DE- : véser (p. 15) de- e des-. (v. deslargar)

      De notar tota la tièira en de- dels vèrbs de lenga parlada, balhada per Rainoard e Lévy, (en lòc de des-, forma preconizada per Alibèrt per la lenga literària).

      En practica, las doas formas de- e des- coexistisson e an la meteissa prononciacion ; mas servar puslèu des- per la lenga literària : deslargar - desflorar - desflorir - desmacar...

de 1 nf / nm : (letra d letrejada), cf Ubaud Dicort.

de 2 (preposicion per exprimir) :

- la composicion :

Un tropèl de fedas.

- lo contengut :

Un veirat de vin.

- la datacion :

Lo tres d'abril de 5005.

- la destinacion :

Un fèr de caval.

Un molin de cafè.

Un molin d'òli.

- la distinccion :

Lo can de la coa copada.

L'òme de l'uèlh de veire.

L'òme del capèl blanc.

- lo nom de familha :

Lo Gèli de Combas.

- la matèria :

Una mòstra d'argent.

Una pèira de sucre.

Una caissa de fust.

Una caissa de fèrre.

- lo mejan :

Un pescaire de linha.

Un molin de vent.

- la mena :

Una sopa de lach.

Un libre de messa.

- l'origina :

De salsissa de La Cauna.

Combas de Montfranc.

- la qualificacion :

Un can de tropèl.

- la possession :

Lo cat del curat.

- lo partitiu :

Vòli de pan.

- d'occitanismes :

Ai una ròda de crebada.. Mon piòt de fraire. N'as una de lenga ! Estudiar de capelan. Ensenhar de professor. Un uòu de bon. Un uòu de batarèl. Es de vailet a cò del vesin. Es de mal legir. Es de plànher. Es vestit de cadajorn. Es vestit de dimenge. Far de l'ase. D'aquel òme ! D'aquel caluc ! Diable d'òme ! Miserable de ieu ! Aprene per còr ; recitar de per còr. I sosqui a de bon. Aimi de legir. Acabatz d'intrar... Acostumatz-vos de... M'agradi de me passejar. Ai plaser d'escriure. Cèrqui de trabalhar. Comenci de comprene. Contunhi de trimar. Cresi de plan far. Me fisi de tu. Pensi d'i anar. Tarda de venir. S'amòda de plorar. Fugís de trabalhar. Ai de partir. Soi de genolhs. La vaca es de buòu. La canha es de letz. Te teni de velhat ! O te disi de bon ! D'aiga, de la fresca. Diable d'òme ! N'ai un de fusil.

de bada / en bada / en de badas / tant de badas : en van.

« de còsta » (adv.) (de còsta) : v. decòsta (non preconizat Dicort).

« de còsta de » (prep.) (de còsta de) : v. decòsta de (non preconizat Dicort).

de d'aicí / de d'aiçai (adv.) : dins d'aicí (occ.)

De d'aicí o vesèm pas plan, qu'es tròp luènh.

de d'alai : d'aval ; dins d'aval ; de dins d'aval.

de fat / de grèu (loc. adv.) : penible, -a ; desplasent, -a.

M'es de grèu, m'es de fat : m'es de fèr / m'es penible.

de mercé (prep.) : a causa de / gràcias a.

De mercé el, me'n tirèri plan d'aquel desavèni.

de per ieu - de per tu - de per el, ela - de per nosautres, -tras - de per vosautres, -tras - de per eles, elas - de per se : de mon sicap - de ton sicap - de son s. - de nòstre s.  - de vòstre s. - de lor s. / personalament ; espontanèament.

O decidirai de per ieu.

O decidiretz de per vosautres.

deambulacion (R. II, 71) : caminament.

deambular (v. intr.) : caminar ; tornejar ; se passejar.

deambulatiu, -iva (R. II, 71) (abs. Dicort) : que camina / que torneja.

deambulatòri nm : passatge entre lo darrièr de l'altar màger e las capèlas de l'absida d'una catedrala.

debacla nf, cf Ubaud Dicort : « débâcle, débâclement d’un port, v. desbranda, deslama ; révolution subite dans les affaires, v. revirada ; fuite précipitée, v. debanada » (v. TdF).  « debacla » (fr.) : v. desbacla - desbranda - destorrada - quincanèla.

debaclar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, débâcler, v. deslamar ; déguerpir, v. patusclar » (v. TdF)

debais nm, cf Ubaud Dicort : « déclin » (L. 105)

debaissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre à bas, renverser » TdF

 

 

debanada : causa debanada ; temps passat a debanar ; desbranda / dispersion.

