damaiselenc [veire domaiselenc, cf Ubaud Dicort], -a adj : relatiu, -iva a una damaisèla ; que revèrta una damaisèla.

damaiselet nm [jos damaisèl: veire domaiselet, cf Ubaud Dicort.

damaiseleta [veire domaiseleta] nf : bernada prègadieu. (Mantis religiosa)

damaiselum [veire domaiselum] nm sing : las damaisèlas en general.

damajaneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite dame-jeanne » TdF ‘damo-janeto’ (v. çai jos)

damajoana [damajana] nf : recipient ventregròs per carrejar de liquids. (v. TdF ‘damo-jano’)

daman nm : mamifèr ongulat que ne parlan los psalmes biblics.

«... Pels boquetins, la cima dels monts ; e pels damans, la rocalha. »  Ps. 103.

« damantal » : v. davantal.

damanusa nf, cf Ubaud Dicort : « colchique d’automne, plante » TdF ‘damo-nuso’

damar (v. tr.) : caucar tèrra o calada amb una dama ; « t. du jeu de dame, damer ; supplanter, effacer ; élever au rang de dame, v. madamejar » (v. TdF).

Damàs [ ~ Damasc] n pr m : capitala de Siria.

damàs nm : estòfa de seda o de lana teissuda amb de fils de meteissa color, mas que lor teissum forma un dessenh ; cotèl de lama de Damàs ; mena de rasim ; ulhet (Dianthus caryophyllus)

damasqueta nf, cf Ubaud Dicort : « damasquette, étoffe à fleurs de soie, d’argent ou d’or ; courtisane, fille publique » TdF

damasquin 1, -a adj : dins l'estil de Damàs.

damasquin 2 nm : mena d'estòfa orientala.

damasquinadura : incrustacions metallicas.

damasquinaire nm, cf Ubaud Dicort : « damasquineur » TdF

damasquinar (v. tr.) : incrustar de filachons d'aur o d'argent sus d'objèctes metallics ; adornar (decorar) d'incrustacions.

damasquinariá nf, cf Ubaud Dicort : « damasquinerie » TdF

damasquinat, -ada : adornat, -ada d'incrustacions.

damasquinatge : accion o resulta de damasquinar.

damassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ou grande dame, en mauvaise part ; hibou commun ; effraie, oiseau de nuit » (v. TdF)

damassada : estòfa de seda.

damassar (v. tr.) : téisser una estòfa coma de damàs ; damar ; macar.

damassat, -ada : damat, -ada ; macat, -ada.

damassatge : accion de damar ; accion de macar.

damasseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite prune blanche et rouge » TdF

damat, -ada : caucat, -ada.

damatge (R. III, 6 ‘damnatge’) : pèrdia / dam / prejudici. (v. TdF jos ‘daumage’)

damatjable, bla adj, cf Ubaud Dicort : « dommageable ». (v. damatjós)

damatjador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui cause du dommage, qui fait tort » (v. Palay ‘damnajadoú’ e damatjar)

damatjar (v. tr.) : gastar / far perir ; afrabar.

La peiregada damatgèt tota la vianda del país.

damatjós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dommageable, nuisible » TdF ‘daumajous’

damatjosament adv, cf Ubaud Dicort : « préjudiciablement » TdF ‘daumajousamen’

« damb » / « dambe » : v. amb.

damejar 1 (v. tr e intr.) (abs. TdF e Alibert) : elevar a la dignitat de dama ; far la dama ; caucar amb una dama [v. damar].

Après empeirar lo caminòl, lo damegèrem.

damejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, damner ; tourmenter ; gâter ; sabrer ; v pron, se damner, s’impatienter, enrager ; v intr, jurer, se damner, se donner au diable [v. damnejar] » (Alibert)

dameta : bresaga (aucèl de nuèch) (Strix flammea)

Damian - Damiana : prenoms.

damièr : quadre divisit en cent casas blancas e negras.

daminon nm, cf Ubaud Dicort : « voile que les dames portaient autrefois sur la tête : il était de tafetas noir et se nouait sous le menton, v. plechon » (v. TdF)

« damisèla » nf : v. damaisèla (non preconizat Dicort) - domaisèla.

damna nf, cf Ubaud Dicort : « damnation, géhenne, enfer » TdF jos ‘dano’

damnablament : d'un biais damnable.

damnable, -bla (R. VI, 177) : que se merita d'èsser damnat, -ada ; grèu, grèva (s.f.)

damnacion : condemnacion a las penas etèrnas.

damnaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « sabrenas, mauvais ouvrier » TdF ‘danaire’

damnajós, -osa (L. 104) (abs. Dicort) : causa de dam, de damatge, de prejudici, « dommageable, préjudiciable » (Per Noste). (v. damatjós)

damnar (v. tr.) : condemnar a las penas etèrnas « ; tourmenter, vexer ; gâter, sabrer » TdF ’dana’.

