|
||||
|
|
|
|
|
|
cruscar (v. tr. e intr.) : « écraser ; craquer » ; manjar las rèstas ; crocar amb apetís ; rosegar ; netejar la grépia, « enlever de la crèche les débris de foin » (v. TdF). cruscas nf pl (v. Vayssier): rèstas de repais ; rafatalha / rafatum. cruscassar (v. tr.) : frequentatiu de cruscar, « écraser affreusement, v. escrapochinar » TdF suppl. cruscat, -ada : cruissit, -ida ; rosegat, -ada. crusejar (v. intr.) : èsser fèrm al tocar o jos las dents ; cruissir jos las dents ; èsser pas pro cuèch. crusèl, -a adj [Alibert, L. 103] : veire crudèl, cf Ubaud Dicort. crusèla [crusòla, cf Ubaud Dicort p 149] nf : campairòl (mena de russula ; mena d'agaric) crusitge : cruditat ; creis / cresc (mena de vin ; cepatge) crusòl : recipient per i far fondre d'unes metals per la calor ; vas refractari de fornèl ; airal que i se fondon diferentas civilizacions. crusòla nf : v. crusèla. crusquejar (v. tr.) : rosegar sens grand apetís ; mastulhar. crustacèu 1, -cèa adj : que forma una crosta. Liquèn crustacèu. crustacèu 2 (m.) : animal que fa partida dels crustacèus.v. pus bas. L'escrabida es un crustacèu de riu. crustacèus (m. pl.) : classa d'animals articulats que lor clèsca dura es formada de quitina impregnada de sals calcicas. Cambaròtas, crancs, langostas son de crustacèus. « cruvèl » 1 / « curbèl » nm e derivats : v. crivèl e derivats. cruvèl 2 / crovèl [veire cruvèl, cf Ubaud Dicort] nm : còca ; clèsc / clèsca / clòsc ; cocon / baba ; cascalh ; rascal. cruvelet nm, cf Ubaud Dicort : « petite écale, coquille » TdF cruvelut, -uda : envolopat, -ada dins un clèsc o dins una còca. Castanha cruveluda : amb son pelós o amb sa pèl. CTEN- : forma prefixada del grèc kteis, ktenòs (penche) ctenaires (m. pl.) : mena d'invertebrats marins. CTENO- : forma prefixada del grèc kteis, ktenòs (penche) ctenofòr (m.) : granda tipula bruna que sa baba se desvolopa dins la terralhada dels marronièrs. ctenofòrs (m. pl.) : ctenaires v. pus naut. ctonian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (myth.) chtonien, -enne » (Per Noste) cu nf/nm : nom de la letra Q. cub 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cuve, v. tina » TdF. (v. cuba) cub 2 nm (abs. Dicort) : volum limitat per sièis carrats egals ; poténcia tres d'un nombre. 27 es lo cub de tres. (v. cube) cuba nf : tina (recipient que lo most de rasim i se càmbia en vin) ; recipient per carrejar la vendémia. (v. TdF ‘cubo’) cubada : contengut d'una cuba. cubadèl : cuba pichona. Cubaines Juli : prèire, poèta e contaire occitan d'Òlt (1894-1975). cubaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui cube, v. mesuraire » (v. TdF) cubar 1 (v. tr.) : evaluar un volum en mètres cubs, decimètres cubs... Cubar un nombre : lo portar a la poténcia tres. cubar 2 (v. intr.) : aver un volum, una capacitat de .... ; Aviam una cistèrna que cubava 3000 litres. cubar 3 (v. intr. e tr.) : laissar bolir los rasims dins la cuba. (v. TdF ‘cuba 2’) Cubar son vin, cuver son vin. (v. Azaïs) cubason nf, cf Ubaud Dicort : « cuvaison » (Sèrras-Ess.) (v. cubatge 2) cubassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande cuve, v. bolidor 2 » TdF cubat 1 nm : tinèl ; cornut / cornuda ; bugadon ; ola ; semal ; gèrla / selha (recipients per mólzer, tirar lo lach) cubat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cubé, ée » TdF jos cuba 1’ cubat 3, -ada adj : (mes en cuba (vin)), cf Ubaud Dicort, « cuvé, ée » cubatge 1 nm : accion de cubar. t. a. çaisús (cubar 1), « cubage, v. mesuratge » (v. TdF ‘cubage 1’). cubatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de cuver [v. cubar 3], v. boliment » TdF ‘cubage 2’. cube nm : (matematica) « cube, solide à six faces carrées ; cube d’un nombre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70) Cinc al cube (5x5x5=53=125), cinq au cube. (v. Dicc. scient.) cubelha : cubadèl (cuba pichona) cubercèl ~ cubricèl nm, cf Ubaud Dicort : v. cobricèl. cubercèla ~ cubricèla nm, cf Ubaud Dicort : v. cobricèla. cubercelar ~ cubricelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre le couvercle, couvrir un pot, un plat ; bêcher imparfaitement » (v. TdF jos ‘curbecela’) cubercelat / cubricelat, -ada adj : « operculé, ée, couvert, erte » (v. TdF jos ‘curbecela’) cubert, -a adj e nm : v. cobert 1 e 2. cubeta : recipient rectangular de veire, de porcelana... (t.a.) mena de conca o de bacina portativas ; endedins d'un lavamans, d'un sèti de comuns ; pichona depression geografica. cubic, -a : relatiu, -iva a un cub ; qu'a la forma d'un cub. Sistèma cubic. Racina cubica. Equacion cubica. Receptacle cubic. Caissa cubica. Mètre cubic, mètre cube. