|
||||
|
|
|
|
|
|
decidir (v. ntr., tr. e tr. ind.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : prene una decision ; portar quicòm a una conclusion definitiva ; portar a un resultat definitiu ; portar q.q. a prene una decision. L'avèm decidit a se presentar pas de deputat. Cal decidir qual a rason. A decidit de crompar aquel ostal. Aquò decidiguèt de la victòria. decidir (se) : prene una decision / se determinar / conclure. decidit, -ida : lançat, -ada. Una filha decidida. decigrama (m.) : la partida desena d'un grama (unitat de pes) decilitre (m.) : la partida desena d'un litre (unitat de capacitat) decim : partida desena d'una unitat de moneda. decima (nf.) (arc.) (R. III, 31) : dèume (la partida desena de la vianda deguda a la glèisa o al senhor) decimacion nf, cf Ubaud Dicort : « décimation » (Fettuciari). (v. decimar) decimal, -a adj : que procedís per dètz o multiple de dètz. Calcul decimal. Nombre decimal. Sistèma decimal. Numeracion decimala. Fraccion decimala. decimala nf : (matematica) « décimale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71) decimalizacion : aplicacion del sistèma decimal a de grandors, a de mesuras... decimalizar (v. tr.) : normalizar per decimalizacion. decimar (v. tr.) : de dètz personas ne tuar una ; afrabar. decimètre (m.) : desena partida del mètre. Doble decimètre : v. jos doble. decimètre carrat ~ cairat (dm2) nm : (matematica) « décimètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71) decimètre cubic (dm3) nm : (matematica) « décimètre cube » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71) decision (R. V, 168) : resolucion ; determinacion. Ai presa la decision d'i anar pas. decisional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décisionnel, elle » (Sèrras-Ess.) decisiu, -iva : que decidís o que resolv. Batalha decisiva. Rason decisiva. Pròva decisiva. decisivament : d'un biais decisiu. decisòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décisoire » (v. TdF) decit nm, cf Ubaud Dicort : v. decid. declamacion : accion o art de declamar. declamador (abs. Dicort), -airitz : persona que declama quicòm. (v. declamaire) declamaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « déclamateur, celui, celle qui déclame » TdF declamar (v. tr.) : decorar teatralament (v. decorar 2). Declamar un discors. declamatar (v. intr.) : parlar amb emfasi, pomposament. declamator nm : « déclamateur » (Fettuciari). (v. declamaire) declamatòri, -a : emfatic, -a. A la tissa de parlar d'un ton declamatòri. declamatòriament : d'un biais declamatòri. declarable, -bla : que deu èsser declarat, -ada. declaracion : paraulas o escriches per far conéisser quicòm. Declaracion de revenguts. Declaracion d'amor. declaradament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière déclarée » TdF declaraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui déclare » TdF declarament nm, cf Ubaud Dicort : « action de déclarer ; aveu » TdF declarar (v. tr.) : dire plan clar çò que l'òm se pensa ; anonciar oficialament ; far conéisser. Declarar sas intencions. Declarar una naissença. declarar (se) : dire plan clar son amor per q.q. ; se manifestar. Se declarèt e se maridèron. Un fuòc se declarèt dins la selva. declaratiu, -iva : qu'explica quicòm. Clausula declarativa. declaratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « déclaratoire » TdF « declic » (fr.) : v. desclisquetada. declin (R. II, 416) : estat de çò que declina ; decadéncia. declinable, -bla (R. II, 416) : que pòt èsser declinat, -ada. En occitan d'unes advèrbis son declinables : s'es manjada la galeta tota entièira. declinament nm, cf Ubaud Dicort : « action de décliner ; t. de physique, déclinaison [v. declinason] » TdF declinar 1 (v. tr. ) : far variar la forma del nom, de l'adjectiu e del pronom ; enonciar / declarar ; refusar. Declinar un nom latin. Declinar son identitat. Declinar una invitacion. Declinar una responsabilitat. declinar (se) v pron : D'unes mots se declinan pas. declinar 2 (v. intr.) : mermar / baissar / diminuir ; s'afeblir. La fèbre declina. Lo solelh comença de declinar. Aquel malaut quita pas de declinar. declinason nf : variacion (R. V, 460) de forma del nom, de l'adjectiu e del pronom dins d'unas lengas ; una de las doas coordonadas eqüatorialas per determinar la posicion d'un punt sus l'esfèra celèsta. Declinasons latinas. Declinason d'un astre. declinason magnetica : angle format pel meridian magnetic amb lo meridian geografic en un punt de la Tèrra. declinatòri, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « t. de procédure, déclinatoire » TdF declinomètre : aparelh per mesurar la declinason magnetica d'un punt. declivitat nf : penda.
