descindrar (v. tr.) : enlevar los cindres d'una vòuta.

descinge, -ja : exempt, -a / desprovesit, -ida / privat, -ada.

descinglar (v. tr.) (v. cingla e v. TdF jos ‘descengla’) : destibar o enlevar las cinglas.

descinglar (se) v pron : s'enlevar las cinglas.

descinjar (v. tr.) : privar ; despoblar ; desprovesir.

descintar (non preconizat Dicort) : v. descenchar.

descintar (se) (non preconizat Dicort) : v. descenchar (se).

descisa nf, cf Ubaud Dicort : « descente, action de descendre ; t. de batellerie, v. descenta » (v. TdF)

La descisa del Ròse, la descente du Rhône. (v. TdF)

descisar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se précipiter, fondre de haut en bas d’une montagne, en parlant des perdrix ; descendre, v. davalar » (v. TdF)

descisclar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter ou rompre la bride d’un sabot » (v. TdF deciscla’). « descisclar » : v. desbatar.

desclaca nf, cf Ubaud Dicort : « trappe, trappe d’un colombier, v. trapa » (v. TdF)

desclacar (v. tr.) : obrir la trapa ; descobrir ; divulgar ; esventar (s.f.) : metre dins lo vent / escampilhar.

desclapacion nf, cf Ubaud Dicort : « exhumation, découverte » (v. TdF)

desclapaire, -aira [~ -airitz] n : q.q. que trai quicòm de jos un clapàs, « celui, celle qui déterre, qui exhume, qui découvre, v. inventor » (v. TdF).

desclapar (v. tr.) : traire de jos las clapas (pèiras) ; dessosterrar ; desenterrar ; descobrir.

De laurar prigond desclapèt un vièlh toat.

desclapassar (v. tr.) : augmentatiu de desclapar, « épierrer » TdF.

desclapatge : accion de traire quicòm de jols clapasses, « action de déterrer, d’exhumer » TdF.

desclassament nm, cf Ubaud Dicort : « déclassement » (Rapin)

desclassar (v. tr.) : rebaissar de categoria.

desclaure / desenclaure (v. tr.) : « déclore, v. desbroar » ; deslargar lo bestial ; desenfachilhar / desempatufar. (v. TdF jos ‘desclaure’)

desclaus, -a (< desclaure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « déclos, ose ; élargi, ie ; désensorcelé, ée » TdF jos ‘desclaure’

desclausar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déclore, déparquer » TdF ‘desclaussa’

desclausonament v, cf Ubaud Dicort : « décloisonnement » (Rapin)

desclausonar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « décloisonner » (Rapin)

desclavar (v. tr.) : obrir / dobrir una pòrta clavada ; « déclouer, décrocher, déferrer un poisson, v. descrocar ». (v. TdF suppl)

desclavar (se) v pron : se dobrir amb una clau, « ouvrir sa porte, s’ouvrir de soi-même » TdF jos ‘desclava’.

desclavelacion (abs. Dicort) : accion o resulta de desclavelar.

desclavelar (v. tr.) : enlevar los clavèls

desclavelar (se) : se dobrir en enlevant los clavèls.

desclic : doblet de descliquetada.

desclimatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désaccoutumer d’un climat » TdF

descliquetada / desclinquetada (los 2, abs. Dicort e TdF) : accion o resulta de descliquetar [v. desclisquetar].

descliquetar / desclinquetar (los 2, abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : descadaular. (v. desclisquetar)

desclisquetar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, hausser le loquet, v. desgiscletar, descadaular » (v. TdF)

desclocir / desclucir [veire desclocir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far pèrdre l'enveja de coar.

desclocir / desclucir [veire desclocir] (se) v pron : pèrdre l'enveja de coar.

desclorurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (chim.) déchlorurer »

descloscar (v. tr.) : enlevar lo clòsc ; traire del clòsc.

descloscar (se) : sortir del clòsc.

descluc nm, cf Ubaud Dicort : « action d’enlever ce qui couvre les yeux » (Palay)

Al descluc, au réveil. (v. Palay)

desclucar (v. tr.) : desbendar las clucas (los uèlhs), « dessiller ; découvrir la braise qui était sous la cendre » (v. TdF) ; « ouvrir les yeux, un contrevent » (Palay)

descluchar [veire desclujar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : descobrir la teulada / enlevar lo cluèg.

desclucir (v. tr.) (non preconizat Dicort) : v. desclocir.

desclujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlever le chaume du toit ; découvrir le toit » (Alibert descluchar)

descoar 1 (v. tr.) : « v intr, cesser de couver » (Alibert, Laus) ; far plegar de coar [v. descovassar].

