desfaminar (v. tr.) : apasiar la fam (lo talent) / desafamar.

desfaminar (se) : se desafamar.

desfangar [ ~ desenfangar] (v. tr.) : enlevar la fanga ; desenfangar.

desfangar [ ~ desenfangar] (se) v pron : se traire de la fanga / se desenfangar.

desfar v : v. desfaire.

desfarda : despolha ; descarga ; rafatum. (v. TdF)

desfarfolhar (v. tr.) : desbarrassar.

desfarfolhar (se) : se desbarrassar.

desfarinar : v. desenfarinar.

desfasament  (abs. Dicort) : accion o resulta de se desfasar, « décalage » (Laus).

desfasar (v. tr.) : amodar una diferéncia de fasa entre doas grandors alternativas. (t. tecn. de fisica)

desfasar (se) : poder pas seguir los càmbiaments.

desfasat, -ada adj : (fisica) « déphasé, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 207)

desfasatge nm : (fisica) « déphasage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 207)

desfaseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que desmarga (t. a.) ; persona que quicha las olivas, « ... qui dépouille les cocons » (v. TdF)

desfasendat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « oisif, qui se contente de regarder » (L. 117)

desfata : camp que ven d'èsser desermassit (eissart / frostís / ganhatge / garach / garait / artiga / novala)

desfatar (v. tr.) : desermassir / artigar / desbosigar ; esquinçar ; devorar / devorir a bèl cais.

desfatigar (se) (abs. Dicort) [v. DES- + fatigar] : se desalassar / se descansar / se pausar.

desfatimar (abs. Dicort) (v. tr.) : (varianta vocalica del vèrb desfatar) desfatar

desfaufilar (abs. Dicort) (v. tr.) : traire los punts provisòris d'un futur vestit. (v. desfilbastar)

desfaussar (se) (l.p.) (abs. Dicort) : se desfar, se desbarrassar d'una carta. (v. jos carta)

desfaut [ipercorr., v. defaut (v. Ubaud Dicort)] : manca / sofracha / sofrache / sofraita ; deca.

desfautar [ipercorr., v. defautar] / defautar (v. intr.) (v. R. III, 254 : defauta) : far manca / far sofracha / far sofrache.

desfavor nf : manca de favor.

desfavorablament : d'un biais desfavorable.

desfavorable, -bla : qu'es pas favorable, -a.

desfavorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défavoriser » (Laus)

desfavorizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défavoriser » (Sèrras-Ess.)

« desfèci » : v. defèci.

« desfeirar » : v. desfieirar.

desfelcir (Alibert) [ / desfelsir (TdF)] ?, cf Ubaud Dicort (v. tr.) : far qu'un solid se desagrègue al contacte d'un liquid e se mescle amb el.

desfelcir (se) : se desagregar dins un liquid e se mesclar amb el.

desfemelar (v. tr.) : desrabar lo cambe mascle abans l'autre.

desfenatar (v. tr. arc.) : espandir los bracèls (montets) de fen)

desfenestracion (abs. Dicort) : accion o resulta de desfenestrar. (v. defenestracion)

desfenestrar (abs. Dicort) (v. tr.) : far passar defòra per la fenèstra. (v. defenestrar)

desfèrra : despolha.

desferrador nm, cf Ubaud Dicort : « grand coup de vent, rafale » TdF

desferramuòl nm, cf Ubaud Dicort : « lunaire, plante ainsi nommée à cause de la forme de sa feuille ou parce qu’on croit que le mulet qui pose le pied sur elle y laisse son fer » TdF ‘desferro-miòu’

desferrar (v. tr.) : levar los fèrres d'una bata o d'una cauçadura.

desferrar (se) : pèrdre sos fèrres.

« desferrolhar » : v. desverrolhar.

desfiar [veire desfisar, cf Ubaud Dicort] / desfisar (v. tr.) : metre q.q. al desfís (R. III, 292).

desfiar [veire desfisar] (se) / desfisar (se) v pron : se metre al desfís ; se mesfisar.

desfibrilhacion nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « défibrillation »

desfibrilhador nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « défibrillateur »

desficar (v. tr.) : desplantar / desrabar.

desfieirar [ ~ desenfieirar] (v. tr.) : retirar lo bestial d'una fièira.

desfigar (v. tr.) : culhir las figas d'una figuièira.

desfiguracion nf, cf Ubaud Dicort : « défiguration » (Per Noste)

desfigurar (v. tr.) (R. III, 323) : desfaciar / descarar.

desfigurar (se) : se desfaciar / se descarar.

