cunhar / conhar (v. intr. e tr.) : sarrar / cachar /quichar ; acantonar (sarrar dins un canton) ; cotar amb un tascon ; tustar ; enfonzar ; asclar.

cunhar / conhar (se) : se sarrar ; s'acantonar.

cunhat 1, -ada adj : sarrat, -ada ; cachat, -ada ; quichat, -ada... (v. conhat 3) ;

cunhat 2, -ada adj (v. Alibert) : avar, -a / cuolsarrat, -ada (v. conhat 2).

cunhatge nm : v. conhatge.

cunhet nm : v. conhet.

cunhièira 1 / conhièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cougniero 1’)  : incision (R. V, I66) ; emplaçament del cunh dins lo rol o la pèira d'asclar o de fendre ; entalha dins un cambajon de pòrc per i metre la sal ;

cunhièira 2 / conhièira [ / congièira] nf : airal que la nèu butada pel vent i s'amonteta. (v. TdF jos ‘cougniero 2’)

cunhon nm, cf Ubaud Dicort : v. conhon.

CUNICU- : forma prefixada de cuniculus (conilh / lapin)

cunicular, -a : que viu dins una tuna coma los conilhs.

cuniculicultor, -tritz : persona qu'elèva de lapins.

cuniculicultura : elevatge de lapins.

cunnilingus (lat.) : excitacion bucala del dardalhon.

cuol : partida posteriora o inferiora (t.a.) ; tafanari. (v. TdF ‘cuou’)

Lecar lo cuol de q.q. : èsser bassamant servil, -a.

Mostrar lo cuol : far quincanèla.

Èstre a cuol, être à cul, à quia.

De cuol nus, à cul nu.

De cuol e de ventre, en se traînant.

(v. Ubaud Dicort e TdF)

cuol d'ase : ortiga de mar (Medusa pulmo) ; sant miquèla longaruda (Lepiota procera)

cuol d'ola : tèrme de mesprètz ; « fruit du buis » TdF suppl.

cuol d'ors : sant miquela longaruda (Lepiota procera)

cuol de botiga nm, cf Ubaud Dicort : « rossignol, marchandise démodée » TdF ‘cuou-de-boutigo’

cuol de fust (m. e f.) : persona sens cambas ni cuèissas.

cuol de gòt nm, cf Ubaud Dicort : « cul de verre ; diamant faux, stras, véricle » TdF ‘cuou-de-got’

cuol de lampa nm, cf Ubaud Dicort : « cul-de-lampe » TdF

cuol de mestressa nm, cf Ubaud Dicort : « t. de chapelier, pli qui se forme au milieu d’un chapeau » TdF

cuol de muòla nm, cf Ubaud Dicort : « cul de mule, variété de figue » TdF jos ‘cuou-de-muelo’

cuol de sac : androna / carrièira òrba (sens sortida)

cuol de sauma : mena de bolet. (Boletus luridus)

cuolagut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le derrière en pointe, étroit, maigre » (Palay ‘cu-agùt’)

cuolbaisar v, cf Ubaud Dicort : « baiser le cul, le fond ; en certains jeux, celui qui perd doit baiser le fond d’une poêle, d’un chaudron » (Palay ‘cu-baysà’)

cuolbaissar v, cf Ubaud Dicort : « s’humilier, se faire tout petit » (Palay ‘cu-bachà’)

cuolbaissar (se) v pron : « s’accroupir, se baisser (trivial) » (Palay)

cuolbanhar v, cf Ubaud Dicort : « donner un bain de siège » (Palay ‘cu-bagnà’)

cuolbanhar (se) v pron : « prendre un bain de siège » (Palay)

cuolbarrar v, cf Ubaud Dicort : « serrer les fesses ; avoir peur, ne rien dire » (Palay ‘cu-barrà’)

cuolbàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « bas sur jambe » (Palay ‘cu-bach)

cuol blanc [cuolblanc 1] nm : enganapastre (aucèl) (Motacilla nanthe) ; rocassièr (aucèl) (Saxicola aurita)