Descoar una galina.

descoar (se) (abs. Alibert) : plegar de coar / quitar de coar.

descoar 2 (v. tr.) (v. Alibert e TdF ‘descoua’) / descoatar  (v. descoatar) : acorchar o copar la coa.

descoar (se) / descoatar (se) [veire descoetar (se)] v pron : se copar la coa, « perdre la queue » TdF ‘descoua’.

descoassar v, cf Ubaud Dicort : v. descovassar.  (v. TdF jos ‘descouvassa’)

descoat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « écourté, ée, sans queue » TdF jos ‘descoua’

descoatar v tr (Alibert) : veire descoetar, cf Ubaud Dicort.

descobèrt 1 nm : « lieu découvert, exposé au soleil » ; costèlas del moton al dejós de l'espatla (v. TdF jos ‘descubert’) ; una manca d'argent sul compte bancari (Laus).

descobèrt 2, -a adj : a l'aire liure ; sens res sul cap ; dessobtat, -ada.

descobèrta : accion de descobrir çò amagat o ignorat ; mina a cèl dobèrt.

descobertar (v. tr.) : enlevar lo coberton o la cobertoira.

descobilhonar (v. tr.) : desquilhar / far tombar.

descoblar (v. tr.) : desapariar.

descoblar (se) : se desapariar.

descobriment ~ descubriment nm, cf Ubaud Dicort : « révélation, manifestation » (L. 114)

descobrir [ ~ descubrir] (v. tr.) : enlevar çò que cobrís quicòm ; trobar ; far une descobèrta / far una tròba.

descobrir [ ~ descubrir] (se) v pron : levar lo capèl ; enlevar un vestit ; sortir de son amagatal ; sortir de sa resèrva.

descocar (v. tr.) : culhir las còcas de milh o las despolhar ; « écosser des pois, des fèves » TdF.

descocardar v, cf Ubaud Dicort : v tr « décocarder, enlever la cocarde fixée sur le frontal du taureau dans une course [camargaise] »  (A B C Daire… de la Bouvine)

descoconada : culhida dels manhans.

descoconaire, -aira [~ -airitz] n : persona que culhís los cocons de manhans.

descoconar (v. tr.) : culhir los cocons de manhans.

descoconatge : descoconada / culhida dels manhans.

descodador nm : « décodeur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 150)

« descodar » 1 : v. descoar.

descodar 2 [ ~ desencodar] , cf Ubaud Dicort (v. tr.) : enlevar çò codat, « décoder » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 150 descodar). (v. descodificar (abs. Dicort))

descodatge ~ desencodatge nm, cf Ubaud Dicort : « décodage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 150 descodatge)

descodenar (v. tr.) : levar la codena del lard ; desencrassar.

descodificacion (abs. Dicort) : accion o resulta de descodificar. (v. descodatge)

descodificador (abs. Dicort) : aparelh per descodificar. (v. descodador)

descodificar (abs. Dicort) (v. tr.) : véser o legir de mercé un còdi. (v. descodar)

 

 

 

descoetar (v. tr.) : copar la coa, copar la coeta.

Descoetar las anhèlas per que sián de bon mólzer.

Descoetat, un topin val pas res pus.

descofaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui écosse, qui écale, écosseur, euse » TdF

descofar (v. tr.) : « gâter la forme d’un chapeau, déformer » ; enlevar lo capèl ; desrengar lo pel, « décoiffer, v. descoifar ; écosser des pois, des fèves » (v. TdF ‘descoufa’)

descofar (se) v pron : se desrengar lo pel ; « sortir de la cosse » TdF jos ‘descoufa’.

descofatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’écosser, d’écaler » TdF

descofelada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on écosse en une fois, séance de travail où l’on écosse les légumes, où l’on épluche le maïs » TdF

descofelar / descufelar (v. tr.) : descoscolhar ; descloscar; « décoiffer, v. descoifar » (v. TdF jos ‘descoufela’).

descofelar / descufelar (se) : se descoscolhar ; se descloscar.

descofelat, -ada adj : v. descufelat.

« descofelhar » / « descoforlhar » : v. çaisús (descofelar).

descoirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dégarnir de cuir » (L. 114)

descòire / descòser [veire descòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ajustar d'aiga a las confituras o als siròps tròp cuèches, « décuire ». (TdF ‘descouire’)

« descoissar » : v. descuoissar (abs. Dicort) / descueissar  (non preconizat Dicort). (v. descuissar)

descolacion nf, cf Ubaud Dicort (mas v. descolar 1) : accion o resulta de copar lo còl a q.q. (v. decolacion)

La descolacion de Joan lo Baptista.

descòlament nm, cf Ubaud Dicort : « décollement » TdF ‘descoulament’, « effet produit par une chose qui se décolle » (Honnorat)

descolanar (v. tr.) : quitar la colana a un vedèl.

descolanar (se) : pèrdre sa colana (mena de colar de fust)

descolar 1 (v. tr.) (abs. Dicort) : trencar lo còl. (v. decolar)

descolar 2 / desencolar (v. tr.) : desempegar.

descolar / desencolar (se) : se desempegar.

