|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
crosòl nm / crosòla nf : caforna / cavèrna (R. II, 366). cross [cròss] nm (de l'angl. across the country, a travèrs camps) : espròva d'escorreguda pedèstra amb obstacles, a travèrs camps. crossanha nf, cf Ubaud Dicort :
« grande quantité » TdF suppl « crossir » : v. croissir [~ cruissir, cf Ubaud Dicort] crosson nm, cf Ubaud Dicort :
« berceau, petit berceau » TdF crosta : part superficiala que cobrís quicòm (t. a.) (v. TdF) Crosta de formatge. La crosta del lach. La crosta terrèstra. La crosta del pan. crostada nf : mena de pastissariá « croûte d’un pâté, gros pâté, tourte, v. pastís, torta 1 ; préparation de certains aliments avec une croûte de pain » (v. TdF). crostalèva (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « se dit du pain dont la
croûte, sous l’action d’une chaleur trop violente,
s’est séparée de la mie et s’est relevée
seule » TdF ‘crousto-lèvo’ crostalevada nf, cf Ubaud Dicort :
« du pain morfondu » TdF ‘crousto-levado’.
(v. crostalèva (far -)) crostalevar (se) v pron [ / crostalevar v intr (v. TdF ‘crousto--leva’)] ; se conflar
tròp vitament (R. V, 558) quand lo forn es tròp caud, çò
que fa que la crosta del pan es separada de la mica. crostalevat, -ada adj : pan, torta, gastèl (L. 204), crostada... que lor crosta es separada de lor mica. (v. TdF jos ‘crousto--leva’) crostalhut, -uda : cobèrt, -a de crostas. crostar (v. intr.) : far crosta. crostar (se) : se cobrir d'una crosta. crostàs nm : crosta
gròssa ; cordura gròssa d'una plaga
« escarre » TdF ‘croustas’ crostassa nf, cf Ubaud Dicort :
v. crostàs. (v TdF jos ‘croustas’) crostechon nm, cf Ubaud Dicort :
v. crostejon. crostejar (v. intr. e tr.) : cruissir jos las dents d'un biais agradiu ; « grignoter » TdF. crostejon [crostechon] nm / crosteton nm / crostet (v. crostet) : croston pichon de pan. crostèl / crostet nm, cf Ubaud Dicort : « croûton, morceau de
pain qu’on porte aux champs »
(v. TdF jos ‘croustet’ crostèla nf, cf Ubaud Dicort : « croûte d’une
plaie ; écorce du bois » TdF crostet nm, cf Ubaud Dicort : v. crostèl ;
« (fig.) le raté,
lo crostet de la familha » (Lexic
M. Roqueta) crosteta / crostilha nf, cf Ubaud Dicort : « petite croûte,
croustille » TdF jos
‘crousteto’ crosteton nm : v. crostejon. cròsti nm, cf Ubaud Dicort :
« croûton, reste de pain dur, quignon » (v. TdF) crostièr : ensemble de crostas ; cordura de plaga. crostilh nm / crostilhon (v. crostilhon) / cròsti (v. cròsti) : crostet de pan / crostejon de pan. crostilha nf : v. crosteta. crostilhaire, -aira (~ -airitz) : persona que crostilha. crostilhar (v. tr.) : levar una crosta ; rosegar. crostilheta nf,
cf Ubaud Dicort : « nf pl,
crostilhetas, chips » (Laus, Basic) crostilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« croûtelette, petit croûton » TdF ‘croustihoun’ (v. crostilhons) crostilhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « côtelettes de porc salées » (Alibert). « crostilhons » : v. costilhon. crostilhós, -osa : que cruissís jos las dents d'un biais agradiu ; (s.f.) calhòl, -a / pebrat, -ada Una istòria crostilhosa. crostilhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« croustillant, -e » (Carrasco) croston : un cantèl de pan / un tròç de pan. crostonaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« écornifleur, euse, v. cròcalard » (v. TdF) crostonar (v. intr.) : copar la crosta / manjar, « manger un morceau » (v. TdF). crostonejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
v. crostonaire. (v. TdF jos
‘croustounaire’) crostonejar (v. intr.) : frequentatiu de crostonar. crostonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit croûton »
TdF crostós, -osa : qu'a una brava crosta. crosut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« creux, euse, en parlant d’un arbre » TdF cròt
nm, cf Ubaud Dicort :
« creux, trou ; fossette creusée au pied d’un
pin pour recevoir la résine qui en découle, dans les
Landes » (v. TdF ‘crot
2’) cròta 1 nf : vòuta / vòlta ; cripta ; cauna / tuna en forma de vòuta ; cròta 2 nf : peta de cabras, de fedas... en forma de bòla. crotada 1 nf :
contengut d'una cauna, d'una cripta...
