|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
curapès nm : aplech per netejar las batas dels cavals... curapipa nm, cf Ubaud Dicort :
« cure-pipe » (v. Per Noste) curaplat nm, cf Ubaud Dicort :
« affamé, goulu »
TdF ‘curo-plat’ curaprivat nm, cf Ubaud Dicort :
« cureur de retraits, gadouard, v. curapati ; drague » TdF ‘curo-privat’ curar 1 (v.
tr.) : cavar ; netejar ; voidar ; magencar ; crivelar ; sonhar ; rosegar... Curar un valat. Curar un potz. Curar l'estable. Curar lo borson. Curar un arbre. Curar de blat. Curar un malaut. Curar un òs. Curar un uèlh. Curar un bornhon : tirar lo mèl. Curar lo bornhon : desliurar una femna qu'espèra. Curar una comba : traversar una comba. Se curar lo nas es quicòm de lord ! Que lo tròn te cure ! Que tu sois frappé de la foudre ! (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cura’ curar 2 (v. intr.) : far de vòrma (malautiá de caval) ; tossir (en parlant d'un caval) curare : poison vegetala que paraliza, utilizada en anestesia. curarina : un dels alcaloïds isolats dels curare. curarizacion : utilizacion de curare o de substàncias curarizantas per anestesiar un malaut. curarizant, -a : proprietat del curare o de substàncias que lo revèrtan sus aquel punt. curarizar (v. tr.) : sometre a l'accion del curare. curarmari nm, cf Ubaud Dicort : « glouton » TdF ‘curo-armàri’ curason nf, cf Ubaud Dicort : « curage ; fumier
qu’on tire d’une écurie » TdF jos ‘curesoun’. curat 1 nm : prèire responsable d'una parròquia. curat 2, -ada adj : netejat, -ada ; « curé, ée ; creux, euse » TdF jos ‘cura’. curatalha (la -) : los curats en general (pej. de mesprètz) curatariá nf : tanariá (airal que las pèls i son
aprestadas) (v. coiratariá) curatàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros curé, vilain curé » TdF curatèla : fonccion de curator o de curatritz. curatge : accion o resulta de curar. curatièr [ ~ coiratièr] nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : tanaire, -a (persona
qu'aprèsta las pèls)
(v. coiratièr) curatiu, -iva : que garís de quicòm. Tractament curatiu. curaton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit curé, v. capelanòt » (v. TdF) curator, -tritz n (abs. Dicort) :
persona causida per la lei per administrar los bens e los interèsses
d'un menor emancipat o d'un alienat internat, o encara per la gestion e la
liquidacion d'una succession vacanta,
« curateur, -trice » (Fettuciari ; v. TdF jos
‘curadou 2’). (v. curador 1) cura uèlhs [curauèlhs, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Ficaria) curaurelha nm : coa bessa (insècte de la coa forcuda) (Trogosita caraboïdes) curavaissèl nm, cf Ubaud Dicort : « grand buveur,
ivrogne » TdF ‘curo-veissèu’ curd [ ~ kurd], -a (adj. e subs.) : sortit, -ida de Curdistan ; relatiu, -iva a Curdistan. Curdistan [ ~ Kurdistan] : nom d'una region d'Asia. curet nm, cf Ubaud Dicort :
« manique de cordier, lisière qu’il tient dans la
main pour n’être pas blessé par le fil ; t. de
chapelier, morceau de cuir » TdF ‘curet 1’ cureta : instrument en forma de culhièr per far un curetatge. curetar (v. tr.) (abs. Dicort) : far un curetatge (t.
