culejar v : v. cuolejar.

culet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cul » TdF

culeta : marga de la pantena (mena de filat) (v. TdF)

culetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « t. de tanneur, pèl culetada, peau qui a des durillons » (v. TdF suppl)

culèx (del lat culex) (abs. Dicort) : nom scientific del bigal (Culex pipiens)

culhairada nf, cf Ubaud Dicort : v. culhieirada.

culhairat nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieirat.

culhairet nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieiret.

culhairon nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieiron.

culhaironat nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieironat.

culheire, -eira (~ -eiritz) adj e :  v. culhièire.

culhida : accion de culhir quicòm ; çò culhit.

culhidís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « bon à cueillir, facile à cueillir, cueilli, ie » (v. TdF ‘cuiedis’)

Téner las figas culhidissas, cueillir les figues au fur et à mesure de leur maturation. (v. TdF)

culhidor 1 (m.) : ustensilha marguelonga per posar d'aiga.

culhidor 2, -doira adj : que pòt èsser culhit, que pòt èsser culhida.

culhièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cuillère, cuiller à pot ou à potage, louche, v. caça ; aube d’une roue de moulin, alluchon, v. ala 1, alibre » (v. TdF ‘cuiero’)

culhièira 2 (abs. Dicort) : cingla que fa lo torn de la coa d'un caval. (v. culièira)

culhieirada ~ culhairada nf, cf Ubaud Dicort : « cueillerée » TdF ‘cuierado’

culhieiràs : taravèla / virona de fustièr, de tonelièr ; anet que son bèc revèrta un culhièr (Anas clypeata) ; anet del bec larg (Anas perspicillata)

culhieirat [ ~ culhairat] (m.) (v. TdF jos ‘cuierado’) : contengut d'un culhièr. (v. culhieirada)

Un culhieirat de cafè.

Un culhieirat de sopa.

culhièire [culheire], -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que culhís quicòm.

culhieiret [~ culhairet] nm : culhièr pichon.

culhieireta nf : « petite cuillère » ; cabassòla. (v. TdF ‘cuiereto’)

culhieiron [~ culhairon] nm : « cuilleron, partie creuse d’une cuiller » ; culhièr pichon. (v. TdF ‘cuieroun’)

culhieironat [~ culhaironat] nm : un plen culhièr pichon.

culhièr (m.) : aplech per manjar la sopa, per remenar lo cafè... ; taravèla (mena de virona) ; aplech de rodièr, d'esclopièr, de menusièr... ; vironcièira (aplech per plantar de plantum) ; draga ; anet que son bèc revèrta un culhièr (Anas clypeata) ; mena de molusc (Solen srigellatus). (v. TdF ‘cuié’)

Culhièr gròs, culhièr pichon. (Ubaud Dicort)

culhiment nm : art de culhir « action de cueillir » TdF ‘culimen’.

culhiòt nm, cf Ubaud Dicort : « creux de la main » (Alibert)

culhir / còlher [veire culhir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : amanar de frucha ; amassar de vianda.

culhison nf : sason de las culhidas.

culhòt nm (abs. Dicort) : la croseta de la man. (v. culhiòt e culiòt)

CULICI- : forma prefixada del latin culex, -icis (bigal)

culicidèus [Culicid(e)s, cf Ubaud Dicort] (m.pl.) : familha d'insèctes coma los bigals.

culicidisme (m.) : anofelisme (preséncia, dins un airal, de culèxes (de bigals) que pòdon balhar lo paludisme)

culicivòr, -a : que s'avida de culèxes (de bigals)

culièira nf, cf Ubaud Dicort : « culière, sangle qui fait partie du harnais d’un cheval, v. pòila 1 » (v. TdF ’culiero)

culièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport au fondement, au derrière » TdF

culinari, -ària : relatiu, -iva a la cosina.

L'art culinari occitan.

Una recèpta culinària.

culiòt nm, cf Ubaud Dicort : « creux de la main, dans l’Hérault. R. culir » TdF ‘culiot’. (v. culhiòt)

« culir » : v. culhir.

culminacion : accion o resulta de culminar : passatge d'un astre al punt mai naut al dessús de l'asuèlh ; moment d'aquel passatge.

culminant, -a : qu'es a la pus cima.

Lo punt culminant d'una montanha.

Lo punt culminant d'una dolor.

culminar (v. intr.) : èsser a la pus cima.

culminicòla (m. e f.) : que viu mai que mai a la cima  o dins l'ennaut de las montanhas.

culon nm / cuolon (abs. Dicort) : cuol pichon.

culòt nm / cuolòt (abs. Dicort) : fons en general (fons de sac ; fons d'ampola electrica ; fons de cartocha ; fornèl de pipa...) ; depaus al fons d'un fornèl de pipa, al fons d'una ustensilha... ; pichona protuberància volcanica.

culòta nf, cf Ubaud Dicort : « culotte, v. braias, cauças » (v. TdF)

Unas culòtas, une paire de culottes. (v. TdF)

culotar (v. tr.) (abs. Dicort) : fumar una pipa pro sovent per que i se faga un culòt al fons del fornèl, « culotter » (Rapin).

culotatge : accion de culotar una pipa.

