curapès nm : aplech per netejar las batas dels cavals...

curapipa nm, cf Ubaud Dicort : « cure-pipe » (v. Per Noste)

curaplat nm, cf Ubaud Dicort : « affamé, goulu » TdF ‘curo-plat’

curaprivat nm, cf Ubaud Dicort : « cureur de retraits, gadouard, v. curapati ; drague » TdF ‘curo-privat’

curar 1 (v. tr.) : cavar ; netejar ; voidar ; magencar ; crivelar ; sonhar ; rosegar...

Curar un valat.

Curar un potz.

Curar l'estable.

Curar lo borson.

Curar un arbre.

Curar de blat.

Curar un malaut.

Curar un òs.

Curar un uèlh.

Curar un bornhon : tirar lo mèl.

Curar lo bornhon : desliurar una femna qu'espèra.

Curar una comba : traversar una comba.

Se curar lo nas es quicòm de lord !

Que lo tròn te cure ! Que tu sois frappé de la foudre ! (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cura’

curar 2 (v. intr.) : far de vòrma (malautiá de caval) ; tossir (en parlant d'un caval)

curare : poison vegetala que paraliza, utilizada en anestesia.

curarina : un dels alcaloïds isolats dels curare.

curarizacion : utilizacion de curare o de substàncias curarizantas per anestesiar un malaut.

curarizant, -a : proprietat del curare o de substàncias que lo revèrtan sus aquel punt.

curarizar (v. tr.) : sometre a l'accion del curare.

curarmari nm, cf Ubaud Dicort : « glouton » TdF ‘curo-armàri’

curason nf, cf Ubaud Dicort : « curage ; fumier qu’on tire d’une écurie »  TdF jos ‘curesoun’.

curat 1 nm : prèire responsable d'una parròquia.

curat 2, -ada adj : netejat, -ada ; « curé, ée ; creux, euse » TdF jos ‘cura’.

curatalha (la -) : los curats en general (pej. de mesprètz)

curatariá  nf : tanariá (airal que las pèls i son aprestadas) (v. coiratariá)

curatàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros curé, vilain curé » TdF

curatèla : fonccion de curator o de curatritz.

curatge : accion o resulta de curar.

curatièr [ ~ coiratièr] nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : tanaire, -a (persona qu'aprèsta las pèls) (v. coiratièr)

curatiu, -iva : que garís de quicòm.

Tractament curatiu.

curaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit curé, v. capelanòt » (v. TdF)

curator, -tritz n (abs. Dicort) : persona causida per la lei per administrar los bens e los interèsses d'un menor emancipat o d'un alienat internat, o encara per la gestion e la liquidacion d'una succession vacanta, « curateur, -trice » (Fettuciari ; v. TdF jos ‘curadou 2’). (v. curador 1)

cura uèlhs [curauèlhs, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Ficaria)

curaurelha nm : coa bessa (insècte de la coa forcuda) (Trogosita caraboïdes)

curavaissèl nm, cf Ubaud Dicort : « grand buveur, ivrogne » TdF ‘curo-veissèu’

curd [ ~ kurd], -a (adj. e subs.) : sortit, -ida de Curdistan ; relatiu, -iva a Curdistan.

Curdistan [ ~ Kurdistan] : nom d'una region d'Asia.

curet nm, cf Ubaud Dicort : « manique de cordier, lisière qu’il tient dans la main pour n’être pas blessé par le fil ; t. de chapelier, morceau de cuir » TdF ‘curet 1’

cureta : instrument en forma de culhièr per far un curetatge.

curetar (v. tr.) (abs. Dicort) : far un curetatge (t. tecn. med.), « cureter » (Rapin)

curetatge (abs. Dicort) : operacion que consistís a enlevar, per gratatge amb una cureta, çò indesirable dins lo còrs, o çò patologic, « curetage » (Rapin).

Curetatge de l'utèr.