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70) cubica nf : (matematica) « cubique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70) cubièr : airal que i son las tinas (las cubas) cubisme : sistèma de pintura. cubista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del cubisme. Artista cubista. cubit (abs. Dicort) : l'òs pus gròs de l'abansbraç.(v. cubitus) cubital, -a : relatiu, -iva a l'abansbraç. Artèria cubitala. CUBITO- : forma prefixada del latin cubitus (cubit) cubitocarpal, -a : relatiu, -iva al cubit e al carp. Dolor cubitocarpala. cubitoradial, -a : relatiu, -iva al cubit e al radi. Fractura cubitoradiala. cubitus nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) cubitus » (Per Noste, Laus) CUBO- : forma prefixada que marca la connexion amb lo cuboïd. cuboïd [cuboïde] nm : òs del tarsa anterior que sa forma revèrta mai o mens la d'un cub ; parallelepipède rectangular. cuboïdal, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'òs cuboïd. cuboïde 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. cuboïd. cuboïde 2, -da adj : que revèrta mai o mens la forma d'un cub. cubòt nm, cf Ubaud Dicort : « caveau, v. croton » (v. TdF) Çubran [ ~ Cibran] - Çubrana (abs. Dicort) : prenoms. cubreire ~ cobreire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : v. cobreire. cubribrèç nm : v. cobribrèç. cubricap nm : v. cobricap. cubricèl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cobricèl. cubricèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cobricèla.
|
|
cubricelar v, cf Ubaud Dicort : v. cubercelar. cubrida nf : v. cobrida. cubrifòc nm : v. cobrifòc. cubrijonch nm : v. cobrijonch. cubrilibre nm : v. cobrilibre. cubrilièch nm : v. cobrilièch. cubriment nm : v. cobriment. cubripès nm : v. cobripès. cubriplat nm : v. cobriplat. « cubrir » (cubrir v) e derivats : v. cobrir e derivats. cubrison nf : v. cobrison. cubrisons nf pl : v. cobrisons. cuc, -a : escur, -a / trum, -a / crum, -a / trebol, -a. Lo mal cuc : fleumièira virala que se pòrta sul cap de las vacas (uèlhs, morre, nas) abans de ganhar tripas e lèus per lor donar la foira e un mal de costat. cuca 1 nf : lende (m. e f.) / uòu de pesolh ; canilha ; vermisson ; crisalida / babòt ; arna ; cusson ; babau ; cuca 2 nf (Alibert) : bendèl. cucar [veire clucar (v. Ubaud Dicort, e TdF ‘cluca’)] (v. tr. e intr.) : amagar ; escurcir ; cutar. cucha nf, cf Ubaud Dicort : « tas, monceau; comble d’une mesure ; butte, coteau » TdF cuchada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on fait cuire en une fois, fournée de pain » TdF cuchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas, amas, noyau d’un gerbier, meule de foin ou de gerbes ; le cochonnet, au jeu de boule, v. bochon 1, lec 2 » (v. TdF) cuchonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en tas, v. encucar » (v. TdF) cuchonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas » TdF cucula nf (Lexic M. Roqueta ; abs. Dicort) : capucha / capuchon de monge. (v. cola 1) cuculifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de capuchon. cucurbitacèas (f. pl.) : familha de plantas que la coja, lo melon, la pastèca... ne fan partida. cuèch, -a / cuòch, -a / cuèit, -a [los 2, veire cuèch, cf Ubaud Dicort] : p.p. de còire. cuècha nf, cf Ubaud Dicort : « cuite, fournée, v. fornada ; cuisson, coction, v. coseson ; quantité de blé qu’on fait moudre à la fois » (v. TdF) ; « aligot dans l'Aubrac » (Falissard) De bona cuècha : de bon far còire. De maissanta cuècha. (v. Ubaud Dicort) Atrapar una cuècha, être saoul » (Falissard) cuèissa / cuòissa [veire cuèissa, cf Ubaud Dicort] nf : partida de la camba dins del tronc al genolh. [Derivats de