desfila (prene la -) (abs. Dicort) : s'esquivar. (v. jos defilada)

desfilar 1 (v. tr.) : traire de fils d'una estòfa o d'un vestit ; « déchirer la réputation ; déclarer, déceler, divulguer, raconter de fil en aiguille » TdF jos ‘desfiela’.

desfilar (se) v pron : « s’effiler ; se dévider ; se dérouler » TdF jos ‘desfiela’

desfilar 2 (v. intr.) [(far un passacarièira), ipercorr., veire defilar, cf Ubaud Dicort] : marchar un darrièr l'autre en filas rengadas.

desfilar (se) v pron (abs. TdF) : sortir d'una fila ; prene la desfila / s'esquivar. (v. escapar (s’))

desfilargar (v. tr.) : traire de fils d'una estòfa o d'un vestit. (v. TdF jos ‘desfielanga’)

desfilargar (se) : se desfranjar ; se frangilhar ; s'espelhar.

desfilat nm (abs. Dicort) : accion de marchar en filas plan rengadas. (v. passacarrièira)

desfilatge nm, cf Ubaud Dicort : « défilage » (v. desfilar 1)

desfilbastar (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : traire, enlevar, suprimir la filbasta.

desfilfrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘desfielfra’) : desfilar / desfilargar. v. çaisús.

desfiosar v, cf Ubaud Dicort : v. desfiusar. (v. TdF jos ‘defiéusa’)

desfís : accion o resulta de desfisar.

desfisança : suspicion (R. V, 276).

desfisant, -a adj : provocatiu, -iva (R. V, 577), « défiant, ante » TdF ‘desfisent’.

desfisar (v. tr.) : escometre / provocar (R. V, 577).

desfisar (se) v pron : s'escometre / se provocar ; « reprendre sa parole, réclamer un armistice, demander une trève pour un instant, à certains jeux d’enfants » TdF jos ‘desfisa’ ; se mesfisar.

Desfisa-te d'un can que japa pas !

desfissonar (v. tr.) : traire un fisson / enlevar un fisson ; desponchar l'amòrsa d'un viron, d'una virona...

desfissonar (se) : pèrdre son fisson.

L'abelha que fissa se desfissona.

desfiusar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desfigurar (R. III, 323) / desvisatjar ; nafrar ; afrabar ; devorar en partida, « Si un loup se jette sur une personne, et qu’il la morde, la desfiusa ; s’il se jette sur une brebis et en dévore une partie, la desfiusa » (v. Vayssier ‘defiousà’).

 

 

desflacar (v. tr.) : flacar / flaquir ; racar / abandonar.

desflamar [ ~ desenflamar] (v. tr.) : diminuir l'inflamacion (R. III, 337).

desflamar [ ~ desenflamar] (se) v pron : s'apasiar ; se demenir ; s'atudar.

desflamat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « moins irrité, ée » TdF jos ‘desflama’

desflancat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « efflanqué, ée » TdF suppl (v. aflancat)

desflectir (v. tr.) : desvirar de sa direccion. (v. deflectir)

desflector, -tritz adj (abs. Dicort) : que servís a amodar una desflexion.

desflexion (abs. Dicort) : extension del cap del fètus al moment de l'enfantament ; desviadura. (v. deflexion)

desflocar (v. tr.) : suprimir las flòcas (mena d'adornaments)

desflocar (se) : pèrdre sas flòcas ; pèrdre son pel.

desfloracion nf, cf Ubaud Dicort : « défloration , défloraison » TdF

desfloraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déflore ou défleurit, déflorateur » TdF

desflorar [ ~ desenflorar], cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) / desflorir (v. desflorir) : « défleurir », suprimir la flor / far tombar la flor ; desverginar / despiuselar ; « perdre ses fleurs, v. desflorir » (v. TdF ‘desfloura’).

desflorar (se) v pron / desflorir (se) (abs. TdF) : pèrdre sa flor / pèrdre sas flors ; « se ternir » (v. TdF jos ‘desfloura’).

desflorat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « défloré, ée ; défleuri, ie » TdF jos ‘desfloura’

desflorir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, défleurir, perdre ses fleurs » TdF

desflorit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « défleuri, ie » TdF jos ‘desflouri’

desfogar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter la fougue, ôter le feu, calmer ; fatiguer un tranchant » TdF

desfogar (se) v pron : getar son fuòc ; s'apasiar ; se solatjar de çò que cacha ; se deslargar / dire son sentit. (v. TdF jos ‘desfouga’) ; « éteindre les ardeurs de la chair » (v. TdF jos ‘desfiouca’)

desfoitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  t. de relieur, défouetter » TdF

desfolhar / desfulhar (v. tr.) : enlevar las fuèlhas.

