criminològ, -a : especialista (m. e f.) de criminologia. criminologia : estudi scientific dels crims e dels criminals. criminós, -osa adj (R. II, 517) : relatiu, -iva a un crim ; « qui s’occupe de l’accusation » TdF crin 1 nm (Alibert, v.TdF jos ‘cren’) (R. II, 518) : pel regde de la coa o del còl d'unes animals ; brin de vim ; entamenor de pan (# cren) ; crin 2 nm [veire acrin, cf Ubaud Dicort] : acrin / cima. « crinal » nm : v. cresinal. crinassa nf, cf Ubaud Dicort : v. crenhassa / crinhassa. crinca (doblet d'acrin) : cima en general ; cima de montanha. La crinca de la montanha èra mantelada de nèu. crincar (v. tr.) : quilhar endacòm. crincar (se) : se quilhar endacòm. crincarelha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cima / cresta ; caire. crinhassa [veire crinassa, cf Ubaud Dicort] nf : mantèl de crin. crinhat, -ada adj (abs. Dicort, v. p. 149) : qu'a fòrça crin. (v crinut) crinhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort p. 149 ; veire crinut. crinièira : pel del còl d'unes animals (caval, leon...) crinolina : estòfa a trama de crin ; ancian cotilhon enòrme mantengut conflat amb de balenas o d'arescles. crinquet nm : caval magrostin. (v.. criquet) crinut, -uda adj : qu'a bravament de crins ; pelut, -uda / felut, -uda. CRIO- : forma prefixada del grèc kruòs (freg) crioanestesia : anestesia pel freg. criobiologia : estudi de l'efècte de las temperaturas bassas suls èssers vius. criocèr (m.) : mena de coleoptèr nosible per las plantas. criocirurgia : utilizacion del freg per d'operacions en urologia, en oftalmologia... crioclastia : gelifraccion (fragmentacion de ròcas fendascladas per las alternàncias de gèl e de desgèl) crioconductor, -tritz : (adj. e subs.) : qualitat d'un conduit electric portat a temperatura fòrt bassa per diminuir sa resistivitat ; aquel conduit. crioconita : sisa de particulas organicas e inorganicas jol conglaç dels pòls. crioconservacion : conservacion pel freg, mai que mai de teissuts vius, de cellulas... criodesidratacion : tressecadura per de temperaturas bassas. criodesidratar (v. tr.) : tressecar per de temperaturas bassas. criofil, -a : natura dels organismes que vivon dins de temperaturas fòrt bassas. criofisica : fisica dels fenomèns amodats per de temperaturas fòrt bassas. criofriccion : friccion facha amb de glaç. criogèn, -a : que produtz de freg ; qualitat del fluíd utilizat en criogenia. criogenia : produccion de freg ; estudi de las tecnicas de produccion e d'aplicacion de temperaturas fòrt bassas. criogenic, -a : relatiu, -iva a la criogenia. crioglobulina : nom generic de las globulinas que se solidifican espontanèament a mens 37°. criolita nf : fluorur d'alumini e de sòdi. criologia : ensemble de disciplinas qu'estúdian çò que se passa a de temperaturas fòrt bassas. criologic, -a : relatiu, -iva a la criologia. crioluminescéncia : emission de lutz per d'unas substàncias refregidas a de temperaturas fòrt bassas. crioluminescent, -a : qu'emet de lutz quand es refregit, -ida a de temperaturas fòrt bassas. criometria : mesura de las temperaturas de congelacion. criopatia : ensemble de las afeccions amodadas pel freg. crioplancton : plancton que viu per la nèu e pel glaç. crioquimia : branca de la quimia qu'estúdia los fenomèns quimics a temperaturas fòrt bassas. crioscopia : metòde utilizat en quimia biologica per determinar lo pes molecular de las substàncias dissolgudas.		crioscopic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cryoscopique » (Rapin) criosfèra : sisa de la Tèrra que totes sos punts son cobèrts de glaç de contunh. criotemperatura : temperatura bassa que jamai. crioterapia : utilizacion terapeutica del freg. crioturbacion : geliturbacion (modificacion del sòl amodada per las alternàncias de gèl e de desgèl) CRIPT- : forma prefixada del grèc kruptòs (amagat) cripta : vòuta sosterranha que servís de sepultura o d'oratòri. criptanalisi (f.) : lo deschifrar de messatges chifrats que l'òm ne coneis pas lo còdi. criptanalista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de criptanalisi. criptar (v. tr.) : far un criptatge. criptatge : transformacion d'un messatge clar en messatge chifrat que pòt pas èsser comprés sens ne conéisser lo còdi. Criptatge d'una despacha. Criptatge d'emissions d'una cadena de television. criptic, -a : esoteric / amagat ; qu'amaga un animal dins l'airal que i viu. Colors cripticas d'un insècte, d'una vipèra... cripticitat : qualitat de çò criptic. CRIPTO- : forma prefixada del grèc kruptòs (amagat) criptocefal (m.) : monstre que son cap malformat demòra amagat. criptococcòsi (f.) : blastomicòsi europèa. criptocomunista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « cryptocommuniste » (Per Noste) criptofit (subs. m.) : planta que sas partidas sosterranhas son las solas a perdurar pendent l'ivèrn. criptoftalmia : malformacion dels glòbs oculars. criptogam, -a adj : natura de las plantas amb d'organs sexuals de mal véser o que se veson pas, e que fan pas ni frucha ni flors. La falguièira es una planta criptogama. criptogamas (f. pl.) [Criptogams nm pl, cf Ubaud Dicort] : grop de plantas. Bolets, algas, liquèns... son de criptogamas. criptogamia : estudi scientific de las criptogamas. criptogamic, -a : relatiu, -iva a la criptogamia. criptogamicida (m.) : dròga que tua las criptogamas. criptogamista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de las criptogamas. criptogenic, -a : dich d'una afeccion que sa natura o sa causa escapan als mejans d'investigacion. Anemia criptogenica. criptograf, -a (abs. Dicort) : maquina de deschifrar un document codat. criptografia : ensemble de las tecnicas per mudar una comunicacion en document codat. criptografiar (v. tr.) : escriure una comunicacion clara en document secret, amb l'ajuda d'un còdi secret. criptografic, -a : relatiu, -iva a la criptografia. criptograma nm : messatge escrich amb l'ajuda d'un còdi secret. criptològ, -a : especialista (m. e f.) de criptologia. criptologia : sciéncia de las escripturas secretas, dels documents chifrats. cripton ~ kripton nm : (quimia) « krypton » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 373) criptorquidia : abséncia d'un testicul o dels dos dins las borsas, fauta de lor migracion, abans la naissença, dins de l'abdomèn dins las borsas. criquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, crier, grincer » TdF criquet : riquet / grelhon ; grelh / sautarèla (menas d'insèctes) ; òme magrostin ; caval magrostin. criquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grésiller » TdF criquiquí nm, cf Ubaud Dicort : v. quiquiriquí. (v. TdF jos ‘quiquiriqui’) CRIS- : forma prefixada del grèc khrusòs (aur) crisalida [crisalide nf, cf Ubaud Dicort]: nimfa d'unes insèctes a l'estat de baba que son envolopa es plan sovent de color daurada. crisantèm (m.) : totsanta (flor de Totsants) color d'aur. criselefantin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chryséléphantin, -e » (Per Noste)