crisi (f.) : càmbiament subran fisic o moral ; periòd dificil ; manca granda de quicòm.

Una crisi de raumatismes.

Una crisi de fetge.

Crisi politica.

Crisi economica.

Crisi morala.

crisma (m.) [veire crèsma, cf Ubaud Dicort] (R. VI, 173 ‘crisma, cresma’) : òli sant. v. crèma 2 (m.) (non preconizat Dicort)

crismal, -a : relatiu, -iva al crisma.

Onccion crismala, onccion facha amb l'òli sant pels baptismes, per las confirmacions, las ordinacions....

Messa crismala, messa que l'evesque i consacra lo crisma..

crisme nm, cf Ubaud Dicort : « chrisme » (Rapin)

CRISO- : forma prefixada del grèc khrusòs (aur)

crisoberille nm, cf Ubaud Dicort : « chrysobéryl » (Rapin)

crisocal [crisocalc, cf Ubaud Dicort] nm  : coire daurat, « chrysocalque » (Rapin).

crisocòlle nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) chrysocolle »

crisograf (m.) : copista (m.) qu'escriviá en letras d'aur.

crisografia : escriptura en letras d'aur.

crisografic, -a : relatiu, -iva a la crisografia.

crisolit : mena de mineral d'un verd daurat.

crisomèla nf, cf Ubaud Dicort : « (entom.) chrysomèle »

crisoprasi (m.) : mena de calcedòni verd.

Crisostòm : prenom.

crisoterapia : terapia d'unas malautiás amb las sals d'aur.

Crist : Jèsus, filh de Dieu.

crist nm, cf Ubaud Dicort : « crucifix » TdF

cristal : substància que servís a far de jòias, de vaissèla fina...

cristallariá nf, cf Ubaud Dicort : « cristallerie » (Rapin)

CRISTALLI- : forma prefixada del latin crystallus, -i (cristal)

cristallièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on trouve des cristaux de roche » TdF

cristallifèr, -a : que conten de cristals.

Terren cristallifèr.

cristallin 1 nm (R. II, 519) : còrs lenticular (R. IV, 47) darrièr lo viston de l'uèlh.

cristallin 2, -a adj : de la natura del cristal ; relatiu, -iva al cristal.

cristallizable, -bla : que se pòt cristallizar.

cristallizacion nf, cf Ubaud Dicort : « cristallisation » (Rapin)

cristallizador nm : recipient de laboratòri de veire espés, cilindric e pauc prigond, mai que mai utilizat per i far cristallizar los còrses dissolguts, « cristallisoir » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343).

cristallizar (v. intr. e tr.) : prene una forma cristallina ; far prene una forma cristallina.

cristallizar (se) : prene una forma definitiva.

cristallizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cristallisé, -e » (Laus)

CRISTALLO- : forma prefixada del latin crystallus (cristal)

cristallofillic, -a : natura de ròcas metamorficas amb de sisas que i se tròban de minerals.

cristallogenia : sciéncia de la formacion dels cristals.

cristallograf, -a : especialista (m. e f.) en cristallografia.

cristallografia : sciéncia dels cristals e de las leis qu'amòdan lor formacion.

cristallografic, -a : relatiu, -iva a la cristallografia.

Una analisi cristallografica.

cristaloïdal, -a : de la natura d'un cristaloïde.

Solucion cristalloïdala.

cristalloïde 1 (subs. m.) : còrs dissolgut que pòt èsser dialisat.

cristalloïde 2, -da adj : que revèrta de cristal.

Pèira cristalloïda.

cristallometria : sciéncia de las formas geometricas dels cristals.

cristallonomia : estudi de las leis de formacion dels cristals.

cristallotipia : tecnica dels arts grafics que balha una impression de gibre.

cristallotomia : accion de clivar los cristals.

Cristèla : prenom fem.

Cristian - Cristiana [(sab.) ~ Crestian - Crestiana (pop.), cf Ubaud Dicort] : prenoms.

cristianisacion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de cristianisar (v. crestianizacion)

cristianisar (v. tr.) (abs. Dicort) : convertir a una religion crestiana, « christianiser » (Rapin). (v. crestianizar)

cristianisme nm (abs. Dicort) : religion crestiana, « christianisme » (Rapin). (v. crestianisme)

cristic, -a : relatiu, -iva a la persona del Crist.

Cristina [(sab.) ~ Crestina (pop.), cf Ubaud Dicort] : prenom fem.

CRISTO- : forma prefixada del latin Christus (Crist)

cristofania : aparicion del Crist.

Las cristofanias d'après la Resurreccion.

