desbalausida : estabosiment ; estat d'èsser còrfendut, -uda ;  marrida novèla.

desbalausir (v. tr.) : estabosir ; còrfendre.

desbalenc : avenc / bauç / bosoire / degolau / precipici.

desbalindrar (se) : se despeitralhar / se despeitrinar... (v. desbalitrar (se))

desbalitrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se débrailler, défaire les habits à la gorge, à la poitrine contrairement aux bienséances et à une bonne tenue » (Vayssier ‘debolitrá’)

desbalitrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débraillé ; dépenaillé, dont les habits sont en désordre » (Vayssier ‘debolitrát’)

desbalitrinar (se) / desbelitrinar (se) (los 2, abs. Dicort) : se despapachar... (v. desbalatrinar (se), desbalitrar (se))

desbanada : pigasson sens cap ni martèl.

desbanar [ / desbanicar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : s'apoderar d'un taure per las banas « écorner, rompre une corne ou les cornes à un animal » (v. TdF jos desbana’). (# debanar)

desbanar / desbanicar (se) v pron : pèrdre una bana.

De quand en quand una vaca se desbanava.

desbanastar / desembanastar (v. tr.) : voidar las banastas ; descargar las banastas.

desbancar 1 (v. tr. e intr.) : curlir / far cuf ; forçar q.q. a abandonar la partida ; abandonar, « abandonner la partie, détaler » TdF.

desbancar 2 nm : (accion de desbancar 1), cf Ubaud Dicort.

desbandada : desbranda ; fugida.

desbandament nm, cf Ubaud Dicort : « débandement » TdF

desbandar (v. tr.) : desbrandar / escampilhar l'enemic ; destibar / destendre (v. TdF ‘desbanda 1’) ;

desbandar (se) (v. TdF ‘desbanda 2’) : se desbrandar / s'enfugir / s'escampilhar ; se destibar ;

desbandar (v. tr.) (abs. TdF) : far sortir d'una bandada.

desbandar (se) (v. TdF jos ‘desbanda 1) : sortir de sa bandada.

desbandat 1, -ada adj : « débandé, décoché ; dégrisé, ée » (TdF jos ‘desbanda 1)

desbandat 2, -ada adj : « débandé, déchaîné, ée » (TdF jos ‘desbanda 2)

desbandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rappeler de l’exil ; ôter du séquestre (vieux) » TdF

desbanicar v, cf Ubaud Dicort : v. desbanar.

desbanicar (se) : pèrdre una bana / se desbanar. (v. TdF jos ‘desbana’)

desbaranhar (v. tr.) : desrabar las randas (los tèrmes) ; « au fig. dégager » (Azaïs)

desbaranhar (se) v pron : se desempetegar, « s’échapper d’un lieu où l’on était enfermé, se dépêtrer, se dégager » (Azaïs).

desbaratar (v. tr.) : desmargar ; bresar ; borramesclar ; desbarrassar q.q. de son rafatum ; vendre fòrt bas.

desbaratar (se) : se desbarrassar de sa marrida merça ; se malmaridar.

desbarbar (v. tr.) : desrabar la barba ; copar las racinèlas.

desbarbatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’arracher ou de couper la barbe, v. desbarbelatge » (v. TdF)

desbarbelador nm, cf Ubaud Dicort : « ébarboir » TdF

desbarbelar (v. tr.) : « ébarber » (v. TdF), desvedilhar / desbarbar ; batre las espigas d'una garba.

desbarbelar (se) v pron : « se dépêcher, en parlant  d’un joueur d’instrument à vent » TdF

desbarbelatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’ébarber » TdF

desbarbelir (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « manger un morceau » TdF

desbarbenar (v. tr.) : copar las racinèlas / desbarbar.

desbarbolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, débarbouiller ; dépêtrer » TdF

desbarbolhar (se) v pron : « se débarbouiller ; s’éclaircir, en parlant du temps ; se tirer d’affaires » TdF

desbarcada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on débarque en une fois, débarquement » TdF

desbarcador nm / desembarcador (abs. Dicort) : airal per desbarcar.

desbarcaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui débarque ; à Marseille, portefaix libre, qui n’appartient pas à la corporation » TdF

desbarcament nm / desbarcada (v. desbarcada) : accion de desbarcar, « débarquement, désembarquement » TdF.

desbarcar [ ~ desembarcar] (v. tr. e intr.) : desembarcar (sortir d'una nau)

desbardar 1 (v. tr.) : enlevar los bards ; descrassar lo linge ;

desbardar 2 (v. tr.) : desbastar (enlevar lo bast) ; descimossar un nenon.

desbardar (se) : pèrdre son bast (muòl, sauma, ase, caval), « rejeter sa bâtine, se démener, se démantibuler » (v. TdF jos ‘desbarda 2’)

desbardatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de dédaller, d’essanger » TdF

desbarjaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déraisonne, débagouleur, euse, mal embouché, ée » TdF

desbarjar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, déraisonner, parler grossièrement, déblatérer » TdF

desbarlugar (v. tr.) : obrir los uèlhs a q.q. (s.f.) ;

desbarlugar (se) : obrir los uèlhs / se desemborniar (s.f.)

desbarrar (v. tr. e intr.) : enlevar la barradura ; desenraiar ; desjuntar la vitz d'un truèlh ; entreprene amb vam ; « s’emporter » (v. TdF).

desbarrar (se) (abs. TdF e Alibert) : se desenregar (s.f.) / s'emportar. (v. çai sus)

desbarràs : airal per se desbarrassar de çò que geina.

desbarrassament : accion de desbarrassar.

desbarrassar [~ desembarrassar] (v. tr.) : desembarrassar, « débarrasser » TdF.

desbarrassar [~ desembarrassar] (se) v pron : se liberar ; se descargar ; « accoucher » TdF.

desbarrassiu, -iva adj : que desbarrassa.

desbarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débarré, ée » TdF jos ‘desbarra’

desbarratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de débarrer ; démontage d’un tour à filer la soie » TdF

desbarretinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, décoiffer » TdF

desbarricadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défaire une barricade, dégager ce qui était barricadé » TdF jos ‘desbarrica’

desbarricar v, cf Ubaud Dicort : v. desbarricadar.

desbarrolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déverrouille » (v. TdF ‘desbarrouiaire’)

desbarrolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déverrouiller » TdF ‘desbarrouia’ (v. desverolhar)

desbarrotar (v. tr.) : « briser, renverser, détruire ; ouvrir » (Alibert), desverrolhar (obrir, tirar lo verrolh)

desbarrotir (v. tr.) , cf Ubaud Dicort   : v. çaisús (v. Alibert).

desbartassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, débroussailler » (Laus) ; « défricher une barta » (v. Palay)

desbartassatge nm, cf Ubaud Dicort : « débroussaillement » (Laus)

desbartavelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « détraqué ; écervelé, ée, étourdi, ie » TdF

desbaruta nf : desbranda / desbandada. (v. TdF jos ‘desbaluto’)

Tot se’n anèt en debaruta. (v. Ubaud Dicort e TdF)

desbarutada nf, cf Ubaud Dicort : (v. desbaruta e desbarutar)

desbarutar (v. tr.) : virar la baruta. v. baruta ; « débiter, raconter, dire vite, v. debanar » (v. TdF jos ‘desbaluta’).

desbasta nf, cf Ubaud Dicort : « action de se décharger en jouant à l’acquit, v. embast » (v. TdF ‘desbasto’)

desbastada nf : « décharge », rosta / tanada / tabassada. (v. TdF)

desbastador : laissa per metre lo bast o d'autres apleches.

desbastar [ ~ desembastar] (v. tr.) : enlevar lo bast ; desmargar ; demolir.

desbastar (se) v pron : pèrdre son bast ; « se décharger de sa perte, en jouant à l’acquit » (v. TdF jos ‘desbasta’).

desbastatge : accion de desbastar una bèstia de tira.

desbastejar (v. intr.) : plegar de portar lo bast (s.f.) , plegar de trabalhar.

desbastiment : accion de demolir.

desbastir (v. tr.) : « débâtir », demolir, « démurer » (v. TdF).

desbatalhar (v. tr.) : enlevar lo batalh d'una campana.

desbatalhar (se) : pèrdre son batalh.