Curetatge d'un airal cancerós.

curetós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « crasseux, euse, sordide » TdF

curi nm : (quimia) « curium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 344)

curia : ensemble dels organismes governamentals, administratius e judiciaris del Papa de Roma.

curial, -a adj : « curial, ale, qui concerne une cure ; relatif à une cour de justice (vieux) » (v. TdF ‘curiau’) ; relatiu, -iva a la Curia romana.

curilh nm / curilha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rafatum / curalh / curalha. v. pus naut, « curée, vidange d’un poisson ou d’une volaille ; restes d’un fruit, trognon, pelure ; débris de foin ou de paille qui restent dans la mangeoire ; curoir pour nettoyer la charrue » (v. TdF ‘curiho’)

curilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, curer, nettoyer, vider, v. curalhar plus usité » TdF ‘curiha’

curilhon nm, cf Ubaud Dicort : « reste de fruit, trognon » TdF

curiós, -osa (adj. e subs.) : persona que o vòl tot saber ;  quicòm d'estonant.

curiosament : d'un biais curiós.

curiosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très curieux, trop curieux, euse » TdF

curiositat nf : qualitat o defaus de q.q. que o vòl tot saber ; causa rara o estonanta.

curista (m. e f.) : persona que fa una cura termala.

curlida (abs. Dicort) : cufada / esplomissal (pèrdia totala dins un jòc)

curlir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : metre q.q. a sec d'argent / lo far cuf.

Se faguèt curlir a dich de jogar d'argent.

curlit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « décavé, ée, vide » TdF jos ‘curli’

curós, -osa : que se preocupa de ; que pren suènh de.

curriculum vitae nm (lat.) : ensemble d'entresenhas sus l'estat civil, los estudis, la carrièira professionala de q.q. (v. CV)

 

 

 

curron nm (v. Alibert) : extremitat inferiorora del rastèl de l'esquina / la quincairòla / l'òs bertrand (l.p.)

« curry » (curry nm) (angl.) (kʌri) : v. cari.

cursiu, -iva adj : dich d'un escrich, d'una escriptura faches al corrent de la pluma d'escriure ; fach o facha rapidament.

Escriptura cursiva.

Lectura cursiva.

cursiva nf, cf Ubaud Dicort : « cursive » (Laus)

cursivament : d'un biais cursiu ; rapidament.

cursivitat nf : qualitat de çò cursiu.

cursor nm : pèça mobila aplechada d'un index (lat), e que l'òm pòt far córrer sus una règla, a l'entorn d'un disc... generalament graduats.

cursus nm (lat.): cicle universitari ; carrièira professionala dins sas fasas successivas.

curul, -a adj, cf Ubaud Dicort : « curule » (Laus)

Cadièira curula, chaise curule. (v. Per Noste)

curum nm sing, cf Ubaud Dicort : « vase qu’on retire d’un puits, d’un fossé ; décombres, restes, rebuts, gravois, criblures » (v. TdF)

curvèl / curvèlh nm :  v. crivèl, cf Ubaud Dicort.

CURVI- : forma prefixada del latin curvus (corba)

curvilinèu, -èa : format, -ada de linhas corbas.

curvimètre : instrument per mesurar sul papièr las linhas corbas.

cusa : cavèrna / tuna.

cuscaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. cuscar)

cuscar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, parer, arranger, former, v. arrengar ; soigner un enfant, servir un malade, v. costosir » (v. TdF)

cuscuta (plt.) : tortoira. (Cuscuta corymbosa)

cusèl (abs. Dicort) : cusa pichona [v. cusòl] ; cièja. v. cièja 2.

cusòl nm : cauna / balma / cavèrna, « petite grotte » (L. 104) ; cajaròca / casal.

cuson nm, cf Ubaud Dicort : « chaumière » (Alibert)

cuspidat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) cuspidé, -e » (Laus)

cuspide nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) cuspide » (Laus)

cussòla nf, cf Ubaud Dicort : « pain de six à dix livres » (v. TdF)

cussolon nm, cf Ubaud Dicort : « pain qui pèse moins de six livres » TdF

cussolòta nf, cf Ubaud Dicort : « miche, petite cussòla » TdF

cusson (R. II, 533 - L. 104) / cosson nm : gorgolh ; persona avara, tissosa, secutaira, secafetge (s.f.). (v. TdF jos ‘coussoun 2’)

cussonadís nm, cf Ubaud Dicort : v. cossonadís.

cussonadura [ ~ cossonadura] nf : resulta del rosegadís dels cussons.

cussonar [ ~ cossonar] (v. tr.) : trauquilhar.

cussonat [ ~ cossonat], -ada adj : rosegat, -ada pels cussons / manat, -ada.

