crocaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui croque » TdF, persona que fa de crocadisses. v. crocadís ; agafaire, -a ; acrancaire, -a.

cròcalard nm, cf Ubaud Dicort : « écornifleur, parasite » TdF croco-lard’

cròca-me-la nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de jeunes filles : Sur l’indication de l’une d’elles qui préside à ce jeu, elles se jetent sur celle qu’elle a désignée et la daubent jusqu’à ce qu’elle se soit mise sous la protection de la présidente. (G. Azaïs) » (TdF croco-me-la’)

cròcameleta(s) nm , cf Ubaud Dicort : « mendiant qui rôde dans les poissonneries pour se faire donner ou voler quelques petits poissons, tels que ceux appelé meletas [v. meleta 2] » (Azaïs ‘croco-meletos’)

cròcamerluça nf, cf Ubaud Dicort : « jeu du cheval fondu, v. cavalet de Sant Jòrdi » (v. TdF croco-melusso’)

cròcamòrt nm : oficial pels enterraments o las cremacions.

crocanda / crocanta nf : « tourte croquante » ; pasta de farina, de mèl e de noses cuècha al forn e plan crocadissa, « nougat ». (v. TdF jos ‘croucanto’)

crocandisa nf, cf Ubaud Dicort : « vie de croquant, vagabondage » TdF

crocant : pastisson sec que cruissís jos las dents.

crocanta nf : v. crocanda.

Crocants (los -) : païsans arroïnats que se revoltèron de 1592 entrò a la Revolucion de 1789 mai o mens.

cròcapesolhs nm, cf Ubaud Dicort : « pouilleux ; nom burlesque du pouce » TdF croco-pesou’

cròcapolarda nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de poules » TdF croco-poulardo’

cròcapolets nm, cf Ubaud Dicort : « voleur ou mangeur de poulets, sobriquet du renard » TdF croco-poulet’

cròcapruna nm, cf Ubaud Dicort : « voleur ou mangeur de prunes ; tailleur, v. sartre ; mot où les r roulent, mot croustilleux » TdF croco-pruno’

crocar (v. tr. e intr.) : far cruissir entre las dents ; gafar amb las dents, amb un cròc, amb lo bèc ; far de crocadisses ; acrancar / acrocar / agafar.

crocar (se) : s'acrancar ; s'acoconar.

croçar (v. tr.) : tustar q.q. amb una cròça.

crocarèl 1 nm : cròc per amanadar la frucha pus aisidament.

crocarèl 2, -a adj : capable d'acrancar, d'agafar, d'acrocar ; « agaçant, ante » TdF.

Un baston crocarèl per amanadar la frucha.

Aver l’uèlh crocarèl, avoir l’œil fripon. (v. TdF)

crocariá nf, cf Ubaud Dicort : « pelotes de pastel : pastèl en crocariá, pastel en pains (vieux), v. cocanha » (v. TdF)

crocàs nm, cf Ubaud Dicort : « croc énorme, vilain croc » TdF

cròcasal (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la croque-au-sel » » (v. TdF croco-sau’)

cròcasòus nm, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou, attrape-sou » TdF croc-sòu’

cròcataca nm, cf Ubaud Dicort : « croque-mitaine, ogre » TdF croco-taco’

croceta : cròça pichona.

croch nm, cf Ubaud Dicort : « trognon de chou » TdF

cròcha nf : « clou à latte » ; mena de nòta de musica. (v. TdF)

crochar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec des clous à latte » TdF

crochet nm, cf Ubaud Dicort : « crochet, agrafe, v. gafet ; crochet d’un clavier de femme, v. clavièr ; outil de brodeuse et de tricoteuse ; hameçon, v. croquet ; targette de porte, v. clisquet ; crossette de vigne, v. maiòl ; croc d’un chien, dent canine, v. clau ; accroche-cœur, sorte de boucle de cheveux ; détour, lacet d’une route, fuite en zigzag ; harpagon, v. arpian » (v. TdF crouchet’)

crocheta nf, cf Ubaud Dicort : « porte d’une agrafe, v. gafeta 2 » (v. TdF)