 

 

desbatanar (v. intr.) : parlar a tòrt e a travèrs.

desbatar (v. tr.) : enlevar la bata dels esclòps ; enlevar la sòla de las batas d'un caval, d'un muòl...

desbatar (se) : pèrdre la bata (en parlant d'un esclòp)

desbatejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que càmbia son prenom « celui, celle qui débaptise, change les noms » TdF.

desbatejar (v. tr.) : cambiar lo prenom o lo nom.

Desbatejar una carrièira, una plaça, una vila...

desbatejar (se) v pron : cambiar son prenom de baptisme ;  « renier son baptême, se donner au diable » TdF jos ‘desbateja’.

desbatelar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : deslargar tot un flux de paraulas.

desbatiflar (se) (Alibert) [veire desbatilhar (se), cf Ubaud Dicort] : pèrdre los onglons o las batas ; pèrdre los esclòps (s.f.)

desbatilhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « perdre les onglons, perdre les sabots, v. desonglar » (v. TdF jos ‘desbatiha’)

desbatre (Alibert) [ipercorr., veire debatre, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : acanar la frucha d'un arbre. (v. TdF jos ‘debatre’)

desbauç : cingle (rocàs a pic) ; precipici.

desbauçada nf, cf Ubaud Dicort : « bord d’un précipice ; saut, chute » TdF ‘debaussado’

desbauçador nm, cf Ubaud Dicort : « précipice, mauvais chemin, passage dangereux » (Azaïs)

desbauçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui précipite, qui déboute ; cavalier qui conduit la future, le jour des noces » TdF ‘debaussaire’

desbauçament nm, cf Ubaud Dicort : « action de précipiter, de débouter » TdF ‘debaussamen’

desbaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, déterrer, dénicher » TdF

desbauçar (v. tr. e intr.) : getar dins un bauç (precipici) ; cambavirar ; far cabussar ; desaprovar en justícia ; « marier dans de mauvaises conditions » TdF ‘debaussa’.

desbauçar (se) : cabussar dins un bauç ; capbordelar ; « courir à sa ruine, se laisser duper, contracter une mauvaise alliance » (v. TdF jos ‘debaussa’).

desbaucha nf, cf Ubaud Dicort : « débauche, v. ròia, tampona, vici » (v. TdF ‘desbaucho’)

desbauchaire, -aira (~ -airitz) adj e n : « débaucheur, euse, v. degalhaire » (v. TdF ‘desbaucho’)

debauchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, débaucher, v. degalhar ; déranger, détraquer une montre, v. destimborlar » (v. TdF ‘desbaucha’)

debauchatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de débaucher, de se débaucher, corruption » (v. TdF ‘desbauchage’)

desbaudelhar v, cf Ubaud Dicort : « ouvrir la porte » (Carrasco). (v. baudèlha)

desbavar (v. tr. e intr.) : despolhar los cocons de lo borra.

desbavatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de débourrer les cocons » TdF

desbavelaire, -aira [~ -airitz] n : q.q. que despolha los cocons de la borra.

desbavelar (v. tr. e intr.) : despolhar los cocons de la borra.

desbefiar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : descarar / desfaciar ; desbigossar ; gastar / far perir ; deteriorar / deslabrar ; desparricar.

desbefiar (se) v pron : se contrafar ; se desgaunhar ; moninejar ; se desbigossar ; se deslabrar, « se rendre difforme par trop d’affectation » (v. TdF ‘debefia’) ; se desparricar.

desbelitrar (v. tr.) : far plegar d'èsser belitre.

desbelitrar (se) : plegar d'èsser belitre.

desbelitrinar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. desbalatrinar (se) e desbalitrar (se)

desbendament : accion de desbendar o de destibar.

desbendar (v. tr.) : enlevar las bendas d'un pensament ; destibar ; desarmar una arma.

desbequinhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « querelleur, chicaneur, hargneux, euse » TdF ‘debequignaire’

desbequinhar (v. tr.) : contestar.

