descarar (v. tr. e intr.) : caravirar / desfaciar ; « changer de visage » TdF. (#  descarrar)

descarar (se) : cambiar de cara / se caravirar / se desfaciar.

descarat, -ada adj : qu'a cambiada de cara, « défiguré, ée » ; ardimand, -a ; « furieux » TdF jos ‘descara’.

Al descarat (loc. adv.) (abs. Dicort) : a l'imprevista.

descarbar / desquerbar (v. tr.) : rompre la quèrba. (v.TdF jos ‘descarba’)

descarbar / desquerbar (se) : pèrdre sa quèrba.

descarbat / desquerbat, -ada : qu'a perduda sa quèrba.

descarbonatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décarbonater » (Laus)

descarburacion nf, cf Ubaud Dicort : « décarburation » (Rapin)

descarburar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décarburer » (Laus)

descarcassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, briser la carcasse, rompre les os » TdF

descarcavelar (v. tr.) (Alibert) : tormentar ; molestar (R. IV, 247).

descarcavelar (se) : s'afanar ; s'esperforçar. (v. TdF)

descaremar (se) (abs. Dicort) : rompre l'abstinéncia de quaresma. (v. carema / caresma e quaresma. (v. desquaresmar (se))

descarga : airal per metre lo rafatum / desbarràs ; accion de descargar ; acquit (R. V, 18).

descargabarral nm, cf Ubaud Dicort : « jeu du monde renversé, v. peta-en-gola » (v. TdF ‘descargo-barrau’)

descargadoira nf : faunhador / prautidor (tina de vendémia)

descargador 1 nm : cai (airal per descargar) ;  « déchargeoir », cilindre per rotlar la tèla. (v. TdF)

descargador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à décharger » (L. 114)

descargaire, -aira [~ -airitz] n : persona que descarga quicòm. (e non pas « docker » (angl.))

descarga-l’ai nm, cf Ubaud Dicort : « terme du jeu de trictrac et nom d’une espèce de jeu ; dame rebattue » TdF ‘descargo-l’ai’

descargament : descarga (accion de descargar)

descargar (v. tr.) : pausar una carga ; amendrir una talha ; absòlver (s.f.)

descargar (se) : s'aleujar ; se liberar d'una carga.

descarnador : aplech per descarnar (t. a.)

descarnadura : magror.

descarnaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que descarna lo pòrc del masèl ; tota persona que descarna quicòm.

descarnament nm : amagriment ; descarnatge, « action de décharner, d’écharner ; déchaussement, v. descauçament » (v. TdF).

descarnar (v. tr.) : enlevar la carn de pels òsses ; far magrir ; descaucelar quicòm ; enlevar la tèrra de dessús.

descarnar (se) : magrir quicòm / magrir aicisèm / magrir bravament

descarnassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déshabituer de la chair ou de la viande » TdF

descarnassir (se) : se desacostumar de manjar de carn.

descarnatge (abs. Dicort) : accion de descarnar quicòm o de se descarnar. (v. descarnament)

descarnilhar (v. tr.) : destòrcer un fil vengut tròp tòrs.

descarpentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « démonté, déchiré, ée » (v. TdF)

descarpitar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’arracher les cheveux » TdF suppl

descarrar (v. tr. e intr.) : suprimir los caires de quicòm. (#  descarar)

descarrelar (v. tr.) : enlevar los carrèls de pavatge.

descartonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décartonner »

descasar (v. tr.) : deslotjar ; expulsar ; descaçar ; destituir ; suplantar ; desvirar de son jaç ; « esmaridar » (l.p.) : far la pròva qu'un maridatge a la glèisa es estat nul tre la debuta e proclamar, après jutjament, aquela nullitat.

descascalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fêlé, crevassé, ée » TdF jos ‘escascaia’. (v. escascalhar)

descasença : decadéncia.

descàser [veire descaire, cf Ubaud Dicort] / descaire (v. intr. e tr.) : v. descaire 2.

descasernar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, déposséder, chasser » (L. 114) ; « décaserner » (Palay)

descasible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « périssable, caduc, uque (vieux), v. tombarèl 2 » (v. TdF)

descassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. desca + ASSA) (# descaça)

descassar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘descassa 2’) : far pauc de cas ; mespresar.  (# descaçar)

descassidar (v. tr.) : netejar los uèlhs de lor laganha.

