|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
descarar (v. tr.
e intr.) : caravirar / desfaciar ;
« changer de visage » TdF. (# descarrar) descarar (se) : cambiar de cara / se caravirar / se desfaciar. descarat, -ada adj : qu'a cambiada de cara, « défiguré, ée » ; ardimand, -a ; « furieux » TdF jos ‘descara’. Al descarat (loc. adv.) (abs. Dicort) : a l'imprevista. descarbar / desquerbar (v.
tr.) : rompre la quèrba. (v.TdF jos ‘descarba’) descarbar / desquerbar (se) : pèrdre sa quèrba. descarbat / desquerbat, -ada : qu'a perduda sa quèrba. descarbonatar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décarbonater » (Laus) descarburacion nf, cf Ubaud Dicort :
« décarburation » (Rapin) descarburar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décarburer » (Laus) descarcassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, briser la carcasse, rompre les os » TdF descarcavelar (v. tr.) (Alibert) : tormentar ; molestar (R. IV, 247). descarcavelar (se) : s'afanar ; s'esperforçar. (v. TdF) descaremar (se) (abs. Dicort) : rompre
l'abstinéncia de quaresma. (v. carema / caresma e quaresma.
(v. desquaresmar (se)) descarga : airal per metre lo rafatum / desbarràs ; accion de descargar ; acquit (R. V, 18). descargabarral nm, cf Ubaud Dicort :
« jeu du monde renversé, v. peta-en-gola » (v. TdF ‘descargo-barrau’) descargadoira nf : faunhador / prautidor (tina de vendémia) descargador 1 nm : cai (airal per descargar) ; « déchargeoir », cilindre per rotlar la
tèla. (v.
TdF) descargador
2, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« à décharger » (L. 114) descargaire, -aira [~ -airitz] n : persona que descarga quicòm. (e non pas « docker » (angl.)) descarga-l’ai nm, cf Ubaud Dicort : « terme du jeu de trictrac et
nom d’une espèce de jeu ; dame rebattue » TdF ‘descargo-l’ai’ descargament : descarga (accion de descargar) descargar (v. tr.) : pausar una carga ; amendrir una talha ; absòlver (s.f.) descargar (se) : s'aleujar ; se liberar d'una carga. descarnador : aplech per descarnar (t. a.) descarnadura : magror. descarnaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que descarna lo pòrc del masèl ; tota persona que descarna quicòm. descarnament nm : amagriment ; descarnatge, « action de décharner, d’écharner ; déchaussement, v. descauçament » (v. TdF). descarnar (v. tr.) : enlevar la carn de pels òsses ; far magrir ; descaucelar quicòm ; enlevar la tèrra de dessús. descarnar (se) : magrir quicòm / magrir aicisèm / magrir bravament descarnassir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, déshabituer de la chair ou de la
viande » TdF descarnassir (se) : se desacostumar de manjar de carn. descarnatge (abs. Dicort) : accion de descarnar
quicòm o de se descarnar. (v. descarnament) descarnilhar (v. tr.) : destòrcer un fil vengut tròp tòrs. descarpentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « démonté,
déchiré, ée »
(v. TdF) descarpitar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’arracher les
cheveux » TdF suppl descarrar (v. tr. e intr.) : suprimir los caires de quicòm. (# descarar) descarrelar (v. tr.) : enlevar los carrèls de pavatge. descartonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décartonner » descasar (v. tr.) : deslotjar ; expulsar ; descaçar ; destituir ; suplantar ; desvirar de son jaç ; « esmaridar » (l.p.) : far la pròva qu'un maridatge a la glèisa es estat nul tre la debuta e proclamar, après jutjament, aquela nullitat. descascalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fêlé,
crevassé, ée » TdF jos ‘escascaia’. (v. escascalhar) descasença : decadéncia. descàser [veire descaire, cf Ubaud Dicort] / descaire (v. intr. e tr.) : v. descaire 2. descasernar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, déposséder,
chasser » (L. 114) ;
« décaserner » (Palay) descasible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « périssable, caduc,
uque (vieux), v. tombarèl 2 » (v. TdF) descassa nf, cf Ubaud Dicort :
(v. desca + ASSA) (# descaça) descassar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e TdF ‘descassa
2’) : far pauc de cas ; mespresar. (# descaçar) descassidar (v. tr.) : netejar los uèlhs de lor laganha. descassidar (se) : se desencassidar. v. çaisús. descastar
~ desencastar v, cf
Ubaud Dicort : « v tr,
ôter les agneaux du parc où on les enferme » TdF jos ‘descasta’ descastilhada nf, cf Ubaud Dicort :
(v. descastilhar) descastilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, abattre, renverser » (v.
