|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cunhar / conhar, cf Ubaud Dicort (v. intr. e tr.) : sarrar / cachar /quichar ; acantonar (sarrar dins un canton) ; cotar amb un tascon ; tustar ; enfonzar ; asclar. cunhar / conhar (se) : se sarrar ; s'acantonar. cunhat 1, -ada adj : sarrat, -ada ; cachat, -ada ; quichat, -ada... (v. conhat 3) ; cunhat 2, -ada adj (v. Alibert) : avar, -a / cuolsarrat, -ada (v. conhat 2). cunhatge nm : v. conhatge. cunhet nm : v. conhet. cunhièira 1 / conhièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cougniero 1’) : incision (R. V, I66) ; emplaçament del cunh dins lo rol o la pèira d'asclar o de fendre ; entalha dins un cambajon de pòrc per i metre la sal ; cunhièira 2 / conhièira [ / congièira] nf : airal que la nèu butada pel vent i s'amonteta. (v. TdF jos ‘cougniero 2’) cunhon nm, cf Ubaud Dicort : v. conhon. CUNICU- : forma prefixada de cuniculus (conilh / lapin) cunicular, -a : que viu dins una tuna coma los conilhs. cuniculicultor, -tritz : persona qu'elèva de lapins. cuniculicultura : elevatge de lapins. cunnilingus (lat.) : excitacion bucala del dardalhon. cuol : partida posteriora o inferiora (t.a.) ; tafanari. (v. TdF ‘cuou’) Lecar lo cuol de q.q. : èsser bassamant servil, -a. Mostrar lo cuol : far quincanèla. Èstre a cuol, être à cul, à quia. De cuol nus, à cul nu. De cuol e de ventre, en se traînant. (v. Ubaud Dicort e TdF) cuol d'ase : ortiga de mar (Medusa pulmo) ; sant miquèla longaruda (Lepiota procera) cuol d'ola : tèrme de mesprètz ; « fruit du buis » TdF suppl. cuol d'ors : sant miquela longaruda (Lepiota procera) cuol de botiga nm, cf Ubaud Dicort : « rossignol, marchandise démodée » TdF ‘cuou-de-boutigo’ cuol de fust (m. e f.) : persona sens cambas ni cuèissas. cuol de gòt nm, cf Ubaud Dicort : « cul de verre ; diamant faux, stras, véricle » TdF ‘cuou-de-got’ cuol de lampa nm, cf Ubaud Dicort : « cul-de-lampe » TdF cuol de mestressa nm, cf Ubaud Dicort : « t. de chapelier, défaut, pli qui se forme au milieu d’un chapeau » TdF cuol de muòla nm, cf Ubaud Dicort : « cul de mule, variété de figue » TdF jos ‘cuou-de-muelo’ cuol de sac : androna / carrièira òrba (sens sortida) cuol de sauma : mena de bolet. (Boletus luridus) cuolagut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le derrière en pointe, étroit, maigre » (Palay ‘cu-agùt’) cuolbaisar v, cf Ubaud Dicort : « baiser le cul, le fond ; en certains jeux, celui qui perd doit baiser le fond d’une poêle, d’un chaudron » (Palay ‘cu-baysà’) cuolbaissar v, cf Ubaud Dicort : « s’humilier, se faire tout petit » (Palay ‘cu-bachà’) cuolbaissar (se) v pron : « s’accroupir, se baisser (trivial) » (Palay) cuolbanhar v, cf Ubaud Dicort : « donner un bain de siège » (Palay ‘cu-bagnà’) cuolbanhar (se) v pron : « prendre un bain de siège » (Palay) cuolbarrar v, cf Ubaud Dicort : « serrer les fesses ; avoir peur, ne rien dire » (Palay ‘cu-barrà’) cuolbàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « bas sur jambe » (Palay ‘cu-bach) cuol blanc [cuolblanc 1] nm : enganapastre (aucèl) (Motacilla nanthe) ; rocassièr (aucèl) (Saxicola aurita) cuol blanc [cuolblanc] d'aiga nm : (aucèl) (Tringa ochropus) cuol blanc [cuolblanc] de teulissa nm : irondèla (Hirondo urbica) cuolblanc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (fig.) royaliste, blanc » (Laus) cuolblanca nf, cf Ubaud Dicort : « motteux, oiseau » (Alibert) ; « bergeronnette » (Palay ‘cu-blanque’) cuolbofar v, cf Ubaud Dicort : « vanter, faire valoir une chose plus qu’elle ne vaut ; exciter contre quelqu’un » (Palay ‘cu-bouhà’) cuolbofar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se vanter outre-mesure » (Palay) cuolbufós, -osa (adj.) : moquet, -a / trastasenc, -a ; capòt, -a. (v. TdF) cuol còit [cuolcoit (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cuou-coui’)] nm (plt.) : (Polygonum hydropiper) cuolcosut, -uda [ ~ cuolcosit, -ida] adj e n, cf Ubaud Dicort : beat, -a (fals devòt, falsa devòta) [v. menet] ; « coi, immobile » TdF jos ‘cuou-cousi’ cuolejar / culejar (v. intr.) : remenar lo cuol ; auquejar de las ancas / cuolfregar. cuolforrar v, cf Ubaud Dicort : « poursuivre, donner la chasse ; au fig. agacer, harasser ; dire des méchancetés par derrière » (Palay ‘cu-hourrà’) cuolfregar (v. intr.) : remenar lo cuol ; se bolegar / se remenar ; fringar / fringolhar / fringolhejar. cuolfregar (se) (abs. TdF e Alibert) : èsser cuol contra cuol. I aviá talament de pòble que se cuolfregavan. cuollavar v, cf Ubaud Dicort : « laver le fond, le derrière » (Palay ‘cu-labà’) cuollavar (se) v pron : « prendre un bain de siège » (Palay) cuollevar v, cf Ubaud Dicort : « lever le derrière, ruer ; culbuter ; basculer » (Palay ‘cu-lhebà’) cuolligar v, cf Ubaud Dicort : « lier le fond d’un sac ; relier les parties qui forment un fond » (Palay ‘cu-ligà’) cuol negre [cuolnegre] nm (plt.) : (Dolichos sinensis), « haricot de la Chine ; cigogne » (v. TdF ‘cuou-negre’) cuolpelat, -ada (adj. e subs.) : monin, monina (v. TdF ‘cuou-pela’) ; animal del cuol pelat ; « cul pelé, un ladre, très avare » (Palay ‘cu-pelat’) cuolpoirrit nm, cf Ubaud Dicort : « chevalier guignette oiseau ; rossignol de muraille » TdF ‘cuou-pouirri’ cuolrimat, -ada adj e n (abs. Dicort) : cuolsarrat, -ada / sarrapiastras (m. e f.) / avar, -a, « avare » (Mouly Esping. 251). cuolrobin nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de cheval fondu, v. cavalet de Sant Jòrdi » (v. TdF ‘cuou-roubin’) cuolroge nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) cul rouge, révolutionnaire » (Sèrras) cuol rós [cuolrós] nm : rossinhòl de paret (Motacilla phnicurus) cuolrós bernat nm, cf Ubaud Dicort : « femelle du merle de roche » TdF ‘cuou-rous-bernat’ cuolrós pinatièr nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-queue, oiseau, v. cuolrosset » (v. TdF ‘cuou-rous-pinatié’) cuolrosset nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-queue, oiseau, motacilla crythacus » TdF ‘cuou-rousset’ cuolrosset blau nm, cf Ubaud Dicort : « gorge-bleue, motacilla suecica (Lin.), oiseau » TdF cuolsarrat, -ada (abs. Dicort) : avar, -a. (v. jos cuolrimat) cuolsentir v, cf Ubaud Dicort : « terme trivial, aller sentir au derrière, à la manière des chiens ; être indiscret, suivre, chercher à savoir » (Palay ‘cu-senti’) cuoltondre v, cf Ubaud Dicort : « tondre une bête autour de l’anus ; en style burlesque, embêter, fatiguer » (Palay ‘cu-tòune’) cuoltondut, -uda n, cf Ubaud Dicort : « cul tondu, -e, celui, celle que le peuple appelle un vaut-pas-cher, v. cuolpelat ; un pleutre, une gourgandine. (Le terme est du style burlesque et, par conséquent, trivial sinon grossier) » (Palay ‘cu-tounùt’) cup, -a adj : cuc, -a. v. cuc. cupa nf, cf Ubaud Dicort : « faute, v. colpa » (v. TdF ‘cupo ’) (v. culpa)
