|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
crisi (f.) : càmbiament subran fisic o moral ; periòd dificil ; manca granda de quicòm. Una crisi de raumatismes. Una crisi de fetge. Crisi politica. Crisi economica. Crisi morala. crisma (m.) [veire crèsma, cf Ubaud Dicort] (R. VI, 173 ‘crisma, cresma’) : òli sant. v. crèma 2 (m.) (non preconizat Dicort) crismal, -a : relatiu, -iva al crisma. Onccion crismala, onccion
facha amb l'òli sant pels baptismes, per las confirmacions, las
ordinacions.... Messa crismala, messa que l'evesque i consacra lo crisma.. crisme nm, cf Ubaud Dicort :
« chrisme » (Rapin) CRISO- : forma prefixada del grèc khrusòs (aur) crisoberille nm, cf Ubaud Dicort :
« chrysobéryl » (Rapin) crisocal [crisocalc, cf Ubaud Dicort] nm : coire daurat, « chrysocalque » (Rapin). crisocòlle nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) chrysocolle » crisograf (m.) : copista (m.) qu'escriviá en letras d'aur. crisografia : escriptura en letras d'aur. crisografic, -a : relatiu, -iva a la crisografia. crisolit : mena de mineral d'un verd daurat. crisomèla nf, cf Ubaud Dicort : « (entom.)
chrysomèle » crisoprasi (m.) : mena de calcedòni verd. Crisostòm : prenom. crisoterapia : terapia d'unas malautiás amb las sals d'aur. Crist : Jèsus, filh de Dieu. crist nm, cf Ubaud Dicort :
« crucifix » TdF cristal : substància que servís a far de jòias, de vaissèla fina... cristallariá nf, cf Ubaud Dicort : « cristallerie » (Rapin) CRISTALLI- : forma prefixada del latin crystallus, -i (cristal) cristallièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on
trouve des cristaux de roche » TdF cristallifèr, -a : que conten de cristals. Terren cristallifèr. cristallin 1 nm (R. II, 519) : còrs lenticular (R. IV, 47) darrièr lo viston de l'uèlh. cristallin 2, -a adj : de la natura del cristal ; relatiu, -iva al cristal. cristallizable, -bla : que se pòt cristallizar. cristallizacion nf, cf Ubaud Dicort : « cristallisation » (Rapin) cristallizador nm : recipient de laboratòri de veire espés, cilindric e pauc prigond, mai que mai utilizat per i far cristallizar los còrses dissolguts, « cristallisoir » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343). cristallizar (v. intr. e tr.) : prene una forma cristallina ; far prene una forma cristallina. cristallizar (se) : prene una forma definitiva. cristallizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cristallisé,
-e » (Laus) CRISTALLO- : forma prefixada del latin crystallus (cristal) cristallofillic, -a : natura de ròcas metamorficas amb de sisas que i se tròban de minerals. cristallogenia : sciéncia de la formacion dels cristals. cristallograf, -a : especialista (m. e f.) en cristallografia. cristallografia : sciéncia dels cristals e de las leis qu'amòdan lor formacion. cristallografic, -a : relatiu, -iva a la cristallografia. Una analisi cristallografica. cristaloïdal, -a : de la natura d'un cristaloïde. Solucion cristalloïdala. cristalloïde 1 (subs. m.) : còrs dissolgut que pòt èsser dialisat. cristalloïde 2, -da adj : que revèrta de cristal. Pèira cristalloïda. cristallometria : sciéncia de las formas geometricas dels cristals. cristallonomia : estudi de las leis de formacion dels cristals. cristallotipia : tecnica dels arts grafics que balha una impression de gibre. cristallotomia : accion de clivar los cristals. Cristèla : prenom fem. Cristian - Cristiana [(sab.) ~ Crestian - Crestiana (pop.), cf Ubaud Dicort] : prenoms. cristianisacion nf (abs. Dicort) : accion o
resulta de cristianisar (v. crestianizacion) cristianisar (v. tr.)
