|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
desbalausida : estabosiment ; estat d'èsser còrfendut, -uda ; marrida novèla. desbalausir (v. tr.) : estabosir ; còrfendre. desbalenc : avenc / bauç / bosoire / degolau / precipici. desbalindrar (se) : se despeitralhar / se despeitrinar... (v. desbalitrar
(se)) desbalitrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se débrailler,
défaire les habits à la gorge, à la poitrine
contrairement aux bienséances et à une bonne tenue » (Vayssier
‘debolitrá’) desbalitrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« débraillé ; dépenaillé, dont
les habits sont en désordre » (Vayssier ‘debolitrát’) desbalitrinar (se) / desbelitrinar (se) (los 2, abs. Dicort)
: se despapachar... (v. desbalatrinar (se), desbalitrar (se)) desbanada : pigasson sens cap ni martèl. desbanar [ / desbanicar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) :
s'apoderar d'un taure per las banas « écorner,
rompre une corne ou les cornes à un animal » (v. TdF jos desbana’).
(# debanar) desbanar / desbanicar (se) v pron : pèrdre una bana. De quand en quand una vaca se desbanava. desbanastar / desembanastar (v. tr.) : voidar las banastas ; descargar las banastas. desbancar 1 (v. tr. e intr.) : curlir / far cuf ; forçar q.q. a abandonar la partida ; abandonar, « abandonner la partie, détaler » TdF. desbancar 2 nm : (accion de desbancar 1), cf Ubaud Dicort. desbandada : desbranda ; fugida. desbandament nm, cf Ubaud Dicort :
« débandement » TdF desbandar (v. tr.) : desbrandar / escampilhar l'enemic ; destibar / destendre (v. TdF ‘desbanda 1’) ; desbandar (se) (v. TdF ‘desbanda 2’) : se desbrandar / s'enfugir / s'escampilhar ; se destibar ; desbandar (v. tr.) (abs. TdF) : far sortir d'una bandada. desbandar (se) (v. TdF jos ‘desbanda 1) : sortir de sa bandada. desbandat 1, -ada adj :
« débandé, décoché ;
dégrisé, ée »
(TdF jos ‘desbanda 1) desbandat 2, -ada adj :
« débandé, déchaîné, ée » (TdF jos ‘desbanda 2) desbandir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rappeler de l’exil ; ôter
du séquestre (vieux) » TdF desbanicar v, cf Ubaud Dicort :
v. desbanar. desbanicar (se) : pèrdre una bana / se desbanar. (v. TdF jos ‘desbana’) desbaranhar (v. tr.) : desrabar las randas (los
tèrmes) ; « au fig. dégager » (Azaïs) desbaranhar (se) v pron : se desempetegar, « s’échapper d’un lieu où l’on était enfermé, se dépêtrer, se dégager » (Azaïs). desbaratar (v. tr.) : desmargar ; bresar ; borramesclar ; desbarrassar q.q. de son rafatum ; vendre fòrt bas. desbaratar (se) : se desbarrassar de sa marrida merça ; se malmaridar. desbarbar (v. tr.) : desrabar la barba ; copar las racinèlas. desbarbatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’arracher ou de couper la barbe, v. desbarbelatge » (v. TdF) desbarbelador nm, cf Ubaud Dicort :
« ébarboir » TdF desbarbelar (v. tr.) : « ébarber » (v. TdF), desvedilhar / desbarbar ; batre las espigas d'una garba. desbarbelar (se) v pron : « se dépêcher, en parlant d’un joueur d’instrument
à vent » TdF desbarbelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’ébarber » TdF desbarbelir (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « manger un
morceau » TdF desbarbenar (v. tr.) : copar las racinèlas / desbarbar. desbarbolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, débarbouiller ;
dépêtrer » TdF
desbarbolhar (se) v pron : « se débarbouiller ; s’éclaircir,
en parlant du temps ; se tirer d’affaires » TdF desbarcada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on débarque en une fois,
débarquement » TdF desbarcador nm / desembarcador (abs. Dicort) : airal per desbarcar. desbarcaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui débarque ; à Marseille, portefaix libre, qui
