|
||||
|
|
|
|
|
|
culejar v : v. cuolejar. culet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cul » TdF culeta : marga de la pantena (mena de filat) (v. TdF) culetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « t. de tanneur, pèl culetada, peau qui a des durillons » (v. TdF suppl) culèx (del lat culex) (abs. Dicort) : nom scientific del bigal (Culex pipiens) culhairada nf, cf Ubaud Dicort : v. culhieirada. culhairat nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieirat. culhairet nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieiret. culhairon nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieiron. culhaironat nm, cf Ubaud Dicort : v. culhieironat. culheire, -eira (~ -eiritz) adj e n : v. culhièire. culhida : accion de culhir quicòm ; çò culhit. culhidís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « bon à cueillir, facile à cueillir, cueilli, ie » (v. TdF ‘cuiedis’) Téner las figas culhidissas, cueillir les figues au fur et à mesure de leur maturation. (v. TdF) culhidor 1 (m.) : ustensilha marguelonga per posar d'aiga. culhidor 2, -doira adj : que pòt èsser culhit, que pòt èsser culhida. culhièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cuillère, cuiller à pot ou à potage, louche, v. caça ; aube d’une roue de moulin, alluchon, v. ala 1, alibre » (v. TdF ‘cuiero’) culhièira 2 (abs. Dicort) : cingla que fa lo torn de la coa d'un caval. (v. culièira) culhieirada ~ culhairada nf, cf Ubaud Dicort : « cueillerée » TdF ‘cuierado’ culhieiràs : taravèla / virona de fustièr, de tonelièr ; anet que son bèc revèrta un culhièr (Anas clypeata) ; anet del bec larg (Anas perspicillata) culhieirat [ ~ culhairat] (m.) (v. TdF jos ‘cuierado’) : contengut d'un culhièr. (v. culhieirada) Un culhieirat de cafè. Un culhieirat de sopa. culhièire [culheire], -eira [~ -eiritz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que culhís quicòm. culhieiret [~ culhairet] nm : culhièr pichon. culhieireta nf : « petite cuillère » ; cabassòla. (v. TdF ‘cuiereto’) culhieiron [~ culhairon] nm : « cuilleron, partie creuse d’une cuiller » ; culhièr pichon. (v. TdF ‘cuieroun’) culhieironat [~ culhaironat] nm : un plen culhièr pichon. culhièr (m.) : aplech per manjar la sopa, per remenar lo cafè... ; taravèla (mena de virona) ; aplech de rodièr, d'esclopièr, de menusièr... ; vironcièira (aplech per plantar de plantum) ; draga ; anet que son bèc revèrta un culhièr (Anas clypeata) ; mena de molusc (Solen srigellatus). (v. TdF ‘cuié’) Culhièr gròs, culhièr pichon. (Ubaud Dicort) culhiment nm : art de culhir « action de cueillir » TdF ‘culimen’. culhiòt nm, cf Ubaud Dicort : « creux de la main » (Alibert) culhir / còlher [veire culhir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : amanar de frucha ; amassar de vianda. culhison nf : sason de las culhidas. culhòt nm (abs. Dicort) : la croseta de la man. (v. culhiòt e culiòt) CULICI- : forma prefixada del latin culex, -icis (bigal) culicidèus [Culicid(e)s, cf Ubaud Dicort] (m.pl.) : familha d'insèctes coma los bigals. culicidisme (m.) : anofelisme (preséncia, dins un airal, de culèxes (de bigals) que pòdon balhar lo paludisme) culicivòr, -a : que s'avida de culèxes (de bigals) culièira nf, cf Ubaud Dicort : « culière, sangle qui fait partie du harnais d’un cheval, v. pòila 1 » (v. TdF ’culiero) culièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport au fondement, au derrière » TdF culinari, -ària : relatiu, -iva a la cosina. L'art culinari occitan. Una recèpta culinària. culiòt nm, cf Ubaud Dicort : « creux de la main, dans l’Hérault. R. culir » TdF ‘culiot’. (v. culhiòt) « culir » v : v. culhir. culminacion : accion o resulta de culminar : passatge d'un astre al punt mai naut al dessús de l'asuèlh ; moment d'aquel passatge. culminant, -a : qu'es a la pus cima. Lo punt culminant d'una montanha. Lo punt culminant d'una dolor. culminar (v. intr.) : èsser a la pus cima. culminicòla (m. e f.) : que viu mai que mai a la cima o dins l'ennaut de las montanhas. culon nm / cuolon (abs. Dicort) : cuol pichon. culòt nm / cuolòt (abs. Dicort) : fons en general (fons de sac ; fons d'ampola electrica ; fons de cartocha ; fornèl de pipa...) ; depaus al fons d'un fornèl de pipa, al fons d'una ustensilha... ; pichona protuberància volcanica. culòta nf, cf Ubaud Dicort : « culotte, v. braias, cauças » (v. TdF) Unas culòtas, une paire de culottes. (v. TdF) culotar (v. tr.) (abs. Dicort) : fumar una pipa pro sovent per que i se faga un culòt al fons del fornèl, « culotter » (Rapin). culotatge : accion de culotar una pipa.
