|
||||
|
|
|
|
|
|
desfaminar (v. tr.) : apasiar la fam (lo talent) / desafamar. desfaminar (se) : se desafamar. desfangar [ ~ desenfangar] (v. tr.) : enlevar la fanga ; desenfangar. desfangar [ ~ desenfangar] (se) v pron : se traire de la fanga / se desenfangar. desfar v : v. desfaire. desfarda : despolha ; descarga ; rafatum. (v. TdF) desfarfolhar (v. tr.) : desbarrassar. desfarfolhar (se) : se desbarrassar. desfarinar v : v. desenfarinar. desfasament (abs. Dicort) : accion o resulta de se desfasar, « décalage » (Laus). (v. desfasatge) desfasar (v. tr.) : amodar una diferéncia de fasa entre doas grandors alternativas. (t. tecn. de fisica) desfasar (se) : poder pas seguir los càmbiaments. desfasat, -ada adj : (fisica) « déphasé, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 207) desfasatge nm : (fisica) « déphasage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 207) desfaseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que desmarga (t. a.) ; persona que quicha las olivas, « ... qui dépouille les cocons » (v. TdF) desfasendat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « oisif, qui se contente de regarder » (L. 117) desfata : camp que ven d'èsser desermassit (eissart / frostís / ganhatge / garach / garait / artiga / novala) desfatar (v. tr.) : desermassir / artigar / desbosigar ; esquinçar ; devorar / devorir a bèl cais. desfatigar (se) (abs. Dicort) [v. DES- + fatigar] : se desalassar / se descansar / se pausar. desfatimar (abs. Dicort) (v. tr.) : (varianta vocalica del vèrb desfatar) desfatar desfaufilar (abs. Dicort) (v. tr.) : traire los punts provisòris d'un futur vestit. (v. desfilbastar) desfaussar (se) (l.p.) (abs. Dicort) : se desfar, se desbarrassar d'una carta. (v. jos carta) desfaut [ipercorr., v. defaut (v. Ubaud Dicort)] : manca / sofracha / sofrache / sofraita ; deca. desfautar [ipercorr., v. defautar] / defautar (v. intr.) (v. R. III, 254 : defauta) : far manca / far sofracha / far sofrache. desfavor nf : manca de favor. desfavorablament : d'un biais desfavorable. desfavorable, -bla : qu'es pas favorable, -a. desfavorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défavoriser » (Laus) desfavorizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défavoriser » (Sèrras-Ess.) « desfèci » : v. defèci. « desfeirar » v : v. desfieirar. desfelcir (Alibert) [ / desfelsir (TdF)] ?, cf Ubaud Dicort (v. tr.) : far qu'un solid se desagrègue al contacte d'un liquid e se mescle amb el. desfelcir (se) : se desagregar dins un liquid e se mesclar amb el. desfemelar (v. tr.) : desrabar lo cambe mascle abans l'autre. desfenatar (v. tr. arc.) : espandir los bracèls (montets) de fen) desfenestracion (abs. Dicort) : accion o resulta de desfenestrar. (v. defenestracion) desfenestrar (abs. Dicort) (v. tr.) : far passar defòra per la fenèstra. (v. defenestrar) desfèrra : despolha. desferrador nm, cf Ubaud Dicort : « grand coup de vent, rafale » TdF desferramuòl nm, cf Ubaud Dicort : « lunaire, plante ainsi nommée à cause de la forme de sa feuille ou parce qu’on croit que le mulet qui pose le pied sur elle y laisse son fer » TdF ‘desferro-miòu’ desferrar (v. tr.) : levar los fèrres d'una bata o d'una cauçadura. desferrar (se) : pèrdre sos fèrres. « desferrolhar » v : v. desverrolhar. desfiar [veire desfisar, cf Ubaud Dicort] / desfisar (v. tr.) : metre q.q. al desfís (R. III, 292). desfiar [veire desfisar] (se) / desfisar (se) v pron : se metre al desfís ; se mesfisar. desfibrilhacion nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « défibrillation » desfibrilhador nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « défibrillateur » desficar (v. tr.) : desplantar / desrabar. desfieirar [ ~ desenfieirar] (v. tr.) : retirar lo bestial d'una fièira. desfigar (v. tr.) : culhir las figas d'una figuièira. desfiguracion nf, cf Ubaud Dicort : « défiguration » (Per Noste) desfigurar (v. tr.) (R. III, 323) : desfaciar / descarar. desfigurar (se) : se desfaciar / se descarar. desfila (prene la -) (abs. Dicort) : s'esquivar. (v. jos