descolar 3 ~ desacolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décaler, ôter la cale d’une roue, v. descotar » (v. TdF ‘descoula 2’)

descolcerar v, cf Ubaud Dicort : (v. DES- + colcera)

descolerar v, cf Ubaud Dicort : v intr « décolérer » (Rapin)

descoletar (v. tr.) (abs. Dicort) : desbotonar l'ennaut de la camisa o del casabèc, « décolleter ; donner de l’air, de la liberté » TdF.

descoletar (se) v pron (TdF ; abs. Dicort) : se despeitrinar ; se despitralhar.

descoletat 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : peitrina mai o mens descobèrta, « décolleté » (Rapin).

descoletat 2, -ada (adj.) (TdF ; abs. Dicort) : despeitrinat, -ada.

descolha nf (Alibert) [veire descuèlha, cf Ubaud Dicort] : coscolha (envolopa dels peses, dels mongilhs...).

descolhaire, -aira n : descoscolhaire, -a ; balajaire, -a de carrièiras.

descolhar (v. tr.) (preconizat Dicort) : descoscolhar (traire de la coscolha)

descollocar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déplacer ; disloquer » TdF ‘descoulouca’

descolonizacion : liberacion d'un pòble colonizat.

descolonizar (v. tr.) : liberar un pòble colonizat.

descolonizat, -ada : liberat,-ada d'un pòble colonizaire.

descoloracion nf, cf Ubaud Dicort : « décoloration » TdF

descolorament nm, cf Ubaud Dicort : « action de décolorer » TdF

descolorar (v. tr.) : alterar o cambiar la color de quicòm.

descolorar (se) : pèrdre de sa color.

descolorat, -ada : qu'a cambiada la color de son pel.

descoloriment nm, cf Ubaud Dicort : v. descolorament. (v. TdF jos ‘descoulouramen’)

descolorir v, cf Ubaud Dicort : v. descolorar. (v. TdF jos ‘descouloura’)

descomandament : accion de descomandar o de se descomandar.

descomandar (v. tr.) : anullar una comanda ; desfar ; destacar.

descomandar (se) v pron (v. TdF jos ‘descoumanda’) : pèrdre son balanç ; pèrdre lo cap ; se desnosar ; se destacar ; se desplaçar.

descomblar (v. tr.) : enlevar la teulada ; descobrir un ostal ; descobrir un jaciment ; desenterrar lo pè dels ceps ; desencombrar.

descomble : sisa de tèrra que recobrís un jaciment.

descompanhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fausser compagnie, abandonner » (L. 115)

descompanhat, -ada n, cf Ubaud Dicort : « abandonné, -e » (v. çai sus)

descompartir (v. tr.) : desapartir ; partir / partejar.

descompassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enjamber, passer dessus ; franchir, dépasser, vaincre » TdF

descompastar (v. tr.) : despastar / desempastar.

descompausable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « décomposable » (Rapin)

descompausar (v. tr.) : alterar (R. II, 46) ; corrompre ; descompartir ; analizar.

descompausar (se) : s'alterar ; se corrompre.

descompensacion nf, cf Ubaud Dicort : « décompensation » (Rapin)

descompensar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, décompenser » (v. çai jos)

descompensat, -ada adj : « (méd.) décompensé, -e » (Laus)

descompés nm, cf Ubaud Dicort : « déséquilibre » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. compés)

descompesar v, cf Ubaud Dicort : « déséquilibrer » (v. descompés)

descomplagut (< descomplaire) part pass, cf Ubaud Dicort : « déplu » (v. çai jos)

descomplaire (v. intr.) : agradar pas, « déplaire ». (v. TdF suppl)

descompletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre incomplet » TdF

descomplexar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décomplexer » (Per Noste)

descomposicion nf, cf Ubaud Dicort : « décomposition, v. poiriment » (v. TdF)

descompression : accion o resulta de descomprimir (t. a.)

descompressor : aparelh o valvula de descompression.

descomprimir (v. tr.) : far baissar o far plegar la pression.

descomptar (v. tr.) : far un rebais / far un descompte.

descompte : rebais ; accion de descomptar.

descon : desc pichon ; banaston.

desconat nm [ / desconada nf], cf Ubaud Dicort : contengut d'un descon. (v. TdF jos ‘descounado’)

desconcar (v. tr.) : escaucelar.

desconcatge nm, cf Ubaud Dicort : « déchaussement d’un arbre ou d’un cep de vigne » TdF

desconcertant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « déconcertant, -e, déroutant, -e » (Laus)

desconcertar (v. tr.) : desvariar / destenembrar / destendilhar.

desconcertar (se) : se desvariar / se destenembrar...

desconcertat, -ada : desvariat, -ada / trebolat, -ada.

descondicionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déconditionner » (Per Noste)

desconegut ~ desconogut, -uda (< desconéisser ~ desconóisser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « méconnu, ue » TdF jos ‘descounèisse’

desconeissable [ ~ desconoissable], -bla adj : de mal reconéisser.

desconeissença [ ~ desconoissença] nf : manca de coneissença ; ingratitud.

desconeissent [ ~ desconoissent], -a adj : « méconnaissant, ante » (Alibert) ; ingrat, -a.