crosòl nm / crosòla nf : caforna / cavèrna (R. II, 366).

cross [cròss] nm (de l'angl. across the country, a travèrs camps) : espròva d'escorreguda pedèstra amb obstacles, a travèrs camps.

crossanha nf, cf Ubaud Dicort : « grande quantité » TdF suppl

« crossir » : v. croissir [~ cruissir, cf Ubaud Dicort]

crosson nm, cf Ubaud Dicort : « berceau, petit berceau » TdF

crosta : part superficiala que cobrís quicòm (t. a.) (v. TdF)

Crosta de formatge.

La crosta del lach.

La crosta terrèstra.

La crosta del pan.

crostada nf : mena de pastissariá « croûte d’un pâté, gros pâté, tourte, v. pastís, torta 1 ; préparation de certains aliments avec une croûte de pain » (v. TdF).

crostalèva (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « se dit du pain dont la croûte, sous l’action d’une chaleur trop violente, s’est séparée de la mie et s’est relevée seule » TdF ‘crousto-lèvo’

crostalevada nf, cf Ubaud Dicort : « du pain morfondu » TdF ‘crousto-levado’. (v. crostalèva (far -))

crostalevar (se) v pron [ / crostalevar v intr (v. TdF ‘crousto--leva’)] ; se conflar tròp vitament (R. V, 558) quand lo forn es tròp caud, çò que fa que la crosta del pan es separada de la mica.

crostalevat, -ada adj : pan, torta, gastèl (L. 204), crostada... que lor crosta es separada de lor mica. (v. TdF jos ‘crousto--leva’)

crostalhut, -uda : cobèrt, -a de crostas.

crostar (v. intr.) : far crosta.

crostar (se) : se cobrir d'una crosta.

crostàs nm : crosta gròssa ; cordura gròssa d'una plaga « escarre » TdF ‘croustas’

crostassa nf, cf Ubaud Dicort : v. crostàs. (v TdF jos ‘croustas’)

crostechon nm, cf Ubaud Dicort : v. crostejon.

crostejar  (v. intr. e tr.) : cruissir jos las dents d'un biais agradiu ; « grignoter » TdF.

crostejon [crostechon] nm / crosteton nm / crostet (v. crostet) : croston pichon de pan.

crostèl / crostet nm, cf Ubaud Dicort : « croûton, morceau de pain qu’on porte aux champs » (v. TdF jos ‘croustet’

crostèla nf, cf Ubaud Dicort : « croûte d’une plaie ; écorce du bois » TdF

crostet nm, cf Ubaud Dicort : v. crostèl ; « (fig.) le raté, lo crostet de la familha » (Lexic M. Roqueta)

crosteta / crostilha nf, cf Ubaud Dicort : « petite croûte, croustille » TdF jos ‘crousteto’

crosteton nm : v. crostejon.

cròsti nm, cf Ubaud Dicort : « croûton, reste de pain dur, quignon » (v. TdF)

crostièr : ensemble de crostas ; cordura de plaga.

crostilh nm / crostilhon (v. crostilhon) / cròsti  (v. cròsti) : crostet de pan / crostejon de pan.

crostilha nf : v. crosteta.

crostilhaire, -aira (~ -airitz) : persona que crostilha.

crostilhar (v. tr.) : levar una crosta ; rosegar.

crostilheta nf, cf Ubaud Dicort : « nf pl, crostilhetas, chips » (Laus, Basic)

crostilhon nm, cf Ubaud Dicort : « croûtelette, petit croûton » TdF ‘croustihoun’  (v. crostilhons)

crostilhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « côtelettes de porc salées » (Alibert).  « crostilhons » : v. costilhon.

crostilhós, -osa : que cruissís jos las dents d'un biais agradiu ; (s.f.) calhòl, -a / pebrat, -ada

Una istòria crostilhosa.

crostilhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « croustillant, -e » (Carrasco)

croston : un cantèl de pan / un tròç de pan.

crostonaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « écornifleur, euse, v. cròcalard » (v. TdF)

crostonar (v. intr.) : copar la crosta / manjar, « manger un morceau » (v. TdF).

crostonejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. crostonaire. (v. TdF jos ‘croustounaire’)

crostonejar (v. intr.) : frequentatiu de crostonar.

crostonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit croûton » TdF

crostós, -osa : qu'a una brava crosta.

crosut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « creux, euse, en parlant d’un arbre » TdF

cròt nm, cf Ubaud Dicort : « creux, trou ; fossette creusée au pied d’un pin pour recevoir la résine qui en découle, dans les Landes » (v. TdF ‘crot 2’)

cròta 1 nf : vòuta / vòlta ; cripta ; cauna / tuna en forma de vòuta ;

cròta 2 nf : peta de cabras, de fedas... en forma de bòla.

