demesse de (prep.) (v. Alibert) [veire demessa de, cf Ubaud Dicort] : de crenta de ; a causa de.

demesse que (conj.) (abs. Dicort e TdF) : de crenta que ; a causa que.

demest (adv. e prep.) : abarreja / dins / al mièg de. (v. TdF jos ‘demié 3’)

Demest las flors : abarreja las flors.

demest de loc prep, cf Ubaud Dicort : « du milieu de » TdF jos ‘demié 3’

demest que loc conj, cf Ubaud Dicort : « pendant que » (Alibert : demés)

demetre (congediar) (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : privar q.q. d'una fonccion oficiala.  (# desmetre)

demetre (se) : abandonar una fonccion oficiala.

Se demetèt de consol (L. 92) après sièis mandats.

Demètri - Demètria : prenoms.

Demetrian - Demetriana : prenoms.

-DEMIA [-DÈMIA] : forma sufixada del grèc demòs (pòble) [v. DEMO-] , v. academia [acadèmia, cf Ubaud Dicort].

demièg 1 (adv. e prep.) (v. TdF ‘demié 3’ e Ubaud Dicort) : al mièg / al mitan ; « à demi » (Alibert).

demièg 2, -ja (adj.) : a mitat plen, -a.

demièg 3 (lo -) nm : la mitat / lo 50 %.

demiejar (Alibert) [veire demejar, cf Ubaud Dicort]  (v. tr.) : emplenar o voidar a mièg / a mitat.

demiejat [veire demejat], -ada adj : emplenat- ada o voidat, -ada a mièg.

demigrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dissiper, se distraire » TdF

deminga nf, cf Ubaud Dicort : « diminution, défectuosité, défaut, qualité moindre » TdF

demingar (v. tr.) : demendigar / demenir / diminuir ; mermar.

demingar (se) : se reduire.

demingrason nf, cf Ubaud Dicort : v. desmingrason.

demission : accion d'abandonar una fonccion oficiala.

demissionar (v. intr.) : se demetre.

demita nf, cf Ubaud Dicort : « démitte, damite, sorte de toile de coton du Levant » TdF

demiton nm, cf Ubaud Dicort : « toile de coton moins large et moins serrée que la démitte » TdF

demiürg [demiurg] nm : creador e ordenador de l'univèrs (d'après Platon)

DEMO- : forma prefixada del grèc demòs (pòble).

democracia : governament que lo pòble i es sobeiran.

democrata adj e n (m. e f.) : persona qu'es per la democracia.

democrata-crestian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « démocrate-chrétien » (Rapin)

democratic, -a : relatiu, -iva a la democracia ; favorable, -a al pòble ; pròpri, pròpria del pòble.

democraticament : d'un biais democratic.

democratizacion : accion o resulta de democratizar.

democratizar (v. tr.) : amodar la democracia.

democratizat, -ada : p.p. de democratizar.

Democrit : prenom.

demograf, -a n : especialista (m. e f.) de demografia.

demografia : estudi estatistic de la populacion.

demografic, -a : relatiu, -iva a la demografia.

demogut, -uda : p.p. de demòure, « remué, ée, ameubli, ie ; résolu, ue » TdF jos ‘demòure’.

demolicion (R. II, 450) : accion o resulta de demolir.

demoliment nm : « démolition ; affaissement de terrain par l’action d’une rivière » TdF, avalancament ; afaissament.

demolinar (v. tr. e intr.) : avalancar ; far avalancar.

demolir (v. tr.) : deroïr / destruire / desrocar / abatre.

demolir (se) : se deroïr ; se destruire ; s'abatre.

demolisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « démolisseur, euse » TdF

demolit, -ida : t. a. çaisús (demolir).

demonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros démon, vilain démon » TdF

demonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit démon, petit lutin » TdF

demòni nm : diable ; t. a. derivadas : « lutin, espiègle ; tapageur, énergumène » TdF

Aquel òme es un demòni !

demoniac, -a : relatiu, -iva al demòni.

demoniar (se) / s'endemoniar : se donar al demòni ; se cargar la gròssa colèra.

S'endemonièt que jamai contra sa femna.

demonisme nm, cf Ubaud Dicort : « (didact.) démonisme »

demonitge nm, cf Ubaud Dicort : (v. jos demòni)

DEMONO- : forma prefixada del grèc daimò (demòni)

demonofobia : paur morbosa dels demònis.

demonolatria : culte dels demònis.

demonologia : estudi suls demònis.

demonomania : deliri patologic que lo malaut i se crei endemoniat.

demòra : ostal / abitacion ; sojorn ; delai ; retard ; espèra / pòste de caça ; prolongacion (R. IV, 98).

Caçar a la demòra : a l'espèra.

Èsser endacòm a demòra.

Metre en demòra de.

demorada : espèra.

demoraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'espèra.

demorança : accion de demorar ; abitacion ; sojorn ; delai ; retard ; pòste de caça ; prolongacion.

demorant, -a adj : persona que demòra a / persona qu'abita a.

demorar 1 (v. intr.) : abitar ; musar / musardejar ; tardar ; « attendre, trouver le temps long, v. languir » (v. TdF jos ‘demoura’).