Crocheta de pèira, pierre plus longue qui alterne avec une autre dans un angle de mur. (v. TdF)

crochetaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui agrafe » TdF

crochetar, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, agrafer ; fermer une fenêtre au moyen d’un crochet ; crocheter une serrure, l’ouvrir avec une fausse clef ; mordre, en parlant d’un chien ; faire un crochet, en parlant d’une route » TdF

crochon [veire corchon, cf Ubaud Dicort] nm : croquet / croston de pan (v. TdF jos ‘crouchoun’) ; cròc pichon [v. crochet].

crochonar 1 [veire corchonar] (v. tr.) : « v intr et tr, s’élever en quignons, en parlant du pain » ; acrocar / acrancar. (v. TdF)

crochonar (se) 2 (abs. TdF) : s'espompir / se conflar (en parlant del pan). (v. crochonar 1)

crocilha : manilha (manada al mitan d'un fauçmargue)

« crocinar » : v. cracinar.

« crocir » : v. cruissir [~ croissir].

crocodil [fran, veire cocodril, cf Ubaud Dicort] nm : animal reptil dels grands rius tropicals. [Basic : crocodil(e)]

crocut, -uda : en forma de cròc. (v. TdF)

cròi 1 (subs. m.) : cabòrna (arbre cròi) (v. TdF croi 1’) ;

cròi 2, -a (adj.) : cau, cava (v. TdF croi 2’)

cròia 1 nf : arrogància.

cròia 2 nf : « craie, v. greda » (Brun Glossari Oc-Fr)

cròiar v, cf Ubaud Dicort : « écrire à la craie [v. cròia 2] » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. gredar)

cròis : tros (calòs de caulet)

croissentèla nf : v. cruissendilha.

« croissir » (croissir v) : v. cruissir.

« cròla » nf : v. coròla 2 [coròlla]

« crollar » v : v. crotlar.

CROM- : forma prefixada del grèc khròmà, -atòs (color)

-CRÒM, -CRÒMA : forma sufixada del grèc khròmà (color) v. monocròm, -a, policròm, -a...

cròm [cròme] nm : metal gris-clar, dur, trencadís e refractari.

cromafinic, -a  : caracteristica de las cellulas que venon brunas a causa de las sals de cròm.

cromafinòma (m.) : mena de tumor.

cromagòg, -a adj (abs. Dicort) : caracteristica de çò qu'expulsa de l'organisme d'unas substàncias colorantas, « chromagogue » (v. Rapin)

La fonccion cromagòga del fetge.

 

 

cromaire, -aira : obrièr, -ièira que fa de cromatge.

cromar (v. tr.) : revestir d'una pellicula de cròm.

CROMAT- : forma prefixada del grèc khròmà (color)

cromat 1 nm : sal de l'acid cromic.

cromat 2, -ada adj : revestit, -a d'una pellicula de cròm.

cromatable, -bla : que pòt èsser cromatat, -ada.

cromatar (v. tr.) : far trempar una estòfa dins un banh de sals de cròm.

cromatge : accion o resulta de cromar quicòm.

cromatic, -a : relatiu, -iva a la color o a las colors ; que procedís per semitons (mus.) ; relatiu, -iva als cromosòmas ; relatiu, -iva a l'accent melodic.

Galonièr patís d'una aberracion cromatica.

Son armonicà cromatic Popet lo fa sègre pertot.

Una reduccion cromatica se fa a la meiòsi.

Accent cromatic : accent melodic.

cromaticament : relativament a las colors ; per semitons ; relativament als cromosòms o a l'accent cromatic.

cromaticitat nf : qualitat de çò cromatic.

cromatida : caduna de las doas mitats longitudinalas del cromosòma.

cromatina : substància colorabla del nucli de las cellulas, element principal dels cromosòmas.

cromatinic, -a : relatiu, -iva a la cromatina.

cromatisme : coloracion ; aberracion cromatica ; caractèr de çò cromatic ; escriptura cromatica.

