desculpa / desenculpa : desencusa (R. II, 361).

desculpabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « déculpabilisation » (v. çai jos)

desculpabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déculpabiliser » (Per Noste)

desculpar / desenculpar (v. tr.) : desencusar / desencolpar / reconéisser l'innocéncia d'un acusat. (v. disculpar)

desculpar / desenculpar (se) : provar son innocéncia ; se desencolpar (R. II, 443) / se desencrimar (R. II, 518).

desculpat / desenculpat, -ada : t. a. de desculpar.

desculturacion nf, cf Ubaud Dicort : « déculturation » (Per Noste)

desculturar (v. tr.) : far pèrdre a q.q. sa cultura.

La colonizacion descultura los pòbles colonizats.

desculturat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déculturé, ée » (v. çai sus)

descunchadura (abs. Dicort) : embroncadura.

descunchar (v. intr. e tr.) : èsser malabilhadàs, -assa ; embroncar ; « choquer le bon goût, la décence » TdF ; « déparer » TdF suppl.

Es totjorn tota descunchada.

Descunchar la vista, lo bon gost, la morala.

descunchat, -ada adj : « disgracieux, euse, désassorti, ie, décousu,ue, choquant, ante » (v. TdF jos ‘descuncha’)

descunhar : « v tr, décoincer » (Laus). (v. cunh e escunhar)

« descur-» : v. descru-

« descurbecelar » (descurbecelar v) : v. descorbecelar.

« descurbir » : v. descobrir.

descursar / descurçar (?) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détrousser un vêtement, v. destropar » (v. TdF ‘descursa’)

descuscar (v. tr.) : desondrar / desparar ; descarar / desfaciar ; far venir desconeissable, -a.

desdalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de faucheur » TdF suppl jos ‘desendaia’, v. desendalhar.

desdamar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. du jeu des dames, dédamer » TdF

desdamatjament nm, cf Ubaud Dicort : « dédommagement » TdF jos ‘desdaumajamen’

desdamatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dédommager » TdF jos ‘desdaumaja’

desdamnaire nm, cf Ubaud Dicort : « prêtre, en style familier, v. prèire » (v. TdF suppl)

desdaurar (v. tr.) : far pèrdre la dauradura.

desdaurar (se) : pèrdre sa dauradura.

desdaurat, -ada : qu'a perduda sa dauradura.

desdejun nm, cf Ubaud Dicort : « déjeuner, v. dejunar 2 plus usité » (v. TdF) 

desdejunar (v. intr.) : « déjeuner ; jeuner, en Rouergue, v. junar » (v. TdF jos ‘dejuna’) ; rompre lo june (Alibert).

Desdemona : prenom.

desdenh : sentiment que fa mespresar q.q. o quicòm.

desdenhar (v. tr.) : considerar q.q. o quicòm coma indigne, -a de se'n ocupar.

desdenhós, -osa : que fa mòstra de son mesprètz.

desdenhosament : d'un biais mespresent.

desdentar (v. tr.) : far pèrdre las dents.

desdentar (se) : pèrdre sas dents / se pèrdre las dents.

desdentat, -ada : persona qu'a perdudas sas dents.

desdich 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dédit, ite » TdF jos ‘desdire’

desdich 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. desdit.

desdire (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : contradire ; retractar ; desmentir.

desdire (se) : se retractar.

desdit (non preconizat Dicort) / desdich nm : retractacion (R. V, 403).

desdoanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dédouaner » (Per Noste)

desdoblament : accion o resulta de desdoblar o de se desdoblar.

Desdoblament de la personalitat (med.)

desdoblar (v. tr.) : partejar en dos ; enlevar la dobladura d'un vestit ; ajustar quicòm de suplementari ; desrabar la mitat d'un plançon tròp espés.

Desdoblar una classa.

Desdoblar un vestit.

Desdoblar un traïn (n'ajustar un autre en mai)

Desdoblar las bledas.

desdolçar (v. tr.) : far sortir de sa dòlça / descoscolhar / desgrunar.