 

 

 

demorar 2 (v. tr.) : esperar ; « finir » (Alibert).

demoret nm, cf Ubaud Dicort : « amusette, amusoire ; ce qui retient dans la maison » (v. TdF)

demorilha nf, cf Ubaud Dicort : « hochet d’enfant » TdF demouriho’

demorir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, aller en diminuant, v. morir plus usité » (v. TdF)’

Demostènes : prenom.

demostrabilitat nf : qualitat de çò demostrable.

demostrable, -bla : que pòt èsser demostrat, -ada.

demostracion nf / demostrança (v. demostrança) (los 2, R. IV, 275) : accion de demostrar ; rasonament demostratiu (v. TdF demoustracioun’) ; exemple.

demostraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « démonstrateur, celui, celle qui démontre » TdF

demòstrament nm, cf Ubaud Dicort : « manifestation, témoignage » TdF demoustramen’

demostrança nf, cf Ubaud Dicort : « action de démontrer, preuve » TdF

demostrar (v. tr.) : provar quicòm per rasonament.

demostrar (se) : se metre en avant.

demostratiu, -iva adj e nm (R. IV, 275) : que demòstra ; que servís per designar quicòm.

Pronom demostratiu, pronom démonstratif. (v. TdF)

demostrativament : d'un biais demostratiu (t. a.)

demotic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « démotique » (Rapin)

demòure (v. tr.) : tocar (s.f.) ; bolegar (s.f.) ; pertocar ; abodrir (aprestar la tèrra)

« dempuèi » (dempuèi adv) : v. despuèi.

denada nf (contraccion de denairada) : denrèia ; vianda.

Ongan, la denada serà pas mannada.

denairada nf (R. III, 24) : denieirada, « valeur d’un denier » ; culhida ; merça ; denrèia. (v. TdF deneirado’ ’)

denairal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui coûte un denier » (L. 111)

denairal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mesure contenant pour un denier de marchandise » (L. 111)

denairet nm, cf Ubaud Dicort : v. denieiret.

denairòla nf, cf Ubaud Dicort : v. denieiròla.

denamont adv, cf Ubaud Dicort : « d’en haut, de là-haut, vers là-haur » TdF

denant (arc.) adv e prep : abans.

denantessent, -a (?) adj, cf Ubaud Dicort : « préexistant » (Brun Glossari Oc-Fr)

denantora [denant ora] (arc.) : abansora.

denantorar (v. tr.) : culhir abansora ; dalhar abans qu'aja sason ; desrevelhar abans l'ora ; far tombar la frucha abans que siá madura.

denantorar (se) : se levar abansora ; se maridar tròp lèu ;  èsser destacada pel vent abans que siá madura (frucha)

denantorir v, cf Ubaud Dicort : v. denantorar. (v. TdF jos ‘denantoura’)

denantvesent, -a (?) adj, cf Ubaud Dicort : « prévoyant » (v. Brun Glossari Oc-Fr  e Honnorat)

denarridar [desnarridar, cf Ubaud Dicort p. 149] (v. tr.) : penchenar lo cambe ; afinar lo lin.

denaut 1 (adv.) : amont / ennaut / amondaut.

Demoram aquí denaut, nous habitons à l’étage de cette maison. (Lagarde)

En denaut, cf Ubaud Dicort.

denaut 2 (subs. m.) : « le haut, la partie haute ; haut-de-chausses » TdF ; « étage supérieur » (Alibert) ; « étage unique [v. jos denaut 1] » (Lagarde) ; galatàs.

« dencarrar » : v. desencarrar.

« dendespuèi » : v. despuèi, desempuèi, cf Ubaud Dicort.

DENDRI- : forma prefixada del grèc dendròn, -ou (arbre)

dendrita nf : arborizacion negra d'oxid de manganesa, en forma de branca, de fulhum o de mofa, depausada sus una ròca ; arbre fossil ; prolongament arborizat del citoplasma d'una cellula nerviosa.

dendritic, -a : relatiu, -iva a una dendrita ; en forma de dendrita.

DENDRO- : forma prefixada del grèc dendròn (arbre)

dendroclimatologia : metòde (m.) d'estudi dels paleoclimats, basat sus l'examèn dels anèls de creissença dels arbres.

dendrocronograf : aparelh per mesurar amb precision la creissença radiala d'un arbre.

dendrocronologia : metòde cronologic basat sus l'examèn dels anèls de creissença dels arbres.

dendrofag, -a : que s'avida de fust d'arbres.

dendrograma : diagrama en forma d'arbre.

dendroïde, -da : brancut, -uda.

dendrologia : estudi dels arbres.

dendrologic, -a : relatiu, -iva a l'estudi dels arbres.

dendrologista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : (v. dendrologia)

dendromètre : instrument per mesurar los paramètres dels arbres.

dendrometria : mesura dels arbres.

dendrometric, -a : relatiu, -iva a la mesura dels arbres.

-DENDRON : sufixe sabent [v. DENDRO-]. (v. rododendron)

denèc nm, cf Ubaud Dicort : « dénégation ; refus » (L. 111)

denegable, -bla adj (abs. Dicort ; mas v. indenegable) : que pòt èsser denegat, -ada.

denegacion : accion o resulta de denegar o de se denegar.

denegador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à refuser » (L. 111)

denègament nm, cf Ubaud Dicort : « déni, refus » (L. 111)

denegar (v. tr.) : concedir pas çò demandat.

denegar (se) : se desdire.

denhar (v. tr.) : aver la bontat de ; condescendre ; estimar digne de.

denhar (se) : volontar d'èsser en estat de.