defilada) desfilar 1 (v. tr.) : traire de fils d'una estòfa o d'un vestit ; « déchirer la réputation ; déclarer, déceler, divulguer, raconter de fil en aiguille » TdF jos ‘desfiela’. desfilar (se) v pron : « s’effiler ; se dévider ; se dérouler » TdF jos ‘desfiela’ desfilar 2 (v. intr.) [(far un passacarièira), ipercorr., veire defilar, cf Ubaud Dicort] : marchar un darrièr l'autre en filas rengadas. desfilar (se) v pron (abs. TdF) : sortir d'una fila ; prene la desfila / s'esquivar. (v. escapar (s’)) desfilargar (v. tr.) : traire de fils d'una estòfa o d'un vestit. (v. TdF jos ‘desfielanga’) desfilargar (se) : se desfranjar ; se frangilhar ; s'espelhar. desfilat nm (abs. Dicort) : accion de marchar en filas plan rengadas. (v. passacarrièira) desfilatge nm, cf Ubaud Dicort : « défilage » (v. desfilar 1) desfilbastar (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : traire, enlevar, suprimir la filbasta. desfilfrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘desfielfra’) : desfilar / desfilargar. v. çaisús. desfiosar v, cf Ubaud Dicort : v. desfiusar. (v. TdF jos ‘defiéusa’) desfís : accion o resulta de desfisar. desfisança : suspicion (R. V, 276). desfisant, -a adj : provocatiu, -iva (R. V, 577), « défiant, ante » TdF ‘desfisent’. desfisar (v. tr.) : escometre / provocar (R. V, 577). desfisar (se) v pron : s'escometre / se provocar ; « reprendre sa parole, réclamer un armistice, demander une trève pour un instant, à certains jeux d’enfants » TdF jos ‘desfisa’ ; se mesfisar. Desfisa-te d'un can que japa pas ! desfissonar (v. tr.) : traire un fisson / enlevar un fisson ; desponchar l'amòrsa d'un viron, d'una virona... desfissonar (se) : pèrdre son fisson. L'abelha que fissa se desfissona. desfiusar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desfigurar (R. III, 323) / desvisatjar ; nafrar ; afrabar ; devorar en partida, « Si un loup se jette sur une personne, et qu’il la morde, la desfiusa ; s’il se jette sur une brebis et en dévore une partie, la desfiusa » (v. Vayssier ‘defiousà’).
|
|
desflacar (v. tr.) : flacar / flaquir ; racar / abandonar. desflamar [ ~ desenflamar] (v. tr.) : diminuir l'inflamacion (R. III, 337). desflamar [ ~ desenflamar] (se) v pron : s'apasiar ; se demenir ; s'atudar. desflamat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « moins irrité, ée » TdF jos ‘desflama’ desflancat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « efflanqué, ée » TdF suppl (v. aflancat) desflectir (v. tr.), cf Ubaud Dicort (mas v. deflectir) : desvirar de sa direccion. desflector, -tritz adj (abs. Dicort) : que servís a amodar una desflexion.(v. deflector) desflexion (abs. Dicort) : extension del cap del fètus al moment de l'enfantament ; desviadura. (v. deflexion) desflocar (v. tr.) : suprimir las flòcas (mena d'adornaments) desflocar (se) : pèrdre sas flòcas ; pèrdre son pel. desfloracion nf, cf Ubaud Dicort : « défloration , défloraison » TdF desfloraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déflore ou défleurit, déflorateur » TdF desflorar [ ~ desenflorar], cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) / desflorir (v. desflorir) : « défleurir », suprimir la flor / far tombar la flor ; desverginar / despiuselar ; « perdre ses fleurs, v. desflorir » (v. TdF ‘desfloura’). desflorar (se) v pron / desflorir (se) (abs. TdF) : pèrdre sa flor / pèrdre sas flors ; « se ternir » (v. TdF jos ‘desfloura’). desflorat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « défloré, ée ; défleuri, ie » TdF jos ‘desfloura’ desflorir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, défleurir, perdre ses fleurs » TdF desflorit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « défleuri, ie » TdF jos ‘desflouri’ desfogar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter la fougue, ôter le feu, calmer ; fatiguer un tranchant » TdF desfogar (se) v pron : getar son fuòc ; s'apasiar ; se solatjar de çò que cacha ; se deslargar / dire son sentit. (v. TdF jos ‘desfouga’) ; « éteindre les ardeurs de la chair » (v. TdF