(abs. Dicort) : convertir a una
religion crestiana,
« christianiser » (Rapin). (v. crestianizar) cristianisme nm (abs. Dicort) : religion crestiana, « christianisme » (Rapin). (v. crestianisme) cristic, -a : relatiu, -iva a la persona del Crist. Cristina [(sab.) ~ Crestina (pop.), cf Ubaud Dicort] :
prenom fem. CRISTO- : forma prefixada del latin Christus (Crist) cristofania : aparicion del Crist. Las cristofanias d'après la Resurreccion. Cristòfol
n
pr m, cf Ubaud Dicort : « Christophe » (Laus) Cristòl pren. m. : « Christophe » (Laus). (v. TdF jos ‘Cristòu’) |
|
cristòla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
châtaigne, toute petite » TdF cristologia nf, cf Ubaud Dicort : branca de la teologia consacrada a la persona e a l'òbra del Crist. cristologic, -a : relatiu, -iva a la cristologia. crit : son lançat per un òme o un animal. critèri nm : nòrma per jutjar d'una causa. criteriologia : estudi logic dels critèris. criteriologic, -a : relatiu, -iva a la criteriologia. criterium nm (lat.) : nom balhat a d'unas competicions esportivas, mai que mai ciclistas. Criterium ciclist. critic 1, -a (adj.) : grèu, grèva / bravament seriós, -osa ; Malautiá critica. Periòde critic. Situacion critica. critic 2, -a (adj.) : que sa caracteristica es de jutjar objectivament ; basat, -ada suls tèxtes originals. Esperit critic. Analisi critica. Edicion critica. critica 1 (subs. m. e f.) [critic 3, -a n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘criti’)] : persona que jutja una òbra. Un(a) critica d'art. Un(a) critica literari, -
ària. critica 2 (subs. f.) : ensemble de personas que balhan de jutjaments dins los medià (lat) sus las òbras literàrias o artisticas ; examèn detalhat e objectiu a propaus de l'exactitud, l'autenticitat, la valor... d'un tèxt ; jutjament denigratiu (R. IV, 311) e sovent emmalit a propaus de quicòm o de q.q. La critica afrabèt l'autor vergonhablament. Critica musicala. Critica literària. Critica teatrala. Critica denigrativa. Critica emmalida. criticable, -bla : que pòt èsser criticat, -ada. criticaire, -aira [~ -airitz] adj e n (pej.) : persona qu'a
la tissa de criticar. (v. TdF) De criticaires i n'a mai que de trabalhaires. criticament : d'un biais critic. criticar (v. tr.) : estudiar e jutjar quicòm o q.q. ; blaimar ; censurar. criticós, a adj, cf Ubaud Dicort : « caustique, v. remostrant » (v. TdF) criticum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« manie de critiquer, de trouver à redire » TdF criu, criua adj, cf Ubaud Dicort :
v. crus, -a 3. (v. Alibert) criuda : creuge / cretge v. creuge. criudar (v. tr. e intr.) : v. creujar. « criule »
: v. crel. crivèl : aplech trauquilhat o grasilhat
per far triador. crivèla : crivèl dels traucs grands. crivelada : contengut d'un crivèl. criveladura nf, cf Ubaud Dicort :
« criblure » (Alibert). (v. crivelum) criveladuras [ ? nf pl ?, cf Ubaud Dicort ] : pèiras,
granas... que demòran al fons del crivèl. (v. criveladura) crivelaire, -aira [~ -airitz] : persona que tria quicòm amb un crivèl. crivelar (v. tr.) : triar qué que siá (mai que mai de cerealas) ;revolumar (vent) ; planar en tornejant (aucèls de rapina) crivelat, -ada : passat,-ada al crivèl per èsser triat, -ada. crivelatge : accion de triar quicòm amb un crivèl. crivelet : crivèl pichon ; nèula (mena de pastissariá) ; mena de jòc de drolleta. criveleta : mena de botarèl (Clathus ruber) crivelièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de crivèls. crivelum nm sing : criveladuras / rafatum (pèiras, granas...) Crò Manhon [Cròs Manhon] n pr m, cf Ubaud Dicort : airal preïstoric de Dordonha. croac ! interj, cf Ubaud Dicort :
« nm onomatopée du cri du corbeau,
croassement » TdF ‘croua’ croacar (v. intr.) : cridar (en parlant del còrb) ; far la crida del còrb ; cridar coma un còrb. croc 1 ! interj, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée » (Alibert)
(v. croc 2) croc 2 nm (v. Alibert) : dentada (còp de dent) / mordida. cròc (R. II, 519 - L 102) : aplech de fust o de metal crocuda a la cima ; dent d'animal ; gafet / ganchet / croquet... Los cròcs d'un canhàs, d'un leon... cròca : gafet / ganchet / croquet ; còp de traite. cròça : baston de la cima crocuda ; baston pastoral d'evesque ; baston amb un supòrt de metre jos l'aissèla ; supòrt d'arma de fuòc ; pèça de fustam ; cabra / cavalet (apleches de ressaires) ; baston de jòc de la cima corbada. crocada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on croque à la fois ;
croquis » TdF crocadís 1 nm : dessenh simplificat ; pastisson cruissent. crocadís 2, -issa adj : cruissent, -a. Un croston de pan crocadís, quina fèsta ! crocador, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« propre à croquer, v. crocarèl » (v. TdF),
« à croquer » (Sèrras-Ess.) Qual n’aima
pas lor talha fina // E lor visatge crocador ! (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|