Desdolçar de peses...

desdomaiselir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire perdre le rang ou le genre de demoiselle » (v. TdF ‘desdamiseli’)

desdramatizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dédramatiser » (Per Noste)

desegal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dissemblable, inégal, ale » TdF ‘desegau’

desegalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre inégal » TdF

deseimar (TdF ; abs. Dicort) (v. tr.) : desvariar ; desaubirar.

deseimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : desvariat, -ada ; desaubirat, ada. (v. TdF ‘deseima 2’)

deseiretaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déshérite, spoliateur, trice » TdF

deseiretament nm, cf Ubaud Dicort : « exhérédation » TdF

deseiretar v (v. Ubaud Dicort e TdF) : « v tr, déshériter » (Sèrras-Ess.)

deseiriçar [veire deseriçar, cf Ubaud Dicort] (se) v pron : s'apasiar ; tornar baissar son pel eiriçat.

desejar (v. tr.) : desirar.

Vos desègi una bona annada : vos desiri...

desembabochir v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + embabochir)

desembalar [ ~ desbalar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : traire de son embalatge.

desembanastar [ ~ desbanastar] (v. tr.) : enlevar las banastas d'una sauma.

desembanastar [ ~ desbanastar] (se) v pron : se desempetegar.

desembarcar v : v. desbarcar.

desembarrar (v. tr.) : obrir la pòrta ; deslargar.

desembarrassar (v. tr.) : desbarrassar.

desembarrassar (se) : se desbarrassar ; abortir volontàriament, v. abortir.

desembastar : v. desbastar.

desembaugir (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : far venir senta ; domdar.

desembaumar (v. tr.) : far sortir d'una bauma, d'una cauna.

desembaumar (se) : sortir d'una bauma, d'una cauna.

 

 

descrinhar v : v. descrenar.

descripcion : accion o resulta de descriure quicòm o q.q.

descriptar (v. tr.) : descodificar quicòm d'amagat (s. p. e s. f.)

descriptatge : accion o resulta de descriptar quicòm.

descriptible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « descriptible » (Rapin)

descriptiu, -iva adj e nm : que servís a descriure.

descriptivament : d'un biais descriptiu.

descriure (v. tr.) : representar quicòm o q.q. amb de paraulas o de signes escriches o diches (t. a.)

descrocar / desacrocar [ ~ desencrocar, cf Ubaud Dicort (v. desencrocar)] (v. tr.) : desgafar d'un cròc; desencrancar (v. TdF jos ‘descrouca’, e Honnorat) ; « redresser ce qui était crochu » (Azaïs ‘descrouca’).

descroçar (v. tr.) : far pèrdre sa cròça a q.q. (v. TdF ‘descroussat).

descroçar (se) v pron : pèrdre sa cròça ; abandonar sas cròças (v. Alibert).

descrochetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dégrafer, décrocher ; déchirer avec les griffes, en parlant des bêtes carnassières » TdF

descrochonar [veire descorchonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desgrafar ; descrocar ; copar un cantèl ; (arc.) : copar los cantèls / copar los cantons en fasent los passatges per la maquina de meissonar.

descrochonar [veire descorchonar] (se) v pron : se desgafar / se descrocar.

descrochonat [veire descorchonat], -ada adj : desgafat, -ada / descrocat, -ada.

descroissir : v. descruissir.

descronquetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décrocher » (v. Alibert)

descropar ~ escropar v, cf Ubaud Dicort : v. escropar. (v. TdF jos ‘descroupa’)

descroquetar (v. tr.) (abs. Dicort) : destacar / desgafar d'un cròc. (v. descrocar, descronquetar)

descroquetat, -ada (abs. Dicort) : descrochonat, -ada. v. çaisús.

descrosament [ ~ desencrosament] nm : accion de descrosar (sas alas, sos braces...)

descrosar [ ~ desencrosar] (v. tr.) : desplegar / quitar de crosar.

descrostar (v. tr.) : levar la crosta del lach o de quicòm mai (t. a.), « écailler un enduit » TdF

descrostar (se) : despolhar de sa crosta (t. a.)