crotada 1 nf : contengut d'una cauna, d'una cripta... « contenu d’une cave, v. cavada ; veillée que l’on tient dans une salle voûtée, dans une taverne ou une étable » (v.TdF ‘croutado 1’)

crotada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « fiente, crottin que laisse un animal » (Alibert)

crotal : sèrp de sonalhas (l.p.)

crotar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, voûter » TdF ‘crouta 1’

crotar (se) : se voutar (se corbar de vielhum)

crotar 2 (v. intr. e tr.) : cagar (cabras, fedas, ases, cavals, muòls...) ; tombar un per un ; tombar (noses, castanhas...) ; « salir de crotte » TdF

crotarèla 1 nf : cròta pichonèla d'anhelon o de cabridon.

crotarèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cerise sauvage, v. agriòta, guindola » (v. TdF ‘croutarello 2’)

crotassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande cave, v. chai » TdF

crotarelejar v (freq. de crotar 2) : far de crotarèlas.

crotat, -ada : voutat, -ada.

« crotet » 1 nm : v. cotet : copet.

crotet 2 nm : cauneta en forma de vòuta ; cambron voutat.

croteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cave » TdF

crotlar (v. tr. e intr.) : abausonar / arroïnar ; s'abausonar ; s'arroïnar.

Crotlèron totes los ostals, los uns suls autres.

crotòla : crotarèla. v. pus avant.

croton : cavòt voutat ; jaula voutada ; cambron voutat.

crotonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit caveau » TdF

crotós, -osa : fangós, -osa.

crotz nf (pl. : croses) : fust que Jèsus i foguèt clavelat e ne moriguèt ; tota representacion de la crotz del Crist ; signe o marca que revèrta una crotz ; patiràs (s.f.). (v. TdF ‘crous’)

Aquel dròlle es la crotz de sos parents.

crotz de camin nf, cf Ubaud Dicort : « carrefour » (Lagarde). (Sèrras-Ess. : crotz de camins)

crotz de Malta (plt.) : (Tribulus terrestris)

crotz de Tolosa : crotz occitana dels comtes de Tolosa.

crotz discoïdala : v. estèla discoïdala.

crotz espilla[crotz-espilla] nf : jòc d'espillas amagadas dins la sabla. (v. TdF ‘crous-espilo’)

 

 

crovilhat, -ada (v. Ubaud Dicort) : « adj, courbé, voûté, ée, v. corbat » (v. TdF e Azaïs)

cru (abs. Dicort), crusa adj : qu'es pas cuèch, -a ; qu'es pas aprestat, -ada. (v crus 3)

Manjar tot cru.

La vertat crusa.

crua : vabre (excavacion prigonda facha per un torrent)

cruc : cima del cap ; occiput.

cruca : cap ; clòsca del cap ; occiput.

crucapesolhs nm, cf Ubaud Dicort : v. cròcapesolhs. (v. TdF jos ‘croco-pesou’)

« crucar » v : v. crocar.

crucat, -ada : un pauc fòl, -a / tocat, -ada de la coeta de l'anhèla.

CRUCI- : forma prefixada del latin crux, crucis (crotz)

cruci nm, cf Ubaud Dicort : « tourment, grand chagrin, v. ànsia » (v. TdF)

cruciador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à tourmenter » (L. 103) (v. cruciar)

crucial, -a adj (abs. Dicort) : en forma de crotz [v. crucifòrme] ; decisiu, -iva, « crucial » (Rapin).

Lo mètge (medecin) me faguèt una incision cruciala.

Punt crucial.

Moment crucial.

Episòdi crucial.

cruciament nm, cf Ubaud Dicort (v. cruciar) : « tourment » (L. 103)

crucianèla (plt.) : (Crucianella angustifoli) (C. latifolia) ; (C. maritima) ; (C. monspeliaca)

cruciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tourmenter, v. carcanhar, tormentar » (v. TdF), « v tr, torturer » (L. 103)

cruciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tourmenté, ée » TdF jos ‘crucia’

crucifèr, -a adj e nf : que pòrta una crotz ; qu'a los petals en forma de crotz.

crucifèras (f. pl.) : familha de plantas.

crucific nm : crotz de fust, de metal... que pòrta l'image del Crist.

crucificament nm, cf Ubaud Dicort : « crucifiement » TdF

crucificar (v. tr.) : clavelar sus una crotz.