TdF ‘descastiha’) descastrar (v. tr.) : alunhar ; embandir ; descaçar ; remandar. descastrar (se) : se desbarrassar de q.q. descasut, -uda (< descaire) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « déchu,
ue » TdF jos
‘descaire’ descat : descada (contengut d'un desc, d'una desca) descata : escavament per descobrir un rocàs o una peirièira. descatalanar (v. tr.) : baissar las alas d'un capèl. descatar 1 (v. tr.) (TdF ;
abs. Dicort) : enlevar las
escatas. (v. escatar) ; Descatar un peis. descatar 2 [ / desacatar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desacaptar / descobrir / trobar ; « dévoiler, dénicher, surprendre » TdF jos ‘desacata’. descatir (v. tr.) : passar una estòfa a la vapor. descatonar (v. tr. e intr.) : suprimir los catons d'un arbre ; « défleurir, en parlant des arbres à chatons, v. desflorir ; avorter en parlant d’une chatte, v. avortar » (v. TdF). descatonar (se) (abs. TdF) : arribar pas a tèrme (en parlant d'una cata) (v. çai sus) descauç, -a (adj ; plur. : -ces, - ças, cf Ubaud Dicort) : sens res als pès. Caminar descauç, -a : caminar pèdescauç. Anar a
pè descauç, aller nu-pieds.
(v. Ubaud Dicort e TdF) descauçador nm, cf Ubaud Dicort : « pioche dont on se sert pour
débutter la vigne ; sa lame se termine en pointe » TdF ‘descaussadou’ descauçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
déchausse la vigne, qui débutte les oliviers » TdF descauçament : accion de descauçar o de se descauçar. |
|
descauçanar ~ desencauçanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délicoter, ôter le licou, déchaîner, v. descabestrar ; découdre ou arracher la ceinture d’un pantalon ou d’une jupe, v. descenchar » (v. TdF jos ‘descaussana’). « descauçanar » : v. descapçanar (abs. Dicort). descauçanatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de délicoter,
déchaînement » TdF ‘descaussanage’ descauçar (v. tr.) : quitar la cauçadura a q.q. ; quitar las cauças a q.q. ; desferrar ; descaucelar. (v. TdF ‘descaussa’) descauçar (se) : quitar sa cauçadura ; quitar las cauças ; se desferrar. descauçatge : descarnament ; accion de descaucelar. descaucelar (v. tr.) : bicar (sarclar) lo pè d'una planta. Descaucelar la vinha.(e non pas « desantorar ») descaudar (v. tr.) : airejar quicòm de tròp caud ; refregir. descaudar (se) : s'airejar ; se refregir. descaular (v. tr.) : enlevar la caula (l'envolopa) d'una frucha. descaunar [ ~ desencaunar] (v. tr.) : far sortir un animal de sa tuna (cauna) descauquilhar (v. tr.) : enlevar la cauquilha ; descloscar. descausar (v. tr.) : insolentar. descausiment nm, cf Ubaud Dicort :
« grossièreté, injure » (L. 114) descausir (v. tr.) : « outrager » ; subtar ; secutar ; tarridar ; agarrir ; butar a se retirar. (v. TdF) descautar (v. tr.) : desvòuser una madaissa ; desenrotlar. descautar (se) : se desvòuser ; se desenrotlar. descavalgar (v. tr. e intr.) : davalar de caval ; desarçonar ; desenselar. (v. TdF jos ‘descavala’) descavalhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décavaillonner » (Per Noste) descavar (v. tr.) : far sortir per fòrça de son emplaçament ; curar ; cavar ; desenterrar. descavartar v, cf Ubaud Dicort :
v. escavartar. (v. TdF jos ‘escavarta’) descavelar v, cf Ubaud Dicort :
v. descabelhar. (v. TdF jos ‘descabelha’) descavilhar (v. tr.) : enlevar la cavilha o las cavilhas ; desplantar ; mudar. descavilhar (se) : se desplantar. descèlament (L. 114) nm, cf Ubaud Dicort :
« décèlement » TdF ‘decelamen’ ;
« révélation, indiscrétion » (L.
