòrdre (v. intr.) : « démordre ; lâcher prise » TdF jos ‘desmordre’, renonciar ; se desdire. desmordut (< desmòrdre) p pass, cf Ubaud Dicort : « démordu » (v. çai sus) desmorenar (v. tr.) : traire una vitz (R. V, 560). desmorenar (se) v pron : se « desvissar »(fr. de l.p.) desmorralhar (v. tr.) : enlevar lo morralh a un animal. desmorralhar (se) : pèrdre lo morralh. desmorrar (v. tr.) : afrabar lo morre ; copar lo morre (l.p.) ; bercar lo morre d'un vas ; afrabar una punta ; afrabar lo nas d'una sabata ; desmorricar (t.a.) desmorrar (se) : s'afrabar lo morre ; se copar lo morre (l.p.) desmorricar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : doblet espressiu de desmorrar. desmorricar (se) : doblet expressiu de se desmorrar. desmorsaire nm, cf Ubaud Dicort : « t. de verrier, battoir pour détacher le verre du fêle » TdF desmorsar (v. tr.) : enlevar l'amòrsa (t. a.) desmoscolar (v. tr.) : afrabar lo nas d'un fus ; « en faire sortir le fil » TdF jos ‘desmouscla’. desmostosir (v. tr.) : netejar lo most que passís quicòm o q.q. / desbochardir. desmostosir (se) : se desbochardir per se netejar del most. desmotar (v. tr.) : « égravillonner », bresar la mota d'una planta per ne liberar las raices abans de la tornar plantar. (v. TdF) desmotivacion nf, cf Ubaud Dicort : « démotivation » (Per Noste) desmotivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démotiver » (Per Noste) desmotlar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démouler » (Laus) desmotlatge nm, cf Ubaud Dicort : « démoulage » (Laus) desmotròp, -a : que presenta una desmotropia. |
|
desmotropia : existéncia d'una molecula organica jos doas formas en equilibri. desmotropic, -a : que resulta d'una desmotropia. desmuda : temps que cal per desmudar un mainatjon. desmudar (v. tr.) : desmalholar un nenon o una nenòta. desmultiplicacion : accion de desmultiplicar ; relacion de reduccion de la velocitat o del movement de rotacion d'un axe relativament a un autre. desmultiplicador 1, -airitz adj (abs. Dicort) : que desmultiplica, que redutz la velocitat d'una transmission de movement. desmultiplicador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (méc.) démultiplicateur » (Laus) desmultiplicar (v. tr.) : reduire la velocitat de transmission d'un movement ; (s.f.) : augmentar la poténcia (R. IV, 584) de quicòm per la multiplicacion dels mejans utilizats. desmunir (v. tr.) (v. munir) : privar de çò possedit, « démunir » TdF. desmunir (se) : se desprovesir. desmunit, -ida : desprovesit, -ida. desmuralhar (v. tr.) : desbastir ; desmurar (L. 118). (v. desmurar 2) desmurament nm, cf Ubaud Dicort : « action de démurer » (L. 118) desmurar 1 (dessalar, < mura 1) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dessaler » TdF ‘desmura 1’ desmurar 2 (destrusir las muras, v. mura 2) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, démurer, détruire les murailles » (v. TdF ‘desmura 2’) desmusclar / desmusclassar (v. tr.) : afrabar l'espatla ; rompre l'espatla (v. TdF jos ‘desmusclassa’) ; espatlar / ajudar. desmusclar / desmusclassar (se) v pron : « s’épauler, prendre de grandes peines » TdF jos ‘desmusclassa’, trimar ; s'ajudar. desmuselar (v. tr.) : desmorralhar. v. pus naut. desmuselar (se) : se desmorralhar. v. pus naut. desnacionalizacion : destacament del poder nacional. desnacionalizar : destacar del poder nacional. desnacionalizat, -ada : destacat, -ada del poder nacional. desnantir (v. intr.) : musardejar / s'atardivar. desnarrar v, cf Ubaud Dicort : v. desnasar. (v. TdF jos ‘desnarra) desnarridar (v. tr.) : penchenar la filassa de lin o de cambe ; destriar de l'autra la filassa de flor. desnasalizacion nf, cf Ubaud Dicort : (phonét.) « dénasalisation » (Per