« contenu d’une cave, v. cavada ; veillée que l’on tient dans une salle
voûtée, dans une taverne ou une étable » (v.TdF ‘croutado 1’) crotada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« fiente, crottin que laisse un animal » (Alibert) crotal : sèrp de sonalhas (l.p.) crotar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, voûter » TdF ‘crouta 1’ crotar (se) : se voutar (se corbar de vielhum) crotar 2 (v. intr. e tr.) : cagar (cabras, fedas, ases, cavals, muòls...) ; tombar un per un ; tombar (noses, castanhas...) ; « salir de crotte » TdF crotarèla 1 nf : cròta pichonèla d'anhelon o de cabridon. crotarèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cerise sauvage, v. agriòta, guindola » (v. TdF ‘croutarello 2’) crotassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande cave, v. chai » TdF crotarelejar v (freq. de crotar 2) : far de crotarèlas. crotat, -ada : voutat, -ada. « crotet » 1 nm : v. cotet : copet. crotet 2 nm : cauneta en forma de vòuta ; cambron voutat. croteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cave » TdF crotlar (v. tr. e intr.) : abausonar / arroïnar ; s'abausonar ; s'arroïnar. Crotlèron totes los ostals, los uns suls autres. crotòla : crotarèla. v. pus avant. croton : cavòt voutat ; jaula voutada ; cambron voutat. crotonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit caveau » TdF crotós, -osa : fangós, -osa. crotz nf (pl. : croses) : fust que Jèsus i foguèt clavelat e ne moriguèt ; tota representacion de la crotz del Crist ; signe o marca que revèrta una crotz ; patiràs (s.f.). (v. TdF ‘crous’) Aquel dròlle es la crotz de sos parents. crotz de camin nf, cf Ubaud Dicort :
« carrefour » (Lagarde). (Sèrras-Ess. : crotz de camins) crotz de Malta (plt.) : (Tribulus terrestris) crotz de Tolosa : crotz occitana dels comtes de Tolosa. crotz discoïdala : v. estèla discoïdala. crotz espilla[crotz-espilla] nf : jòc d'espillas amagadas dins la sabla. (v. TdF ‘crous-espilo’)
|
|
crovilhat, -ada (v. Ubaud Dicort) :
« adj, courbé,
voûté, ée, v. corbat » (v. TdF
e Azaïs) cru (abs. Dicort), crusa adj : qu'es pas cuèch, -a ; qu'es pas aprestat, -ada. (v crus 3) Manjar tot cru. La vertat crusa. crua : vabre (excavacion prigonda facha per un torrent) cruc : cima del cap ; occiput. cruca : cap ; clòsca del cap ;
occiput. crucapesolhs nm, cf Ubaud Dicort :
v. cròcapesolhs. (v. TdF jos ‘croco-pesou’) « crucar » v : v. crocar. crucat, -ada : un pauc fòl, -a / tocat, -ada de la coeta de l'anhèla. CRUCI- : forma prefixada del latin crux, crucis (crotz) cruci nm, cf Ubaud Dicort :
« tourment, grand chagrin, v. ànsia » (v. TdF) cruciador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à
tourmenter » (L. 103) (v. cruciar) crucial, -a adj (abs. Dicort) : en forma de crotz [v. crucifòrme] ; decisiu, -iva, « crucial » (Rapin). Lo mètge (medecin) me faguèt una incision
cruciala. Punt crucial. Moment crucial. Episòdi crucial. cruciament nm, cf Ubaud Dicort (v. cruciar) :
« tourment » (L. 103) crucianèla (plt.) : (Crucianella angustifoli) (C. latifolia) ; (C. maritima) ; (C. monspeliaca) cruciar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tourmenter, v. carcanhar, tormentar » (v. TdF),
« v tr,
torturer » (L. 103) cruciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« tourmenté, ée » TdF jos ‘crucia’ crucifèr, -a adj e nf : que pòrta una crotz ; qu'a los petals en forma de crotz. crucifèras (f. pl.) : familha de plantas. crucific nm : crotz de fust, de metal... que pòrta l'image del Crist. crucificament nm, cf Ubaud Dicort :
« crucifiement » TdF crucificar (v. tr.) : clavelar sus una crotz. Jèsus foguèt crucificat. crucificat, -ada : clavelat, -ada sus una crotz ; bravament esprovat, -ada. crucifixion : accion de crucificar ; tèla d'artista (m. e f.) que representa lo Crist en crotz. crucifòrme, -ma : en forma de crotz. crucir (v. tr.) (R. II, 524) [crussir, veire cruissir, cf Ubaud Dicort] : espotir. cruciverbista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« cruciverbiste » (Rapin) crudèl, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘crudèu’) : v. cruèl. crudèlament adv (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. cruèlament. crudelissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très cruel,