Dieu me damne ! / Me damne !, juron particuler aux gens de la Lozère. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘dana’)

damnar (se) v pron : se condemnar a las penas etèrnas ; « s’impatienter » TdF jos ‘dana’.

damnarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui damne, qui amène la damnation » TdF jos ‘danarèu’

damnat, -ada adj e n : condemnat, -ada a las penas etèrnas. (v. TdF)

damnatge nm, cf Ubaud Dicort (R. III, 6) : « dommage » (L. 104 e Palay).  (v. damatge)

damne nm (v. jos damnar) : renèc / injúria contra Dieu.

damnejar (v. intr.) : escopir de damnes. (v. TdF jos ‘daneja’)

damnós, -osa (R. III, 6) (abs. Dicort) : v. damnajós (abs. Dicort).

« damoçar » - « damorçar » v : v. amorçar.

d'amont [ ~ damont] loc adv : de cap ennaut ; d'al nòrd.

Vent d'amont : v. del nòrd.

d'amont-d'aval [d’amont d’aval] loc adv : de naut en bas ; del nòrd al sud ; çò de dessús dejós. v. p. 20 1°, b.

d'amont ( ~ damont) de loc prep : del naut de.

Damri Deu (arc.) (abs. Dicort) : Senhor Dieu. v. p. 364.

damum nf sing, cf Ubaud Dicort : « les dames en général et en mauvaise part » TdF

dan ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée d’un coup de cloche » (v.TdF ‘dan 2’)

dan 2 (gra de cencha negra) nm, cf Ubaud Dicort (< jap.) : « dan » (Sèrras-Ess.)

danç nm, cf Ubaud Dicort : « danse, sorte de poésie » (L. 105)

dança : encadenament de passes e de movements ritmats. (v. TdF ‘danso’)

Dança de sant Gui : dançum / corea.

Dança macabra. v. fin de letra X

dança-a-l’ombra nm, cf Ubaud Dicort : « fainéant, sans-souci, v. fug-l’òbra » (v. TdF ‘danso-à-l’oumbro’)

dançada nf, cf Ubaud Dicort : « séance de danse » TdF ‘dansado’

 

 

dançador 1 nm (e non pas dancing) : airal que i se dança. (v. TdF ‘dansadou’)

dançador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être dansé, dansant » (Palay ‘dansadé, -re’)

dançaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que dança.

dançaireta nf, cf Ubaud Dicort : « (plt.) cœur de Marie » (Carrasco)

dançar (v. intr.) : encadenar de passes e de movements ritmats. (v. TdF ‘dansa’)

Me dance ! : v. dance (me -)

dançarèl, -a adj : « propre à la danse » ; que pòrta a dançar, « v. balarèl) » (v. TdF jos ‘dansarèu’) ; ritmat, -ada ; cadenciat, -ada.

De solièrs dançarèls, des souliers pour la danse. (v. TdF)

La prusor dançarèla, la démangeaison de la danse. (v. TdF)

dançareleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite danseuse » TdF ‘dansareleto’

dançareta nf, cf Ubaud Dicort : flor que dança dins lo vent « fleur » (Alibert). (v. dançaireta)

dançariá nf, cf Ubaud Dicort : « habitude de danser, danse désordonnée » TdF ‘dansarié’

dançatge : accion de dançar.

dance (me) ! loc interj : (eufemisme per me damne ! [v. jos damnar]), cf Ubaud Dicort.

dancejar (v. intr.) : dançar qualque pauc, « faire un pas de danse » TdF ‘danseja’ ; quitar pas de dançar.

dancièr / dancièira (v. Ubaud Dicort) : « n, envie de danser » (v. Alibert)

dançum nm sing : passion per la dança ; corèa / dança de sant Gui.

dandi (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « dandy » (Rapin)

dandin nm, cf Ubaud Dicort : « dandin, niais sans contenance, v. brandin » TdF

dandinar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dandiner, v. brandinejar (se) » (v. TdF)

dandinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand dandin, grand niais » TdF

dandisme nm, cf Ubaud Dicort : « dandysme » (Laus)

Danemarc [veire Dinamarca nf, cf Ubaud Dicort]  : país d'Euròpa del nòrd.

danés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Danemarc ; persona sortida de Danemarc.

Un Danés.

dangieirós, -osa : perilhós, -osa.

dangieirosament adv, cf Ubaud Dicort : « dangereusement » TdF jos ‘dangeirousamen’

dangièr (R. III, 8) : perilh.

Danièl - Danièla : prenoms.

Danís [ ~ Daunís] - Danisa [ ~ Daunisa] : prenoms.

