|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cromosòma (m.) : element del nucli de la cellula. Cromosòma sexual. cromosomic, -a : relatiu, -iva als cromosòms. cromoterapia : terapia per aplicacion de la lutz colorada. cromotipografia : tipografia en colors. cromotropisme : atraccion o repulsion amodadas per d'unas colors. crompa [ ~ compra, cf Ubaud Dicort] nf : çò crompat amb d'argent. De crompa : crompat, -ada tot,-a prèst, -a. Rauba de crompa. Costum de crompa... crompadís [ ~ compradís], -issa adj, cf Ubaud Dicort : que ven d'una crompa. (v. TdF ‘croumpadis’) crompador
1 ~ comprador nm :
« acheteur, v. crompaire plus
usité » (v.
TdF ‘croumpadou’ e L.
87). crompador 2 ~ comprador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « achetable » (Laus) crompaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort
: persona que crompa. (v.
compraire) I a mai de
fòls crompaires que de fòls vendeires. (v. TdF) crompar [ ~ comprar] (v. tr.) : se procurar quicòm amb d'argent. (v. TdF ‘croumpa’) Crompar una bèstia a l'uèlh : ... sens la pesar. CRON- : forma prefixada del grèc khrònòs, -ou (temps) -CRÒN : forma sufixada del grèc khrònòs, -ou (temps) v. isocròn. cronaxia nf, cf Ubaud Dicort :
« chronaxie » (Rapin) cronic, -a : de longa durada. Una malautiá cronica. cronica : recuèlh de faches istorics en òrdre cronologic ; çò que se relata sus las personas o las causas ; article consacrat a quicòm de determinat. Cronica literària. Cronica teatrala. cronicaire, -aira n : persona que fa una cronica. cronicament : d'un biais cronic. cronicitat nf : estat de çò cronic. croniqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chronique » TdF -CRONISME : forma sufixada del grèc khrònòs (temps) v. anacronisme. CRONO- : forma prefixada del grèc khrònòs (temps) cronobiologia : estudi scientific dels ritmes biologics dels èssers vius. cronofotografia : procediment d'analisi del movement amb de fotografias successivas. cronograf (m.) : mena de mòstra de precision ; aparelh de precision per mesurar graficament lo temps que passa, la durada d'un fenomèn ; instrument per enregistrar las oras d'observacions astronomicas o de recepcions de senhals radiotelegrafics ; persona qu'escriu a propaus de la cronologia. cronografia nf (R. II, 520) (arc.) (abs. Dicort) : cronologia. cronografic, -a (arc.) (abs. Dicort) : cronologic, -a. cronograma (m.) : representacion grafica d'estatisticas. cronologia : sciéncia de las datas dels eveniments. cronologic, -a : relatiu, -iva a la cronologia. cronologicament : d'un biais cronologic. cronologista (m. e f.) : persona que s'ocupa de cronologia. cronometraire, -aira : persona que cronomètra quicòm. cronometrar (v. tr.) : mesurar exactament una durada. cronometratge : accion o resulta de cronometrar. cronomètre : instrument per mesurar exactament una durada. cronometria : branca de la mecanica que mesura lo temps. cronometric, -a : relatiu, -iva a la cronometria. cronopatologia : branca de la medecina qu'estúdia las malautiás en fonccion del ritme biologic del malaut. Crònos n pr m, cf Ubaud Dicort :
« (mythol. grecque) Chronos » [Rapin :
Cronòs] cronostratigrafia : estratigrafia especializada dins l'estudi de la formacion de las ròcas e lor datacion. cronotaquigraf : instrument de mesura e d'enregistrament, obligatòri suls camionasses, per contrarotlar lor velocitat, lors oraris e la distància cobèrta. crop : malautiá de la laringa o de la traquèia. cropa [ ~ gropa] nf : part posteriora de l'esquina d'un quadrupèda ; tafanari (anquièr) de femna grossassa ; partida enfla d'una truca, d'un puèg, d'una montanha.... cropada ~ gropada nf, cf Ubaud Dicort : v. gropada
2. cropairon nm (Alibert ; abs. Dicort) : cropa pichona (t.a.), « croupion, lombes » (Mouly Esping. 240 , Grela 198) cropal : cropa de truca, de puèg, de montanha. cropiàs nm :
« t.