114) descelar v, cf Ubaud Dicort (L. 114) : « v tr,
déceler, révéler, divulguer ; dénoncer,
dénoter » TdF ‘decela’ descelerar (v. tr.) : diminuir la celeritat (R. II, 373). descenchar / descintar [veire descenchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : destibar o enlevar la cencha o las cenchas. descenchar (se) / descintar (se) [veire descenchar (se)] v pron : se destibar la cencha ; se quitar la cencha. descendéncia : l'ensemble dels que davalan de q.q. descendent, -a (adj. e subs.) : persona que davala de q.q. descendre (v. tr. e intr.) : davalar (t. a.) ; davalar de q.q. per filiacions successivas. descenduda nf : davalada, « action de descendre (en parlant d’une mélodie) » (L. 114) ; v. descenta (v. TdF jos ‘descèndo’). descendut, -uda (< descendre)
part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« descendu, ue » TdF jos ‘descèndre’ « descenglar » – « se descenglar » : v. descinglar. descénher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter la ceinture »
(L. 114). (v. descenchar) descenta nf, cf Ubaud Dicort :
« descente ; descente de justice ; chute d’eau,
pluie » TdF jos
‘descèndo’ descentar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, descendre, en Languedoc, v. descendre plus
usité » (v. TdF) descentralizacion : accion de descentralizar. descentralizaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « decentralisateur, trice » TdF, persona que descentraliza. descentralizar (v. tr.) : far mens dependre del governament central, d'una administracion centrala. descentralizator,
-tritz adj :
« décentralisateur, -trice » (Sèrras). (v. descentralizaire) descentrament v, cf Ubaud Dicort :
« décentrage » (Rapin) descentrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décentrer ;
excentrer » (Laus) descerclar (v. tr.) : enlevar un cercle d'endacòm. descerclar (se) : pèrdre un cercle (barrica, semal, ròda...) descerebrar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décérébrer » (Per Noste) descervelar (v. tr.) : estabordir ; rompre lo cap ; far sautar la cervèla (v. TdF) ; dissecar la cervèla. descervelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« décervelage » (v. çai sus) descessar (v. intr.) : cessar de / plegar de / quitar de. descessonar (v. tr.) : magencar la coa d'un caval. descharpir (v. tr.) : separar los que se baton. descharrar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, déraisonner, v. desparlar » TdF deschassar v, cf Ubaud Dicort :
« ôter ou user la mèche d’un fouet » TdF (v. chassa) deschassar (se) v pron : « perdre sa mèche, user sa
mèche » TdF jos
‘deschassa’ Entendètz los foets se deschassar.
(v. TdF) deschicar (v. tr.) : se desprene (l. p.) deschifrable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« déchiffrable »
TdF deschifraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« déchiffreur, euse » TdF deschifranhar (v. tr.) : escafar. deschifrar (v. tr.) : arribar a legir en s'esperforçant. deschifratge nm, cf Ubaud Dicort :
« déchiffrement » TdF deschucar (v. tr.) : espremir lo chuc ; estorrar ; agotar. descigoladura nf, cf Ubaud Dicort :
« dislocation, luxation » (Alibert) descigolar / descigonhar (v. tr.) : deslogar ; dislocar. descilhar (v. tr.) : desclucar / obrir las clucas (los uèlhs) (v. TdF ‘desciha’) descilhar (se) : se nafrar lo front, las ussas, las cilhas. descimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, écimer, éhouper »
TdF descimatar / descimelar (v. tr.) : magencar las cimas. (v. TdF jos ‘descima’ ; v. ‘descimela’) descimentar (v. tr.) : enlevar lo ciment. descimossar (abs. Dicort e TdF) (v. tr. ) : desbardar / desenmalholar un nenon. descimossat, -ada (abs. Dicort e TdF) : desenmalholat, -ada. descindrador nm : instrument per descindrar, « décintroir, outil de maçon » TdF jos ‘descintradou’. descindrament : accion de descindrar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|