|
|
culpa : fauta mai o mens grèva comesa volontàriament. culpabilitat nf : estat d'una persona colpabla ; caractèr d'un acte colpable. Aviá un sentiment de culpabilitat que lo tafurava. culpabilizacion : accion o resulta de culpabilizar o de se... culpabilizant, -a : que culpabiliza. Repròchi culpabilizant. culpabilizar (v. tr.) : balhar a q.q. un sentiment de culpabilitat. culpabilizar (se) : aver un sentiment de culpabilitat. culpar (v. tr.) (Alibert) : atribuir a q.q. un acte colpable ; « blâmer, v. blaimar 1 ». (v. TdF ‘cupa’) culte : omenatge rendut a Dieu, a un sant, a una divinitat... ; mena de practica religiosa ; ofici dels Protestants ; contribucion financièira dels Catolics ; prigonda veneracion per quicòm o per qualqu'un. CULTI- : forma prefixada del latin cultura (cultura) « cultipaquèr » (de l'angl. cultipacker) : bresamotas / disques (l.p.) : (rotlèu bresamotas aplechat de disques incurvats) cultiu 1 (abs. Dicort) / coitiu [, -iva] (adj.) : cultivat, -ada (camp, tèrra...). (v. coitiu 2) cultiu 2 / coitiu (subs. m.) : cultura / vianda de pels camps [v. coitiu 1] ; « culture, soins » (TdF e Vayssier ‘cultieu’). cultivable, -bla / coitivable, -bla : que pòt èsser cultivat, -ada. cultivada / coitivada : trabalh de cultura. cultivaire, -aira n, cf Ubaud Dicort / cultivador, -airitz n (abs. Dicort) (los 2, R. II, 443) : cultivator, -tritz / agricultor, -tritz (occitan actual). (v. cultivator) cultivar (v. tr.) : trabalhar la tèrra / far venir de vianda... [v. coitivar]; melhorar ; sonhar ; frequentar q.q. Cultivar son òrt. Cultivar de froment. Cultivar sa reputacion. Cultivar sas relacions. cultivar (se) : estudiar / legir ; melhorar sas coneissenças. cultivat, -ada : que balha de vianda ; letrat, -ada. cultivator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « cultivateur, -trice » (Laus, Basic). -CULTOR [, -CULTRITZ sufixe sabent, cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del latin cultor (que cultiva) v. agricultor [, -cultritz], apicultor, viticultor, motocultor. cultual, -a : relatiu, -iva al culte. Glèisas, temples, mosquèas son d'edificis cultuals. Calici, cibòri, custòdi son d'objèctes cultuals. cultualament : d'un biais cultual. -CULTURA : forma sufixada del latin cultura (cultura) v. monocultura cultura : accion o resulta de cultivar o de se cultivar. Cultura artisanala. Cultura industriala. Cultura scientifica. Cultura religiosa... cultural, -a : relatiu, -iva a la cultura (t. a. çaisús) Lo benefici cultural de la lectura. culturalament : d'un biais cultural ; d'un punt de vista cultural. Sèm culturalament francizats. culturisme : musculacion intensiva e, quand ne vira exagerada, per melhorar son estetica corporala. culturista adj e n (m. e f.) : persona que fa de culturisme. cumèl ~ kummel (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « kummel » (Rapin) cumenjar (v. intr. arc), cf Ubaud Dicort (v. R. IV, 291 ‘cumergar’) : far la comunion. (v. comuniar) cumin [veire comin nm, cf Ubaud Dicort] nm : plt. de las granas aromaticas (Cuminum cyninum) cumul nm : acumulacion de dreches, de fonccions, d'emplecs. Practicar lo cumul dels mandats, (v. Ubaud Dicort Errata web) cumulable, -bla : que pòt èsser cumulat, -ada. cumular (v. tr.) : assumir a l'encòp mai d'una fonccion, mai d'un emplec ; acaparar ; (sens inusitat) : comolar (R. II, 450) v. comolar. Cumular los pòstes (v. Ubaud Dicort Errata web) cumulatiu, -iva : que se cumula amb quicòm mai. cumulativament : d'un biais cumulatiu. CUMULO- : forma prefixada de cumul. cumulonimbe (abs. Dicort) / cumulonimbus nm (lat. modèrn) : nivolassa fosca, amodaira d'auratges e de pèiras de glaç. cumulostratus nm, cf Ubaud Dicort : « cumulostratus » cumulus nm (lat.) : castelàs / nivol (f.) de bèl temps (nivol espessa, blanca, plana de per dejós, arredondida de per dessús) Cunegonda : prenom f. cuneïfòrme [cuneifòrme], -ma adj : de la forma d'un cunh. Escriptura cuneïfòrma. cunh / conh : caire ; angle ; canton ; tascon ; còrn ; cantèl (tròç de pan angular) ; castanha bufèca ; tròç de fust o de fèr angular per fendre o asclar quicòm ; quartièr angular de qué que siá ; anglada... Aviá un cunh de tèrra que se sonava l'Anglada. Se manjar un cunh de formatge. Crompa de cunhs, macassiu, qu'aquò t'ocuparà ! |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|