Noste) desnasalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dénasaliser » (Per Noste) (v. çai sus) desnasar / desnasicar (v. tr.) : copar lo nas ; privar de nas. desnasar / desnasicar (se) : se copar lo nas ; lo se bresar. desnatalitat nf, cf Ubaud Dicort : « dénatalité » (Per Noste) desnaturacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénaturation » (Laus) desnaturadament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon dénaturée, contre nature » TdF desnaturalizacion : accion o resulta del desnaturalizar. desnaturalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dénaturaliser » (Laus) desnaturar (v. tr.) : cambiar la natura de quicòm. desnaturar (se) : pèrdre sas qualitats essencialas. desnaturat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dénaturé, ée » TdF jos ‘desnatura’ desnausar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + nausa) desnazificacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénazification » (v. çai jos) desnazificar v, cf Ubaud Dicort : « dénazifier » (v. DES- + nazificar) desneblar (v. tr.) : escampilhar las nèblas (las tubas) Lo vent desnèbla lo país. desneblar (se) : sortir de las nèblas (dels fums) ( l. p.) desnegriment nm, cf Ubaud Dicort : « action de déhâler, de perdre sa couleur noire » TdF desnegrir v, cf Ubaud Dicort : v. desennegresir. desnevar 1 (v. intr. e tr.) : adoçar (fondre, en parlant de la nèu) ; far fondre la nèu ; enlevar la nèu. desnevar (se) : pèrdre sa sisa de nèu (sa cobèrta de nèu) desnevar 2 nm : (accion de desnevar 1), cf Ubaud Dicort. Al desnevar, à la fonte des neiges. (v. TdF jos ‘desneva’) desniaisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déniaiser » TdF desnicotinizacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénicotinisation » (v. çai jos) desnicotinizar (v. tr.) : demenir o suprimir la nicotina del tabat. desnicotinizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dénicotinisé, -e » (v. çai sus) desnieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, épucer » TdF jos ‘esniera’ desnisaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desnisa los aucelons. desnisar 1 (v. tr.) : descobrir un nis ; despolhar un nis ; (s.f.) descobrir (t. a.) (v. desanisar 1). desnisar 2 (v. intr.) : v. desanisar 2. desnisar (se) v pron : abandonar son nis [v. desanisar (se)] ; « changer de nid » TdF jos ‘desnisa’ desnistar (v. tr.) : desnisar ; descobrir (t. a.) desnitrificacion nf, cf Ubaud Dicort : « dénitrification » (Per Noste) desnivèl nm, cf Ubaud Dicort : « dénivelée » (Rapin) desnivelacion : accion o resulta de desnivelar ; diferéncia de nivèl. desnivelador, -airitz (abs. Dicort) : que desnivèla. Aigat desnivelador. Maquina desnivelairitz. desnivelament (abs. Dicort) : desnivelacion, « dénivellation » (Per Noste). (v. desnivelacion) desnivelar (v. tr.) : metre en contrabàs, « déniveler » (Rapin). desnivelat, -ada : qu'es en contrabàs. (v. çai sus) desnivolir / desennivolir (v. tr.) : escampilhar las nius. desnivolir / desennivolir (se) : sortir de las nius (nivols) desnogalhada nf : sason per closcar las noses (Alibert) ; « veillée ou séance de travail où l’on écale des noix » TdF ‘desnougaiado’. desnogalhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desnogalha. desnogalhar (v. tr.) : sortir dels clòsc los nogalhons ; « luxer un membre » (v. TdF ‘desnougaia’). desnogalhar (se) : se dislocar (v. R. IV, 91). desnogalhat, -ada : sortit, -ida de son clòsc. desnogalhatge : accion o resulta del desnogalhar. desnosador : punt de junctura ; junctura ; solucion ; l'airal que quicòm, o un nos, i pòdon èsser desnosats. desnosaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desnosa quicòm (t. a.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|