tecn. med.), « cureter » (Rapin) curetatge (abs. Dicort) : operacion que consistís a enlevar, per gratatge amb una cureta, çò indesirable dins lo còrs, o çò patologic, « curetage » (Rapin). Curetatge de l'utèr. Curetatge d'un airal cancerós. curetós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « crasseux, euse,
sordide » TdF curi nm : (quimia)
« curium » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 344) curia : ensemble dels organismes governamentals, administratius e judiciaris del Papa de Roma. curial, -a adj : « curial, ale, qui concerne une cure ; relatif à une cour de justice (vieux) » (v. TdF ‘curiau’) ; relatiu, -iva a la Curia romana. curilh nm / curilha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rafatum / curalh / curalha. v. pus naut, « curée, vidange d’un poisson ou d’une volaille ; restes d’un fruit, trognon, pelure ; débris de foin ou de paille qui restent dans la mangeoire ; curoir pour nettoyer la charrue » (v. TdF ‘curiho’) curilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, curer, nettoyer, vider, v. curalhar plus
usité » TdF ‘curiha’ curilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« reste de fruit, trognon » TdF curiós, -osa (adj. e subs.) : persona que o vòl tot saber ; quicòm d'estonant. curiosament : d'un biais curiós. curiosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très curieux, trop
curieux, euse » TdF curiositat nf : qualitat o defaus de q.q. que o vòl tot saber ; causa rara o estonanta. curista (m. e f.) : persona que fa una cura termala. curlida (abs. Dicort) : cufada / esplomissal (pèrdia totala dins un jòc) curlir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : metre q.q. a sec d'argent / lo far cuf. Se faguèt curlir a dich de jogar d'argent. curlit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« décavé, ée, vide » TdF jos ‘curli’ curós, -osa : que se preocupa de ; que pren suènh de. curriculum vitae nm (lat.) : ensemble
d'entresenhas sus l'estat civil, los estudis, la carrièira
professionala de q.q. (v. CV) |
|
curron nm (v. Alibert) : extremitat inferiorora del rastèl de l'esquina / la quincairòla / l'òs bertrand (l.p.) « curry » (curry nm) (angl.) (kʌri) : v. cari. cursiu, -iva adj : dich d'un escrich, d'una escriptura faches al corrent de la pluma d'escriure ; fach o facha rapidament. Escriptura cursiva. Lectura cursiva. cursiva nf, cf Ubaud Dicort :
« cursive » (Laus) cursivament : d'un biais cursiu ; rapidament. cursivitat nf : qualitat de çò cursiu. cursor nm : pèça mobila aplechada d'un index (lat), e que l'òm pòt far córrer sus una règla, a l'entorn d'un disc... generalament graduats. cursus nm (lat.): cicle universitari ; carrièira professionala dins sas fasas successivas. curul, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« curule » (Laus) Cadièira
curula, chaise curule. (v. Per Noste) curum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« vase qu’on retire d’un puits, d’un
fossé ; décombres, restes, rebuts, gravois,
criblures » (v. TdF) curvèl / curvèlh nm : v. crivèl, cf Ubaud Dicort. CURVI- : forma prefixada del latin curvus (corba) curvilinèu, -èa : format, -ada de linhas corbas. curvimètre : instrument per mesurar sul papièr las linhas corbas. cusa : cavèrna / tuna. cuscaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. cuscar) cuscar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, parer, arranger, former, v. arrengar ;
soigner un enfant, servir un malade, v. costosir » (v. TdF) cuscuta (plt.) : tortoira. (Cuscuta corymbosa) cusèl (abs. Dicort) : cusa pichona [v. cusòl] ; cièja. v. cièja 2. cusòl nm : cauna / balma / cavèrna, « petite grotte » (L. 104) ; cajaròca / casal. cuson nm, cf Ubaud Dicort :
« chaumière » (Alibert) cuspidat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) cuspidé, -e » (Laus) cuspide nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) cuspide » (Laus) cussòla nf, cf Ubaud Dicort :
« pain de six à dix livres » (v. TdF) cussolon nm, cf Ubaud Dicort :
« pain qui pèse moins de six livres » TdF cussolòta nf, cf Ubaud Dicort : « miche, petite cussòla » TdF cusson (R. II, 533 - L.