|
|
decoccion (R. II, 505) : accion de far bolir de plantas dins un liquid ; çò que ne resulta. « decodar » (fr.) : v. descodificar. decolacion nf, cf Ubaud Dicort : « décollation » (Sèrras-Ess.). (v. decolar e decollacion) decolar (trencar lo còl) v, cf Ubaud Dicort : « couper le cou à » (Sèrras-Ess.). decoletadoira nf : « décolleteuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206) decoletar v : v tr, « décolleter » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206) decoletatge nm : « décolletage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206) decollacion (abs. Dicort) : accion de descapitar. (v. decolacion) La decollacion de sant Joan lo Baptista. La decollacion d'un fètus mòrt. decompostar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mêler des œufs, du lait, avec de la pâte, pour faire des gâteaux » TdF « decont » : v. ont. decopadura nf, cf Ubaud Dicort : « découpure » TdF decopaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « découpeur, euse » TdF decopar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, découper, v. chapotar » (v. TdF ‘decoupa’). « decopar » (fr.) : v. atalhonar - talhonar - atrocelar - abocinar. Decopar l’aiga, couper l’eau avec du vin. (v. TdF) decopar (se) v pron : « se couper dans sa déposition » (v. TdF jos ‘decoupa’) decopatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de découper » TdF decòr : l'ensemble de tot çò que servís per decorar (t.a.); l'airal que una persona i viu ; l'ensemble natural que porgís un caractèr decoratiu. decoracion : accion o resulta de decorar q.q. o quicòm ; çò que decòra quicòm ; distinccion onorifica. decoraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « décorateur, -trice » (Laus) decorar 1 (v. tr.) (R. III, 21) : ondrar / adornar ; balhar una decoracion ; Decorar l'ostal per Nadal. Decorar un soldat. decorar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘decoura 2’) : recitar de per còr. Decorar una poesia apresa per còr. decorat, -ada : t. a. çaisús. decoratiu, -iva : relatiu, -iva a l'art de decorar (adornar) Las arts decorativas. Una pintura decorativa. decorator, -tritz : persona que decòra quicòm. decors nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., décours » TdF decorticar (v. tr.) (R. III, 155) : desruscar (t.a.) decorum nm (lat.) : ensemble de çò que balha mai de solemnitat a de relacions socialas, a una celebracion. decòsta [veire còsta (de -), cf Ubaud Dicort] (prep.) : a tocar / ran / ras / còsta... Decòsta la glèisa. decòsta de [veire còsta de (de -), cf Ubaud Dicort] (prep.) : a tocar de / ran de / ras de / còsta de... Decòsta de la glèisa. decostament nm, cf Ubaud Dicort : « t. de procédure, loyaux coûts » TdF decrement nm : (matematica) « décrément » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 71) decrementar v [v tr] : (informatica) « décrémenter » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 151) decrepit, -ida (R. III, 21) : vièlh acabat, vièlha acabada decrepitud nf : vielhum extrèm. decrescendo nm (it.) : amb diminucion graduala d'intensitat. decrèt (L. 107) : decision de respectar tant coma una lei. Decrèts d'aplicacion d'una lei. Decrèts d'un concili. Decrèt-lei, cf Ubaud Dicort. decretal, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un decrèt. decretala nf, cf Ubaud Dicort (R. III, 20) : « décrétale » TdF (v. decretalas) decretalas (las -) : libre de las epistòlas e decisions papalas. decretalista (m. e f.) : especialista de las decretalas. decretar (v. tr.) : estipular per decrèt. decretat, -ada : estipulat, -ada per decrèt. decuplar (v. tr.) : multiplicar per dètz. decuplat, -ada : multiplicat, -ada per dètz. decuple [, -pla adj e nm, cf Ubaud Dicort] (l.p.) : dètz còps mai. decuria nf, cf Ubaud Dicort : « décurie ; cédule, ancien terme de collège, liste où l’on marquait les écoliers qui étaient en faute » TdF decurion nm, cf Ubaud Dicort : « décurion ; membre de la curie, magistrat municipal des cités gallo-romaines » TdF decurrent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) décurrent, -e » (Laus) decussat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (sc. nat.) décussé, ée, disposé en croix » dedal 1 nm / didal [veire dedal, cf Ubaud Dicort] : capairon metallic tubular que gandís lo det que buta l'agulha de cordurar ; « tuyau de roseau qui sert à protéger les doigts des moissonneurs à la faucille » (Alibert), « doigtier ; cupule du gland ou de la noisette ; fermeture d’un sac à poudre, servant à mesurer la charge du fusil ». (v. TdF ‘dedau’) dedal 2 (labirint) nm, cf Ubaud Dicort : laberint (s.p. e s. f.) Lo dedal de las leis. Dedal : artista grèc de l'Antiquitat. dedalada nf : v. dedalat. dedalàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros dé à coudre » TdF dedalat (subs. m.), dedalada (subs. f.) : contengut d'un dedal. Un dedalat de sal. dedalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit dé à coudre » TdF dedalièra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) digitale » (Laus) dedicaça (abs. Dicort) nf : doblet tardiu (s. XVI) de dedicacion. dedicaçar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet tardiu (s. XIX) de dedicar. dedicacion nf : consecracion solemna d'una glèisa ; formula dedicatòria, « dédicace » (Alibert). Dedicacion d'una glèisa. Dedicacion d'un libre. dedicadís nm, cf Ubaud Dicort : « dédicace, v. dedicacion » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|