desfruchar [ ~ desafruchar] / desfrutir (leng. occid., cf Ubaud Dicort) (v. tr.) : despolhar arbre o planta de sa frucha ; afrabar la frucha d'un arbre o d'una planta ; afrabar los arbres fruchièrs ; far una brava despensa.

desfruchar [ ~ desafruchar] (se) / desfrutir (se) (leng. occid.) v pron : pèrdre sa frucha.

desfulhar [ ~ desfolhar] (v. tr.) : enlevar fuèlhas o petals ; despampar.

Desfulhar la margarida.

desfulhar [ ~ desfolhar] (se) v pron : pèrdre sas fuèlhas ; se despampar.

desfulhatge : despampa.

desfulhetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détacher feuillet par feuillet » (v. TdF ‘desfuieta’)

desfumar (v. tr.) : far partir lo fum ; netejar del fum.

desfumar (se) : se desbochardir ; se netejar.

desfuocar / desenfuocar (los  2, abs. Dicort) (v. tr.) : apasiar. (v. desfogar)

Lo vielhum desenfuòca un pauc las passions.

desfuocar / desenfuocar (se) (los  2, abs. Dicort) : s'apasiar. (v. desfogar (se))

desfusadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr dérouler une fusée, dévider » TdF

desgabiar [ ~ desengabiar] (v. tr.) : traire de sa gàbia ; deslargar un aucèl.

desgabiar [ ~ desengabiar] (se) v pron : se deslargar de sa gàbia.

desgafar / desagafar (v. tr.) : descrocar ; despenjar... (v. TdF jos ‘desgafa’

desgafar [ / desagafar] (se) v pron : se descrocar ; se despenjar... (v. TdF)

desgafetar [ ~ desengafetar] (v. tr.) : desenrambolhar de causas acrocadas. (v. TdF)

desgafetar [ ~ desengafetar] (se) v pron : se descrocar ; se desmesclar.

desgafonar [veire desgonfonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far sortir de sos gafons (t. a.) v. gafon (non preconizat Dicort).

desgafonar [veire desgonfonar] (se) v pron : sortir de sos gafons (t. a.)

Es alara que se desgafonèt (que se metèt en colèra)

desgafonat [veire desgonfonat], -ada : sortit, -ida de sos gafons (t. a.)

desgaiar (v. tr.) : regaudir ; alegrar / alegrir.

desgaiar (se) : se regaudir ; s'alegrar / s'alegrir.

desgaina nf, cf Ubaud Dicort : « dégaine, mauvaise tournure, allure ridicule, manières, gestes » TdF jos ‘desguèino’

desgainar (v. tr.) : traire de son estug ; atacar ; « financer, donner de l’argent, v. espongar » (v. TdF ‘desgueina’). (v. desengainar)

desgaissar (v. tr.) : suprimir las brotas adventissas.

desgaissonar (v. tr.) : v. çaisús.

desgalafatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever l’étoupe et le brai d’un navire pour le calfater de nouveau » (v. TdF jos ‘descalafata’) (v. calafatar)

desgalafatar (se) v pron : « se débarrasser, se dépêtrer » TdF jos ‘descalafata’

desgalaspar (v. tr.) : desgaspar (desengrunar lo rasim)

desgalaspar (se) : se desengrunar.

desgaletar (v. tr.) : macar, nafrar lo galet d'un caval.

desgaletar (se) : se macar, se nafrar al galet, al còl o a las espatlas (caval)

desgaletat, -ada : t. a. de desgatelar.

desgalonar (v. tr.) : desgradar un galonat.

desgamachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépêtrer » (v. TdF)

desgamatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délayer » TdF

desgambiat, -ada : desbigossat, -ada ; estropiat, -ada ; dislocat, -ada (R. IV, 91).

desganachar (v. tr.) : rompre lo cais ; copar l'apetís.

desganachar (se) : se rompre lo cais ; rire, ritz-te que te riràs.

desganissar (se) : se batre ; s'encanissar.

desgansar / desgansilhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘desgansa’) : desmargar un nos de ribans ; desnosar ; deslaçar ; desboclar ; descatalanar ; descaminar (s.f.) / pervertir ; emancipar (R. IV, 142).

desgansar (se) / desgansilhar (se) : t. a. çaisús.

desgantar (v. tr.) : quitar los gants a q.q.

desgantar (se) : quitar sos gants / se quitar los gants.

desgarambir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gobiar (desversar / desgetar / desformar) (v. degarambir)

desgarambir (se) : se gobiar. (v. degarambir (se))

desgarambit, -ida adj : gobiat, -ada. (v. degarambit)

desgarar [degarar (v. Ubaud Dicort p. 150 e TdF)] (v. tr.) : degarar / desrengar ; enjaurar / enjaurir.

La mòrt de son òme l'a desgarada (desvariada)

Lo vòstre can m'a desgaradas las fedas.

desgarar (se) (Alibert) [degarar (se) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘degara’)] v pron  : se degarar / s'enjaurar / s'enjaurir ; s'escaufestrar ; se desvariar.

desgarat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : enjaurat, -ada / enjaurit, -ida ; desvariat, -ada ; destimborlat, -ada. (v. degarat)

desgarbalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débraillé, ée, dénoué comme une gerbe mal faite » TdF ‘desgarbaia’

desgargalhar (v. tr. e intr.) : far sortir de sa mortaisa ; afrabar una mortaisa ; curalhar las granas d'una frucha ; èsser mal margat ; èsser desajustat.