cuèissa : en cuiss- o coiss- (v. Ubaud Dicort)] cuèissa de dòna [- de dama] nf, cf Ubaud Dicort : mena de pera, « cuisse-madame, poire épargne » TdF jos ‘cueisso-de-dono’. cueissòt nm (abs. Dicort) : cuèissa de singlar, de cabròl o de cèrvi. (v. coissòt) cueissut [veire cuissut, cf Ubaud Dicort] / cuoissut (abs. Dicort), -uda adj : qu'a de bravas cuèissas. (v. coissut) Ton vedèl cueissut trimaràs pas a lo vendre. « cuèlher » : v. culhir. cuèr / cuòr [veire cuèr, cf Ubaud Dicort] nm : pèl d'animal tanada e aprestada. [Derivats de cuèr : en cuir- o coir- (v. Ubaud Dicort)] cuèrsa nf, cf Ubaud Dicort : « quiosse, outil de tanneur » TdF cuf, -a adj : bufèc, -a (en parlant de frucha, legums e granas) ; curlit, -ida (sens argent) Pleguèt de jogar d'argent, qu'èra cuf. cufada (abs. Dicort e TdF) : curlida / esplomissal (pèrdia totala dins un jòc) (v. rufelada) cufar (v. tr.) : curlir / escurlar (metre q.q. a sec d'argent) cufat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « décavé, ée » TdF jos ‘cufa’ cufèla [ ~ cofèla] nf : v. culèfa (non preconizat Dicort). cufelon nm : diminutiu de cufèla. v. culefon. « cugar » : v. clucar. cugulièira nf : airal que i s'agrada lo cocut (Cuculus canorus) (v. Alibert, e TdF ‘cuguliero’) « cuir » : v. cuèr. cuirassa nf : v. coirassa. cuirassar v : v. coirassar. cuirassat, -ada adj : v. coirassat. cuirassièr nm : v. coirassièr. « cuiss- » : v. a cuèissa. cuissada nf : v. coissada. cuissal nm : v. coissal. cuissardas nf pl : v. coissardas. cuissassa nf : v. coissassa. cuissatge nm : v. coissatge. cuissièira nf : v. coissièira. cuissòt nm : v. coissòt. cuissòta nf : v. coissòta. cuissut, -uda adj : v. coissut. cuistrariá nf, cf Ubaud Dicort : « ladrerie, lésinerie » TdF cuistràs nm, cf Ubaud Dicort : « vilain cuistre, v. avaràs » (v. TdF) cuistre nm, cf Ubaud Dicort : « cuistre, v. gojard » (v.TdF) cujança : cresença ; presompcion ; fatuitat (R. III, 284). cujar (v. intr. (+ inf., v. TdF)) : pensar / creire / mancar a ; (v. tr. + que) supausar (v. R. II 429 ‘cuidar’). Cugèri morir : manquèri a morir. (occ.) Cujavi que vendriás pus lèu. « cul » nm : v. cuol. culada nf : cuol de pont ; « partie d’un cuir voisine de la queue » TdF ; « pièce dans la partie arrière de la cabane gardiane » (Lexic M. Roqueta). culairon nm : partida de la cropièira que la coa del caval i repausa ; « braie dont on enveloppe le derrière d’un enfant ; ce qui reste au fond d’un sac, culot » TdF ‘culeiroun’. cular 1 (v. intr.) : recuolar (t. tecn. de mar.) cular 2 [culard adj m. e nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : rectum (lat.) Budèl culard, boyau culier. (v. TdF) Tripa cular. (v. la nòta de grand) cularòssa nf, cf Ubaud Dicort : « blessure que se font ceux qui n’ont pas l’habitude d’aller à cheval » TdF culàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros cul ; souche d’arbre ; fond d’un baquet ; culasse d’un fusil » TdF culassa : blòc d'acièr mobil que clava la partida arrièira del canon d'una arma de fuòc. (v. TdF jos ‘culato’) culassada nf, cf Ubaud Dicort : « chute sur le séant » (Palay) culassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « personne qui a un postérieur aplati ; qui marche comme si le bassin était déplacé, tombait » (Palay) culassejar v, cf Ubaud Dicort : v. cuolejar. (v. TdF jos ‘culeja’) culassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un gros séant » (Palay ‘culassè’) culasson nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui reste au fond d’un sac ; culot » (Palay ‘culassoû’) ; « couche-culotte de petit enfant ; slip » (Palay ‘culassoun’) culassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. culassièr. (v. Palay) culata nf, cf Ubaud Dicort : « culasse ; derrière ; arrière d’un bateau » TdF culatièr : l'ensemble de las ancas e de las gautas del cuol. culèfa [veire cufèla, cf Ubaud Dicort] nf : teca / coscolha de legum ; envolopa dels gruns de rasim ; causa paucval ; persona paucval. Far culèfas de q.q. o de quicòm : lo mespresar ; o mespresar. Far de culèfas : èsser tròp minimós, -osa. culefons nm pl, cf Ubaud Dicort : « diminutif de culèfa ~ cufèla » (v. Alibert) |
|
|
|
|
|
|