decidir (v. ntr., tr. e tr. ind.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : prene una decision ; portar quicòm a una conclusion definitiva ; portar a un resultat definitiu ; portar q.q. a prene una decision.

L'avèm decidit a se presentar pas de deputat.

Cal decidir qual a rason.

A decidit de crompar aquel ostal.

Aquò decidiguèt de la victòria.

decidir (se) : prene una decision / se determinar / conclure.

decidit, -ida : lançat, -ada.

Una filha decidida.

decigrama (m.) : la partida desena d'un grama (unitat de pes)

decilitre (m.) : la partida desena d'un litre (unitat de capacitat)

decim : partida desena d'una unitat de moneda.

decima (nf.) (arc.) (R. III, 31) : dèume (la partida desena de la vianda deguda a la glèisa o al senhor)

decimacion nf, cf Ubaud Dicort : « décimation » (Fettuciari). (v. decimar)

decimal, -a adj : que procedís per dètz o multiple de dètz.

Calcul decimal.

Nombre decimal.

Sistèma decimal.

Numeracion decimala.

Fraccion decimala.

decimala nf : (matematica) « décimale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71)

decimalizacion : aplicacion del sistèma decimal a de grandors, a de mesuras...

decimalizar (v. tr.) : normalizar per decimalizacion.

decimar (v. tr.) : de dètz personas ne tuar una ; afrabar.

decimètre (m.) : desena partida del mètre.

Doble decimètre : v. jos doble.

decimètre carrat ~ cairat (dm2) nm : (matematica) « décimètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71)

decimètre cubic (dm3) nm : (matematica) « décimètre cube » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71)

decision (R. V, 168) : resolucion ; determinacion.

Ai presa la decision d'i anar pas.

decisional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décisionnel, elle » (Sèrras-Ess.)

decisiu, -iva : que decidís o que resolv.

Batalha decisiva.

Rason decisiva.

Pròva decisiva.

decisivament : d'un biais decisiu.

decisòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décisoire » (v. TdF)

decit nm, cf Ubaud Dicort : v. decid.

declamacion : accion o art de declamar.

declamador (abs. Dicort), -airitz : persona que declama quicòm. (v. declamaire)

declamaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « déclamateur, celui, celle qui déclame » TdF

declamar (v. tr.) : decorar teatralament (v. decorar 2).

Declamar un discors.

declamatar (v. intr.) : parlar amb emfasi, pomposament.

declamator nm : « déclamateur » (Fettuciari). (v. declamaire)

declamatòri, -a : emfatic, -a.

A la tissa de parlar d'un ton declamatòri.

declamatòriament : d'un biais declamatòri.

declarable, -bla : que deu èsser declarat, -ada.

declaracion : paraulas o escriches per far conéisser quicòm.

Declaracion de revenguts.

Declaracion d'amor.

declaradament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière déclarée » TdF

declaraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déclare » TdF

declarament nm, cf Ubaud Dicort : « action de déclarer ; aveu » TdF

declarar (v. tr.) : dire plan clar çò que l'òm se pensa ; anonciar oficialament ; far conéisser.

Declarar sas intencions.

Declarar una naissença.

declarar (se) : dire plan clar son amor per q.q. ; se manifestar.

Se declarèt e se maridèron.

Un fuòc se declarèt dins la selva.

declaratiu, -iva : qu'explica quicòm.

Clausula declarativa.

declaratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « déclaratoire » TdF

« declic » (fr.) : v. desclisquetada.

declin (R. II, 416) : estat de çò que declina ; decadéncia.

declinable, -bla (R. II, 416) : que pòt èsser declinat, -ada.

En occitan d'unes advèrbis son declinables : s'es manjada la galeta tota entièira.

declinament nm, cf Ubaud Dicort : « action de décliner ; t. de physique, déclinaison [v. declinason] » TdF

declinar 1 (v. tr. ) : far variar la forma del nom, de l'adjectiu e del pronom ; enonciar / declarar ; refusar.

Declinar un nom latin.

Declinar son identitat.

Declinar una invitacion.

Declinar una responsabilitat.

declinar (se) v pron :

D'unes mots se declinan pas.

declinar 2 (v. intr.) : mermar / baissar / diminuir ; s'afeblir.

La fèbre declina.

Lo solelh comença de declinar.

Aquel malaut quita pas de declinar.

declinason nf : variacion (R. V, 460) de forma del nom, de l'adjectiu e del pronom dins d'unas lengas ; una de las doas coordonadas eqüatorialas per determinar la posicion d'un punt sus l'esfèra celèsta.

Declinasons latinas.

Declinason d'un astre.

declinason magnetica : angle format pel meridian magnetic amb lo meridian geografic en un punt de la Tèrra.

declinatòri, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « t. de procédure, déclinatoire » TdF

declinomètre : aparelh per mesurar la declinason magnetica d'un punt.

declivitat nf : penda.

decoccion (R. II, 505) : accion de far bolir de plantas dins un liquid ; çò que ne resulta.

 

 

 

« decodar » (fr.) : v. descodificar.

decolacion nf, cf Ubaud Dicort : « décollation » (Sèrras-Ess.). (v. decolar e decollacion)

decolar (trencar lo còl) v, cf Ubaud Dicort : « couper le cou à » (Sèrras-Ess.).

decoletadoira nf : « décolleteuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

decoletar : v tr, « décolleter » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

decoletatge nm : « décolletage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

decollacion (abs. Dicort) : accion de descapitar. (v. decolacion)

La decollacion de sant Joan lo Baptista.

