|
|
|
|
|
|
crocaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui croque » TdF, persona que fa de crocadisses. v. crocadís ; agafaire, -a ; acrancaire, -a. cròcalard nm, cf Ubaud Dicort : « écornifleur, parasite » TdF ‘croco-lard’ cròca-me-la nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de jeunes filles : Sur l’indication de l’une d’elles qui préside à ce jeu, elles se jetent sur celle qu’elle a désignée et la daubent jusqu’à ce qu’elle se soit mise sous la protection de la présidente. (G. Azaïs) » (TdF ‘croco-me-la’) cròcameleta(s) nm , cf Ubaud Dicort : « mendiant qui rôde dans les poissonneries pour se faire donner ou voler quelques petits poissons, tels que ceux appelé meletas [v. meleta 2] » (Azaïs ‘croco-meletos’) cròcamerluça nf, cf Ubaud Dicort : « jeu du cheval fondu, v. cavalet de Sant Jòrdi » (v. TdF ‘croco-melusso’) cròcamòrt nm : oficial pels enterraments o las cremacions. crocanda / crocanta nf : « tourte croquante » ; pasta de farina, de mèl e de noses cuècha al forn e plan crocadissa, « nougat ». (v. TdF jos ‘croucanto’) crocandisa nf, cf Ubaud Dicort : « vie de croquant, vagabondage » TdF crocant : pastisson sec que cruissís jos las dents. crocanta nf : v. crocanda. Crocants (los -) : païsans arroïnats que se revoltèron de 1592 entrò a la Revolucion de 1789 mai o mens. cròcapesolhs nm, cf Ubaud Dicort : « pouilleux ; nom burlesque du pouce » TdF ‘croco-pesou’ cròcapolarda nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de poules » TdF ‘croco-poulardo’ cròcapolets nm, cf Ubaud Dicort : « voleur ou mangeur de poulets, sobriquet du renard » TdF ‘croco-poulet’ cròcapruna nm, cf Ubaud Dicort : « voleur ou mangeur de prunes ; tailleur, v. sartre ; mot où les r roulent, mot croustilleux » TdF ‘croco-pruno’ crocar (v. tr. e intr.) : far cruissir entre las dents ; gafar amb las dents, amb un cròc, amb lo bèc ; far de crocadisses ; acrancar / acrocar / agafar. crocar (se) : s'acrancar ; s'acoconar. croçar (v. tr.) : tustar q.q. amb una cròça. crocarèl 1 nm : cròc per amanadar la frucha pus aisidament. crocarèl 2, -a adj : capable d'acrancar, d'agafar, d'acrocar ; « agaçant, ante » TdF. Un baston crocarèl per amanadar la frucha. Aver l’uèlh crocarèl, avoir l’œil fripon. (v. TdF) crocariá nf, cf Ubaud Dicort : « pelotes de pastel : pastèl en crocariá, pastel en pains (vieux), v. cocanha » (v. TdF) crocàs nm, cf Ubaud Dicort : « croc énorme, vilain croc » TdF cròcasal (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la croque-au-sel » » (v. TdF ‘croco-sau’) cròcasòus nm, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou, attrape-sou » TdF ‘croc-sòu’ cròcataca nm, cf Ubaud Dicort : « croque-mitaine, ogre » TdF ‘croco-taco’ croceta : cròça pichona. croch nm, cf Ubaud Dicort : « trognon de chou » TdF cròcha nf : « clou à latte » ; mena de nòta de musica. (v. TdF) crochar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec des clous à latte » TdF crochet nm, cf Ubaud Dicort : « crochet, agrafe, v. gafet ; crochet d’un clavier de femme, v. clavièr ; outil de brodeuse et de tricoteuse ; hameçon, v. croquet ; targette de porte, v. clisquet ; crossette de vigne, v. maiòl ; croc d’un chien, dent canine, v. clau ; accroche-cœur, sorte de boucle de cheveux ; détour, lacet d’une route, fuite en zigzag ; harpagon, v. arpian » (v. TdF ‘crouchet’) crocheta nf, cf Ubaud Dicort : « porte d’une agrafe, v. gafeta 2 » (v. TdF) Crocheta