cuol blanc [cuolblanc] d'aiga nm : (aucèl) (Tringa ochropus)

cuol blanc [cuolblanc] de teulissa nm : irondèla (Hirondo urbica)

cuolblanc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (fig.) royaliste, blanc » (Laus)

cuolblanca nf, cf Ubaud Dicort : « motteux, oiseau » (Alibert) ; « bergeronnette » (Palay ‘cu-blanque’)

cuolbofar v, cf Ubaud Dicort : « vanter, faire valoir une chose plus qu’elle ne vaut ; exciter contre quelqu’un » (Palay ‘cu-bouhà’)

cuolbofar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se vanter outre-mesure » (Palay)

cuolbufós, -osa (adj.) : moquet, -a / trastasenc, -a ; capòt, -a. (v. TdF)

cuol còit [cuolcoit (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cuou-coui’)] nm (plt.) : (Polygonum hydropiper)

cuolcosut, -uda [ ~ cuolcosit, -ida] adj e n, cf Ubaud Dicort : beat, -a (fals devòt, falsa devòta) [v. menet; « coi, immobile » TdF jos ‘cuou-cousi’

cuolejar / culejar (v. intr.) : remenar lo cuol ; auquejar de las ancas / cuolfregar.

cuolforrar v, cf Ubaud Dicort : « poursuivre, donner la chasse ; au fig. agacer, harasser ; dire des méchancetés par derrière » (Palay ‘cu-hourrà’)

cuolfregar (v. intr.) : remenar lo cuol ; se bolegar / se remenar ; fringar / fringolhar / fringolhejar.

cuolfregar (se) (abs. TdF e Alibert) : èsser cuol contra cuol.

I aviá talament de pòble que se cuolfregavan.

cuollavar v, cf Ubaud Dicort : « laver le fond, le derrière » (Palay ‘cu-labà’)

cuollavar (se) v pron : « prendre un bain de siège » (Palay)

cuollevar v, cf Ubaud Dicort : « lever le derrière, ruer ; culbuter ; basculer » (Palay ‘cu-lhebà’)

cuolligar v, cf Ubaud Dicort : « lier le fond d’un sac ; relier les parties qui forment un fond » (Palay ‘cu-ligà’)

cuol negre [cuolnegre] nm (plt.) : (Dolichos sinensis), « haricot de la Chine ; cigogne » (v. TdF ‘cuou-negre’)

cuolpelat, -ada (adj. e subs.) : monin, monina (v. TdF ‘cuou-pela’) ; animal del cuol pelat ; « cul pelé, un ladre, très avare » (Palay ‘cu-pelat’.

cuolpoirrit nm, cf Ubaud Dicort : « chevalier guignette oiseau ; rossignol de muraille » TdF ‘cuou-pouirri’

cuolrimat, -ada adj e n (abs. Dicort) : cuolsarrat, -ada / sarrapiastras (m. e f.) / avar, -a, « avare » (Mouly Esping. 251).

cuolrobin nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de cheval fondu, v. cavalet de Sant Jòrdi  » (v. TdF ‘cuou-roubin’)

cuolroge nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) cul rouge, révolutionnaire » (Sèrras)

cuol rós [cuolrós] nm : rossinhòl de paret (Motacilla phnicurus)

cuolrós bernat nm, cf Ubaud Dicort : « femelle du merle de roche » TdF ‘cuou-rous-bernat’

cuolrós pinatièr nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-queue, oiseau, v. cuolrosset » (v. TdF ‘cuou-rous-pinatié’)

cuolrosset nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-queue, oiseau, motacilla crythacus » TdF ‘cuou-rousset’

cuolrosset blau nm, cf Ubaud Dicort : « gorge-bleue, motacilla suecica (Lin.), oiseau » TdF

cuolsarrat, -ada (abs. Dicort) : avar, -a. (v. jos cuolrimat)

cuolsentir v, cf Ubaud Dicort : « terme trivial, aller sentir au derrière, à la manière des chiens ; être indiscret, suivre, chercher à savoir » (Palay ‘cu-senti’)

cuoltondre v, cf Ubaud Dicort : « tondre une bête autour de l’anus ; en style burlesque, embêter, fatiguer » (Palay ‘cu-tòune’)

cuoltondut, -uda n, cf Ubaud Dicort : « cul tondu, -e, celui, celle que le peuple appelle un vaut-pas-cher, v. cuolpelat ; un pleutre, une gourgandine. (Le terme est du style burlesque et, par conséquent, trivial sinon grossier) » (Palay ‘cu-tounùt’)

cup, -a adj : cuc, -a. v. cuc.

