deperir (v. intr. e tr.) : s'anequelir ; s' acantelir ; s'estrelir ; venir als cans (èsser venguda talament magra qu'una bèstia pòt èsser abandonada als cans) ; « détruire, gâter, v. deroïr » (v. TdF)

depès / de pès (adv.) : drech ; plantat suls dos pès ; quilhat.

Ni per èsser las que jamai, demorèt depès.

depilacion (R. IV, 485) : pèrdia del pel (alopecia).

depilar (v. tr.) (R. IV, 485) : far tombar lo pel o los pels.

depilatiu, -iva adj e nm, cf Ubaud Dicort (R. IV, 485)  : que fa tombar lo pel.

depilatòri, -a adj e nm (Laus ; abs. Dicort) : qualitat d'una substancia per depilar.

depintar (v. tr.) : depénher. v. pus naut.

depistaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dépiste » TdF

depistar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dépister, découvrir » TdF

deplecion : diminucion de la quantitat de liquid, e mai que mai de sang, de l'organisme o d'una viscèra.

depletiu, -iva : qualitat terapeutica que fa baissar lo taus de liquid de l'organisme.

deplorablament : d'un biais deplorable.

deplorable, -bla : que pòt èsser deplorat, -ada.

deploracion (arc.) : planh / lamentacion.

deplorar (v. tr.) : se dòlre bravament de quicòm (s.f.) ; regretar / plànher.

Deplorar de mòrts e de nafrats.

deplumar (R. IV, 576) (abs. Dicort) : v. desplumar.

deponent, -a adj e nm (R. IV, 614) : t. tecn. de lingüistica latina, « déponent » (Rapin).

depopulador, -airitz (arc.) (R. VI, 187) (abs. Dicort) : devastator, -tritz.

depopular (v. tr. arc.) (R. IV, 581) (abs. Dicort) : despoblar.

depòrt nm (R. IV, 608) / despòrt (abs. Dicort) (los 2, L. 118): divertiment / amusament / recreacion. (Despòrt auriá degut èsser preferit a espòrt (angl.))

deportacion : accion o resulta de fòrabandir q.q.

deportament [depòrtament] nm : anar / biais de viure.

deportar 1 (v. tr.) (arc.) (R. IV, 608) : recrear / divertir / amusar ;

deportar (se) : se recrear / se divertir (arc.) ;

deportar 2  (v. tr.) :  menar o mandar q.q. per fòrça endacòm mai ; mandar q.q. per fòrça de son país / fòrabandir ; desvirar quicòm o q.q. de son camin.

Foguèt deportat a Caièna.

La barca foguèt deportada.

deportar (se) : se desvirar de son camin.

Se deportar sus la drecha.

deportat 1, -ada (adj.) : menat, -ada o mandat, -ada per fòrça endacòm mai.

Deportat del trabalh, partiguèt per Alemanha.

deportat 2, -ada (subs.) : persona menada o mandada per fòrça endacòm mai.

Fòrça deportats josieus en Alemanha ne tornèron pas.

deposicion : declaracion davant un jutge ; accion de destituir un rei, un evesque... ; accion de representar Jèsus davalat de la crotz.

Deposicion d'un testimòni. Deposicion d'un rei.

depositar (v. tr. arc.) (R. IV, 613) : depausar una soma d'argent ; destituir q.q. de sa carga oficiala ; consomar ; degalhar / far perir.

depositari, -ària : persona en carga d'un depaus.

Èsser depositari d'un secret (L. 337).

depòst (objèctes depausats) nm, cf Ubaud Dicort : « dépôt ; sédiment ; abcès » TdF. (# depaus 2). depòst : v. depaus 1 (abs. Dicort).

depravacion : accion o resulta de depravar o de se depravar.

depravar (v. tr.) (R. IV, 619) : corrompre / pervertir.

depravar (se) : se corrompre / se pervertir.

depravat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « dépravé, ée » TdF jos ‘deprava’

depredacion nf, cf Ubaud Dicort : « déprédation » (Rapin)

« deprémer » - « depremir » : v. deprimir.

depression : accion o resulta de deprimir o de se deprimir ; diminucion de las fòrças moralas o fisicas ; enfonzada ; cròs ; conca ... ; baissa de pression.

Ne faguèt una brava depression nerviosa.

Depression barometrica. Depression de terren.

depressionari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « dépressionnaire » (Per Noste)

depressiu, -iva adj e n : portat, -ada a se deprimir.

« deprimar » (fr.) : v. deprimir.

deprimir (v. tr.) : produir una enfonzada (t.a.) ; produir una diminucion de vitalitat.

deprimit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « déprimé, ée » (v. TdF ‘depremi’)

deprimogèn, -a : qu'amòda una depression.

De profundis (lat.) : pregària de la Glèisa pels defuntats.

depuracion nf / depurament (abs. Dicort) (los 2, R. IV, 671) : purificacion.

depurar (v. tr.) (R. IV, 671) : esporgar ; espurgar (R. IV, 672).

