|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
deïficacion : accion o resulta de deïficar o de se deïficar. deïficar (v. tr.) (R. III, 34) : divinizar. La gràcia divina deïfica l'òme. deïficar (se) : se far passar coma un dieu. D'unes dictators se deïfiquèron. deïfòrme, -ma : que revèrta un dieu. deimaire [ ~ deumaire, -aira (~ airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort] : collector del dèime, « celui, celle qui prélève la dîme » TdF jos ‘deimaire’ deimar / deumar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘deima’) (v. intr. e v. tr.) : far pagar de cada dètz parts una, « lever la dîme, dîmer » (Laus ‘deumar’) ; afrabar [v. decimar] ; amendrir ; mermar. Per deimar,
lo rei fa tendre de cadenas. (v. TdF) Vos
deimarà vòstras fedas, il
vous dîmera vos brebis. (v. R. III, 32) Li an
deimat sas persègas,
on lui a volé une partie de ses pêches. (v. TdF) deimariá [ ~ deumariá] nf : terraire somés al dèime pagat a la
Glèisa, als senhors o al
rei ; division cadastrala. (v. TdF ‘deimarié’) deimatge [ ~ deumatge] nm : collecta del dèime. (v. TdF ‘deimage’) dèime / dèume nm (arc.) : drech de desena part pagat a la Glèisa o al senhor. deimièr ~ deumièr, -ièira
n, cf Ubaud Dicort : « nm,
dîmeur, décimateur, v. deimaire » (v. TdF ‘deimié’) deïscéncia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
déhiscence » (Rapin) deïscent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
déhiscent » (Rapin) deïsme : cresença en un Dieu, mas sens referéncia a la Revelacion. deisse : pena ; rambalh ; embèstiament. deïsta adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del deïsme. Los filosòfs deïstas del sègle XVIII. deïtat nf, cf Ubaud Dicort :
« déité »
(Rapin) « dejà » (fr. l.p.) v. ja. « dejalar » : v. desgelar. dejeccion nf : evacuacion (t. a.). (v. dejeccions) Còn de dejeccion d'un volcan. dejeccions nf pl : evacuacion de matèrias fecalas. dejector nm, cf Ubaud Dicort :
« déjecteur » (Rapin) dejol art contr : dejós + le, cf Ubaud Dicort. dejós 1 (adv.) : çaijós. Dejós dessús, sens dessus dessous. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘dejous’) dejós 2 (prep) : al dejós de. Dejós sos pès, sous les pieds. (v. TdF ‘dejous’) dejós 3 (subs. m.) : sòtol (membres entremièg cava e solièr) dejosterrar v :
v. dessosterrar. dejun 1 nm : june ;
« déjeûner, repas du matin » TdF (v. dejunar 2) dejun 2, -a adj : qu'a pas manjat res despuèi lo levar. Despuèi tres oras que soi levat, soi encara dejun. Soi dejun d'aver assajat : ai pas jamai assajat. dejunable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « de jeûne » (L. 109) dejunada nf : ora del
dejunar, « déjeuner en commun,
gens qui déjeunent. » TdF dejunaire, -aira [~ -airitz] n : persona que dejuna. dejunar 1 (v. intr.) : junar ; rompre lo june, « déjeuner » TdF ‘dejuna’. dejunar (se) (v. r.) : se privar ; se passar de quicòm. (v. TdF) dejunar 2 nm : repais del matin après lo levar. Dejunar
dinnatòri. v.
dinnatòri de jure (lat.) : del punt de vista del drech. (t. tecn. de drech) del (article contractat) : en lòc de « de lo » delà 1 [ ~ delai] (adv.) : de delà / en delà / de per delà / de l'autre costat. L'an delà : l'an passat. Ièr delà : i a dos jorns. delà 2 [ ~ delai] (prep.) : en delà de / per delà de / de per delà de. Delà la mar, outre-mer. (TdF) delà 3 ont loc conj, cf Ubaud
Dicort :
« où » (Alibert) delacion : accion de delatar, de decelar. La delacion es quicòm de vergonhable. delai 1 ~ delà : v. delà 1 e 2. delai 2 nm : relambi ; retard ; perlongament / prolongacion (los 2, R. IV, 98) delaiaire, -a (abs. Dicort e TdF) : que retarda ; que temporiza. delaiar 1 (v. intr. e tr.) : retardar ; temporizar (v. TdF ‘delaia 1’) ; delaiar (se) : se retardar (v. un ex. dins TdF jos ‘delaia 1’). delaiar 2 (v. tr.) : distraire.