cupa nf, cf Ubaud Dicort : « faute, v. colpa » (v. TdF ‘cupo ’) (v. culpa)

 

 

cupid [ ~ cupide], -da adj : qu'a la passion de l'argent / cobés, -a.

cupidament : d'un biais cupid / amb cupiditat.

cupiditat nf (R. II, 420) : passion de l'argent / cobesença.

Cupidon : dieu de l'amor dins la mitologia grèga.

cupidona nf, cf Ubaud Dicort : « cupidone, catananche coerulea (Lin.), plante » TdF

cuprat : sal de l'acid cupric.

cuprecacèas [Cupressacèas] (v. Ubaud Dicort e Laus) (f. pl.) : familha de plantas.

Lo cade es una cuprecacèa.

çupressièr nm : v. ciprès, ciprièr, cipressièr. (los 4, ds Dicort)

CUPRI- : forma prefixada del latin cuprum (coire)

cupric, -a : relatiu, -iva al coire ; que conten una sal de coire.

Bolhida cuprica per sulfatar la vinha.

cuprifèr, -a : que conten de coire ; relatiu, -iva a l'explotacion del coire.

Ròca cuprifèra.

Explotacion cuprifèra.

cuprimètre : proveta graduada pel contròl de las solucions de sulfat de coire.

cuprita : oxid cuprós natural.

CUPRO- : forma prefixada del latin cuprum (coire)

cuproaliatge : tèrme generic pels aliatges de coire.

cuproalumini : aliatge de coire amb d'alumini

cuproammoniac : solucion ammoniacala d'oxid cupric.

cuprocròm : aliatge de coire amb de plomb.

cuprolitic, -a (adj. m. e f. - subs. m.) : calcolitic, -a.

cupromanganesa : aliatge de coire amb de manganesa.

cuproniquèl : aliatge de coire amb de niquèl.

cuproplomb : aliatge de coire amb de plomb.

cuprós, -osa : que conten de coire ; relatiu, -iva al coire.

cuprosilici (m.) : bronze de silici.

cupula : involucre en forma de copa.

Cupula d'agland.

cupular, -a : en forma de cupula ; en forma de copa.

cupulifèr, -a : dotat, -ada d'una cupula.

cupuliferacèas [Cupulifèras] (v. Ubaud Dicort e Laus) (f. pl.) : familha de plantas cupilifèras.

cupulifòrme, -ma : en forma de cupula.

cuquet nm : cuca. v. cuca 1.

cuquetar (v. intr.) : espepissar, espepissa qu'espepissaràs ; èsser sarrat, -ada (avar, -a) a prestar pas lo mascle a la lapina del vesin.

cura : atencion minimosa pel ben de quicòm o de q.q. ; pensament / lagui ; suènhs / tractament  ; garison ; curatge / netejatge ; carga de curat ; parròquia ; presbitari / caminada ; residéncia e suènhs dins una estacion termala.

Prene cura de : prene suènh de.

Un curat a cura d'anmas : a carga d'armas.

N'ai pas cura : es pas mon problèma.

Far una cura termala.

Far una cura de sòm.

curabiaça (adj. m. e f.) [nm] : persona gulampa (que manja fòrça)

curabilitat nf : possibilitat de garir de quicòm.

curable, -bla : que pòt èsser garit, -ida.

