deïficacion : accion o resulta de deïficar o de se deïficar.

deïficar (v. tr.) (R. III, 34) : divinizar.

La gràcia divina deïfica l'òme.

deïficar (se) : se far passar coma un dieu.

D'unes dictators se deïfiquèron.

deïfòrme, -ma : que revèrta un dieu.

deimaire [ ~ deumaire, -aira (~ airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort] : collector del dèime, « celui, celle qui prélève la dîme » TdF jos ‘deimaire’

deimar / deumar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘deima’) (v. intr. e v. tr.) : far pagar de cada dètz parts una, « lever la dîme, dîmer » (Laus ‘deumar’) ; afrabar [v. decimar] ; amendrir ; mermar.

Per deimar, lo rei fa tendre de cadenas. (v. TdF)

Vos deimarà vòstras fedas, il vous dîmera vos brebis. (v. R. III, 32)

Li an deimat sas persègas, on lui a volé une partie de ses pêches. (v. TdF)

deimariá [ ~ deumariá] nf : terraire somés al dèime pagat a la Glèisa, als senhors o al rei ; division cadastrala. (v. TdF ‘deimarié’)

deimatge [ ~ deumatge] nm : collecta del dèime. (v. TdF ‘deimage’)

dèime / dèume nm (arc.) : drech de desena part pagat a la Glèisa o al senhor.

deimièr ~ deumièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nm, dîmeur, décimateur, v. deimaire » (v. TdF ‘deimié’)

deïscéncia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) déhiscence » (Rapin)

deïscent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) déhiscent » (Rapin)

deïsme : cresença en un Dieu, mas sens referéncia a la Revelacion.

deisse : pena ; rambalh ; embèstiament.

deïsta adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del deïsme.

Los filosòfs deïstas del sègle XVIII.

deïtat nf, cf Ubaud Dicort : « déité » (Rapin)

« dejà » (fr. l.p.) v. ja.

« dejalar » : v. desgelar.

dejeccion nf : evacuacion (t. a.). (v. dejeccions)

Còn de dejeccion d'un volcan.

dejeccions nf pl : evacuacion de matèrias fecalas.

dejector nm, cf Ubaud Dicort : « déjecteur » (Rapin)

dejol art contr : dejós + le, cf Ubaud Dicort.

dejós 1 (adv.) : çaijós.

Dejós dessús, sens dessus dessous. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘dejous’)

dejós 2 (prep) : al dejós de.

Dejós sos pès, sous les pieds. (v. TdF ‘dejous’)

dejós 3 (subs. m.) : sòtol (membres entremièg cava e solièr)

dejosterrar : v. dessosterrar.

dejun 1 nm : june ; « déjeûner, repas du matin » TdF (v. dejunar 2)

dejun 2, -a adj : qu'a pas manjat res despuèi lo levar.

Despuèi tres oras que soi levat, soi encara dejun.

Soi dejun d'aver assajat : ai pas jamai assajat.

dejunable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « de jeûne » (L. 109)

dejunada nf : ora del dejunar, « déjeuner en commun, gens qui déjeunent. » TdF

dejunaire, -aira [~ -airitz] n : persona que dejuna.

dejunar 1 (v. intr.) : junar ; rompre lo june, « déjeuner » TdF dejuna’.

dejunar (se) (v. r.) : se privar ; se passar de quicòm. (v. TdF)

dejunar 2 nm : repais del matin après lo levar.

Dejunar dinnatòri. v. dinnatòri

de jure (lat.) : del punt de vista del drech. (t. tecn. de drech)

del (article contractat) : en lòc de « de lo »

delà 1 [ ~ delai] (adv.) : de delà / en delà / de per delà / de l'autre costat.

L'an delà : l'an passat.

Ièr delà : i a dos jorns.

delà 2 [ ~ delai] (prep.) : en delà de / per delà de / de per delà de.

Delà la mar, outre-mer. (TdF)

delà 3 ont loc conj, cf Ubaud Dicort : « où » (Alibert)

delacion : accion de delatar, de decelar.

La delacion es quicòm de vergonhable.

delai 1 ~ delà : v. delà 1 e 2.

delai 2 nm : relambi ; retard ; perlongament / prolongacion (los 2, R. IV, 98)

delaiaire, -a (abs. Dicort e TdF) : que retarda ; que temporiza.

delaiar 1 (v. intr. e tr.) : retardar ; temporizar (v. TdF ‘delaia 1’) ;

delaiar (se) : se retardar (v. un ex. dins TdF jos ‘delaia 1’).

delaiar 2 (v. tr.) :  distraire. (v. TdF ‘delaia  2’)

delaiar (se) : se distraire (v. TdF jos ‘delaia 2’).