jos ‘desfiouca’) desfoitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de relieur, défouetter » TdF desfolhar / desfulhar (v. tr.) : enlevar las fuèlhas. Una brava albieirada desfulhèt totes los fraisses. desfolhar / desfulhar (se) : pèrdre sas fuèlhas. Lo cerièr se desfulha un pauc dels primièrs. desfoliacion nf, cf Ubaud Dicort : « défoliation » [Laus, Rapin : defoliacion] desfondre (v. tr.) : demolir de fons a cima. desfonzaira nf, cf Ubaud Dicort : « charrue pour défoncer, fouilleuse » TdF jos ‘desfonsarello’ desfonzament nm, cf Ubaud Dicort : v. desfonzatge. (v. TdF jos ‘desfounsage’) desfonzar [ ~ desenfonzar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘desfounsa’) : laurar, palabessar plond. v. defonsar e derivats. desfonzatge nm, cf Ubaud Dicort : « défoncement » TdF desforestacion nf, cf Ubaud Dicort : « déforestation » (Per Noste) desformable, -bla : que pòt èsser desformat, -ada. desformacion : modificacion de quicòm, volontària o pas. desformaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « déformateur, -trice » (v. desformar) desformar (v. tr.) : modificar quicòm, volontàriament o pas. desformar (se) : pèrdre sa forma. desfornada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on défourne en une fois » TdF desfornar v : v. desenfornar. desfornir (v. tr.) : desprovesir ; desgarnir. desfornir (se) : se desprovesir ; se desgarnir. desfornit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « dégarni, démuni, ie » TdF desforrelar (v. tr. ) : desengainar / traire de l'estug ; desplegar una vela (mar.) ; mostrar l'espiga (cerealas) desforrelar (se) : espigar (montar en espiga) desfortuna : desavèni ; malastre / malaür ; accident ; malparada / malabosena / malastrada / malandra. desfortunar (v. tr.) : malastrugar. desfortunat, -ada : malastrugat, -ada. desforviar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar metre sul bon camin. desfrachivar (v. tr.) : artigar / desbosigar / desermassir. desfrairar (v. tr.) : desunir de fraires. desfrairar (se) : se desunir entre fraires ; se batre fraire contra fraire; se disputar un prèmi entre venceires a egalitat. desfraissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défrayer, payer les frais, indemniser » TdF jos ‘desfraia’ desfrancesar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + francesar) desfrancimandejar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + francimandejar) desfranjar (v. tr.) : suprimir las franjas. desfranjar (se) : se desfilargar ; s'espelhar. desfraunhar (v. tr.) : desbochardir ; netejar ; descrassar. desfraunhar (se) : se desbochardir ; se descrassar... desfrenar (v. tr.) : descabestrar / descadenar (s. f.) desfrenar (se) : se descabestrar / se descadenar (s.f.) desfrenat -ada : descabestrat, -ada (s.f.) desfresar v, cf Ubaud Dicort : « défraiser, déborder, débroder » (R. III, 400), « v tr, ôter les galons à quelqu’un » (L. 117) desfrescumar [desfrescunar (v. Ubaud Dicort p. 150 e Vayssier ‘defrescuna’] (v. tr.) : levar la sentor de frescum de la carn amb de cebas o de plantas aromaticas. desfrisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défriser ; démonter, désappointer, désenchanter, dépiter » TdF desfrisar (se) v pron : « se défriser ; se démettre, renoncer » TdF jos ‘desfrisa’ desfrisatge nm, cf Ubaud Dicort : « défrisage » (v. desfrisar) desfrisonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déranger les boucles de cheveux » TdF desfròca : despolha. desfrocar (v. tr. e intr.) (v. TdF) : quitar un fròc. desfrocar (se) : abandonar d'èsser prèire o monge, -ja. desfrocat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « défroqué, ée » TdF jos ‘desfrouca’ Un prèire desfrocat. Una monja desfrocada. desfronzir (v. tr.) : desplecar (suprimir los plecs) desfronzir (se) : se desplecar (pèrdre sos plecs) desfrucha nf, cf Ubaud Dicort : « infécondité, dans le vers suivant : Èra de sa desfrucha, a l’escart, tot crentós. » (v. TdF) desfruchaire, -aira [~ -airitz] n : qu'afraba la frucha (nèbla, vent, glaç...) |
|
|
|
|
|
|