 

 

culpa : fauta mai o mens grèva comesa volontàriament.

culpabilitat nf : estat d'una persona colpabla ; caractèr d'un acte colpable.

Aviá un sentiment de culpabilitat que lo tafurava.

culpabilizacion : accion o resulta de culpabilizar o de se...

culpabilizant, -a : que culpabiliza.

Repròchi culpabilizant.

culpabilizar (v. tr.) : balhar a q.q. un sentiment de culpabilitat.

culpabilizar (se) : aver un sentiment de culpabilitat.

culpar (v. tr.) (Alibert) : atribuir a q.q. un acte colpable ; « blâmer, v. blaimar 1 ». (v. TdF ‘cupa’)

culte : omenatge rendut a Dieu, a un sant, a una divinitat... ; mena de practica religiosa ; ofici dels Protestants ; contribucion financièira dels Catolics ; prigonda veneracion per quicòm o per qualqu'un.

CULTI- : forma prefixada del latin cultura (cultura)

« cultipaquèr » (de l'angl. cultipacker) : bresamotas / disques (l.p.) : (rotlèu bresamotas aplechat de disques incurvats)

cultiu 1 (abs. Dicort) / coitiu [, -iva] (adj.) : cultivat, -ada (camp, tèrra...). (v. coitiu 2)

cultiu 2 / coitiu (subs. m.) : cultura / vianda de pels camps [v. coitiu 1] ; « culture, soins » (TdF e Vayssier ‘cultieu’).

cultivable, -bla / coitivable, -bla : que pòt èsser cultivat, -ada.

cultivada / coitivada : trabalh de cultura.

cultivaire, -aira n, cf Ubaud Dicort / cultivador, -airitz n (abs. Dicort) (los 2, R. II, 443) : cultivator, -tritz / agricultor, -tritz (occitan actual). (v. cultivator)

cultivar (v. tr.) : trabalhar la tèrra / far venir de vianda... [v. coitivar]; melhorar ; sonhar ; frequentar q.q.

Cultivar son òrt.

Cultivar de froment.

Cultivar sa reputacion.

Cultivar sas relacions.

cultivar (se) : estudiar / legir ; melhorar sas coneissenças.

cultivat, -ada : que balha de vianda ; letrat, -ada.

cultivator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « cultivateur, -trice » (Laus, Basic).

-CULTOR [, -CULTRITZ sufixe sabent, cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del latin cultor (que cultiva)  v. agricultor [, -cultritz], apicultor, viticultor, motocultor.

cultual, -a : relatiu, -iva al culte.

Glèisas, temples, mosquèas son d'edificis cultuals.

Calici, cibòri, custòdi son d'objèctes cultuals.

cultualament : d'un biais cultual.

-CULTURA : forma sufixada del latin cultura (cultura) v. monocultura

cultura : accion o resulta de cultivar o de se cultivar.

Cultura artisanala.

Cultura industriala.

Cultura scientifica.

Cultura religiosa...

cultural, -a : relatiu, -iva a la cultura (t. a. çaisús)

Lo benefici cultural de la lectura.

culturalament : d'un biais cultural ; d'un punt de vista cultural.

Sèm culturalament francizats.

culturisme : musculacion intensiva e, quand ne vira exagerada, per melhorar son estetica corporala.

culturista adj e n (m. e f.) : persona que fa de culturisme.

cumèl ~ kummel (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « kummel » (Rapin)

cumenjar (v. intr. arc), cf Ubaud Dicort (v. R. IV, 291 ‘cumergar’) : far la comunion. (v. comuniar)

cumin [veire comin nm, cf Ubaud Dicort] nm : plt. de las granas aromaticas (Cuminum cyninum)

cumul nm : acumulacion de dreches, de fonccions, d'emplecs.

Practicar lo cumul dels mandats, (v. Ubaud Dicort Errata web)

cumulable, -bla : que pòt èsser cumulat, -ada.

cumular (v. tr.) : assumir a l'encòp mai d'una fonccion, mai d'un emplec ; acaparar ; (sens inusitat) : comolar (R. II, 450) v. comolar.

Cumular los pòstes (v. Ubaud Dicort Errata web)

cumulatiu, -iva : que se cumula amb quicòm mai.

cumulativament : d'un biais cumulatiu.

CUMULO- : forma prefixada de cumul.

cumulonimbe (abs. Dicort) / cumulonimbus nm (lat. modèrn) : nivolassa fosca, amodaira d'auratges e de pèiras de glaç.

cumulostratus nm, cf Ubaud Dicort : « cumulostratus »

cumulus nm (lat.) : castelàs / nivol (f.) de bèl temps (nivol espessa, blanca, plana de per dejós, arredondida de per dessús)

Cunegonda : prenom f.

cuneïfòrme [cuneifòrme], -ma adj : de la forma d'un cunh.

Escriptura cuneïfòrma.

cunh / conh : caire ; angle ; canton ; tascon ; còrn ; cantèl (tròç de pan angular) ; castanha bufèca ; tròç de fust o de fèr angular per fendre o asclar quicòm ; quartièr angular de qué que siá ; anglada...

Aviá un cunh de tèrra que se sonava l'Anglada.

Se manjar un cunh de formatge.

Crompa de cunhs, macassiu, qu'aquò t'ocuparà !