|
||||
|
|
|
|
|
|
desculpabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « déculpabilisation » (v. çai jos) desculpabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déculpabiliser » (Per Noste) desculpar / desenculpar (v. tr.) : desencusar / desencolpar / reconéisser l'innocéncia d'un acusat. (v. disculpar) desculpar / desenculpar (se) : provar son innocéncia ; se desencolpar (R. II, 443) / se desencrimar (R. II, 518). desculpat / desenculpat, -ada : t. a. de desculpar. desculturacion nf, cf Ubaud Dicort : « déculturation » (Per Noste) desculturar (v. tr.) : far pèrdre a q.q. sa cultura. La colonizacion descultura los pòbles colonizats. desculturat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « déculturé, ée » (v. çai sus) descunchadura (abs. Dicort) : embroncadura. descunchar (v. intr. e tr.) : èsser malabilhadàs, -assa ; embroncar ; « choquer le bon goût, la décence » TdF ; « déparer » TdF suppl. Es totjorn tota descunchada. Descunchar la vista, lo bon gost, la morala. descunchat, -ada adj : « disgracieux, euse, désassorti, ie, décousu,ue, choquant, ante » (v. TdF jos ‘descuncha’) descunhar v (v. cunhar) : « v tr, décoincer » (Laus). « descur-» : v. descru- « descurbecelar » (descurbecelar v) : v. descorbecelar. « descurbir » v : v. descobrir. descursar / descurçar (?) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détrousser un vêtement, v. destropar » (v. TdF ‘descursa’) descuscar (v. tr.) : desondrar / desparar ; descarar / desfaciar ; far venir desconeissable, -a. desdalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de faucheur », v. desendalhar. (v. TdF suppl jos ‘desendaia’) desdamar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. du jeu des dames, dédamer » TdF desdamatjament nm, cf Ubaud Dicort : « dédommagement » TdF jos ‘desdaumajamen’ desdamatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dédommager » TdF jos ‘desdaumaja’ desdamnaire nm, cf Ubaud Dicort : « prêtre, en style familier, v. prèire » (v. TdF suppl) desdaurar (v. tr.) : far pèrdre la dauradura. desdaurar (se) : pèrdre sa dauradura. desdaurat, -ada : qu'a perduda sa dauradura. desdejun nm, cf Ubaud Dicort : « déjeuner, v. dejunar 2 plus usité » (v. TdF) desdejunar (v. intr.) : « déjeuner ; jeuner, en Rouergue, v. junar » (v. TdF jos ‘dejuna’) ; rompre lo june (Alibert). Desdemona : prenom. desdenh : sentiment que fa mespresar q.q. o quicòm. desdenhar (v. tr.) : considerar q.q. o quicòm coma indigne, -a de se'n ocupar. desdenhós, -osa : que fa mòstra de son mesprètz. desdenhosament : d'un biais mespresent. desdentar (v. tr.) : far pèrdre las dents. desdentar (se) : pèrdre sas dents / se pèrdre las dents. desdentat, -ada : persona qu'a perdudas sas dents. desdich 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dédit, ite » TdF jos ‘desdire’ desdich 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. desdit. desdire (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : contradire ; retractar ; desmentir. desdire (se) : se retractar. desdit (non preconizat Dicort) / desdich nm : retractacion (R. V, 403). desdoanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dédouaner » (Per Noste) desdoblament : accion o resulta de desdoblar o de se desdoblar. Desdoblament de la personalitat (med.) desdoblar (v. tr.) : partejar en dos ; enlevar la dobladura d'un vestit ; ajustar quicòm de suplementari ; desrabar la mitat d'un plançon tròp espés. Desdoblar una classa. Desdoblar un vestit. Desdoblar un traïn (n'ajustar un autre en mai) Desdoblar las bledas. desdolçar (v. tr.) : far sortir de sa dòlça / descoscolhar / desgrunar. Desdolçar de peses... desdomaiselir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire perdre le rang