104) / cosson nm : gorgolh ; persona avara, tissosa, secutaira, secafetge
(s.f.). (v. TdF
jos ‘coussoun
2’) cussonadís
nm, cf Ubaud Dicort :
v. cossonadís. cussonadura [ ~ cossonadura] nf : resulta del rosegadís dels cussons. cussonar [ ~ cossonar] (v. tr.) : trauquilhar. cussonat [ ~ cossonat], -ada adj :
rosegat, -ada pels cussons / manat, -ada. Aquela fusta es tota cussonada. custòdi nm, cf Ubaud Dicort : « garde,
surveillant (vieux), v. gardia ;
custode d’un couvent » TdF
‘custòdi
1’
custòdia nf : « garde, surveillance (vieux) » TdF jos ‘custòdi 2’ ; veirina redonda de la grandor d'una ostia per far adorar lo Sant Sacrament amb la mostrança (Sant Solelh) ; receptacle metallic de la grandor d'una ostia par portar l'ostia consacrada a un malaut ; « cage thoracique des volailles ; carcasse » (Alibert). cuta nf, cf Ubaud Dicort :
« bandeau pour couvrir les yeux, lunettes pour les chevaux, v. cluquetas ;
jeu de cligne-musette, v. cluquet ; écu de cinq francs, v.
escut » (v. TdF jos ‘clucho’) cutabarba nf / cutabarbau nm, cf Ubaud Dicort :
« jeu du colin-maillard, v. catòrba » (v. TdF jos clucho-barbo’) cutabòrlha nf, v. Ubaud Dicort : « jeu du
colin-maillard, v. catòrba »
(v. TdF
jos
‘clucho-barbo’ e Vayssier
‘cuto-bouórlho’). (v. çai jos) cutabòrlhe (abs. Dicort e Vayssier), -a (subs.
e adj.) : jòc de mainatges
[v. cutabòrlha] ; cutaire, -a / persona que cuta (v. cutaire). Lo mainatge cutabòrlhe,
apevat de fàcia contra un arbre o una paret, cuta los uèlhs,
compta fins a cinquanta, mentre que los autres se van amagar ; puèi se
revira per anar desnisar los amagats, mas sens tròp s'alunhar
ça que la, de paur que los autres anen tocar l'arbre o la paret abans
el. Se l'amagat decelat tòca pas abans lo cutaire, l'amagat a perdut ;
se l'amagat tòca abans lo cutaire, aqueste a perdut e pren la
plaça del cutabòrlhe
o de la cutabòrlha (cutaire,
-aira) cutada : lo temps, pel cutabòrlhe, de comptar fins a 50 ; dormida corteta / sòm cortet / somelhon. cutaire, -aira n : cutabòrlhe, -a (persona que cuta) (v. TdF jos ‘clucaire’) cutanèu, -èa adj (v. CUTI-) : relatiu, -iva a la
pèl. cutar (v. tr. e intr.) : doblet de clucar ; jogar a cutabòrlhe ; tampar los uèlhs. cutèr nm (abs. Dicort) (de l'anglés cutter ('kʌtə))
: lama que còpa coma un rasor, que corrís dins una mena de
margue aplechat per aquò far e que servís per copar de
papièr, de carton, de cuèr...,
« cutter » (Per Noste) CUTI- : forma prefixada del latin cutis (pèl) cuticula : pellicula superficiala de las brotas joves, de las fuèlhas... que conten de cutina. cuticular, -a : relatiu, -iva a una cuticula. cutina : substància glucidica impermeabla, element constitutiu principal de la cuticula dels vegetals. cutinizar (se) : se recobrir de cutina. cutinizacion : accion o resulta de se cutinizar. cutireaccion : tèst (angl.) per dessobtar d'una malautiás. cuton nf :
accion o resulta de còser,
« cuisson » (Alibert). (v. coseson) cutonejar / cutorlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ciller, clignoter, sommeiller » TdF jos ‘cluchouneja’. (v. parpelejar) C.V. [CV] : sigla de curriculum
vitae (lat.). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|