n’appartient pas à la corporation » TdF desbarcament nm / desbarcada (v. desbarcada) : accion de desbarcar, « débarquement, désembarquement » TdF. desbarcar [ ~ desembarcar] (v. tr. e intr.) : desembarcar (sortir d'una nau) desbardar 1 (v. tr.) : enlevar los bards ; descrassar lo linge ; desbardar 2 (v. tr.) : desbastar (enlevar lo bast) ; descimossar un nenon. desbardar (se) : pèrdre son bast (muòl, sauma, ase,
caval), « rejeter sa bâtine, se
démener, se démantibuler » (v. TdF jos
‘desbarda 2’) desbardatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de dédaller, d’essanger » TdF desbarjaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui déraisonne, débagouleur, euse,
mal embouché, ée » TdF desbarjar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, déraisonner, parler grossièrement,
déblatérer » TdF desbarlugar (v. tr.) : obrir los uèlhs a q.q. (s.f.) ; desbarlugar (se) : obrir los uèlhs / se desemborniar (s.f.) desbarrar (v. tr. e intr.) : enlevar la barradura ; desenraiar ; desjuntar la vitz d'un truèlh ; entreprene amb vam ; « s’emporter » (v. TdF). desbarrar (se) (abs. TdF e Alibert) : se desenregar (s.f.) / s'emportar. (v. çai sus) desbarràs : airal per se desbarrassar de çò que geina. desbarrassament : accion de desbarrassar. desbarrassar [~ desembarrassar] (v. tr.) : desembarrassar, « débarrasser » TdF. desbarrassar [~ desembarrassar] (se) v pron : se liberar ; se descargar ; « accoucher » TdF. desbarrassiu, -iva adj : que desbarrassa. desbarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débarré,
ée » TdF jos
‘desbarra’ desbarratge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de débarrer ; démontage d’un
tour à filer la soie » TdF desbarretinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, décoiffer » TdF desbarricadar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, défaire une barricade, dégager ce qui
était barricadé » TdF jos ‘desbarrica’ desbarricar v, cf Ubaud Dicort :
v. desbarricadar. desbarrolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
déverrouille » (v. TdF ‘desbarrouiaire’) desbarrolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, déverrouiller » TdF ‘desbarrouia’ (v. desverolhar) desbarrotar (v. tr.) : « briser,
renverser, détruire ; ouvrir » (Alibert),
desverrolhar (obrir, tirar lo verrolh) desbarrotir (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : v. çaisús (v. Alibert). desbartassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, débroussailler » (Laus) ; « défricher une barta » (v. Palay) desbartassatge nm, cf Ubaud Dicort :
« débroussaillement » (Laus) desbartavelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« détraqué ; écervelé, ée,
étourdi, ie » TdF desbaruta nf : desbranda / desbandada. (v. TdF jos ‘desbaluto’) Tot se’n anèt en debaruta. (v. Ubaud Dicort e TdF) desbarutada nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
desbaruta e desbarutar) desbarutar (v. tr.) : virar la baruta. v. baruta ; « débiter, raconter, dire vite, v. debanar » (v. TdF jos ‘desbaluta’). desbasta nf, cf Ubaud Dicort :
« action de se décharger en jouant à l’acquit,
v. embast » (v. TdF ‘desbasto’) desbastada nf : « décharge », rosta / tanada / tabassada. (v. TdF) desbastador : laissa per metre lo bast o d'autres apleches. desbastar [ ~ desembastar] (v. tr.) : enlevar lo bast ; desmargar ; demolir. desbastar (se) v pron : pèrdre son bast ; « se décharger de sa perte, en jouant à l’acquit » (v. TdF jos ‘desbasta’). desbastatge : accion de desbastar una bèstia de tira. desbastejar (v. intr.) : plegar de portar lo bast (s.f.) , plegar de trabalhar. desbastiment : accion de demolir. desbastir (v. tr.) : « débâtir », demolir, « démurer » (v. TdF). desbatalhar (v. tr.) : enlevar lo batalh d'una campana. desbatalhar (se) : pèrdre son batalh. |
|