Jèsus foguèt crucificat.

crucificat, -ada : clavelat, -ada sus una crotz ; bravament esprovat, -ada.

crucifixion : accion de crucificar ; tèla d'artista (m. e f.) que representa lo Crist en crotz.

crucifòrme, -ma : en forma de crotz.

crucir (v. tr.) (R. II, 524) [crussir, veire cruissir, cf Ubaud Dicort] : espotir.

cruciverbista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « cruciverbiste » (Rapin)

crudèl, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘crudèu’) : v. cruèl.

crudèlament adv (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. cruèlament.

crudelissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très cruel, elle » TdF

crudelitat nf, cf Ubaud Dicort : « cruauté, spectacle sanglant ; dommage, tort, v. grèuge » (v. TdF)

cruditat nf : estat de çò cru (non cuèch o non aprestat)

cruèl, -a (R. VI, 174 - L. 103 : o ‘cruzel’) [veire crudèl, cf Ubaud Dicort] adj : que pren plaser de far sofrir ; que fa sofrir.

Òme cruèl.

Bèstia cruèla.

cruèlament [veire crudèlament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais cruèl.

crueltat nf (abs. Dicort) : estat de çò cruèl (persona, animal o causa) ; acte de q.q. de cruèl (persona o animal) (v. crudelitat)

Cruesa : departament occitan. v. p. 1053.

cruga : dorna (recipient amb aurelha e bèc per posar d'aiga)

crugada nf, cf Ubaud Dicort : « cruchée » (L. 103). (v. cruga)

crugòl / crugon nm (R. II, 524) (los 2, abs. Dicort) : diminutius de cruga. (v. cruguet / crugueta)

cruguet nm / crugueta nf : dorna pichona o pichonèla.

crugueton nm, cf Ubaud Dicort : « petit cruchon » TdF

cruguièr : aiguièira (airal que i se fasiá la vaissèla)

cruissendilha / cruissentena (los 2, Alibert) [ ~ cruissentèla ~ croissentèla (los 4, v. Ubaud Dicort)] nf : teissut animal elastic d'embrion (R. III, 113) que, per la màger part, se càmbia en òsses, « tendon, cartilage » (Alibert).

cruissent, -a : que cruissís jos las dents.

cruissentèla / cruissentena nf : v. cruissendilha.

cruissiment nm : cracinament.

cruissir / croissir (v. tr. e intr.) : far entendre un bruch en fregant las dents de dessús amb las de dejós ; cracinar ; rosegar amb las dents ; bresar jos las dents ; tuar amb las dents ; fendre, asclar jos la dent ; manjar, bafrar en fasent cruissir jos las dents ; carcanhar, molestar (R. IV, 247) (s.f.).

A la tissa de far cruissir las dents.

cruissir / croissir (se) : se bresar jos las dents.

cruissirar (se) : s'espotir amb un cruissiment.

cruissit, -ida (adj.) : vièlh acabat, vièlha acabada (s.f.)

crulh (non preconizat Dicort) : cruvèl / crovèl. v. cruvèl.

crum 1, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : encre, -a ; escur, -a ; fosc, -a / sorn, -a / trum, -a.

crum 2 nm : nivol encra (negra) ; nivol d'auratge.

crumada : castelàs d'auratge ; auratge.

crumassa : auratge.

crumor (abs. Dicort e TdF) : estat de çò crum (fosc, escur) (v. trumor)

« Dins la crumor, quicòm lusís... » J. B.

crumós, -osa : escur, -a ; nivolós, -osa.

Lo temps es crumós.

crup nm : catàs qu'es pas estat desmasclat.

cruparlhàs nm / crupàs (abs. Dicort e TdF) : augmentatius pej. de crup.

crural, -a : relatiu, -iva a la cuèissa.

Artèria crurala.

crus 1 nm, cf Ubaud Dicort : « voix qui descend fort bas » (v. TdF ‘crus 2’)

crus 2, -a adj (TdF ‘crus 3’ ; abs. Dicort) (R. II, 521)  : cau, cava ; curat, -ada ; cròi, -a.

crus 3, -a (non cuèch) adj, cf Ubaud Dicort : « cru, non cuit ; dur, rude, cruel ; écru ; non cultivé » (Alibert)

crusament adv, cf Ubaud Dicort : « crûment » TdF

crusanha : verdanèla (mena d'agaric) (Agaricus virescens)

crusàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très cru, ue, v. duràs » (v. TdF)

crusaula : doblet de crusanha. (Crusaula blanca) ; (C. grisa)

crusca nf : micarèla (particula de pan) « croûte, débris, chose de rebut ; pelure, épluchure ; restes non mangeables du repas [v. cruscas] ; écorce d’arbre » (v. TdF)

cruscafavòtas nm (abs. Dicort) (v. cruscar) : det gròs [v. jos det]. [Alibert jos ‘det’ : crucafavòtas]

Cruscafavòtas (abs. Dicort e TdF) : lo nanet pichon (escais del personatge principal del conte de Perault, Le Petit Poucet). [Rapin : Crucafavòtas (v. çai sus)]