Delaïda / Adelaïda : prenoms.

delaissada nf, cf Ubaud Dicort : « abandon, délaissement » TdF ‘deleissado’

delaissaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui délaisse » TdF ‘deleissaire’

delaissament nm, cf Ubaud Dicort : « délaissement, action de délaisser » TdF ‘deleissamen’

delaissar (v. tr.) (R. IV, 14) : laissar de caire.

delaissat, ada adj : « délaissé, ée » (v. TdF jos ‘deleissa’)

delampar (v. intr.) : deguerpir ; s'enanar a la buta-buta.

delanhar (v. tr.) (TdF ‘delagna’ e  Vayssier ; abs. Dicort) : fastigar / molestar / embestiar. (# deslanhar)

delanhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fatigant, ante, ennuyeux, euse » TdF ‘delagnous’

« delant » : v. ont e delà ont, cf Ubaud Dicort.

delargabuòu nm, cf Ubaud Dicort : « (qui élargit les bœufs) loriot, oiseau » (v. TdF ‘delargo-buou’)

delargar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, déloger, sortir, se lever, s’en aller, sauter du lit ; élargir, lâcher, répandre ; mener paître, relâcher » TdF ‘delarga’. delargar  / deslargar (v. tr. e intr.) : v. deslargar (non preconizat Dicort).

delargar (se) v pron : « prendre le large, se délivrer, se développer ; lâcher ce qu’on a sur le cœur ; se répandre en paroles ; faire largesse, devenir généreux » TdF jos ‘delarga’

delat, -ada adj e n (R. II, 15) (abs. Dicort) : decelat, -ada ; divulgat, -ada « t. de procédure, accusé (vieux), v. acusat » (v. TdF).

delatar 1 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : deslargar un flux de paraulas ; escopir tot un fum d'injúrias contra quicòm o q.q. ; s'espandir tròp sus un tèma de discussion ; decelar a la justícia. (v. TdF)

« delatar » 2 : levar las latas. v. deslatar.

delator, -tritz adj e n : persona que delata.

delavaci nm : fòrta pluèja / deluvi / brava pissada (s.f.)

 

 

 

delavar (v. tr.) : banhar bravament a granda aiga ; alterar bravament una color ; lavar lo vernís d'una terralha.

delavat nm : fòssa de pastasinhòla de terralhièr.

Delavoet Max Felip : autor occitan de Provença (1920-1990).

dèlco nm : « delco » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

dèle (Dieu me -) ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « Dieu me confonde !, juron usité dans l’Aude » (v. TdF jos ‘deli’)

deleatur (lat.) : signe de correccion per senhalar que i a quicòm de suprimir abans d'estampar un libre.

delebil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « délébile » (Rapin)

delecadura nf, cf Ubaud Dicort : « délectation, plaisir » TdF

delecar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se délecter, prendre plaisir » TdF. (v. delectar)

delèch nm (abs. Dicort) e derivats : v. delèit (abs. Dicort) e derivats.

« delechar » 1 v  : v. desliechar.

delechar 2 : v. delectar. , cf Ubaud Dicort

delectablament (R. IV, 51) : d'un biais delectable.

delectable, -bla (R. IV, 51) : qu'agrada bravament.

delectacion (R. IV, 51) : plaser gostat bravament.

delectar (se) / delechar (se) (abs. Dicort) (los 2, R. IV, 51) v pron : se congostar aicisèm, gostar bravament un plaser.

delècte nm, cf Ubaud Dicort : v. jos delèit.

delectós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (L. 109) : v. deleitós.

delegacion : accion o resulta de delegar quicòm o q.q. ; ensemble de personas delegadas.

delegar 1 (v. tr.) : donar poder a q.q. de far quicòm

delegar 2 (v. tr.) : desagregar un solid dins un liquid ; destrempar / alongar / diluir / dissòlver / far fondre ; « réconcilier deux personnes, v. reconciliar » (v. TdF ‘delega 2’).

delegar (se) : se fondre /se dissòlver ; tombar en deliquescéncia / tombar en descomposicion.

delegar 3 nm : (accion de delegar 2), cf Ubaud Dicort.

delegat, -ada adj e n : persona qu'a recebut lo poder de far o de dire quicòm al nom dels autres.

delegatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « délégataire » (Per Noste)

delegatge nm, cf Ubaud Dicort : « délayage » (Rapin)

delegir (v. tr.) : closcar de noses, d'amètlas...

delèit nm / delèch (L. 109) nm (los 2, Alibert) [veire delècte, cf Ubaud Dicort] : delectacion / brave plaser / agradança.

deleitable / delechable, -bla adj (los 2 Alibert ; abs. Dicort) : delectable, -a. v. pus naut. (v. delectable)

deleitar / delechar (v. tr.)  (los 2, Alibert) [veire delectar, cf Ubaud Dicort] (los 2, Alibert ; abs. Dicort) : agradar aicisèm (bravament) (v. delectar)

deleitós / delechós, -osa adj (los 2 Alibert ; abs. Dicort) : delectable, -a. (v. delectós)

« delembrar » e derivats : v. desbrembar [ o desmembrar 1, cf Ubaud Dicort].

delenc : marrana ; consompcion (R. V, 261).

deletèri, -a : bravament nociu, -iva (R. IV, 342).

deleugiment nm, cf Ubaud Dicort : « allègement » TdF

deleugir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, alléger » TdF

delèujament nm, cf Ubaud Dicort : « allègement » TdF jos ‘deléugimen’

deleujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, alléger » TdF jos ‘deléugi’

delevar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de potier, lever la terre, la mettre dans un bassin, la remuer et la passer au tamis en la jetant dans un bassin plus grand » TdF

delfin nm (del lat. delphinus) : mena de cetacèu.  (# dalfin)

Delfina : prenom. (v. jos Dalfin)

delgat, -ada adj (L. 109) : prim, -a / tèunhe, -a ; linge, -ja.

« deliar » (deliar v) : v. desligar (v. TdF jos ‘deslia’).

deliberacion (R. IV, 85) : accion de deliberar.

deliberadament (R. IV, 86) : d'un biais decidit.

deliberant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « délibérant, ante » TdF

deliberar (v. intr.) (R. IV, 85) : pesar lo per e lo contra abans de prene una decision.

deliberat 1,-ada adj, cf Ubaud Dicort : « délibéré, aisé, déterminé, ée, libre » TdF ‘jos ‘delibera’

deliberat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jurisprudence, délibéré » TdF

deliberatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « délibératif, ive » TdF

deliberatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (didact.) délibératoire »

delicada nf, cf Ubaud Dicort : « favorite, amante » TdF

delicadament (R. IV, 52) : d'un biais delicat.

delicadesa : qualitat d'èsser delicat.

delicadon, a / delicadòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit délicat, petite délicate, v. minhardet » (v. TdF jos ‘delicatoun’)

delicat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort (R. IV, 52) : fòrt fin ; fòrt sensible ; que demanda d'èsser fach sonhosament ; bravament sonhós,-osa.

delicatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, délicater, traiter délicatement, v. minhotar » (v. TdF)

delici nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / delícia (abs. Dicort  e Alibert ; mas v. delícias) : plaser màger, « délice » (v. TdF jos ‘delice’).

delícias nf pl de delici (v. Ubaud Dicort) : « (vieille langue [v. R. IV, 51]) délices » ( Honnorat)

deliciós, -osa (R. IV, 50) : saborós, -osa ; plen de delícia.

deliciosament : d'un biais deliciós.

deliciosetat nf, cf Ubaud Dicort : « qualité délicieuse, agrément, volupté » TdF

delicte : non respècte de la lei ; malafacha.

delictuós, -osa : que constituís un delicte.

delictuosament : d'un biais delictuós.

deliment [ / adeliment (v. TdF e Ubaud Dicort)] nm : aganiment (estat de fatiga que se pòt pas dire)

delimitacion : accion o resulta de delimitar.

delimitar (v. tr.) : fixar de limits a quicòm.

delincar (v. intr.) : s'enanar ; abandonar lo jòc ; s'esquivar ; s'amortar ; s'afreulir ; s'aflaquir.

delinquéncia : acte o comportament delictuós.

delinquent, -a adj e n : persona qu'a un comportament delictuós ; persona que s'esquiva.

delinquir (v. tr.) (R. III, 22) (abs. Dicort) : laissar de caire ; « commettre un délit » (Per Noste).

deliquescéncia : accion de pèrdre sa consisténcia e de se descompausar.

deliquescent, -a : que pèrd sa consisténcia e se descompausa.