 

 

desgargalhar (se) : se destrantalhar / se desmargar / se desajustar ; sortir de sa mortaisa.

desgargalhat, -ada : t. a. de desgargalhar.

desgargamelar (v. tr.) : rompre la gargamèla.

desgargamelar (se) : bramar, brama que bramaràs ; se desgargantar a dich de bramar ; s'enraucar a fòrça de cridar.

desgargantar (se) v pron : t. a. çaisús, « s’égosiller ». (v. TdF jos ‘desgargata’)

desgarlandar (v. tr.) : baissar las alas d'un capèl.

desgarniment : accion o resulta de desgarnir.

desgarnir (v. tr.) : desfornir ; desemplir ; voidar ; desarnescar (t. a.) ; tèrme tecnic de marina.

desgarnir (se) : se desfornir ; se desemplir ; se voidar...

Son front se desgarnís a proporcion que se fa vièlh.

desgarnit, -ida : t. a. çaisús.

desgarrolhar (v. tr.) : desrabar una garrolha ; desrabar una branca o una brota ; desrabar de tanòcs ; dislocar.

desgarrolhar (se) : se desrabar ; se dislocar.

desgarronar (v. tr.) : copar lo garron d'un animal ; far un tenon de galís en lòc de lo far drech.

desgarronar (se) : s'afrabar un garron.

desgarrotar v, cf Ubaud Dicort : v. degarrotar.

desgasar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dégazer » (Per Noste)

desgasatge nm, cf Ubaud Dicort : « dégazage » (Per Noste)

desgaspador : escarpador (aplech per esgrapar los rasims)

desgaspar (v. tr.) : escarpar / esgrapar.

desgatar (v. tr.) : descufelar / descoscolhar ; relatar (s.f.)

desgatilhar (v. tr.) (abs. Dicort) : despampar (copar lo pampe) (v. Alibert)

desgatilhar (se) : s'endevenir pas ; se disputar.

desgatinhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui agace, qui taquine, v. capinhaire » (v. TdF ‘degatignaire’)

desgatinhament : crèbacòr ; calcin / inquietud (R. V, 24).

desgatinhar (se) : se carcanhar / se carpinhar ; se disputar ; se calcinar.

desgatinhós, -osa : preocupat, -ada.

desgatjadament adv, cf Ubaud Dicort : « d’un air dégagé, légèrement, lestement » TdF ‘desgajadamen’

desgatjadet, -a adj : destricat, -ada / destricadet, -a.

desgatjament : accion o resulta de desgatjar o de se desgatjar.

desgatjar (v. tr.) : tirar d'embarràs ; liberar ; desempetegar ; netejar / esclarir.

desgatjar (se) : se tirar d'embarràs ; se desempetegar.

desgatjat, -ada : desempetegat, -ada ; deglende, -a.

desgaubiadura : maladreça.

desgaubiat, -ada : maladrech, -a ; esquerrièr, -a.

desgauchiment nm, cf Ubaud Dicort : « dégauchissement » TdF

desgauchir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, dégauchir, ébaucher ; être dans la ligne droite, dans le même plan, être d’aplomb » TdF

desgaular (v. tr.) : far sortir de son enclavièira (de sa mortaisa) ; afrabar una enclavièira

desgaular (se) : sortir de sa mortaisa (enclavièira)

desgaunhada : contorsion de la cara facha volontariàment o pas ; moninada.

desgaunhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que desgaunha.

desgaunhar (v. tr.) : contrafar ; moninejar ; escarnir.

desgaunhar (se) v pron : se regaunhar ; s'escarnir, « tordre la bouche, se contrefaire, grimacer, minauder » (v. TdF jos ‘desgaugna’). v. regaunhar.

Quitan pas de se desgaunhar !

desgaunhós, -osa : que contrafa ; que monineja.

desgautar (v. tr.) : tustar sus una gauta amb la man dobèrta ; donar un emplastre, una sofla, un soflet.

desgavachir (v. tr.) : desgrossir / civilizar.

desgavachir (se) : se desgrossir / se civilizar.

desgavelar (v. tr. arc) : levar las gavèlas darrièr la maquina ; desliar las gavèlas.

desgèl : accion de desglaçar o de se desglaçar.

desgelada : desgèl ; tabassada / tanada / rosta.

desgelador [nm, cf Ubaud Dicort], -airitz : que fa adoçar / que desgèla « ce qui dégèle, un grand feu, un abri, un bon soleil » TdF.

desgeladura : accion o resulta del desgèl.

desgelar (v. intr. e tr.) : adoçar / fondre / desglaçar.

desgelar (se) : s'adoçar / se fondre / se desglaçar.

desgelatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de dégeler » (v. TdF ‘desgelage’), « moment du dégel » (Alibert)

desgelosit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « guéri de la jalousie » (L. 117)

desgermir (v. tr.) : destruire l'èrba o la pelena.

desgermir (se) : èsser destruida (en parlant d'èrba)

desgetament : devèrs (accion o resulta de se desgetar)