Aquela fusta es tota cussonada.

custòdi nm, cf Ubaud Dicort : « garde, surveillant (vieux), v. gardia ; custode d’un couvent » TdF ‘custòdi 1’

custòdia nf : « garde, surveillance (vieux) » TdF jos ‘custòdi 2’ ; veirina redonda de la grandor d'una ostia per far adorar lo Sant Sacrament amb la mostrança (Sant Solelh) ; receptacle metallic de la grandor d'una ostia par portar l'ostia consacrada a un malaut ; « cage thoracique des volailles ; carcasse » (Alibert).

cuta nf, cf Ubaud Dicort : « bandeau pour couvrir les yeux, lunettes pour les chevaux, v. cluquetas ; jeu de cligne-musette, v. cluquet ; écu de cinq francs, v. escut » (v. TdF jos ‘clucho’)

cutabarba nf / cutabarbau nm, cf Ubaud Dicort : « jeu du colin-maillard, v. catòrba » (v. TdF jos clucho-barbo’)

cutabòrlha nf, v. Ubaud Dicort : « jeu du colin-maillard, v. catòrba » (v. TdF jos ‘clucho-barbo’ e Vayssier ‘cuto-bouórlho’). (v. çai jos)

cutabòrlhe (abs. Dicort e Vayssier), -a (subs. e adj.) : jòc de mainatges [v. cutabòrlha] ; cutaire, -a / persona que cuta (v. cutaire).

Lo mainatge cutabòrlhe, apevat de fàcia contra un arbre o una paret, cuta los uèlhs, compta fins a cinquanta, mentre que los autres se van amagar ; puèi se revira per anar desnisar los amagats, mas sens tròp s'alunhar ça que la, de paur que los autres anen tocar l'arbre o la paret abans el. Se l'amagat decelat tòca pas abans lo cutaire, l'amagat a perdut ; se l'amagat tòca abans lo cutaire, aqueste a perdut e pren la plaça del cutabòrlhe o de la cutabòrlha (cutaire, -aira)

cutada : lo temps, pel cutabòrlhe, de comptar fins a 50 ; dormida corteta / sòm cortet / somelhon.

cutaire, -aira n : cutabòrlhe, -a (persona que cuta) (v. TdF jos ‘clucaire’)

cutanèu, -èa adj (v. CUTI-) : relatiu, -iva a la pèl.

cutar (v. tr. e intr.) : doblet de clucar ; jogar a cutabòrlhe ; tampar los uèlhs.

cutèr nm (abs. Dicort) (de l'anglés cutter ('kʌtə)) : lama que còpa coma un rasor, que corrís dins una mena de margue aplechat per aquò far e que servís per copar de papièr, de carton, de cuèr..., « cutter » (Per Noste)

CUTI- : forma prefixada del latin cutis (pèl)

cuticula : pellicula superficiala de las brotas joves, de las fuèlhas... que conten de cutina.

cuticular, -a : relatiu, -iva a una cuticula.

cutina : substància glucidica impermeabla, element constitutiu principal de la cuticula dels vegetals.

cutinizar (se) : se recobrir de cutina.

cutinizacion : accion o resulta de se cutinizar.

cutireaccion : tèst (angl.) per dessobtar d'una malautiás.

cuton nf : accion o resulta de còser, « cuisson » (Alibert). (v. coseson)

cutonejar / cutorlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ciller, clignoter, sommeiller » TdF jos ‘cluchouneja’. (v. parpelejar)

C.V. [CV] : sigla de curriculum vitae (lat.).