desbatanar (v. intr.) : parlar a tòrt e a travèrs. desbatar (v. tr.) : enlevar la bata dels esclòps ; enlevar la sòla de las batas d'un caval, d'un muòl... desbatar (se) : pèrdre la bata (en parlant d'un esclòp) desbatejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que càmbia son prenom « celui, celle qui débaptise, change les noms » TdF. desbatejar (v. tr.) : cambiar lo prenom o lo nom. Desbatejar una carrièira, una plaça, una vila... desbatejar (se) v pron : cambiar son prenom de baptisme ; « renier son baptême, se donner au diable » TdF jos ‘desbateja’. desbatelar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : deslargar tot un flux de paraulas. desbatiflar (se) (Alibert) [veire desbatilhar (se), cf Ubaud Dicort] : pèrdre los onglons o las batas ; pèrdre los esclòps (s.f.) desbatilhar
(se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« perdre les onglons, perdre les sabots, v. desonglar »
(v. TdF
jos
‘desbatiha’) desbatre (Alibert) [ipercorr., veire debatre, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : acanar la frucha d'un arbre. (v. TdF jos ‘debatre’) desbauç : cingle (rocàs a pic) ;
precipici. desbauçada
nf, cf Ubaud Dicort :
« bord d’un précipice ; saut, chute » TdF ‘debaussado’ desbauçador
nm, cf Ubaud Dicort :
« précipice, mauvais chemin, passage dangereux » (Azaïs) desbauçaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui précipite, qui déboute ;
cavalier qui conduit la future, le jour des noces » TdF ‘debaussaire’ desbauçament
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de précipiter, de débouter » TdF ‘debaussamen’ desbaucar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, déterrer,
dénicher » TdF desbauçar (v. tr. e intr.) : getar dins un
bauç (precipici) ; cambavirar ; far cabussar ; desaprovar en
justícia ; « marier dans de mauvaises
conditions »
TdF ‘debaussa’. desbauçar (se) : cabussar dins un bauç ;
capbordelar ;
« courir à sa ruine, se laisser duper, contracter une
mauvaise alliance » (v. TdF jos ‘debaussa’). desbaucha nf, cf Ubaud Dicort :
« débauche, v. ròia, tampona, vici » (v. TdF ‘desbaucho’) desbauchaire, -aira (~ -airitz) adj e n : « débaucheur,
euse, v. degalhaire » (v. TdF ‘desbaucho’) debauchar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr,
débaucher, v. degalhar ;
déranger, détraquer une montre, v. destimborlar »
(v. TdF ‘desbaucha’) debauchatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de débaucher, de se débaucher,
corruption » (v. TdF ‘desbauchage’) desbaudelhar v, cf Ubaud Dicort :
« ouvrir la porte » (Carrasco). (v. baudèlha) desbavar (v. tr. e intr.) : despolhar los cocons de lo borra. desbavatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de débourrer les cocons » TdF desbavelaire, -aira [~ -airitz] n : q.q. que despolha los cocons de la borra. desbavelar (v. tr. e intr.) : despolhar los cocons de la borra. desbefiar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : descarar / desfaciar ; desbigossar ; gastar / far perir ; deteriorar / deslabrar ; desparricar. desbefiar (se) v pron : se contrafar ; se desgaunhar ; moninejar ; se desbigossar ; se deslabrar, « se rendre difforme par trop d’affectation » (v. TdF ‘debefia’) ; se desparricar. desbelitrar (v. tr.) : far plegar d'èsser belitre. desbelitrar (se) : plegar d'èsser belitre. desbelitrinar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. desbalatrinar (se) e desbalitrar
(se) desbendament : accion de desbendar o de destibar. desbendar (v. tr.) : enlevar las bendas d'un pensament ; destibar ; desarmar una arma. desbequinhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« querelleur, chicaneur, hargneux, euse » TdF ‘debequignaire’ desbequinhar (v. tr.) : contestar. desbequinhar (se) : se carcanhar. desberlhar (Alibert) [veire desberliar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : copar una
