cruscar (v. tr. e intr.) : « écraser ; craquer » ; manjar las rèstas ; crocar amb apetís ; rosegar ; netejar la grépia, « enlever de la crèche les débris de foin » (v. TdF).

cruscas nf pl (v. Vayssier): rèstas de repais ; rafatalha / rafatum.

cruscassar (v. tr.) : frequentatiu de cruscar, « écraser affreusement, v. escrapochinar » TdF suppl.

cruscat, -ada : cruissit, -ida ; rosegat, -ada.

crusejar (v. intr.) : èsser fèrm al tocar o jos las dents ; cruissir jos las dents ; èsser pas pro cuèch.

crusèl, -a adj [Alibert, L. 103] : veire crudèl, cf Ubaud Dicort.

crusèla [crusòla, cf Ubaud Dicort p 149] nf : campairòl (mena de russula ; mena d'agaric)

crusitge : cruditat ; creis / cresc (mena de vin ; cepatge)

crusòl : recipient per i far fondre d'unes metals per la calor ; vas refractari de fornèl ; airal que i se fondon diferentas civilizacions.

crusòla nf : v. crusèla.

crusquejar (v. tr.) : rosegar sens grand apetís ; mastulhar.

crustacèu 1, -cèa adj : que forma una crosta.

Liquèn crustacèu.

crustacèu 2 (m.) : animal que fa partida dels crustacèus.v. pus bas.

L'escrabida es un crustacèu de riu.

crustacèus (m. pl.) : classa d'animals articulats que lor clèsca dura es formada de quitina impregnada de sals calcicas.

Cambaròtas, crancs, langostas son de crustacèus.

« cruvèl » 1 / « curbèl » e derivats : v. crivèl e derivats.

cruvèl 2 / crovèl [veire cruvèl, cf Ubaud Dicort] nm : còca ; clèsc / clèsca / clòsc ; cocon / baba ; cascalh ; rascal.

cruvelet nm, cf Ubaud Dicort : « petite écale, coquille » TdF

cruvelut, -uda : envolopat, -ada dins un clèsc o dins una còca.

Castanha cruveluda : amb son pelós o amb sa pèl.

CTEN- : forma prefixada del grèc kteis, ktenòs (penche)

ctenaires (m. pl.) : mena d'invertebrats marins.

CTENO- : forma prefixada del grèc kteis, ktenòs (penche)

ctenofòr (m.) : granda tipula bruna que sa baba se desvolopa dins la terralhada dels marronièrs.

ctenofòrs (m. pl.) : ctenaires v. pus naut.

ctonian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (myth.) chtonien, -enne » (Per Noste)

cu nf/nm : nom de la letra Q.

cub 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cuve, v. tina » TdF. (v. cuba)

cub 2 nm (abs. Dicort) : volum limitat per sièis carrats egals ; poténcia tres d'un nombre. 27 es lo cub de tres. (v. cube)

cuba nf : tina (recipient que lo most de rasim i se càmbia en vin) ; recipient per carrejar la vendémia. (v. TdF ‘cubo’)

cubada : contengut d'una cuba.

cubadèl : cuba pichona.

Cubaines Juli : prèire, poèta e contaire occitan d'Òlt (1894-1975).

cubaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui cube, v. mesuraire » (v. TdF)

cubar 1 (v. tr.) : evaluar un volum en mètres cubs, decimètres cubs...

Cubar un nombre : lo portar a la poténcia tres.

cubar 2 (v. intr.) : aver un volum, una capacitat de .... ;

Aviam una cistèrna que cubava 3000 litres.

cubar 3 (v. intr. e tr.) : laissar bolir los rasims dins la cuba. (v. TdF ‘cuba 2’)

Cubar son vin, cuver son vin. (v. Azaïs)

cubason nf, cf Ubaud Dicort : « cuvaison » (Sèrras-Ess.) (v. cubatge 2)

cubassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande cuve, v. bolidor 2 » TdF

cubat 1 nm : tinèl ; cornut / cornuda ; bugadon ; ola ; semal ; gèrla / selha (recipients per mólzer, tirar lo lach)

cubat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cubé, ée » TdF jos cuba 1’

cubat 3, -ada adj : (mes en cuba (vin)), cf Ubaud Dicort, « cuvé, ée »

cubatge 1 nm : accion de cubar. t. a. çaisús (cubar 1), « cubage, v. mesuratge » (v. TdF ‘cubage 1’).

cubatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de cuver, v. boliment » TdF ‘cubage 2’. (v. cubar 3)

cube nm : (matematica) « cube, solide à six faces carrées ; cube d’un nombre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70)

Cinc al cube (5x5x5=53=125), cinq au cube. (v. Dicc. scient.)

cubelha : cubadèl (cuba pichona)

cubercèl ~ cubricèl nm, cf Ubaud Dicort : v. cobricèl.

cubercèla ~ cubricèla nm, cf Ubaud Dicort : v. cobricèla.

cubercelar ~ cubricelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre le couvercle, couvrir un pot, un plat ; bêcher imparfaitement » (v. TdF jos ‘curbecela’)

cubercelat / cubricelat, -ada adj : « operculé, ée, couvert, erte » (v. TdF jos ‘curbecela’)

cubert, -a adj e nm : v. cobert 1 e 2.

cubeta : recipient rectangular de veire, de porcelana... (t.a.)  mena de conca o de bacina portativas ; endedins d'un lavamans, d'un sèti de comuns ; pichona depression geografica.

cubic, -a : relatiu, -iva a un cub ; qu'a la forma d'un cub.