ou le genre de demoiselle » (v. TdF ‘desdamiseli’) desdramatizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dédramatiser » (Per Noste) desegal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dissemblable, inégal, ale » TdF ‘desegau’ desegalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre inégal » TdF deseimar (TdF ; abs. Dicort) (v. tr.) : desvariar ; desaubirar. deseimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : desvariat, -ada ; desaubirat, ada. (v. TdF ‘deseima 2’) deseiretaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déshérite, spoliateur, trice » TdF deseiretament nm, cf Ubaud Dicort : « exhérédation » TdF deseiretar v (v. Ubaud Dicort e TdF) : « v tr, déshériter » (Sèrras-Ess.) deseiriçar [veire deseriçar, cf Ubaud Dicort] (se) v pron : s'apasiar ; tornar baissar son pel eiriçat. desejar (v. tr.) : desirar. Vos desègi una bona annada : vos desiri... desembabochir v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + embabochir) desembalar [ ~ desbalar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : traire de son embalatge. desembanastar [ ~ desbanastar] (v. tr.) : enlevar las banastas d'una sauma. desembanastar [ ~ desbanastar] (se) v pron : se desempetegar. desembarcar v : v. desbarcar. desembarrar (v. tr.) : obrir la pòrta ; deslargar. desembarrassar (v. tr.) : desbarrassar. desembarrassar (se) : se desbarrassar ; abortir volontàriament, v. abortir. desembastar v : v. desbastar. desembaugir (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : far venir senta ; domdar. desembaumar (v. tr.) : far sortir d'una bauma, d'una cauna. desembaumar (se) : sortir d'una bauma, d'una cauna. |
|
||
|
descrinhar v : v. descrenar. descripcion : accion o resulta de descriure quicòm o q.q. descriptar (v. tr.) : descodificar quicòm d'amagat (s. p. e s. f.) descriptatge : accion o resulta de descriptar quicòm. descriptible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « descriptible » (Rapin) descriptiu, -iva adj e nm : que servís a descriure. descriptivament : d'un biais descriptiu. descriure (v. tr.) : representar quicòm o q.q. amb de paraulas o de signes escriches o diches (t. a.) descrocar / desacrocar [ ~ desencrocar, cf Ubaud Dicort (v. desencrocar)] (v. tr.) : desgafar d'un cròc; desencrancar (v. TdF jos ‘descrouca’, e Honnorat) ; « redresser ce qui était crochu » (Azaïs ‘descrouca’). descroçar (v. tr.) : far pèrdre sa cròça a q.q. (v. TdF ‘descroussat). descroçar (se) v pron : pèrdre sa cròça ; abandonar sas cròças (v. Alibert). descrochetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dégrafer, décrocher ; déchirer avec les griffes, en parlant des bêtes carnassières » TdF descrochonar [veire descorchonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desgrafar ; descrocar ; copar un cantèl ; (arc.) : copar los cantèls / copar los cantons en fasent los passatges per la maquina de meissonar. descrochonar [veire descorchonar] (se) v pron : se desgafar / se descrocar. descrochonat [veire descorchonat], -ada adj : desgafat, -ada / descrocat, -ada. descroissir v : v. descruissir. descronquetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décrocher » (v. Alibert) descropar ~ escropar v, cf Ubaud Dicort : v. escropar. (v. TdF jos ‘descroupa’) descroquetar (v. tr.) (abs. Dicort) : destacar / desgafar d'un cròc. (v. descrocar, descronquetar) descroquetat, -ada (abs. Dicort) : descrochonat, -ada. v. çaisús. descrosament [ ~ desencrosament] nm : accion de descrosar (sas alas, sos braces...) descrosar [ ~ desencrosar] (v. tr.) : desplegar / quitar de crosar. descrostar (v. tr.) : levar la crosta del lach o de quicòm mai (t. a.), « écailler un enduit » TdF descrostar (se) : despolhar de sa crosta (t. a.) descrostatge nm, cf Ubaud Dicort : « écaillage » TdF descrostejar / descrostilhar v, cf Ubaud Dicort : v. descrostar. (v. TdF jos ‘descrousta’) descrostonar v, cf Ubaud Dicort : v. descrostar. (v. Vayssier) descrotadoira nf, cf Ubaud Dicort : « décrottoire, brosse pour décrotter » TdF descrotador nm / descrotadoira (v. descrotadoira) : aplech per desenfangar, « décrottoir » TdF ‘descroutadou’ ; escobeta per se desenfangar. descrotaire, -aira : persona que desenfanga. descrotar 1 (v. tr. ) : demolir una cròta (vòuta) descrotar 2 (v. tr.) : desenfangar ; netejar las cròtas del bestial. descrotar (se) : se desenfangar. descrotatge : accion de se desenfangar, de se netejar. descruissir [ ~ descroissir] (v. tr. arc) : començar de batre una solada de garbas sul sòl de la bòria. descrusada : bolhon que ven pas que de virar lo bolh ; pèrdia d'argent al jòc ; rosta / tanada / bastonada. (v. TdF) descrusar (v. tr.) : bajanar / far virar lo bolh, pas mai ; passar los cocons a l'aiga bolhenta ; dessalivar ; desvòuzer la seda d'aqueles cocons bajanats ; s'adelir / sentir lo talent / sentir la fam. Descrusar los legums : los bajanar. descrusar (se) : se bajanar ; se desvòuzer v çaisús. descrusat, -ada : t. a. çaisús. descrusatge nm : accion de descrusar o de se descrusar (t. a.), « décrûment, décrusement » TdF descrusida nf, cf Ubaud Dicort : v. descrusada. (v. TdF jos ‘descrusado’) « descrussir » v : v. descruissir. descruvelar / descrovelar [veire descruvelar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘descruvela’)] (v. tr.) : descloscar / descauquilhar ; descloscar un uòu bolit ; plomar de castanhas ; closcar de noses / descloscar d'amètlas... descruvelar / descrovelar [veire descruvelar] (se) v pron : se descloscar (t. a.) descruvelat, -ada adj : t. a. çaisús, « hors de sa coquille, écaill, écalé, ée » (v. TdF jos ‘descruvela’). descubriment nm : v. descobriment. « descubrir » (descubrir v) : v. descobrir. « descucar » v : v. desclucar. descuchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défaire une meule de foin » TdF descuèch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décuit, uite » (v. descòire) descueissar / descuoissar (los 2, abs. Dicort) (v. tr.) : rompre las cuèissas ; destacar una branca del tronc o del marc. (v. descuissar) descuèlha nf : despolha / despuèlha (R. IV, 479) ; v. descolha : coscolha. descufelar v, cf Ubaud Dicort : v. descofelar. descufelat [ ~ descofelat], -ada adj, cf Ubaud Dicort : descoscolhat, -ada / desgrunat, -ada ; « décoiffé, ée » (v. TdF jos ‘descoufela’). descugar (v. tr.) : obrir los uèlhs (s.f.) / desclucar. « descuiar » v : v. descoar. descuissar v, cf Ubaud Dicort : v. descueissar. descujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décrier, dépriser, déshonorer, railler » TdF descujós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’a pas de répugnance, qui boit ou mange ce que les autres ont touché » » TdF descular [ ~ escular, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : assetar (abenar lo cuol de la sòla de la cauçadura) ; desnogalhar. Ai la cauçadura desculada. descular [ ~ escular] (se) v pron : s'assetar (s'abenar lo cuol de la sòla de la cauçadura) ; se desnogalhar (se closcar / se descloscar) desculat [ ~ esculat], -ada adj : assetat, -ada (bravament abenada del cuol de la sòla (en parlant de cauçadura) desculefar (abs. Dicort) (v. tr.) : enlevar las culèfas / descoscolhar. (v. descufelar) desculotar ~ desenculotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter la culotte » TdF jos ‘desculouta’ desculotar ~ desenculotar (se) v pron : « mettre culotte bas » TdF jos ‘desculouta’ desculpa / desenculpa : desencusa (R. II, 361).
|
|
|
|
|
|
|
|
|