ansa ; copar las ansas « casser les
bélières qui tiennent l’anse du chaudron » TdF ‘deberlia’. desberlhar (Alibert) [veire desberliar] (se) v pron : pèrdre una ansa ; pèrdre las ansas « sortir de la bélière ou de l’anse » TdF jos ‘deberlia’. desberliar v, cf Ubaud Dicort :
v. desberlhar. desbiaissat, -ada adj : maladrech, -a. desbiardar [veire desbilhardar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : desgrossir un tròç de fust ; capusar. desbibolat, -ada : qu'a perdut lo cap ; que desparla. desbigossar (v. tr.) : desmargar ; dislocar (R. VI, 211), desmalugar ; desvariar d'a fons. (v. TdF ‘debigoussa’) desbigossar (se) : se desmargar ; se dislocar ; se desancar ; se desmalugar ; se desvariar d'a fons. desbigossassejar [desbigossejar, v. Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : frequentatiu de desbigossar. desbigossat, -ada adj : estropiat, -ada. Èra tota desbigossada, la paura femna ! desbigossejar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, mettre de travers, sens dessus dessous, en
désarroi, renverser, démonter, assommer » TdF
jos
‘debigoussa’ desbilhar (v. tr.) : destibar las còrdas d'una carreta. desbilhardament
nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de charpentier, débillardement » TdF ‘desbihardamen’ desbilhardar
v, cf Ubaud Dicort :
v. desbiardar. desbinhar (v. tr.) : contrafar ; desgaunhar. desbitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine¸
débitter le câble, le détacher de la bitte » TdF ‘debita 2’. (# debitar) desbitrolhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se débrailler ;
quitter le harnais, l’attirail, le costume » TdF jos ‘despeitraia’ desbitrolhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débraillé,
ée » TdF jos
‘despeitraia’ desblasaira nf, cf Ubaud Dicort :
« femme qui dépouille de leur bourre les cocons des vers
à soie » TdF desblasar (v. tr.) : desbavar / desbavelar. v. pus naut. desblavar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, moissonner, v. meissonar »
(v. TdF ‘deblava’) desblestar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, dénouer un écheveau pour le
dévider, dédoubler, détordre, défaire,
séparer » TdF desbletar / desbletonar (v. tr.) : desriblar (enlevar los ribles) desbloar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ôter le brou, écaler des amandes, des
noix ou des châtaignes » TdF desblocar / desboclar (v. tr. ) : suprimir las boclas ; desenganar ; desentravar ; desencadenar ; liberar. desblocar (se) [ / desboclar (se)] v pron : se desenganar. desblocatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de déboucler, de débloquer » TdF desbobinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont on voit la
bobine ; se dit d’une personne qui n’a plus guère de
cheveux » TdF desboc nm, cf Ubaud Dicort :
« sortie d’un défilé, d’un
détroit ; débouquement ; vomissement » (Palay) desbocadàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« augmentatif rouergat
de desbocat » (v. TdF jos ‘desbouca’) desbocament nm, cf Ubaud Dicort :
« débouquement, sortie d’un détroit ;
débouchement, débouché » TdF desbocar (v. tr.) : sortir d'un airal estrech ; desembocar ; liberar. desbocar (se) : s'afrabar la boca de tombar de morres. desboçar / desbocelar (v. tr.) : desamarrar (tèrme de marina) desbocassament : accion d'èsser tròp ausard en paraulas. desbocassar (v. intr.) : èsser tròp ausard en paraulas. desboscassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fort mal embouché,
ée, obscène, en paroles » TdF desbocat, -ada adj : « débouqué, ée » ; tròp ausard, -a en paraulas ; barjacaire, -a, « obscène » (v. TdF jos ‘desbouca’). desbocelar : desamarrar (mar.) desbochardir (v. tr.) : lavar la cara d'un mainatge. desbochardir (se) : se lavar la cara ; se netejar / s'alevar (en parlant del temps) |
|
|
|
|
|
|