Malautiá curabla.

curaborson / curaborsòt nm, cf Ubaud Dicort : « vide-gousset, occasion habituelle de dépense ; mange-tout, prodigue » (v. TdF jos curo-bourso’)

cura buòu [curabuòu] nm : auriòl (aucèl d'un jaune escandilhaire) (Oriolus oriolus) (v. cura-l’uòu)

curação nm : (liquor) , cf Ubaud Dicort, « curaçao »

curacomuns (m. e f.) [nm] : persona que neteja los comuns.

curada : çò que se cura dins un còp ; fons de rega de laurada.

curadament adv, cf Ubaud Dicort : « soigneusement » (L. 103)

curadents (m.) : aplech per se netejar las dents.

curadís nm / curadura (v. curadura) : resulta de curatge.

curador 1, -doira n, cf Ubaud Dicort : « curateur, trice » (v. TdF ‘curadou 2’.  (v. curator)

curador 2 nm: aplech per curar (t.a.) ; borrona / borràs (v. çaijós) (v. TdF ‘curadou 1’)

curadorat nm : contengut d'una borrona [v. curador 2) (tela per carrejar de fen). <

curadura nf : resulta d'un curatge (v. Alibert) ; « personne qui est toujours en retard » TdF. (v. curaduras)

curaduras nf pl, cf Ubaud Dicort : « arrière-faix des animaux, dans les Alpes, où l’on s’en servait en guise de papier à chassis » TdF ‘curaduro’. (v. curalha)

curaestable nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui, dans la fête des Bouviers, est désigné pour être roi après le Dauphin (usages du Dauphiné) » TdF ‘curo-estable’

cura estront [curaestront] nm : escaravat merdassièr.

curafenièira nm, cf Ubaud Dicort : « gros et vilain cheval qui n’est bon qu’à manger » TdF  ‘curo-feniero’

curafuòc nm : rotabol de fabre (aplech per curar lo fogal), « tisonnier ; tisonneur » (v. TdF ‘curo-fiò’)

curaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « cureur, vidangeur ; cribleur » TdF

curalh nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui reste d’un fruit, après qu’on a ôté ce qui était pourri ; trognon » TdF jos ‘curai’

curalha nf / curalh (v. curalh) : triaduras / trialhas ; trosses / rafatum ; pelanhas de frucha o de legums ; rèirefais de jasilhas. (v. TdF ‘curaio’)

curalhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : netejar ; magencar ; triar ; pelar / plomar ; vendre per la mòrt las gòdas d'un tropèl ; crivelar ; balajar ; espepissar / espelucar (s.f.)

Curalhar un riu, una paissièira, una cistèrna...

curalhat 1, -ada : t. a. çaisús.

curalhat 2 nm : moton reformat, separat del tropèl. (v. Alibert)

curalhon nm : pejoratiu de mesprètz per « curat »

cura-l’uòu nm, cf Ubaud Dicort : « loriot, oiseau » TdF jos ‘curo-buou’

curamala nm, cf Ubaud Dicort : « détrousseur, voleur » TdF ‘curo-malo’

curamoleda nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui ne mange que la mie du pain » TdF ‘curo-mouledo’

curamortièr nm, cf Ubaud Dicort : « index, second doigt de la main » TdF  ‘curo-mourtié’. (v. lecamortièr)

curandièr, -ièira  (abs. Dicort e TdF) : persona que garís o que crei de garir q.q. sens èsser mètge (medecin) (v. garidor)

cura nis (v. p. 20, 2° b) (abs. Dicort) : caga nis / darrièr aucèl de la coada. (v. curanís)

curanís nm, cf Ubaud Dicort : « culot d’une nichée, v. caganís plus usité » ; caganís (darrièr mainatge d'una familha)

A son curanís fa riseta. (v. TdF ‘curo-nis’)

curaonglas nm, cf Ubaud Dicort : « cure-ongles » (v. Rapin)

curapati nm, cf Ubaud Dicort : « vidangeur, gadouard » TdF ‘curo-pàti’

cura pera [curapera] nm : curaurelha. (Forficula auricularia) ; banarut (mena d'insècte de las grandas banas) (Cerambyx cerdo)

curapertús nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau de muraille, oiseau qui becquète dans les trous, v. escalabarris, lecapertús de muralha » (v. TdF ‘curo-pertus’). (v. jos pertús)