|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
desardolar (v. tr.) : « ôter la bride des sabots » ; pèrdre la bata dels esclòps. (v. Alibert) desarengat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« désordonné » (L. 125). (v. desarrengar) desarestar (v. tr.) : traire l'aresta o las arestas. desarestar (se) : s'abenar de lassièira (fatiga) desargentar (v. tr.) : despolhar q.q. de son argent. desargentar (se) : despensar tot son argent ; pèrdre son
argentadura. Una persona desargentada. Un calici desargentat. desarmament : accion o resulta de desarmar o de se desarmar. desarmant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« désarmant, -e » (Laus) desarmar (v. tr.) : dostar l'arma o las armas a q.q. ; desbandar un fusil ; desarmar un naviri, un país. desarmar (se) : pausar son arma / pausar sas armas. desarmejar (v. tr.) : frequentatiu de desarmar, « désagréer, désarmer un bateau, dégarnir une ligne de pêche » TdF suppl. desarmoniós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’est pas
harmonieux, discordant, ante » TdF desarnescar (v. tr.) : quitar los arnesques a una bèstia de tira. Quand foguèt desarnescat, l'ase petnèt de contentament. desarnescar (se) v pron : « ôter son harnais ou son harnois, se
déshabiller » TdF jos
‘desarnesca’ desarnescatge nm, cf Ubaud Dicort :
« déharnachement » TdF desarpiar (v. tr.) (v. Ubaud e Alibert) : copar o rausar las arpas. desarpiar (se) : se nafrar los pès de s'enfugir al brutle ; usar (R. V, 453) sas arpas ; s'afanar de caminar ; se desartelhar. desarpionar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couper ou rogner les griffes » TdF desarpionar (se) v pron : « s’user les griffes ; se dépêcher »
TdF jos ‘desarpiona’ desarquetar (v. tr.) : traire las sagetas de lor estug ; traire lo volam de son estug ; desacaptar lo talh del volam. desarrapar (v. tr.) : traire quicòm que s'es arrapat. desarregar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, déranger les raies, labourer en sens
inverse » TdF desarremausar (v. tr.) : trebolar ; perturbar (R. V, 442). desarremausar (se) : se trebolar ; se perturbar. desarrendar (v. tr.) : abandonar una locacion. desarrengar v : « v tr,
déranger » (v. TdF
jos ‘desrenja’). (v. desrengar) desarribar (v. intr.) : desribar (s'asondar sus las ribas) desarrimar (v. tr.) : desrengar la carga d'un naviri. desarropir (se) : se pausar / se desabenar / se desalassar. desarrucar (v. tr.) : far sortir de son abric ; desapevar ; desconcentrar. desarrucar (se) : sortir de son abric ; se desapevar ; se desconcentrar. desarsar (v. tr.) : desassedar (atudar la set de q.q.) desarsar (se) : se desassedar (atudar sa set) Capitava pas de se desarsar. desarsat, -ada : desassedat, -ada. desarsinar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘desarsa’) : desassedar. desarsinar (se) : se desassedar. desart : anar / targa / portadura (biais de se téner o de caminar) desartelhar (se) : s'afrabar los pès de s'afanar de caminar ; caminar a la buta-buta. Ni per se desartelhar poguèt pas téner pè als autres. desarticulacion nf, cf Ubaud Dicort :
« désarticulation » (Rapin) desarticular v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, désarticuler » TdF desasegar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr,
disloquer » (L. 109) desasegar (se) v pron : « se
désister, se départir » (L. 109) desaseimar (v. tr.) : trebolar / perturbar (R. V, 442). « desasermar » (desasermar v, cf Ubaud Dicort (v. asermar)) e derivats : v. desassermar (non preconizat Dicort). desasimar (v. tr.) : agusar una lama que còpa pas pus. desassaborar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, altérer, ôter (la saveur) » (L. 125) desassaborir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ôter la saveur, affadir » (L. 125) desassargar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr,