Dante : grand poèta italian (1265-1321) qu'escriguèt en occitan qualques tercets de sa Divina Comedia [Purg. XXVI, 139-145].

dantesc, -a : que revèrta la grandor de la poesia de Dante.

Danubi n pr m : segond fluvi pus grand d'Euròpa, après Volgà.

dapàs adv : al pas ; pas per pas ; doçament.

dapasset / dapasseton / dapasson  adv : doçamenton.

dapassièr, -ièira adj : que camina al pas / que va al pas ; « réfléchi, ie » TdF.

dapasson adv : v. dapasset.

dapifèr nm, cf Ubaud Dicort : « cellérier, titre usité dans les cours du moyen âge, v. celarièr ; sénéchal de la cour d’un baron (vieux) » (v. TdF)

d'aquela ora endavant : a partir d'aquel moment.

d'aquí a loc prep : entrò a / fins a.

D'aquí a Tolosa : fins a Tolosa.

d'aquí endavant / d'aquí enfòra / d'aquí enlà : puèi / a partir d'alara.

d'aquí enrèire : despuèi / a partir d'alara.

d'aquí entre aquí : sovent ; soventa fes ; a tot moment ; de temps en temps / còp o autre.

d'aquí estant : d'aquel endrech / d'aquel airal.

d’aquí tant que loc conj, cf Ubaud Dicort : « jusqu’à ce que, jusqu’à tant que » TdF jos ‘aqui’

daquòs nm : èstre / estec / aplech / aisina (causa indeterminada)

Fai-me passar aquel daquòs, per véser !

dar (v. tr.) (Vèrb atestat al sègle VII e encara emplegat dins l'expression Dieu o me da : Dieu o me dona v. en fin de letra D.) (R. III, 9) : donar.

darbon (del gallés DARBO) : talpa (Talpa europaea) ; rat bufon (Sorex vulgaris) ; curador de mossa

darbonada : trabalh de talpa.

darbonar (v. tr. e intr.) : tunar (cavar) dins la tèrra (en parlant de la talpa) ; fosigar la tèrra ; s'aplatussar de morres.

La talpa darbona de pertot. (v. TdF)

darbonat, -ada adj : tunat, -ada (cavat, -ada) « ...par les taupes » (v. TdF jos ‘darbouna’)

darbonièira nf : montet de tèrra tunada per una talpa, « trou de taupe ; issue par laquelle l’eau d’une rigole se perd » (v. TdF).

darbonièr nm : tenda per trapar de talpas ; « taupinière » (v. TdF).

darbós nm : doblet de darbon.

darbossada nf, cf Ubaud Dicort : v. darbossat. (v. Alibert e TdF jos ‘darboussado’)

darbossat nm : curador d'araire, de mossa, de brabant.

darbossièira 1 nf : doblet de darbonièira.

darbossièira 2 nf (plt.) : èrba tua talpa (Datura) (v. TdF)

darbossilha : airal que i a tot un fum de talpas.

darbosson nm, cf Ubaud Dicort : « petite taupe, v. talpat » (v. TdF)

darcar [veire arcar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : se tirar de pels passes / se tirar de davant ; delampar / descanilhar / guerpir (R. III, 516).

dard nm / dart (R. III, 12) (abs. Dicort) : arma blanca anciana tirada a plec de braç ; fisson de metal, d'insècte, de sèrp ; sageta ; fion.

dardabelar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, brûler, être en feu » (v. TdF)°

dardaire nm, -aira : persona que larga de sagetas, « nm, soldat armé d’un dard, archer, arbalétrier (vieux), v. arcbalestièr » (v. TdF).

dardalh (v. TdF ‘dardai’) / dardalhament nm : accion de dardalhar.

dardalhada : emission (R. IV, 229) de rais de calor o de lutz.

dardalhament nm, cf Ubaud Dicort : « rayonnement, v. dardalh » (v. TdF)

dardalhant, -a : qu'emet de rais de calor o de lutz.

dardalhar (v. intr.) : emetre de rais de calor o de lutz.

dardalhejar (v. intr.) : quitar pas de dardalhar.

L'estiu, lo solelh dardalheja bravament.

dardalhon nm : « ardillon d’une boucle, languette d’un hameçon ; petit talon placé à la base extérieure d’une lame de couteau sans ressort ; aiguillon ; cuisse de noix » TdF ‘dardaioun’ ; organ erectil a la partida superiora de la vulva, « clitoris » TdF suppl.

dardan nm, cf Ubaud Dicort : « toupie qu’on fait tourner avec le médius et le pouce, mauvaise toupie, femme facile, v. baudufa » (v. TdF)

dardana : tampina / tampona (gròs repais)

dardanejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tourner mal, en parlant d’une toupie dont le clou n’est pas au milieu, rouler çà et là, flâner, v. barrutlejar » (v. TdF)