|
|
cupid [ ~ cupide], -da adj : qu'a la passion de l'argent / cobés, -a. cupidament : d'un biais cupid / amb cupiditat. cupiditat nf (R. II, 420) : passion de l'argent / cobesença. Cupidon : dieu de l'amor dins la mitologia grèga. cupidona nf, cf Ubaud Dicort : « cupidone, catananche coerulea (Lin.), plante » TdF cuprat : sal de l'acid cupric. cuprecacèas [Cupressacèas] (v. Ubaud Dicort e Laus) (f. pl.) : familha de plantas. Lo cade es una cuprecacèa. çupressièr nm : v. ciprès, ciprièr, cipressièr. (los 4, ds Dicort) CUPRI- : forma prefixada del latin cuprum (coire) cupric, -a : relatiu, -iva al coire ; que conten una sal de coire. Bolhida cuprica per sulfatar la vinha. cuprifèr, -a : que conten de coire ; relatiu, -iva a l'explotacion del coire. Ròca cuprifèra. Explotacion cuprifèra. cuprimètre : proveta graduada pel contròl de las solucions de sulfat de coire. cuprita (abs. Dicort) : oxid cuprós natural « cuprite nf » (Rapin, Per Noste). CUPRO- : forma prefixada del latin cuprum (coire) cuproaliatge : tèrme generic pels aliatges de coire. cuproalumini : aliatge de coire amb d'alumini cuproammoniac : solucion ammoniacala d'oxid cupric. cuprocròm : aliatge de coire amb de plomb. cuprolitic, -a (adj. m. e f. - subs. m.) : calcolitic, -a. cupromanganesa : aliatge de coire amb de manganesa. cuproniquèl : aliatge de coire amb de niquèl. cuproplomb : aliatge de coire amb de plomb. cuprós, -osa : que conten de coire ; relatiu, -iva al coire. cuprosilici (m.) : bronze de silici. cupula : involucre en forma de copa. Cupula d'agland. cupular, -a : en forma de cupula ; en forma de copa. cupulifèr, -a : dotat, -ada d'una cupula. cupuliferacèas [Cupulifèras] (v. Ubaud Dicort e Laus) (f. pl.) : familha de plantas cupilifèras. cupulifòrme, -ma : en forma de cupula. cuquet nm : cuca. v. cuca 1. cuquetar (v. intr.) : espepissar, espepissa qu'espepissaràs ; èsser sarrat, -ada (avar, -a) a prestar pas lo mascle a la lapina del vesin. cura : atencion minimosa pel ben de quicòm o de q.q. ; pensament / lagui ; suènhs / tractament ; garison ; curatge / netejatge ; carga de curat ; parròquia ; presbitari / caminada ; residéncia e suènhs dins una estacion termala. Prene cura de : prene suènh de. Un curat a cura d'anmas : a carga d'armas. N'ai pas cura : es pas mon problèma. Far una cura termala. Far una cura de sòm. curabiaça (adj. m. e f.) [nm] : persona gulampa (que manja fòrça) curabilitat nf : possibilitat de garir de quicòm. curable, -bla : que pòt èsser garit, -ida. Malautiá curabla. curaborson / curaborsòt nm, cf Ubaud Dicort : « vide-gousset, occasion habituelle de dépense ; mange-tout, prodigue » (v. TdF jos curo-bourso’) cura buòu [curabuòu] nm : auriòl (aucèl d'un jaune escandilhaire) (Oriolus oriolus) (v. cura-l’uòu) curação nm : (liquor) , cf Ubaud Dicort, « curaçao » curacomuns (m. e f.) [nm] : persona que neteja los comuns. curada : çò que se cura dins un còp ; fons de rega de laurada. curadament adv, cf Ubaud Dicort : « soigneusement » (L. 103) curadents (m.) : aplech per se netejar las dents. curadís nm / curadura (v. curadura) : resulta de curatge. curador 1, -doira n, cf Ubaud Dicort : « curateur, trice » (v. TdF ‘curadou 2’ ; v. curator) curador 2 nm: aplech per curar (t.a.) ; borrona / borràs (v. çaijós) (v. TdF ‘curadou 1’) curadorat nm : contengut d'una borrona [v. curador 2] (tela per carrejar de fen). curadura nf : resulta d'un curatge (v. Alibert) ; « personne qui est toujours en retard » TdF. (v. curaduras) curaduras nf pl, cf Ubaud Dicort : « arrière-faix des animaux, dans les Alpes, où l’on s’en servait en guise de papier à chassis » TdF ‘curaduro’. (v. curalha) curaestable nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui, dans la fête des Bouviers, est désigné pour être roi après le Dauphin (usages du Dauphiné) » TdF ‘curo-estable’ cura estront [curaestront] nm : escaravat merdassièr. curafenièira nm, cf Ubaud Dicort : « gros et vilain cheval qui n’est bon qu’à manger » TdF ‘curo-feniero’ curafuòc nm : rotabol de fabre (aplech per curar lo fogal), « tisonnier ; tisonneur » (v. TdF ‘curo-fiò’) curaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « cureur, vidangeur ; cribleur » TdF curalh nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui reste d’un fruit, après qu’on a ôté ce qui était pourri ; trognon » TdF jos ‘curai’ curalha nf / curalh (v. curalh) : triaduras / trialhas ; trosses / rafatum ; pelanhas de frucha o de legums ; rèirefais de jasilhas. (v. TdF ‘curaio’) curalhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : netejar ; magencar ; triar ; pelar / plomar ; vendre per la mòrt las gòdas d'un tropèl ; crivelar ; balajar ; espepissar / espelucar (s.f.) Curalhar un riu, una paissièira, una cistèrna... curalhat 1, -ada : t. a. çaisús. curalhat 2 nm : moton reformat, separat del tropèl. (v. Alibert) curalhon nm : pejoratiu de mesprètz per « curat » cura-l’uòu nm, cf Ubaud Dicort : « loriot, oiseau » TdF jos ‘curo-buou’ curamala nm, cf Ubaud Dicort : « détrousseur, voleur » TdF ‘curo-malo’ curamoleda nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui ne mange que la mie du pain » TdF ‘curo-mouledo’ curamortièr nm, cf Ubaud Dicort : « index, second doigt de la main » TdF ‘curo-mourtié’. (v. lecamortièr) curandièr, -ièira (abs. Dicort e TdF) : persona que garís o que crei de garir q.q. sens èsser mètge (medecin) (v. garidor) cura nis (v. p. 20, 2° b) (abs. Dicort) : caga nis / darrièr aucèl de la coada. (v. curanís) curanís nm, cf Ubaud Dicort : « culot d’une nichée, v. caganís plus usité » ; caganís (darrièr mainatge d'una familha) A son curanís fa riseta. (v. TdF ‘curo-nis’) curaonglas nm, cf Ubaud Dicort : « cure-ongles » (v. Rapin) curapati nm, cf Ubaud Dicort : « vidangeur, gadouard » TdF ‘curo-pàti’ cura pera [curapera] nm : curaurelha. (Forficula auricularia) ; banarut (mena d'insècte de las grandas banas) (Cerambyx cerdo) curapertús nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau de muraille [v. jos pertús], oiseau qui becquète dans les trous, v. escalabarris, lecapertús de muralha » (v. TdF ‘curo-pertus’). |
|
|
|
|
|