cromosòma (m.) : element del nucli de la cellula.

Cromosòma sexual.

cromosomic, -a : relatiu, -iva als cromosòms.

cromoterapia : terapia per aplicacion de la lutz colorada.

cromotipografia : tipografia en colors.

cromotropisme : atraccion o repulsion amodadas per d'unas colors.

crompa [ ~ compra, cf Ubaud Dicort] nf : çò crompat amb d'argent.

De crompa : crompat, -ada tot,-a prèst, -a.

Rauba de crompa.

Costum de crompa...

crompadís [ ~ compradís], -issa adj, cf Ubaud Dicort : que ven d'una crompa. (v. TdF ‘croumpadis’)

crompador 1 ~ comprador nm : « acheteur, v. crompaire plus usité » (v. TdF ‘croumpadou’ e L. 87).

crompador 2 ~ comprador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « achetable » (Laus)

crompaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que crompa. (v. compraire)

I a mai de fòls crompaires que de fòls vendeires. (v. TdF)

crompar [ ~ comprar] (v. tr.) : se procurar quicòm amb d'argent. (v. TdF ‘croumpa’)

Crompar una bèstia a l'uèlh : ... sens la pesar.

CRON- : forma prefixada del grèc khrònòs, -ou (temps)

-CRÒN : forma sufixada del grèc khrònòs, -ou (temps) v. isocròn.

cronaxia nf, cf Ubaud Dicort : « chronaxie » (Rapin)

cronic, -a : de longa durada.

Una malautiá cronica.

cronica : recuèlh de faches istorics en òrdre cronologic ; çò que se relata sus las personas o las causas ; article consacrat a quicòm de determinat.

Cronica literària.

Cronica teatrala.

cronicaire, -aira n : persona que fa una cronica.

cronicament : d'un biais cronic.

cronicitat nf : estat de çò cronic.

croniqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chronique » TdF

-CRONISME : forma sufixada del grèc khrònòs (temps) v. anacronisme.

CRONO- : forma prefixada del grèc khrònòs (temps)

cronobiologia : estudi scientific dels ritmes biologics dels èssers vius.

cronofotografia : procediment d'analisi del movement amb de fotografias successivas.

cronograf (m.) : mena de mòstra de precision ; aparelh de precision per mesurar graficament lo temps que passa, la durada d'un fenomèn ; instrument per enregistrar las oras d'observacions astronomicas o de recepcions de senhals radiotelegrafics ; persona qu'escriu a propaus de la cronologia.

cronografia nf (R. II, 520) (arc.) (abs. Dicort) : cronologia.

cronografic, -a (arc.) (abs. Dicort) : cronologic, -a.

cronograma (m.) : representacion grafica d'estatisticas.

cronologia : sciéncia de las datas dels eveniments.

cronologic, -a : relatiu, -iva a la cronologia.

cronologicament : d'un biais cronologic.

cronologista (m. e f.) : persona que s'ocupa de cronologia.

cronometraire, -aira : persona que cronomètra quicòm.

cronometrar (v. tr.) : mesurar exactament una durada.

cronometratge : accion o resulta de cronometrar.

cronomètre : instrument per mesurar exactament una durada.

cronometria : branca de la mecanica que mesura lo temps.

cronometric, -a : relatiu, -iva a la cronometria.

cronopatologia : branca de la medecina qu'estúdia las malautiás en fonccion del ritme biologic del malaut.

Crònos n pr m, cf Ubaud Dicort : « (mythol. grecque) Chronos » [Rapin : Cronòs]

cronostratigrafia : estratigrafia especializada dins l'estudi de la formacion de las ròcas e lor datacion.

cronotaquigraf : instrument de mesura e d'enregistrament, obligatòri suls camionasses, per contrarotlar lor velocitat, lors oraris e la distància cobèrta.

crop : malautiá de la laringa o de la traquèia.

cropa [ ~ gropa] nf : part posteriora de l'esquina d'un quadrupèda ; tafanari (anquièr) de femna grossassa ; partida enfla d'una truca, d'un puèg, d'una montanha....

cropada ~ gropada nf, cf Ubaud Dicort : v. gropada 2.

cropairon nm (Alibert ; abs. Dicort) : cropa pichona (t.a.), « croupion, lombes » (Mouly Esping. 240 , Grela 198)

cropal : cropa de truca, de puèg, de montanha.

cropiàs nm : « t. de marine, croupière », cable qu'arrèsta un naviri de per darrièr. (v. TdF)

cropièira [ ~ gropièira] nf / cropiàs (v. cropiàs) : correja d'arnesc de caval que li passa sus la cropa e li enròda la basa de la coa.

cropilhon : filat de pesca en forma d'embut.

cropiment nm, cf Ubaud Dicort : « croupissement » (Faure)

cropion nm : v. gropion.

cropir : v. gropir.

cropissent, -a adj : v. gropissent.

 

 

cropon nm, cf Ubaud Dicort : « sommet de l’angle d’une toiture ; petite croupe » TdF

cropòt nm : v. gropòt.

cropudòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. croput)

croput, -uda adj e n : qu'a una brava cropa. (v. groput)

croquet : cròc pichonèl / gafet / anquet ; clòsc de cerièira ; croston de pan.

croqueta : camba trava / traveta (« cròc-en-camba» fr.) ; gralha / agrata ; mena de pastisson cruissent.