(v. TdF ‘delaia 2’) delaiar (se) : se distraire (v. TdF jos ‘delaia 2’). Delaïda / Adelaïda : prenoms. delaissada nf, cf Ubaud Dicort : « abandon,
délaissement » TdF ‘deleissado’ delaissaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui délaisse » TdF ‘deleissaire’ delaissament nm, cf Ubaud Dicort :
« délaissement, action de délaisser » TdF ‘deleissamen’ delaissar (v. tr.) (R. IV, 14) : laissar de caire. delaissat, ada adj :
« délaissé, ée » (v. TdF jos ‘deleissa’) delampar (v. intr.) : deguerpir ; s'enanar a la buta-buta. delanhar (v. tr.) (TdF ‘delagna’ e Vayssier ; abs. Dicort) :
fastigar / molestar / embestiar. (# deslanhar) delanhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fatigant, ante, ennuyeux,
euse » TdF ‘delagnous’ « delant » : v. ont e delà ont, cf Ubaud Dicort. delargabuòu
nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui élargit les bœufs) loriot,
oiseau » (v. TdF ‘delargo-buou’) delargar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, déloger, sortir, se lever,
s’en aller, sauter du lit ;
élargir, lâcher, répandre ; mener paître, relâcher » TdF ‘delarga’. delargar / deslargar (v. tr. e intr.) : v. deslargar (non preconizat Dicort). delargar (se) v pron : « prendre le large, se délivrer, se
développer ; lâcher ce qu’on a sur le
cœur ; se répandre en paroles ; faire largesse, devenir
généreux » TdF
jos
‘delarga’ delat, -ada adj e n (R. II, 15) (abs. Dicort) : decelat, -ada ; divulgat, -ada « t. de procédure, accusé (vieux), v. acusat » (v. TdF). delatar 1 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : deslargar un flux de paraulas ; escopir tot un fum d'injúrias contra quicòm o q.q. ; s'espandir tròp sus un tèma de discussion ; decelar a la justícia. (v. TdF) « delatar » 2 : levar las latas. v. deslatar. delator, -tritz adj e n : persona que delata. delavaci nm : fòrta pluèja / deluvi / brava pissada (s.f.) |
|
delavar (v. tr.) : banhar bravament a granda aiga ; alterar bravament una color ; lavar lo vernís d'una terralha. delavat nm : fòssa de pastasinhòla de terralhièr. Delavoet Max Felip : autor occitan de Provença (1920-1990). dèlco nm :
« delco » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 206) dèle (Dieu
me -) !
loc interj, cf Ubaud Dicort : « Dieu me confonde !,
juron usité dans l’Aude » (v. TdF jos ‘deli’) deleatur (lat.) : signe de correccion per senhalar que i a quicòm de suprimir abans d'estampar un libre. delebil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« délébile » (Rapin) delecadura nf, cf Ubaud Dicort :
« délectation, plaisir » TdF delecar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se délecter, prendre plaisir » TdF. (v. delectar) delèch nm (abs. Dicort) e derivats : v. delèit (abs. Dicort) e derivats. « delechar » 1 v : v. desliechar. delechar 2 v : v. delectar. , cf Ubaud Dicort delectablament (R. IV, 51) : d'un biais delectable. delectable, -bla (R. IV, 51) : qu'agrada bravament. delectacion (R. IV, 51) : plaser gostat bravament. delectar (se) / delechar (se) (abs. Dicort) (los 2, R. IV, 51) v pron : se congostar aicisèm, gostar bravament un plaser. delècte nm, cf Ubaud Dicort : v. jos delèit. delectós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (L. 109) : v. deleitós. delegacion : accion o resulta de delegar quicòm o q.q. ; ensemble de personas delegadas. delegar 1 (v. tr.) : donar poder a q.q. de far quicòm delegar 2 (v. tr.) : desagregar un solid dins un liquid ; destrempar / alongar / diluir / dissòlver / far fondre ; « réconcilier deux personnes, v. reconciliar » (v. TdF ‘delega 2’). delegar (se) : se fondre /se dissòlver ; tombar en deliquescéncia / tombar en descomposicion. delegar 3 nm : (accion de delegar 2), cf Ubaud Dicort. delegat, -ada adj e n : persona qu'a recebut lo poder de far o de dire quicòm al nom dels autres. delegatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « délégataire » (Per Noste) delegatge nm, cf Ubaud Dicort :
« délayage » (Rapin) delegir (v. tr.) : closcar de noses, d'amètlas... delèit nm /
delèch (L. 109) nm (los 2, Alibert) [veire delècte, cf Ubaud Dicort] : delectacion / brave
plaser / agradança. deleitable / delechable, -bla adj (los 2 Alibert ; abs. Dicort) : delectable, -a. v.