de pèira, pierre plus longue qui alterne avec une autre dans un angle de mur. (v. TdF) crochetaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui agrafe » TdF crochetar, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, agrafer ; fermer une fenêtre au moyen d’un crochet ; crocheter une serrure, l’ouvrir avec une fausse clef ; mordre, en parlant d’un chien ; faire un crochet, en parlant d’une route » TdF crochon [veire corchon, cf Ubaud Dicort] nm : croquet / croston de pan (v. TdF jos ‘crouchoun’) ; cròc pichon [v. crochet]. crochonar 1 [veire corchonar] (v. tr.) : « v intr et tr, s’élever en quignons, en parlant du pain » ; acrocar / acrancar. (v. TdF) crochonar (se) 2 (abs. TdF) : s'espompir / se conflar (en parlant del pan). (v. crochonar 1) crocilha : manilha (manada al mitan d'un fauçmargue) « crocinar » : v. cracinar. « crocir » : v. cruissir [~ croissir]. crocodil [fran, veire cocodril, cf Ubaud Dicort] nm : animal reptil dels grands rius tropicals. [Basic : crocodil(e)] crocut, -uda : en forma de cròc. (v. TdF) cròi 1 (subs. m.) : cabòrna (arbre cròi) (v. TdF ‘croi 1’) ; cròi 2, -a (adj.) : cau, cava (v. TdF ‘croi 2’) cròia 1 nf : arrogància. cròia 2 nf : « craie, v. greda » (Brun Glossari Oc-Fr) cròiar v, cf Ubaud Dicort : « écrire à la craie [v. cròia 2] » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. gredar) cròis : tros (calòs de caulet) croissentèla nf : v. cruissendilha. « croissir » (croissir v) : v. cruissir. « cròla » nf : v. coròla 2 [coròlla] « crollar » v : v. crotlar. CROM- : forma prefixada del grèc khròmà, -atòs (color) -CRÒM, -CRÒMA : forma sufixada del grèc khròmà (color) v. monocròm, -a, policròm, -a... cròm [cròme] nm : metal gris-clar, dur, trencadís e refractari. cromafinic, -a : caracteristica de las cellulas que venon brunas a causa de las sals de cròm. cromafinòma (m.) : mena de tumor. cromagòg, -a adj (abs. Dicort) : caracteristica de çò qu'expulsa de l'organisme d'unas substàncias colorantas, « chromagogue » (v. Rapin) La fonccion cromagòga del fetge.
|
|
cromaire, -aira : obrièr, -ièira que fa de cromatge. cromar (v. tr.) : revestir d'una pellicula de cròm. CROMAT- : forma prefixada del grèc khròmà (color) cromat 1 nm : sal de l'acid cromic. cromat 2, -ada adj : revestit, -a d'una pellicula de cròm. cromatable, -bla : que pòt èsser cromatat, -ada. cromatar (v. tr.) : far trempar una estòfa dins un banh de sals de cròm. cromatge : accion o resulta de cromar quicòm. cromatic, -a : relatiu, -iva a la color o a las colors ; que procedís per semitons (mus.) ; relatiu, -iva als cromosòmas ; relatiu, -iva a l'accent melodic. Galonièr patís d'una aberracion cromatica. Son armonicà cromatic Popet lo fa sègre pertot. Una reduccion cromatica se fa a la meiòsi. Accent cromatic : accent melodic. cromaticament : relativament a las colors ; per semitons ; relativament als cromosòms o a l'accent cromatic. cromaticitat nf : qualitat de çò cromatic. cromatida : caduna de las doas mitats longitudinalas del cromosòma. cromatina : substància colorabla del nucli de las cellulas, element principal dels cromosòmas. cromatinic, -a : relatiu, -iva a la cromatina. cromatisme : coloracion ; aberracion cromatica ; caractèr de çò cromatic ; escriptura cromatica. CROMATO- : forma prefixada del grèc khròmà (color) cromatofòr (m.) : cellula pigmentada del dèrma, capabla de cambiar la color de l'animal dotat d'aquela mena de cellula. La