Far la croqueta a q.q. : l'entravar de per darrièr.

croqueton / croquilhon : diminutius de croquet

croquinhòla nf, cf Ubaud Dicort : « croquignole, v. cigala » (v. TdF ‘crouquignolo’) ; « (gâteau) croquant » (Brun Glossari Oc-Fr)

« cros » nf : v. crotz.

« cròs » 1 nm : v. clòsc.

cròs 2 nm : trauc / clòt ; fòssa ; cavitat ; valon pichonèl ; cruon (vabre pichon) ; sotièira (trauc dins la tèrra per i servar de vianda) ; fòssa per q.q. de defuntat. (v. cròses)

Lo pauràs, l'an portat al cròs !

cròs de cauç : forn de cauç.

cròs de font : depression que i vina un uèlh de font (sorga)

cròs de la man : clòt (endedins de la man que fa depression)

cròs de pairòl (s.f.) : traucàs de gorga d'estanh.

cròs de suèlha : fòssa per reculhir l'aiga de suèlha (pissanha)

Cròs Manhon, cf Ubaud Dicort : v. Crò Manhon.

cròsa : cavitat ; fòssa ; cauna / balma ; sotièira (v. çaisús) ; varena (cavitat dins la tèrra o dins lo ròc) ; cauna ; tuna (cavitat curada de man d'òme o per un animal) ; cabòrna (cavitat dins un arbre)

crosada : mena de borrèia que los dançaires i se cròsan ; guèrras vièlhas de crestians contra los Musulmans ; guèrra francimanda contra los Albigeses (1209-1229) ; accion d'ensemble per obténer quicòm (t. a.) ; crosament ; diagonala.

Téisser a la crosada : en diagonala / de galís.

crosadèla (plt.) : pan de cocut (Oxalis acetosella)

crosador : caireforc / forcadís (crosament de camins) ; travèrsa de crotz ; travèrsa de fenèstra.

crosadura nf / crosilha (v. crosilha) : punt d'interseccion, « croisure » (v. TdF ‘crousaduro’).

crosaire 1 nm : naviri de guèrra que naviga d'un band de l'autre.

crosaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fossoyeur » (v. TdF jos ‘croussaire’ e Palay)

crosament : accion de crosar o de se crosar.

crosant, -a (adj.) : crosat, -ada (en forma de crotz), « qui croise, en croix » TdF

Sas mans crosantas. (v. TdF)

crosar 1 (v. tr.) : traversar ; encontrar q .q. que ven d'un autre band ; dispausar en forma de crotz (v. TdF ‘crousa 1’) ;

crosar (se) v pron : s'encontrar ; « prendre la croix, partir pour la croisade » (v. TdF jos ‘crousa 1’) ;.

crosar 2 (v. tr.) : curar / traucar / cavar / tunar.

crosar (se) v pron : se cavar.

crosàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande fosse, creux profond » TdF jos ‘croussas’

crosat 1 nm, -ada : persona que pren part a una crosada (t. a.) (v. TdF jos ‘crousa 1’)

crosat 2 nm : mena d'estòfa de coton crosada sarrat.

crosat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « croisé, ée, en croix, marqué d’une croix » (v. TdF jos ‘crousa 1’)

crosat 4, -ada (Alibert) / croselut, -uda adj : cau, cava ; enfonzat, -ada.

crosatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de croiser » TdF ‘crousage’

crosèl : montet de dètz, dotze garbas o mai en forma de crotz.

croselut, -uda adj : v. crosat 4.

cròses nm pl, cf Ubaud Dicort : « nom d’un jeu composé de neuf trous et d’une bille » TdF jos ‘cros’

croset 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit creux, petite fosse, petite grotte, petit vallon ; fossette des joues » TdF jos ‘crousset’

croset 2 nm : manjar fach de pasta, de noses, de formatge e d'espècias ; lasanha (ital.) (v. TdF ‘crouset 1’)

croset 3 nm, cf Ubaud Dicort : « effraie, oiseau de nuit, ainsi nommé par onomatopée de son cri, v. bèu-l’òli » (v. TdF ‘crouset 3’)

croseta 1 nf : clotet (depression pichonèla de la cara) ; pichona depression de terren ;

croseta 2 nf : crotz pichona.

crosièira nf : viatge toristic en mar ; fustam mejan de fenèstra ; « carrefour, v. caireforc » (v. TdF ‘crousiero’).

crosièr nm, cf Ubaud Dicort : « carrefour » (v. TdF)

crosificar v (pop.) : v. crucificar (sab.), cf Ubaud Dicort.

crosilha nf : « disposition en croix ; enceinte de filets que l’on établit au bord d’un étang, v. cencha ; pièce du rouet des fileurs de cordes » (v. TdF ‘crousiho’), crosadura ; vòuta de quatre arestas.

Cròta en crosilha, voûte à nervures croisées. (v. TdF)

crosilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, croiser, v. crosar 1 » (v. TdF ‘crousiha’)

Crosilhar los braces sus son pitre, croiser les bras sur la poitrine. (v.TdF)

Crosilhat Antòni : autor occitan de Provença (1814-1899).

crosilheta : croqueta. v. croqueta

crosilhon nm, cf Ubaud Dicort : « croisillon, traverse d’une croix ou d’une croisée » TdF ‘crousihoun 1’

cròsne (legum) nm cf Ubaud Dicort : « (tubercule comestible) crosne » (Per Noste).