désaltérer, v. desassedar » TdF desassargar (se) v pron : se desassedar. desassasonar [ ~ dessasonar] (v. tr.) : laurar o semenar quand a pas sason ; cambiar l'òrdre dels assolaments. desassasonar (se) v pron :
v. dessasonar
(se). (v. TdF jos
‘dessesouna’) desassedant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « désaltérant,
-e » (Laus) desassedar (v. tr.) : atudar la set de q.q. desassedar (se) : s'atudar la set. desassegurar (v. tr.) : desvariar (trebolar / perturbar) ; descontenenciar ; desconcertar. desassegurar (se) : se desvariar. desassegurat, -ada : t. a. çaisús. desassemblar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, désassembler » TdF desassemblar (se) v pron : « se disjoindre » TdF jos ‘desassembla’ desassermar (TdF, Alibert) [veire desasermar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desassedar / atudar la set de q.q. desassermar [veire desasermar] (se) v pron : se desassedar / s'atudar la set. desassetar (v. tr.) : desplaçar çò en plaça ; desestabilizar ; traire la bugada del bugador. desassimilacion nf, cf Ubaud Dicort :
« désassimilation » (Rapin) desassimilar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, désassimiler » (Laus) desassocar (v. tr.) : far tombar la nèu empegada pels esclòps. desassociar (v. tr.) : rompre una associacion. Se desassocièron, qu'èran pas pus d'acòrdi. desassolar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, séparer » (L. 125) desassortiment nm, cf Ubaud Dicort :
« désassortiment » (Rapin) desassortir (v. tr.) : desaparelhar / desapariar. |
|
desastrar (v. tr.) : engraunhar bravament amb d'estarenglas ; escarpir / esquiçar / esquinçar ; destruire ; tuar. desastrat, -ada : desastruc / malastruc, -uga ; malurós, -osa. desastre : malastre / malastrada (astrada mala) desastrós, -osa : malastrós, -osa. desastrosament adv, cf Ubaud Dicort :
« désastreusement » TdF desastruc (R. II, 139) [, -uga] adj, cf Ubaud Dicort : malastruc. desatapar (v. tr.) : desempegar ; desseparar. desatelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, dételer ; forcer un paysan à
vendre ses bestiaux » TdF jos ‘desatala’ ; v intr,
« (cesser le travail en cas de
grève) débrayer » (Per Noste, Basic). « desatelar » (fr.) : v. desencarrar - desligar - desjónher. desatelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« dételage » Laus) desatropar v, cf Ubaud Dicort :
« disperser un attroupement » (Per
Noste) desatusonar (v. tr.) : desentusar / desempusar lo
fuòc. desaubar [ / desalbar] (v. tr.) : desrevelhar abans l'alba. (v. desalbar) desaubar (se [ / desalbar (se)] v pron : se desrevelhar abans l'alba. desaubirar [veire desalbirar, cf Ubaud Dicort] / desalbirar (v. tr.) : desaviar / desvariar. desaurelhar (v. tr.) : copar una aurelha o las aurelhas. desaurelhar (se) : pèrdre una aurelha o las doas. desausinar [veire deseusinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desrabar los euses / desbosigar. desautrejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ne pas accorder, refuser ;
contester » (L. 125) desavançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, devancer,
distancer » TdF desavantatge : prejudici ; inconvenient ; inferioritat. desavantatjar (v. tr.) : desfavorir. desavantatjós, -osa : prejudiciable, -a (R. III, 608). desavantatjosament : d'un biais desavantatjós. desaven / desavèni [desaveni (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : defèci ; contratemps ; desplaser ; inconvenient (R. V, 494). (v. TdF ‘desavèni’) desavenent, -a : desplasent, -a ; desconvenent, -a. desavengut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « discordant,