descassidar (se) : se desencassidar. v. çaisús.

descastar ~ desencastar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter les agneaux du parc où on les enferme » TdF jos ‘descasta’

descastilhada nf, cf Ubaud Dicort : (v. descastilhar)

descastilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abattre, renverser » (v. TdF ‘descastiha’)

descastrar (v. tr.) : alunhar ; embandir ; descaçar ; remandar.

descastrar (se) : se desbarrassar de q.q.

descasut, -uda (< descaire) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « déchu, ue » TdF jos ‘descaire’

descat : descada (contengut d'un desc, d'una desca)

descata : escavament per descobrir un rocàs o una peirièira.

descatalanar (v. tr.) : baissar las alas d'un capèl.

descatar 1 (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) : enlevar las escatas. (v. escatar) ;

Descatar un peis.

descatar 2 [ / desacatar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desacaptar / descobrir / trobar ; « dévoiler, dénicher, surprendre » TdF jos ‘desacata’.

descatir (v. tr.) : passar una estòfa a la vapor.

descatonar (v. tr. e intr.) : suprimir los catons d'un arbre ; « défleurir, en parlant des arbres à chatons, v. desflorir ; avorter en parlant d’une chatte, v. avortar » (v. TdF).

descatonar (se) (abs. TdF) : arribar pas a tèrme (en parlant d'una cata) (v. çai sus)

descauç, -a (adj ; plur. : -ces, - ças, cf Ubaud Dicort) : sens res als pès. 

Caminar descauç, -a : caminar pèdescauç.

Anar a pè descauç, aller nu-pieds. (v. Ubaud Dicort e TdF)

descauçador nm, cf Ubaud Dicort : « pioche dont on se sert pour débutter la vigne ; sa lame se termine en pointe » TdF ‘descaussadou’

descauçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déchausse la vigne, qui débutte les oliviers » TdF

descauçament : accion de descauçar o de se descauçar.

 

 

descauçanar ~ desencauçanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délicoter, ôter le licou, déchaîner, v. descabestrar ; découdre ou arracher la ceinture d’un pantalon ou d’une jupe, v. descenchar » (v. TdF jos ‘descaussana’). « descauçanar » : v. descapçanar (abs. Dicort).

descauçanatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de délicoter, déchaînement » TdF ‘descaussanage’

descauçar (v. tr.) : quitar la cauçadura a q.q. ; quitar las cauças a q.q. ; desferrar ; descaucelar. (v. TdF ‘descaussa’)

descauçar (se) : quitar sa cauçadura ; quitar las cauças ; se desferrar.

descauçatge : descarnament ; accion de descaucelar.

descaucelar (v. tr.) : bicar (sarclar) lo pè d'una planta.

Descaucelar la vinha.(e non pas « desantorar »)

descaudar (v. tr.) : airejar quicòm de tròp caud ; refregir.

descaudar (se) : s'airejar ; se refregir.

descaular (v. tr.) : enlevar la caula (l'envolopa) d'una frucha.

descaunar [ ~ desencaunar] (v. tr.) : far sortir un animal de sa tuna (cauna)

descauquilhar (v. tr.) : enlevar la cauquilha ; descloscar.

descausar (v. tr.) : insolentar.

descausiment nm, cf Ubaud Dicort : « grossièreté, injure » (L. 114)

descausir (v. tr.) : « outrager » ; subtar ; secutar ; tarridar ; agarrir ; butar a se retirar. (v. TdF)

descautar (v. tr.) : desvòuser una madaissa ; desenrotlar.

descautar (se) : se desvòuser ; se desenrotlar.

descavalgar (v. tr. e intr.) : davalar de caval ; desarçonar ; desenselar. (v. TdF jos ‘descavala’)

descavalhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décavaillonner » (Per Noste)

descavar (v. tr.) : far sortir per fòrça de son emplaçament ; curar ; cavar ; desenterrar.

descavartar v, cf Ubaud Dicort : v. escavartar. (v. TdF jos ‘escavarta’)

descavelar v, cf Ubaud Dicort : v. descabelhar. (v. TdF jos ‘descabelha’)

descavilhar (v. tr.) : enlevar la cavilha o las cavilhas ; desplantar ; mudar.