Sistèma cubic.

Racina cubica.

Equacion cubica.

Receptacle cubic.

Caissa cubica.

Mètre cubic, mètre cube. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70)

cubica nf : (matematica) « cubique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70)

cubièr : airal que i son las tinas (las cubas)

cubisme : sistèma de pintura.

cubista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del cubisme.

Artista cubista.

cubit (abs. Dicort) : l'òs pus gròs de l'abansbraç.(v. cubitus)

cubital, -a : relatiu, -iva a l'abansbraç.

Artèria cubitala.

CUBITO- : forma prefixada del latin cubitus (cubit)

cubitocarpal, -a : relatiu, -iva al cubit e al carp.

Dolor cubitocarpala.

cubitoradial, -a : relatiu, -iva al cubit e al radi.

Fractura cubitoradiala.

cubitus nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) cubitus » (Per Noste, Laus)

CUBO- : forma prefixada que marca la connexion amb lo cuboïd.

cuboïd [cuboïde] nm : òs del tarsa anterior que sa forma revèrta mai o mens la d'un cub ; parallelepipède rectangular.

cuboïdal, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'òs cuboïd.

cuboïde 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. cuboïd.

cuboïde 2, -da adj : que revèrta mai o mens la forma d'un cub.

cubòt nm, cf Ubaud Dicort : « caveau, v. croton » (v. TdF)

Çubran [ ~ Cibran] - Çubrana (abs. Dicort) : prenoms.

cubreire ~ cobreire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : v. cobreire.

cubribrèç nm : v. cobribrèç.

cubricap nm : v. cobricap.

cubricèl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cobricèl.

cubricèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cobricèla.

cubricelar v, cf Ubaud Dicort : v. cubercelar.

 

 

cubrida nf : v. cobrida.

cubrifòc nm : v. cobrifòc.

cubrijonch nm : v. cobrijonch.

cubrilibre nm : v. cobrilibre.

cubrilièch nm : v. cobrilièch.

cubriment nm : v. cobriment.

cubripès nm : v. cobripès.

cubriplat nm : v. cobriplat.

« cubrir » (cubrir v) e derivats : v. cobrir e derivats.

cubrison nf : v. cobrison.

cubrisons nf pl : v. cobrisons.

cuc, -a : escur, -a / trum, -a / crum, -a / trebol, -a.

Lo mal cuc : fleumièira virala que se pòrta sul cap de las vacas (uèlhs, morre, nas) abans de ganhar tripas e lèus per lor donar la foira e un mal de costat.

cuca 1 nf : lende (m. e f.) / uòu de pesolh ; canilha ; vermisson ; crisalida / babòt ; arna ; cusson ; babau ;

cuca 2 nf (Alibert) : bendèl.

cucar [veire clucar (v. Ubaud Dicort, e TdF ‘cluca’)] (v. tr. e intr.) : amagar ; escurcir ; cutar.

cucha nf, cf Ubaud Dicort : « tas, monceau; comble d’une mesure ; butte, coteau » TdF

cuchada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on fait cuire en une fois, fournée de pain » TdF

cuchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas, amas, noyau d’un gerbier, meule de foin ou de gerbes ; le cochonnet, au jeu de boule, v. bochon 1, lec 2 » (v. TdF)

cuchonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en tas, v. encucar » (v. TdF)

cuchonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas » TdF

cucula nf (Lexic M. Roqueta ; abs. Dicort) : capucha / capuchon de monge. (v. cola 1)

cuculifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de capuchon.

cucurbitacèas (f. pl.) : familha de plantas que la coja, lo melon, la pastèca... ne fan partida.

cuèch, -a / cuòch, -a / cuèit, -a [los 2, veire cuèch, cf Ubaud Dicort] : p.p. de còire.

cuècha nf, cf Ubaud Dicort : « cuite, fournée, v. fornada ; cuisson, coction, v. coseson ; quantité de blé qu’on fait moudre à la fois » (v. TdF)

De bona cuècha : de bon far còire.

De maissanta cuècha. (v. Ubaud Dicort)

 cuèissa / cuòissa [veire cuèissa, cf Ubaud Dicort] nf : partida de la camba dins del tronc al genolh. [Derivats de cuèissa : en  cuiss- o coiss- (v. Ubaud Dicort)]

cuèissa de dòna [- de dama] nf, cf Ubaud Dicort : mena de pera, « cuisse-madame, poire épargne » TdF jos ‘cueisso-de-dono’.

cueissòt nm (abs. Dicort) : cuèissa de singlar, de cabròl o de cèrvi. (v. coissòt)

cueissut [veire cuissut, cf Ubaud Dicort] / cuoissut  (abs. Dicort), -uda adj : qu'a de bravas cuèissas. (v. coissut)

Ton vedèl cueissut trimaràs pas a lo vendre.