desbequinhar (se) : se carcanhar.

desberlhar (Alibert) [veire desberliar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : copar una ansa ; copar las ansas « casser les bélières qui tiennent l’anse du chaudron » TdF ‘deberlia’.

desberlhar (Alibert) [veire desberliar] (se) v pron : pèrdre una ansa ; pèrdre las ansas « sortir de la bélière ou de l’anse » TdF jos ‘deberlia’.

desberliar v, cf Ubaud Dicort : v. desberlhar.

desbiaissat, -ada adj : maladrech, -a.

desbiardar [veire desbilhardar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : desgrossir un tròç de fust ; capusar.

desbibolat, -ada : qu'a perdut lo cap ; que desparla.

desbigossar (v. tr.) : desmargar ; dislocar (R. VI, 211), desmalugar ; desvariar d'a fons. (v. TdF ‘debigoussa’)

desbigossar (se) : se desmargar ; se dislocar ; se desancar ; se desmalugar ; se desvariar d'a fons.

desbigossassejar [desbigossejar, v. Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : frequentatiu de desbigossar.

desbigossat, -ada adj : estropiat, -ada.

Èra tota desbigossada, la paura femna !

desbigossejar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, mettre de travers, sens dessus dessous, en désarroi, renverser, démonter, assommer » TdF jos ‘debigoussa’

desbilhar (v. tr.) : destibar las còrdas d'una carreta.

desbilhardament nm, cf Ubaud Dicort : « t. de charpentier, débillardement » TdF ‘desbihardamen’

desbilhardar v, cf Ubaud Dicort : v. desbiardar.

desbinhar (v. tr.) : contrafar ; desgaunhar.

desbitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine¸ débitter le câble, le détacher de la bitte » TdF ‘debita 2’. (# debitar)

desbitrolhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se débrailler ; quitter le harnais, l’attirail, le costume » TdF jos ‘despeitraia’

desbitrolhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « débraillé, ée » TdF jos ‘despeitraia’

desblasaira nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui dépouille de leur bourre les cocons des vers à soie » TdF

desblasar (v. tr.) : desbavar / desbavelar. v. pus naut.

desblavar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, moissonner, v. meissonar » (v. TdF ‘deblava’)

desblestar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dénouer un écheveau pour le dévider, dédoubler, détordre, défaire, séparer » TdF

desbletar / desbletonar (v. tr.) : desriblar (enlevar los ribles)

desbloar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter le brou, écaler des amandes, des noix ou des châtaignes » TdF

desblocar / desboclar (v. tr. ) : suprimir las boclas ; desenganar ; desentravar ; desencadenar ; liberar.

desblocar (se) [ / desboclar (se)] v pron : se desenganar.

desblocatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de déboucler, de débloquer » TdF

desbobinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont on voit la bobine ; se dit d’une personne qui n’a plus guère de cheveux » TdF

desboc nm, cf Ubaud Dicort : « sortie d’un défilé, d’un détroit ; débouquement ; vomissement » (Palay)

desbocadàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « augmentatif  rouergat de desbocat » (v. TdF jos ‘desbouca’)

desbocament nm, cf Ubaud Dicort : « débouquement, sortie d’un détroit ; débouchement, débouché » TdF

desbocar (v. tr.) : sortir d'un airal estrech ; desembocar ; liberar.

desbocar (se) : s'afrabar la boca de tombar de morres.

desboçar / desbocelar (v. tr.) : desamarrar (tèrme de marina)

desbocassament : accion d'èsser tròp ausard en paraulas.

desbocassar (v. intr.) : èsser tròp ausard en paraulas.

desboscassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fort mal embouché, ée, obscène, en paroles » TdF

desbocat, -ada adj : « débouqué, ée » ; tròp ausard, -a en paraulas ; barjacaire, -a, « obscène » (v. TdF jos ‘desbouca’).

desbocelar : desamarrar (mar.)

desbochardir (v. tr.) : lavar la cara d'un mainatge.

desbochardir (se) : se lavar la cara ; se netejar / s'alevar (en parlant del temps)