debanador, -doira n (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : aplech que servís a debanar quicòm.

debanadura : fil debanat.

debanaire 1, -aira [~ -airitz] n : « dévideur, euse » ; persona que parla, parla que parlaràs. (v. TdF ‘debanaire 1’)

debanaire 2 nm / debanèl (v. debanèl) / debanadèl (abs. Dicort) : escabèl (aplech per metre lo fil en escabèl o en madaissa) (v. TdF ‘debanaire 2’)

debanament (abs. Dicort) : accion o resulta de debanar o de se debanar ; debanatge / desenrotlament / desrotlament / debanada. (v. debanatge)

debanar (v. tr. e intr.) (R. III, 18) : desvolzar (desenrotlar una madaissa) ; enrotlar (metre lo fil d'una madaissa en escabèl ; desgrunar de paraulas ; contar / relatar ; morir (l.p.) ; sabracar quicòm ; escabelar / rebordelar ; donar de còps de banas ; desquilhar per las banas.    (# desbanar)

Cada ser, nos debanava un conte novèl.

Ara, as pro debanat, cala-te !

debanar (se) : s'enrotlar ; se desenrotlar (s. p. e s. f.)

La madaissa se debanava a proporcion que brocava.

debanat, -ada : desvolzat, -ada ; desenrotlat, -ada.

debanatge : accion o resulta de debanar o de se debanar ; debanament / desenrotlament / desrotlament ; debanada.

debanèl nm, -debanèla nf (v. Ubaud Dicort) : « travouil, dévidoir pour mettre le fil en écheveau, v. debanaire 2 ; expéditif, ive, qui fait vite, v. despachatiu » (v. TdF jos ‘debanèu’)

debanèla nf : v. jos debanèl.

debàs 1 (adv.) : en bas; « dessous, au rez-de-chaussée, au-dessous, au sud » (v. TdF ‘debas 1’) ; cap enbàs.

debàs (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « d’en bas, de la plaine » TdF jos ‘debas 1’

debàs (per -) / de per debàs loc adv, cf Ubaud Dicort : « par bas, par en bas, par le midi, vers le sud » TdF jos ‘debas 1’

debàs 2 (subs.) : l'enbàs d'un ostal entremièg cava e solièr ; vestit tubular per cobrir pès e cambas.

debassaira nm : mesenga que son nis revèrta un debàs penjat. (Parus pendulinus)

debassaire, -aira n : persona que fa o que vend de debasses.

debassariá : fabrica de debasses.

debasset / debasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit bas, bas d’enfant » (v. TdF jos ‘debasset’)

debat : contestacion ; discussion (e non pas « discutida ») ; agonia / mal de la mòrt / espèrras.

debateire, -eira : persona que debat ; persona qu'acana de frucha.

debatelar v, cf Ubaud Dicort : (v. desbatelar)

debatement nm, cf Ubaud Dicort : « A debatement de / en debatement de, à déduire de, à compte de » (L. 105)

debatre (v. tr.) : discutir aicisèm (fòrça / bravament) ; acanar de frucha ; magencar (copar de brancas inutilas).

debatre (se) : luchar per s'escapar ; far las espèrras.

debatut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « débattu, ue » TdF jos ‘debatre’

debefiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défigurer, rendre difforme, gâter, débiffer, dégrader, délabrer » TdF. (v. desbefiar)

debiaisset, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. èsser de biais, jos biais)

debil, -a adj : feble, -a / deficient, a (R. III, 268).

Un debil mental.

debilitacion (R. VI, 179) : accion de debilitar o de se debilitar.

debilitament nm, cf Ubaud Dicort : « affaiblissement » TdF

debilitant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « débilitant, -e » (Laus)

debilitar (v. tr.) (R. III, 19) : afeblir moralament o fisicament.

D'aver pas capitat lo debilitèt d'a fons.

debilitar (se) : s'afeblir moralament o fisicament.

debilitat nf : feblesa / deficiéncia (t. a.) - (s. p. e s. f.)

debina nf, cf Ubaud Dicort : « misère, détresse, déconfiture, débâcle » TdF

debit : quantitat d'aiga que raja per segonda a un airal donat ; quantitat de gas, de liquid... provesida per un aparelh pendent l'unitat de temps ; quantitat de personas o de merça carrejada per un veïcul de transpòrt ; ritme del parlar ; ritme de venda ; deute ; tombada de venda ; debitatge d'un arbre en pòstes.

debita : venda ; tombada de venda ; accion de debitar ; accion o resulta de capitar ; declamacion.