elle » TdF crudelitat nf, cf Ubaud Dicort :
« cruauté, spectacle sanglant ; dommage, tort, v. grèuge » (v. TdF) cruditat nf : estat de çò cru (non cuèch o non aprestat) cruèl, -a (R. VI, 174 - L. 103 : o ‘cruzel’) [veire crudèl, cf Ubaud Dicort] adj : que pren plaser de far sofrir ; que fa sofrir. Òme cruèl. Bèstia cruèla. cruèlament [veire crudèlament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais cruèl. crueltat nf (abs. Dicort) : estat de çò cruèl (persona,
animal o causa) ; acte de q.q. de cruèl (persona o animal) (v. crudelitat) Cruesa : departament occitan. v. p. 1053. cruga : dorna (recipient amb aurelha e bèc per posar d'aiga) crugada nf, cf Ubaud Dicort :
« cruchée » (L. 103). (v. cruga) crugòl / crugon nm (R. II, 524) (los 2, abs. Dicort) : diminutius de cruga. (v. cruguet / crugueta) cruguet nm / crugueta nf : dorna pichona o pichonèla. crugueton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cruchon » TdF cruguièr : aiguièira (airal que i se fasiá la vaissèla) cruissendilha / cruissentena (los 2, Alibert) [ ~ cruissentèla ~ croissentèla (los 4, v. Ubaud Dicort)] nf : teissut animal elastic d'embrion (R. III, 113) que, per la màger part, se càmbia en òsses, « tendon, cartilage » (Alibert). cruissent, -a : que cruissís jos las dents. cruissentèla / cruissentena nf :
v. cruissendilha. cruissiment nm : cracinament. cruissir / croissir (v. tr. e intr.) : far entendre un bruch en fregant las dents de dessús amb las de dejós ; cracinar ; rosegar amb las dents ; bresar jos las dents ; tuar amb las dents ; fendre, asclar jos la dent ; manjar, bafrar en fasent cruissir jos las dents ; carcanhar, molestar (R. IV, 247) (s.f.). A la tissa de far cruissir las dents. cruissir / croissir (se) : se bresar jos las dents. cruissirar (se) : s'espotir amb un cruissiment. cruissit, -ida (adj.) : vièlh acabat, vièlha acabada (s.f.) crulh (non preconizat Dicort) : cruvèl / crovèl.
v. cruvèl. crum 1, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert)
: encre, -a ;
escur, -a ; fosc, -a / sorn, -a / trum, -a. crum 2 nm : nivol encra (negra) ; nivol d'auratge. crumada : castelàs d'auratge ; auratge. crumassa : auratge. crumor (abs. Dicort e TdF) : estat de çò crum (fosc, escur) (v. trumor) « Dins la crumor, quicòm lusís... » J. B. crumós, -osa : escur, -a ; nivolós, -osa. Lo temps es crumós. crup nm : catàs qu'es pas estat desmasclat. cruparlhàs nm / crupàs (abs. Dicort e TdF) : augmentatius pej. de crup. crural, -a : relatiu, -iva a la cuèissa. Artèria crurala. crus 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« voix qui descend fort
bas » (v. TdF ‘crus 2’) crus 2, -a adj (TdF ‘crus 3’ ; abs. Dicort)
(R. II, 521) : cau, cava ; curat, -ada ;
cròi, -a. crus 3, -a (non cuèch) adj, cf Ubaud Dicort :
« cru, non cuit ; dur, rude, cruel ; écru ;
non cultivé » (Alibert) crusament adv, cf Ubaud Dicort :
« crûment » TdF crusanha : verdanèla (mena d'agaric) (Agaricus virescens) crusàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très cru, ue, v. duràs » (v. TdF) crusaula : doblet de crusanha. (Crusaula blanca) ; (C. grisa) crusca nf : micarèla
(particula de pan) « croûte,
débris, chose de rebut ; pelure, épluchure ; restes
non mangeables du repas [v. cruscas] ; écorce d’arbre » (v. TdF) cruscafavòtas nm (abs. Dicort) (v. cruscar) : det gròs [v.
jos det]. [Alibert
jos ‘det’ : crucafavòtas] Cruscafavòtas
(abs. Dicort e TdF) : lo nanet pichon (escais del personatge
principal del conte de Perault, Le Petit Poucet). [Rapin : Crucafavòtas (v. çai sus)] |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|