Una brava albieirada desfulhèt totes los fraisses.

desfolhar / desfulhar (se) : pèrdre sas fuèlhas.

Lo cerièr se desfulha un pauc dels primièrs.

desfoliacion nf, cf Ubaud Dicort : « défoliation » [Laus, Rapin : defoliacion]

desfondre (v. tr.) : demolir de fons a cima.

desfonzaira nf, cf Ubaud Dicort : « charrue pour défoncer, fouilleuse » TdF jos ‘desfonsarello’

desfonzament nm, cf Ubaud Dicort : v. desfonzatge. (v. TdF jos ‘desfounsage’)

desfonzar [ ~ desenfonzar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘desfounsa’) : laurar, palabessar plond. v. defonsar e derivats.

desfonzatge nm, cf Ubaud Dicort : « défoncement » TdF

desforestacion nf, cf Ubaud Dicort : « déforestation » (Per Noste)

desformable, -bla : que pòt èsser desformat, -ada.

desformacion : modificacion de quicòm, volontària o pas.

desformaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « déformateur, -trice » (v. desformar)

desformar (v. tr.) : modificar quicòm, volontàriament o pas.

desformar (se) : pèrdre sa forma.

desfornada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on défourne en une fois » TdF

desfornar : v. desenfornar.

desfornir (v. tr.) : desprovesir ; desgarnir.

desfornir (se) : se desprovesir ; se desgarnir.

desfornit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « dégarni, démuni, ie » TdF

desforrelar (v. tr. ) : desengainar / traire de l'estug ; desplegar una vela (mar.) ; mostrar l'espiga (cerealas)

desforrelar (se) : espigar (montar en espiga)

desfortuna : desavèni ; malastre / malaür ; accident ; malparada / malabosena / malastrada / malandra.

desfortunar (v. tr.) : malastrugar.

desfortunat, -ada : malastrugat, -ada.

desforviar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar metre sul bon camin.

desfrachivar (v. tr.) : artigar / desbosigar / desermassir.

desfrairar (v. tr.) : desunir de fraires.

desfrairar (se) : se desunir entre fraires ; se batre fraire contra fraire; se disputar un prèmi entre venceires a egalitat.

desfraissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défrayer, payer les frais, indemniser » TdF jos ‘desfraia’

desfrancesar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + francesar)

desfrancimandejar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- +francimandejar)

desfranjar (v. tr.) : suprimir las franjas.

desfranjar (se) : se desfilargar ; s'espelhar.

desfraunhar (v. tr.) : desbochardir ; netejar ; descrassar.

desfraunhar (se) : se desbochardir ; se descrassar...

desfrenar (v. tr.) : descabestrar / descadenar (s. f.)

desfrenar (se) : se descabestrar / se descadenar (s.f.)

desfrenat -ada : descabestrat, -ada (s.f.)

desfresar v, cf Ubaud Dicort : « défraiser, déborder, débroder » (R. III, 400), « v tr, ôter les galons à quelqu’un » (L. 117)

desfrescumar [desfrescunar (v. Ubaud Dicort p. 150 e Vayssier ‘defrescuna’] (v. tr.) : levar la sentor de frescum de la carn amb de cebas o de plantas aromaticas.

desfrisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défriser ; démonter, désappointer, désenchanter, dépiter » TdF

desfrisar (se) v pron : « se défriser ; se démettre, renoncer » TdF jos ‘desfrisa’

desfrisatge nm, cf Ubaud Dicort : « défrisage » (v. desfrisar)

desfrisonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déranger les boucles de cheveux » TdF

desfròca : despolha.

desfrocar (v. tr. e intr.) (v. TdF) : quitar un fròc.

desfrocar (se) : abandonar d'èsser prèire o monge, -ja.

desfrocat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « défroqué, ée » TdF jos ‘desfrouca’

Un prèire desfrocat.

Una monja desfrocada.

desfronzir (v. tr.) : desplecar (suprimir los plecs)

desfronzir (se) : se desplecar (pèrdre sos plecs)

desfrucha nf, cf Ubaud Dicort : « infécondité, dans le vers suivant : Èra de sa desfrucha, a l’escart, tot crentós. » (v. TdF)

desfruchaire, -aira [~ -airitz] n : qu'afraba la frucha (nèbla, vent, glaç...)