Cristòfol n pr m, cf Ubaud Dicort : « Christophe » (Laus)

Cristòl pren. m. : « Christophe » (Laus). (v. TdF jos ‘Cristòu’)

 

 

 

cristòla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne, toute petite » TdF

cristologia nf, cf Ubaud Dicort : branca de la teologia consacrada a la persona e a l'òbra del Crist.

cristologic, -a : relatiu, -iva a la cristologia.

crit : son lançat per un òme o un animal.

critèri nm : nòrma per jutjar d'una causa.

criteriologia : estudi logic dels critèris.

criteriologic, -a : relatiu, -iva a la criteriologia.

criterium nm (lat.) : nom balhat a d'unas competicions esportivas, mai que mai ciclistas.

Criterium ciclist.

critic 1, -a (adj.) : grèu, grèva / bravament seriós, -osa ;

Malautiá critica.

Periòde critic.

Situacion critica.

critic 2, -a (adj.) : que sa caracteristica es de jutjar objectivament ; basat, -ada suls tèxtes originals.

Esperit critic.

Analisi critica.

Edicion critica.

critica 1 (subs. m. e f.) [critic 3, -a n  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘criti’)] : persona que jutja una òbra.

Un(a) critica d'art.

Un(a) critica literari, - ària.

critica 2 (subs. f.) : ensemble de personas que balhan de jutjaments dins los medià (lat) sus las òbras literàrias o artisticas ; examèn detalhat e objectiu a propaus de l'exactitud, l'autenticitat, la valor... d'un tèxt ; jutjament denigratiu (R. IV, 311) e sovent emmalit a propaus de quicòm o de q.q.

La critica afrabèt l'autor vergonhablament.

Critica musicala.

Critica literària.

Critica teatrala.

Critica denigrativa.

Critica emmalida.

criticable, -bla : que pòt èsser criticat, -ada.

criticaire, -aira [~ -airitz] adj e n (pej.) : persona qu'a la tissa de criticar. (v. TdF)

De criticaires i n'a mai que de trabalhaires.

criticament : d'un biais critic.

criticar (v. tr.) : estudiar e jutjar quicòm o q.q. ; blaimar ; censurar.

criticós, a adj, cf Ubaud Dicort : « caustique, v. remostrant » (v. TdF)

criticum nm sing, cf Ubaud Dicort : « manie de critiquer, de trouver à redire » TdF

criu, criua adj, cf Ubaud Dicort : v. crus, -a 3. (v. Alibert)

criuda : creuge / cretge v. creuge.

criudar (v. tr. e intr.) : v. creujar.

« criule » : v. crel.

crivèl : aplech trauquilhat o grasilhat per far triador.

crivèla : crivèl dels traucs grands.

crivelada : contengut d'un crivèl.

criveladura nf, cf Ubaud Dicort : « criblure » (Alibert). (v. crivelum)

criveladuras [ ? nf pl ?, cf Ubaud Dicort ] : pèiras, granas... que demòran al fons del crivèl. (v. criveladura)

crivelaire, -aira [~ -airitz] : persona que tria quicòm amb un crivèl.

crivelar (v. tr.) : triar qué que siá (mai que mai de cerealas) ;revolumar (vent) ; planar en tornejant (aucèls de rapina)

crivelat, -ada : passat,-ada al crivèl per èsser triat, -ada.

crivelatge : accion de triar quicòm amb un crivèl.

crivelet : crivèl pichon ; nèula (mena de pastissariá) ; mena de jòc de drolleta.

criveleta : mena de botarèl (Clathus ruber)

crivelièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de crivèls.

crivelum nm sing : criveladuras / rafatum (pèiras, granas...)

Crò Manhon [Cròs Manhon] n pr m, cf Ubaud Dicort : airal preïstoric de Dordonha.

croac ! interj, cf Ubaud Dicort : « nm onomatopée du cri du corbeau, croassement » TdF ‘croua’

croacar (v. intr.) : cridar (en parlant del còrb) ; far la crida del còrb ; cridar coma un còrb.

croc 1 ! interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée » (Alibert) (v. croc 2)

croc 2 nm (v. Alibert) : dentada (còp de dent) / mordida.

cròc (R. II, 519 - L 102) : aplech de fust o de metal crocuda a la cima ; dent d'animal ; gafet / ganchet / croquet...

Los cròcs d'un canhàs, d'un leon...

cròca : gafet / ganchet / croquet ; còp de traite.

cròça : baston de la cima crocuda ; baston pastoral d'evesque ; baston amb un supòrt de metre jos l'aissèla ; supòrt d'arma de fuòc ; pèça de fustam ; cabra / cavalet (apleches de ressaires) ; baston de jòc de la cima corbada.

crocada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on croque à la fois ; croquis » TdF

crocadís 1 nm : dessenh simplificat ; pastisson cruissent.

crocadís 2, -issa adj : cruissent, -a.

Un croston de pan crocadís, quina fèsta !

crocador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « propre à croquer, v. crocarèl » (v. TdF), « à croquer » (Sèrras-Ess.)

Qual n’aima pas lor talha fina // E lor visatge crocador ! (v. TdF)