de marine, croupière », cable qu'arrèsta
un naviri de per darrièr. (v. TdF) cropièira [ ~ gropièira] nf / cropiàs (v. cropiàs) : correja d'arnesc de caval que li passa sus la cropa e li enròda la basa de la coa. cropilhon : filat de pesca en forma d'embut. cropiment nm, cf Ubaud Dicort :
« croupissement » (Faure)
cropion nm : v. gropion. cropir v : v. gropir. cropissent, -a adj : v. gropissent. |
|
cropon nm, cf Ubaud Dicort : « sommet de l’angle
d’une toiture ; petite croupe » TdF cropòt nm : v. gropòt. cropudòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. croput) croput, -uda adj e n : qu'a una brava
cropa. (v. groput) croquet : cròc pichonèl / gafet / anquet ; clòsc de cerièira ; croston de pan. croqueta : camba trava / traveta (« cròc-en-camba» fr.) ; gralha / agrata ; mena de pastisson cruissent. Far la croqueta a q.q. : l'entravar de per darrièr. croqueton / croquilhon : diminutius de croquet croquinhòla nf, cf Ubaud Dicort :
« croquignole, v. cigala » (v. TdF ‘crouquignolo’) ; « (gâteau)
croquant » (Brun Glossari Oc-Fr) « cros » nf : v. crotz. « cròs » 1 nm : v. clòsc. cròs 2 nm :
trauc / clòt ; fòssa ; cavitat ; valon pichonèl ; cruon
(vabre pichon) ; sotièira (trauc dins la tèrra per i servar de
vianda) ; fòssa per q.q. de defuntat. (v. cròses) Lo pauràs, l'an portat al cròs ! cròs de cauç : forn de cauç. cròs de font : depression que i vina un uèlh de font (sorga) cròs de la man : clòt (endedins de la man que fa depression) cròs de pairòl (s.f.) : traucàs de gorga d'estanh. cròs de suèlha : fòssa per reculhir l'aiga de suèlha (pissanha) Cròs Manhon, cf Ubaud Dicort : v. Crò Manhon. cròsa : cavitat ; fòssa ; cauna / balma ; sotièira (v. çaisús) ; varena (cavitat dins la tèrra o dins lo ròc) ; cauna ; tuna (cavitat curada de man d'òme o per un animal) ; cabòrna (cavitat dins un arbre) crosada : mena de borrèia que los dançaires i se cròsan ; guèrras vièlhas de crestians contra los Musulmans ; guèrra francimanda contra los Albigeses (1209-1229) ; accion d'ensemble per obténer quicòm (t. a.) ; crosament ; diagonala. Téisser a la crosada : en diagonala / de galís. crosadèla (plt.) : pan de cocut (Oxalis acetosella) crosador : caireforc / forcadís (crosament de camins) ; travèrsa de crotz ; travèrsa de fenèstra. crosadura nf / crosilha (v. crosilha) : punt d'interseccion, « croisure » (v. TdF ‘crousaduro’). crosaire 1 nm : naviri de guèrra que naviga d'un band de l'autre. crosaire 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« fossoyeur » (v. TdF
jos ‘croussaire’ e Palay) crosament : accion de crosar o de se crosar. crosant, -a (adj.) : crosat, -ada (en forma de crotz), « qui croise, en croix » TdF Sas mans
crosantas. (v. TdF) crosar 1 (v. tr.) : traversar ; encontrar q .q. que ven d'un autre band ; dispausar en forma de crotz (v. TdF ‘crousa 1’) ; crosar (se) v pron : s'encontrar ;
« prendre la croix, partir pour la croisade » (v. TdF jos ‘crousa 1’) ;. crosar 2 (v. tr.) : curar / traucar / cavar / tunar. crosar (se) v pron : se cavar. crosàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grande fosse, creux profond » TdF jos ‘croussas’ crosat 1 nm, -ada : persona que pren part a una crosada (t. a.) (v. TdF jos ‘crousa 1’) crosat 2 nm : mena d'estòfa de coton crosada sarrat. crosat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« croisé, ée, en croix, marqué d’une
croix » (v. TdF jos
‘crousa 1’) crosat 4, -ada (Alibert) / croselut, -uda adj : cau, cava ; enfonzat, -ada. crosatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de croiser » TdF ‘crousage’ crosèl : montet de dètz, dotze garbas o mai en forma de crotz. croselut, -uda adj : v. crosat 4. cròses
nm
pl, cf Ubaud Dicort : « nom d’un jeu
composé de neuf trous et d’une bille » TdF jos ‘cros’ croset 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit creux, petite fosse, petite grotte, petit vallon ;
fossette des joues » TdF jos ‘crousset’ croset 2 nm : manjar fach de pasta, de noses, de formatge e d'espècias ; lasanha (ital.) (v. TdF ‘crouset 1’) croset 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« effraie, oiseau de nuit, ainsi nommé par onomatopée
de son cri, v. bèu-l’òli » (v. TdF ‘crouset 3’) croseta 1 nf : clotet (depression pichonèla de la cara) ; pichona depression de terren ; croseta 2 nf : crotz pichona. crosièira nf : viatge toristic en mar ; fustam mejan de fenèstra ; « carrefour, v. caireforc » (v. TdF ‘crousiero’). crosièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« carrefour » (v. TdF) crosificar v (pop.) : v. crucificar (sab.), cf Ubaud Dicort. crosilha nf : « disposition en croix ; enceinte de filets que l’on établit au bord d’un étang, v. cencha ; pièce du rouet des fileurs de cordes » (v. TdF ‘crousiho’), crosadura ; vòuta de quatre arestas. Cròta en crosilha, voûte à nervures croisées. (v. TdF) crosilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, croiser, v. crosar 1 » (v. TdF ‘crousiha’) Crosilhar
los braces sus son pitre, croiser les
bras sur la poitrine. (v.TdF) Crosilhat Antòni : autor occitan de Provença (1814-1899). crosilheta : croqueta. v. croqueta crosilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« croisillon, traverse d’une croix ou d’une
croisée » TdF ‘crousihoun 1’ cròsne (legum) nm cf Ubaud Dicort : « (tubercule comestible) crosne » (Per Noste). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|