pus naut. (v. delectable) deleitar / delechar (v. tr.) (los 2, Alibert) [veire delectar, cf Ubaud Dicort] (los 2, Alibert ; abs. Dicort) : agradar aicisèm (bravament) (v. delectar) deleitós / delechós, -osa adj (los 2 Alibert ; abs. Dicort) : delectable, -a. (v. delectós) « delembrar » e derivats : v. desbrembar [ o desmembrar 1, cf Ubaud Dicort]. delenc : marrana ; consompcion (R. V, 261). deletèri, -a : bravament nociu, -iva (R. IV, 342). deleugiment nm, cf Ubaud Dicort :
« allègement » TdF deleugir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, alléger » TdF delèujament nm, cf Ubaud Dicort :
« allègement » TdF jos ‘deléugimen’ deleujar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, alléger » TdF jos ‘deléugi’ delevar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de potier, lever la terre, la mettre dans
un bassin, la remuer et la passer au tamis en la jetant dans un bassin plus
grand » TdF delfin nm (del lat.
delphinus) : mena de cetacèu.
(#
dalfin) Delfina : prenom. (v. jos
Dalfin) delgat, -ada adj (L. 109) : prim, -a / tèunhe, -a ; linge, -ja. « deliar » (deliar v) : v. desligar (v. TdF jos ‘deslia’). deliberacion (R. IV, 85) : accion de deliberar. deliberadament (R. IV, 86) : d'un biais decidit. deliberant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« délibérant, ante » TdF deliberar (v. intr.) (R. IV, 85) : pesar lo per e lo contra abans de prene una decision. deliberat 1,-ada adj, cf Ubaud Dicort :
« délibéré, aisé,
déterminé, ée, libre » TdF ‘jos ‘delibera’ deliberat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de jurisprudence, délibéré » TdF’ deliberatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « délibératif,
ive » TdF deliberatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (didact.)
délibératoire » delicada nf, cf Ubaud Dicort :
« favorite, amante » TdF delicadament (R. IV, 52) : d'un biais delicat. delicadesa : qualitat d'èsser delicat. delicadon, a / delicadòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« petit délicat, petite délicate, v. minhardet » (v. TdF jos ‘delicatoun’) delicat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort (R. IV, 52) : fòrt fin ; fòrt sensible ; que demanda d'èsser fach sonhosament ; bravament sonhós,-osa. delicatar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, délicater, traiter délicatement, v. minhotar » (v. TdF) delici nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / delícia (abs. Dicort e Alibert ; mas v. delícias)
: plaser màger,
« délice » (v. TdF jos
‘delice’). delícias nf pl de
delici (v. Ubaud Dicort) : « (vieille langue [v. R. IV, 51]) délices » ( Honnorat) deliciós, -osa (R. IV, 50) : saborós, -osa ; plen de delícia. deliciosament : d'un biais deliciós. deliciosetat nf, cf Ubaud Dicort :
« qualité délicieuse, agrément,
volupté » TdF delicte : non respècte de la lei ; malafacha. delictuós, -osa : que constituís un delicte. delictuosament : d'un biais delictuós. deliment [ / adeliment (v. TdF e Ubaud Dicort)] nm : aganiment (estat de fatiga que se pòt pas dire) delimitacion : accion o resulta de delimitar. delimitar (v. tr.) : fixar de limits a quicòm. delincar (v. intr.) : s'enanar ; abandonar lo jòc ; s'esquivar ; s'amortar ; s'afreulir ; s'aflaquir. delinquéncia : acte o comportament delictuós. delinquent, -a adj e n : persona qu'a un comportament delictuós ; persona que s'esquiva. delinquir (v. tr.) (R. III, 22) (abs. Dicort) : laissar de caire ; « commettre un délit » (Per Noste). deliquescéncia : accion de pèrdre sa consisténcia e de se descompausar. deliquescent, -a : que pèrd sa consisténcia e se
descompausa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|