CROMATO- : forma prefixada del grèc khròmà (color)

cromatofòr (m.) : cellula pigmentada del dèrma, capabla de cambiar la color de l'animal dotat d'aquela mena de cellula.

La sépia, lo cameleon... an de cromatofòrs.

cromatogèn, -a : que balha la substància coloranta.

cromatograf : aparelh per far d'analisis cromatograficas.

cromatografia : metòde (m.) d'analisi dels elements constitutius d'una mescla quimica.

cromatografic, -a : relatiu, -iva a la cromatografia.

cromatograma (m.) : diagrama obtengut per cromatografia.

cromatolisi (f.) : dissolucion de la cromatina dins lo nucli de la cellula.

cromatomètre : aparelh per mesurar l'intensitat de las colors.

cromatoplasma (m.) : partida periferica del citoplasma que i se tròban de pigments assimiladors.

cromatopsia : percepcion visuala de las colors.

cromatron : catoscòpi utilizat per la recepcion dels images de television en colors.

crombet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nom que l’on donne aux bœufs et aux vaches dont le pelage est cendré ou grisâtre » (v. TdF). « crombet » : v. colombet.

crombimba nf, cf Ubaud Dicort : v. caribomba. (v. TdF jos ‘cariboumbo’)

crombimbar v, cf Ubaud Dicort : « v.tr., culbuter ; v intr, dégringoler » (Sèrras-Ess.)  (v. caribombar)

cròme nm, cf Ubaud Dicort : « chrome » (Sèrras-Ess.). (v. cròm)

-CROMIA : forma sufixada del grèc khròmà, -atòs (color) v. acromia, policromia.

cromic, -a adj : qualitat dels compausats oxigenats del cròm.

cromidròsi (f.) : perturbacion de las glandolas sudoriparas, mai que mai las de l'aissèla, caracterizada per la secrecion de susor colorada mai que mai en negre o en maurèl.

cromifèr, -a : qualitat de las sals del cròm trivalent.

crominància : luminància de las tres composantas coloradas d'un image de television en colors.

cromir ~ kromir, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « kroumir ». (v. Cromiria)

Lo Cromir. (v. M. Roqueta Verd Paradís III) : « le Kroumir » (M.R. Le grand théâtre...)

Cromiria ~ Kromiria (Argèria) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Kroumirie »

cromista (m. e f.) : lo o la que retòca (fotogravadura, litografia, offset)

cromit : sal de l'acid cromós.

cromita : mineral principal de cròm.

cromizacion : cementacion pel cròm.

cromizar (v. tr.) : sometre una pèça metallica a cromizacion.

cromlèc : monument megalitic (cercle de pèiras quilhadas)

CROMO- : forma prefixada del grèc khròmà (color)

cromò (abs. Dicort) (pej.) : apocòpa de cromolitografia.

cromoblastomicòsi (f.) : dermatiti micosica que lo parasit que l'amòda es negre o maurèl.

cromodiagnostic : estudi diagnostic de las colors.

cromofòb, -a : que pren mal los colorants.

cromofobia nf : natura de çò cromofòb.

cromofòr (m.) : ensemble d'atòms cromogenics qu'impulsan la coloracion d'un compausat.

cromoforic, -a : de la natura d'un cromofòr.

cromogèn 1 (m.) : substància quimica capabla, per oxidacion, d'amodar una coloracion.

cromogèn 2, -a adj : que pòt amodar una coloracion.

cromogenic, -a : relatiu, -iva a un cromogèn ; que balha una coloracion.

cromolisi (f.) : descoloracion de la retina.

cromolitografia : litografia en colors ; çò litografiat.

cromolitografic, -a : relatiu, -iva a la cromolitografia.

cromometria : mesura de l'intensitat de las colors.

cromòrna nf, cf Ubaud Dicort : « cromorne ; tuyau d’orgue [mas v. Littré] » TdF

cromós, -osa : qualitat dels compausats del cròm bivalent.

cromoscòpi (m.) : tub electronic utilizat per la formacion d'images en colors a la television.

cromosfèra : envolopa gasosa d'una estela, del solelh.