ante » TdF jos
‘desaveni’ desavenhe, -nha adj : ernhós, -osa ; tissós, -osa ; desplasent, -a ; de mal trabalhar (en parlant de la tèrra) La tèrra magra dels causses es plan desavenha. desavenir (se) : se mancar / èsser en desacòrdi. desaventura : malastrada / malabosena / malparada. desaventurar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « faire une fausse
couche » (v. TdF) desaventurat, -ada / desaventurós, -osa adj : malastruc, -uga. desavesar (v. tr.) : desabituar / desacostumar. desavesar (se) : se desabituar / se desacostumar. desaveusar v, cf Ubaud Dicort :
(v. DES- + aveusar) desaviadura : pervertiment. desaviaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « n
et adj, celui, celle qui fourvoie,
égare, déroute ou désole ; brouillon, onne,
tracassier, ière » TdF desaviant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« désolant, ante » TdF desaviar (v. tr.) : desvirar ; arrestar ; fòraviar ; desaubirar ; carcanhar / calcinar ; pervertir ; arroïnar. desaviar (se) : se desvirar ; s'arrestar ; se fòraviar ; se calcinar ; se pervertir ; s'arroïnar. desavoacion nf, cf Ubaud Dicort :
« désaveu » TdF desavoar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, désavouer » TdF desbabinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, frapper sur les babines, dévisager, v. desbregar ;
menacer » (v. TdF) desbaboinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr e pron, faire le contraire du verbe embaboinar ;
débrouiller » (v. TdF) desbacegar (v.
tr.) (TdF ;
abs. Dicort) : desmantaular ; desmantibular
(l.p.) desbacla nf (v. Ubaud Dicort, Laus) : desbranda ; fugida ; espetadura de
conglaç. (v. debacla) Amb la desbacla, lo conglaç finís que se fendascla. La desbacla deslarga d'«icebergs» ('aisb´:gs) desbaclar (v. tr. e intr.)
, cf Ubaud Dicort : obrir ;
se tirar de pels passes. (v. debaclar) desbadar (v. tr.) : desbarbar una barbuda de vinha. desbadarnar [desbadernar] (v. tr.) : obrir en grand ; alandar. Desbadarnar los uèlhs
d'estonament. Desbadarnar un portal. desbadarnar [desbadernar] (se) v pron : s'obrir en grand. desbadaular (v. tr.) : alandar una pòrta dobla ; badalhar. desbadaular (se) : se fendasclar ; se despeitralhar. desbadernar v, cf Ubaud Dicort :
v. desbadarnar.
(v. TdF jos ‘desbadarna’) desbadocar : « v intr et tr, ouvrir la bouche pour parler, v. badar ; ôter la faucille du fourreau, v. desforrelar » (v. TdF) ; desabestir. desbadocar (se) (abs. TdF) : se desabestir. desbagatjar (v. tr. e intr.) : plegar bagatge ; desbarrassar ; cambiar d'ostal ; guerpir / deguerpir (R. III, 516). desbagatjar (se) : se desbarrassar. desbaissar (v. tr.) (abs. Dicort) : desquilhar. desbalaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que desembala quicòm. desbalament nm : desembalament. desbalançada nf, cf Ubaud Dicort : « impulsion qui fait trébucher
une balance, raison entraînante » TdF desbalançar (v. intr e.tr.) : rompre lo balanç
(l'equilibri), « trébucher, en
parlant d’un poids ; faire
pencher, entraîner par le raisonnement, déterminer » TdF desbalançar (se) (abs. TdF e Alibert) : trabucar ; pèrdre l'equilibri. desbalar 1 / desembalar (v. tr. ) : traire de son embalatge. desbalar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, précipiter, v. desbauçar »
(v. TdF ‘desbala 2’) desbalar (se) v pron : se ronçar / se precipitar ; « s’assommer en tombant » TdF jos ‘desbala 2’. desbalatge : desembalatge. desbalatrinar (se) v pron, cf Ubaud Dicort p. 149 : v. desbalitrar (se). (v. Vayssier jos ‘debolitrá’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|