sépia, lo cameleon... an de cromatofòrs. cromatogèn, -a : que balha la substància coloranta. cromatograf : aparelh per far d'analisis cromatograficas. cromatografia : metòde (m.) d'analisi dels elements constitutius d'una mescla quimica. cromatografic, -a : relatiu, -iva a la cromatografia. cromatograma (m.) : diagrama obtengut per cromatografia. cromatolisi (f.) : dissolucion de la cromatina dins lo nucli de la cellula. cromatomètre : aparelh per mesurar l'intensitat de las colors. cromatoplasma (m.) : partida periferica del citoplasma que i se tròban de pigments assimiladors. cromatopsia : percepcion visuala de las colors. cromatron : catoscòpi utilizat per la recepcion dels images de television en colors. crombet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nom que l’on donne aux bœufs et aux vaches dont le pelage est cendré ou grisâtre » (v. TdF). « crombet » : v. colombet. crombimba nf, cf Ubaud Dicort : v. caribomba. (v. TdF jos ‘cariboumbo’) crombimbar v, cf Ubaud Dicort : « v.tr., culbuter ; v intr, dégringoler » (Sèrras-Ess.) (v. caribombar) cròme nm, cf Ubaud Dicort : « chrome » (Sèrras-Ess.). (v. cròm) -CROMIA : forma sufixada del grèc khròmà, -atòs (color) v. acromia, policromia. cromic, -a adj : qualitat dels compausats oxigenats del cròm. cromidròsi (f.) : perturbacion de las glandolas sudoriparas, mai que mai las de l'aissèla, caracterizada per la secrecion de susor colorada mai que mai en negre o en maurèl. cromifèr, -a : qualitat de las sals del cròm trivalent. crominància : luminància de las tres composantas coloradas d'un image de television en colors. cromir ~ kromir, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « kroumir ». (v. Cromiria) Lo Cromir. (v. M. Roqueta Verd Paradís III) : « le Kroumir » (M.R. Le grand théâtre...) Cromiria ~ Kromiria (Argèria) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Kroumirie » cromista (m. e f.) : lo o la que retòca (fotogravadura, litografia, offset) cromit : sal de l'acid cromós. cromita : mineral principal de cròm. cromizacion : cementacion pel cròm. cromizar (v. tr.) : sometre una pèça metallica a cromizacion. cromlèc : monument megalitic (cercle de pèiras quilhadas) CROMO- : forma prefixada del grèc khròmà (color) cromò (abs. Dicort) (pej.) : apocòpa de cromolitografia. cromoblastomicòsi (f.) : dermatiti micosica que lo parasit que l'amòda es negre o maurèl. cromodiagnostic : estudi diagnostic de las colors. cromofòb, -a : que pren mal los colorants. cromofobia nf : natura de çò cromofòb. cromofòr (m.) : ensemble d'atòms cromogenics qu'impulsan la coloracion d'un compausat. cromoforic, -a : de la natura d'un cromofòr. cromogèn 1 (m.) : substància quimica capabla, per oxidacion, d'amodar una coloracion. cromogèn 2, -a adj : que pòt amodar una coloracion. cromogenic, -a : relatiu, -iva a un cromogèn ; que balha una coloracion. cromolisi (f.) : descoloracion de la retina. cromolitografia : litografia en colors ; çò litografiat. cromolitografic, -a : relatiu, -iva a la cromolitografia. cromometria : mesura de l'intensitat de las colors. cromòrna nf, cf Ubaud Dicort : « cromorne ; tuyau d’orgue [mas v. Littré] » TdF cromós, -osa : qualitat dels compausats del cròm bivalent. cromoscòpi (m.) : tub electronic utilizat per la formacion d'images en colors a la television. cromosfèra : envolopa gasosa d'una estela, del solelh.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|