descrostatge nm, cf Ubaud Dicort : « écaillage » TdF

descrostejar / descrostilhar v, cf Ubaud Dicort : v. descrostar. (v. TdF jos ‘descrousta’)

descrostonar v, cf Ubaud Dicort : v. descrostar. (v. Vayssier)

descrotadoira nf, cf Ubaud Dicort : « décrottoire, brosse pour décrotter » TdF

descrotador nm / descrotadoira (v. descrotadoira) : aplech per desenfangar, « décrottoir » TdF ‘descroutadou’ ; escobeta per se desenfangar.

descrotaire, -aira : persona que desenfanga.

descrotar 1 (v. tr. ) : demolir una cròta (vòuta)

descrotar 2 (v. tr.) : desenfangar ; netejar las cròtas del bestial.

descrotar (se) : se desenfangar.

descrotatge : accion de se desenfangar, de se netejar.

descruissir [ ~ descroissir] (v. tr. arc) : començar de batre una solada de garbas sul sòl de la bòria.

descrusada : bolhon que ven pas que de virar lo bolh ; pèrdia d'argent al jòc ; rosta / tanada / bastonada. (v. TdF)

descrusar (v. tr.) : bajanar / far virar lo bolh, pas mai ; passar los cocons a l'aiga bolhenta ; dessalivar ; desvòuzer la seda d'aqueles cocons bajanats ; s'adelir / sentir lo talent / sentir la fam.

Descrusar los legums : los bajanar.

descrusar (se) : se bajanar ; se desvòuzer v çaisús.

descrusat, -ada : t. a. çaisús.

descrusatge nm : accion de descrusar o de se descrusar (t. a.), « décrûment, décrusement » TdF

descrusida nf, cf Ubaud Dicort : v. descrusada. (v. TdF jos ‘descrusado’)

« descrussir » : v. descruissir.

descruvelar / descrovelar [veire descruvelar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘descruvela’)] (v. tr.) : descloscar / descauquilhar ; descloscar un uòu bolit ; plomar de castanhas ; closcar de noses / descloscar d'amètlas...

descruvelar / descrovelar [veire descruvelar] (se) v pron : se descloscar (t. a.)

descruvelat, -ada adj : t. a. çaisús, « hors de sa coquille, écaill, écalé, ée » (v. TdF jos ‘descruvela’).

descubriment nm : v. descobriment.

« descubrir » (descubrir v) : v. descobrir.

« descucar » : v. desclucar.

descuchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défaire une meule de foin » TdF

descuèch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décuit, uite » (v. descòire)

descueissar / descuoissar (los 2, abs. Dicort)  (v. tr.) : rompre las cuèissas ; destacar una branca del tronc o del marc. (v. descuissar)

descuèlha nf : despolha / despuèlha (R. IV, 479) ; v. descolha : coscolha.

descufelar v, cf Ubaud Dicort : v. descofelar.

descufelat [ ~ descofelat], -ada adj, cf Ubaud Dicort : descoscolhat, -ada / desgrunat, -ada ; « décoiffé, ée » (v. TdF jos ‘descoufela’).

descugar (v. tr.) : obrir los uèlhs (s.f.) / desclucar.

« descuiar » : v. descoar.

descuissar v, cf Ubaud Dicort : v. descueissar.

descujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décrier, dépriser, déshonorer, railler » TdF

descujós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’a pas de répugnance, qui boit ou mange ce que les autres ont touché » » TdF

descular [ ~ escular, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : assetar (abenar lo cuol de la sòla de la cauçadura) ; desnogalhar.

Ai la cauçadura desculada.

descular [ ~ escular] (se) v pron : s'assetar (s'abenar lo cuol de la sòla de la cauçadura) ; se desnogalhar (se closcar / se descloscar)

desculat [ ~ esculat], -ada adj : assetat, -ada (bravament abenada del cuol de la sòla (en parlant de cauçadura)

desculefar (abs. Dicort) (v. tr.) : enlevar las culèfas / descoscolhar. (v. descufelar)

desculotar ~ desenculotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter la culotte » TdF jos ‘desculouta’

desculotar ~ desenculotar (se) v pron : « mettre culotte bas » TdF jos ‘desculouta’