descavilhar (se) : se desplantar.

descèlament (L. 114) nm, cf Ubaud Dicort : « décèlement » TdF ‘decelamen’ ; « révélation, indiscrétion » (L. 114)

descelar v, cf Ubaud Dicort (L. 114) : « v tr, déceler, révéler, divulguer ; dénoncer, dénoter » TdF ‘decela’

descelerar (v. tr.) : diminuir la celeritat (R. II, 373).

descenchar / descintar [veire descenchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : destibar o enlevar la cencha  o las cenchas.

descenchar (se) / descintar (se) [veire descenchar (se)] v pron : se destibar la cencha ; se quitar la cencha.

descendéncia : l'ensemble dels que davalan de q.q.

descendent, -a (adj. e subs.) : persona que davala de q.q.

descendre (v. tr. e intr.) : davalar (t. a.) ; davalar de q.q. per filiacions successivas.

descenduda nf : davalada, « action de descendre (en parlant d’une mélodie) » (L. 114) ; v. descenta (v. TdF jos ‘descèndo’).

descendut, -uda (< descendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « descendu, ue » TdF jos ‘descèndre’

« descenglar » – « se descenglar » : v. descinglar.

descénher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter la ceinture » (L. 114). (v. descenchar)

descenta nf, cf Ubaud Dicort : « descente ; descente de justice ; chute d’eau, pluie » TdF jos ‘descèndo’

descentar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, descendre, en Languedoc, v. descendre plus usité » (v. TdF)

descentralizacion : accion de descentralizar.

descentralizaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « decentralisateur, trice » TdF, persona que descentraliza.

descentralizar (v. tr.) : far mens dependre del governament central, d'una administracion centrala.

descentralizator, -tritz adj : « décentralisateur, -trice » (Sèrras). (v. descentralizaire)

descentrament v, cf Ubaud Dicort : « décentrage » (Rapin)

descentrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décentrer ; excentrer » (Laus)

descerclar (v. tr.) : enlevar un cercle d'endacòm.

descerclar (se) : pèrdre un cercle (barrica, semal, ròda...)

descerebrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décérébrer » (Per Noste)

descervelar (v. tr.) : estabordir ; rompre lo cap ; far sautar la cervèla (v. TdF) ; dissecar la cervèla.

descervelatge nm, cf Ubaud Dicort : « décervelage » (v. çai sus)

descessar (v. intr.) : cessar de / plegar de / quitar de.

descessonar (v. tr.) : magencar la coa d'un caval.

descharpir (v. tr.) : separar los que se baton.

descharrar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, déraisonner, v. desparlar » TdF

deschassar v, cf Ubaud Dicort : « ôter ou user la mèche d’un fouet » TdF (v. chassa)

deschassar (se) v pron : « perdre sa mèche, user sa mèche » TdF jos ‘deschassa’

Entendètz los foets se deschassar. (v. TdF)

deschicar (v. tr.) : se desprene (l. p.)

deschifrable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « déchiffrable » TdF

deschifraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « déchiffreur, euse » TdF

deschifranhar (v. tr.) : escafar.

deschifrar (v. tr.) : arribar a legir en s'esperforçant.

deschifratge nm, cf Ubaud Dicort : « déchiffrement » TdF

deschucar (v. tr.) : espremir lo chuc ; estorrar ; agotar.

descigoladura nf, cf Ubaud Dicort : « dislocation, luxation » (Alibert)

descigolar / descigonhar (v. tr.) : deslogar ; dislocar.

descilhar (v. tr.) : desclucar / obrir las clucas (los uèlhs) (v. TdF ‘desciha’)

descilhar (se) : se nafrar lo front, las ussas, las cilhas.

descimar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écimer, éhouper » TdF

descimatar / descimelar (v. tr.) : magencar las cimas. (v. TdF jos ‘descima’ ;  v. ‘descimela’)

descimentar (v. tr.) : enlevar lo ciment.

descimossar (abs. Dicort e TdF) (v. tr. ) : desbardar / desenmalholar un nenon.

descimossat, -ada (abs. Dicort e TdF) : desenmalholat, -ada.

descindrador nm : instrument per descindrar, « décintroir, outil de maçon » TdF jos ‘descintradou’.

descindrament : accion de descindrar.