La decollacion d'un fètus mòrt.

decompostar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mêler des œufs, du lait, avec de la pâte, pour faire des gâteaux » TdF

« decont » : v. ont.

decopadura nf, cf Ubaud Dicort : « découpure » TdF

decopaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « découpeur, euse » TdF

decopar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, découper, v. chapotar » (v. TdF ‘decoupa’). « decopar » (fr.) : v. atalhonar - talhonar - atrocelar - abocinar.

Decopar l’aiga, couper l’eau avec du vin. (v. TdF)

decopar (se) v pron : « se couper dans sa déposition » (v. TdF jos ‘decoupa’)

decopatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de découper » TdF

decòr : l'ensemble de tot çò que servís per decorar (t.a.); l'airal que una persona i viu ; l'ensemble natural que porgís un caractèr decoratiu.

decoracion : accion o resulta de decorar q.q. o quicòm ; çò que decòra quicòm ; distinccion onorifica.

decoraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « décorateur, -trice » (Laus)

decorar 1 (v. tr.) (R. III, 21) : ondrar / adornar ; balhar una decoracion ;

Decorar l'ostal per Nadal.

Decorar un soldat.

decorar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘decoura 2’) : recitar de per còr.

Decorar una poesia apresa per còr.

decorat, -ada : t. a. çaisús.

decoratiu, -iva : relatiu, -iva a l'art de decorar (adornar)

Las arts decorativas.

Una pintura decorativa.

decorator, -tritz : persona que decòra quicòm.

decors nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., décours » TdF

decorticar (v. tr.) (R. III, 155) : desruscar (t.a.)

decorum nm (lat.) : ensemble de çò que balha mai de solemnitat a de relacions socialas, a una celebracion.

decòsta [veire còsta (de -), cf Ubaud Dicort] (prep.) : a tocar / ran / ras / còsta...

Decòsta la glèisa.

decòsta de [veire còsta de (de -), cf Ubaud Dicort] (prep.) : a tocar de / ran de / ras de / còsta de...

Decòsta de la glèisa.

decostament nm, cf Ubaud Dicort : « t. de procédure, loyaux coûts » TdF

decrement nm : (matematica) « décrément » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71)

decrementar v [v tr] : (informatica) « décrémenter » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 151)

decrepit, -ida (R. III, 21) : vièlh acabat, vièlha acabada

decrepitud nf : vielhum extrèm.

decrescendo nm (it.) : amb diminucion graduala d'intensitat.

decrèt (L. 107) : decision de respectar tant coma una lei.

Decrèts d'aplicacion d'una lei.

Decrèts d'un concili.

Decrèt-lei, cf Ubaud Dicort.

decretal, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un decrèt.

decretala nf, cf Ubaud Dicort (R. III, 20) : « décrétale » TdF (v. decretalas)

decretalas (las -) : libre de las epistòlas e decisions papalas.

decretalista (m. e f.) : especialista de las decretalas.

decretar (v. tr.) : estipular per decrèt.

decretat, -ada : estipulat, -ada per decrèt.

decuplar (v. tr.) : multiplicar per dètz.

decuplat, -ada : multiplicat, -ada per dètz.

decuple [, -pla adj e nm, cf Ubaud Dicort] (l.p.) : dètz còps mai.

decuria nf, cf Ubaud Dicort : « décurie ; cédule, ancien terme de collège, liste où l’on marquait les écoliers qui étaient en faute » TdF

decurion nm, cf Ubaud Dicort : « décurion ; membre de la curie, magistrat municipal des cités gallo-romaines » TdF

decurrent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) décurrent, -e » (Laus)

decussat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (sc. nat.) décussé, ée, disposé en croix »

dedal 1 nm / didal [veire dedal, cf Ubaud Dicort] : capairon metallic tubular que gandís lo det que buta l'agulha de cordurar ; « tuyau de roseau qui sert à protéger les doigts des moissonneurs à la faucille » (Alibert),  « doigtier ; cupule du gland ou de la noisette ; fermeture d’un sac à poudre, servant à mesurer la charge du fusil ». (v. TdF ‘dedau’)

dedal 2 (labirint) nm, cf Ubaud Dicort : laberint (s.p. e s. f.)

Lo dedal de las leis.

Dedal : artista grèc de l'Antiquitat.

dedalada nf : v. dedalat.

dedalàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros dé à coudre » TdF

dedalat (subs. m.), dedalada (subs. f.) : contengut d'un dedal.

Un dedalat de sal.

dedalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit dé à coudre » TdF

dedalièra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) digitale » (Laus)

dedicaça (abs. Dicort) nf : doblet tardiu (s. XVI) de dedicacion.

dedicaçar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet tardiu (s. XIX) de dedicar.

dedicacion nf : consecracion solemna d'una glèisa ; formula dedicatòria, « dédicace » (Alibert).

Dedicacion d'una glèisa.

Dedicacion d'un libre.

dedicadís nm, cf Ubaud Dicort : « dédicace, v. dedicacion » (v. TdF)