« cuèlher » : v. culhir.

cuèr / cuòr [veire cuèr, cf Ubaud Dicort] nm : pèl d'animal tanada e aprestada. [Derivats de cuèr : en  cuir- o coir- (v. Ubaud Dicort)]

cuèrsa nf, cf Ubaud Dicort : « quiosse, outil de tanneur » TdF

cuf, -a adj : bufèc, -a (en parlant de frucha, legums e granas) ; curlit, -ida (sens argent)

Pleguèt de jogar d'argent, qu'èra cuf.

cufada (abs. Dicort e TdF) : curlida / esplomissal (pèrdia totala dins un jòc) (v. rufelada)

cufar (v. tr.) : curlir / escurlar (metre q.q. a sec d'argent)

cufat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « décavé, ée » TdF jos ‘cufa’

cufèla [ ~ cofèla] nf : v. culèfa (non preconizat Dicort).

cufelon nm : diminutiu de cufèla. v. culefon.

« cugar » : v. clucar.

cugulièira nf  : airal que i s'agrada lo cocut (Cuculus canorus) (v. Alibert, e  TdF ‘cuguliero’)

« cuir » : v. cuèr.

cuirassa nf : v. coirassa.

cuirassar v : v. coirassar.

cuirassat, -ada adj : v. coirassat.

cuirassièr nm : v. coirassièr.

« cuis- » : v. a cuèissa.

cuissada nf : v. coissada.

cuissal nm : v. coissal.

cuissardas nf pl : v. coissardas.

cuissassa nf : v. coissassa.

cuissatge nm : v. coissatge.

cuissièira nf : v. coissièira.

cuissòt nm : v. coissòt.

cuissòta nf : v. coissòta.

cuissut, -uda adj : v. coissut.

cuistrariá nf, cf Ubaud Dicort : « ladrerie, lésinerie » TdF

cuistràs nm, cf Ubaud Dicort : « vilain cuistre, v. avaràs » (v. TdF)

cuistre nm, cf Ubaud Dicort : « cuistre, v. gojard » (v.TdF)

cujança : cresença ; presompcion ; fatuitat (R. III, 284).

cujar (v. intr. (+ inf., v. TdF)) : pensar / creire / mancar a ; (v. tr. + que) supausar (v. R. II 429 ‘cuidar’).

Cugèri morir : manquèri a morir. (occ.)

Cujavi que vendriás pus lèu.

« cul » nm : v. cuol.

culada nf : cuol de pont ; « partie d’un cuir voisine de la queue » TdF ; « pièce dans la partie arrière de la cabane gardiane » (Lexic M. Roqueta).

culairon nm : partida de la cropièira que la coa del caval i repausa ; « braie dont on enveloppe le derrière d’un enfant ; ce qui reste  au fond d’un sac, culot » TdF ‘culeiroun’.

cular 1 (v. intr.) : recuolar (t. tecn. de mar.)

cular 2 [culard adj m. e nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : rectum (lat.)

Budèl culard, boyau culier. (v. TdF)

Tripa cular. (v. la nòta de grand)

cularòssa nf, cf Ubaud Dicort : « blessure que se font ceux qui n’ont pas l’habitude d’aller à cheval » TdF

culàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros cul ; souche d’arbre ; fond d’un baquet ; culasse d’un fusil » TdF

culassa : blòc d'acièr mobil que clava la partida arrièira del canon d'una arma de fuòc. (v. TdF jos ‘culato’)

culassada nf, cf Ubaud Dicort : « chute sur le séant » (Palay)

culassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « personne qui a un postérieur aplati ; qui marche comme si le bassin était déplacé, tombait » (Palay)

culassejar v, cf Ubaud Dicort : v. cuolejar. (v. TdF jos ‘culeja’)

culassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un gros séant » (Palay ‘culassè’)

culasson nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui reste au fond d’un sac ; culot » (Palay ‘culassoû’) ; « couche-culotte de petit enfant ; slip » (Palay ‘culassoun’)

culassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. culassièr. (v. Palay)

culata nf, cf Ubaud Dicort : « culasse ; derrière ; arrière d’un bateau » TdF

culatièr : l'ensemble de las ancas e de las gautas del cuol.

culèfa [veire cufèla, cf Ubaud Dicort] nf : teca / coscolha de legum ; envolopa dels gruns de rasim ; causa paucval ; persona paucval.

Far culèfas de q.q. o de quicòm : lo mespresar ; o mespresar.

Far de culèfas : èsser tròp minimós, -osa.

culefons nm pl, cf Ubaud Dicort : « diminutif de culèfa ~ cufèla » (v. Alibert)