 

 

depuratiu, -iva adj e nm : qu'a la proprietat de purificar.

deputacion nf, cf Ubaud Dicort : « députation » TdF

deputador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être député » (L. 112)

deputar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, députer, v. mandar » (v. TdF)

deputat, -ada n : persona elegida pel pòble per lo representar.

« de qué ? » (incorr. de l. p.) (v. TdF jos ‘dequé’) : v. qué 2.

de qué (aver -) (en dos mots) loc verb : èsser gròs / èsser ric.

dequé (en un mot) nm : aver / possessòri / bens / cabal / riquesa / benaise.

Ni per son dequé, escaparà pas a la mòrt.

deraubar (v. tr.) (R. V, 48) (abs. Dicort) : raubar / panar. (v. desraubar)

derbese nm, cf Ubaud Dicort : èrtre / dèrbi (mena de malautiá de la pèl) (v. endèrbi)

derecap (adv.) : tornar / tornarmai.

dereliccion nf, cf Ubaud Dicort : « déréliction » (Rapin)

derencat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « éreinté, ée » TdF jos ‘desrena’

dereng (adv.) : un après l'autre ; sens discontunhar.

Trabalhèrem ensemble trenta ans dereng.

derevesir v (v. Ubaud Dicort) : « v intr, voir à qui revient l’honneur, jeter au sort, vider un différend » TdF jos ‘revesi’ ; « v tr, examiner de plus près une chose, y revenir, prendre un parti après une nouvelle réflexion. Au jeu de boule, quand les boules de deux joueurs sont à égale distance du cochonnet, on dit : es a revesir ou a derevesir » (v. Azaïs ‘derevesi’)

deridondena nf, cf Ubaud Dicort : « grosse fille, en style familier » (v. TdF)

derision (R. V, 98) : trufariá ; ironia (R. III, 576).

derisòri, -a adj : que pòrta a rire ; lamentable, -a ;  miserable, -a ; ridicul, -a.

deriva : càmbiament forçat o volontari de direccion.

derivable, -bla adj : (matematica) « dérivable » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 73)

derivacion (R. V, 92) : accion de derivar o de se derivar ; causa derivada.

derivada nf : (matematica) « dérivée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 73)

derivament nm, cf Ubaud Dicort : « dérivement » (Fettuciari)

derivar 1 (v. tr.) : desvirar un corrent ;

Cal pas jamai desvirar riu, ribièira ni fluvi.

derivar (se) : se desvirar de son lièch (riu, ribièira, fluvi...)

derivar 2 (v. intr.) : venir de ; sortir de; anar a la deriva ; « filer, fuir ». (v. TdF jos ‘deriva’)

derivat 1(que ven d’una derivacion), -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dérivé, ée » (Sèrras-Ess.)

Corrents derivats, courants dérivés. (Laus)

derivat 2 nm : mot que ven d'un autre ; çò que ven de quicòm mai.

Berret es un derivat del gallés BERRETON.

derivatiu, -iva adj e nm : que fa derivacion ; que càmbia las idèas.

DERM- : forma prefixada del grèc dermà, -atòs (pèl)

-DÈRM [- DÈRME, cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del grèc dermà, -atòs (pèl) v. paquidèrm [paquidèrme].

DERMA- : forma prefixada del grèc dermà, -atòs (pèl)

-DÈRMA : forma sufixada del grèc derma, -atòs (pèl) v. blastodèrma - ectodèrma - endodèrma - mesodèrma.

dèrma (m.) : sisa prigonda de la pèl.

dermalgia : dolor cutanèa sens lesion de la pèl.

DERMAT- : forma prefixada del grèc dermà, -atòs (dèrma)

dermatalgia : dermalgia.

dermatiti (f.) : inflamacion del dèrma.

DERMATO- : forma prefixada del grèc dermà, -atòs (pèl)

dermatològ, -a : especialista (m. e f.) de las afeccions de la pèl.

dermatologia : branca de la medecina que sa tòca es las afeccions de la pèl.

dermatologic, -a : relatiu, -iva a la dermatologia.

dermatòsi (f.) : nom generic de totas las afeccions de la pèl.

-DÈRME : v. –DÈRM.

-DERMIA : forma sufixada del grèc dermà, -atòs (pèl) v. ipodermia, taxidermia.

dermic, -a : relatiu, -iva al dèrma.

dermiti (f.) : inflamacion del dèrma.

DERMO- : forma prefixada del grèc dermà, -atòs (pèl)

dermografisme : autografisme (reaccion de la pèl d'unas personas que ven roja après friccion o grafinhada)

derogacion : excepcion ; autorizacion excepcionala.

Comptèssetz pas sus cap de derogacion !

derogar (v. intr.) : se conformar pas a una lei, una règla...

derogatòri, -a : que conten una derogacion.

Clausula derogatòria.

deroïment nm, cf Ubaud Dicort : « démolition, ruine » TdF