criminològ, -a : especialista (m. e f.) de criminologia.

criminologia : estudi scientific dels crims e dels criminals.

criminós, -osa adj (R. II, 517) : relatiu, -iva a un crim ; « qui s’occupe de l’accusation » TdF

crin 1 nm (Alibert, v.TdF jos ‘cren’) (R. II, 518) : pel regde de la coa o del còl d'unes animals ; brin de vim ; entamenor de pan (# cren) ;

crin 2 nm [veire acrin, cf Ubaud Dicort] : acrin / cima.

« crinal » nm : v. cresinal.

crinassa nf, cf Ubaud Dicort : v. crenhassa / crinhassa.

crinca (doblet d'acrin) : cima en general ; cima de montanha.

La crinca de la montanha èra mantelada de nèu.

crincar (v. tr.) : quilhar endacòm.

crincar (se) : se quilhar endacòm.

crincarelha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cima / cresta ; caire.

crinhassa [veire crinassa, cf Ubaud Dicort] nf : mantèl de crin.

crinhat, -ada adj (abs. Dicort, v. p. 149) : qu'a fòrça crin. (v crinut)

crinhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort p. 149 ; veire crinut.

crinièira : pel del còl d'unes animals (caval, leon...)

crinolina : estòfa a trama de crin ; ancian cotilhon enòrme mantengut conflat amb de balenas o d'arescles.

crinquet nm : caval magrostin. (v.. criquet)

crinut, -uda adj : qu'a bravament de crins ; pelut, -uda / felut, -uda.

CRIO- : forma prefixada del grèc kruòs (freg)

crioanestesia : anestesia pel freg.

criobiologia : estudi de l'efècte de las temperaturas bassas suls èssers vius.

criocèr (m.) : mena de coleoptèr nosible per las plantas.

criocirurgia : utilizacion del freg per d'operacions en urologia, en oftalmologia...

crioclastia : gelifraccion (fragmentacion de ròcas fendascladas per las alternàncias de gèl e de desgèl)

crioconductor, -tritz : (adj. e subs.) : qualitat d'un conduit electric portat a temperatura fòrt bassa per diminuir sa resistivitat ; aquel conduit.

crioconita : sisa de particulas organicas e inorganicas jol conglaç dels pòls.

crioconservacion : conservacion pel freg, mai que mai de teissuts vius, de cellulas...

criodesidratacion : tressecadura per de temperaturas bassas.

criodesidratar (v. tr.) : tressecar per de temperaturas bassas.

criofil, -a : natura dels organismes que vivon dins de temperaturas fòrt bassas.

criofisica : fisica dels fenomèns amodats per de temperaturas fòrt bassas.

criofriccion : friccion facha amb de glaç.

criogèn, -a : que produtz de freg ; qualitat del fluíd utilizat en criogenia.

criogenia : produccion de freg ; estudi de las tecnicas de produccion e d'aplicacion de temperaturas fòrt bassas.

criogenic, -a : relatiu, -iva a la criogenia.

crioglobulina : nom generic de las globulinas que se solidifican espontanèament a mens 37°.

criolita nf : fluorur d'alumini e de sòdi.

criologia : ensemble de disciplinas qu'estúdian çò que se passa a de temperaturas fòrt bassas.

criologic, -a : relatiu, -iva a la criologia.

crioluminescéncia : emission de lutz per d'unas substàncias refregidas a de temperaturas fòrt bassas.

crioluminescent, -a : qu'emet de lutz quand es refregit, -ida a de temperaturas fòrt bassas.

criometria : mesura de las temperaturas de congelacion.

criopatia : ensemble de las afeccions amodadas pel freg.

crioplancton : plancton que viu per la nèu e pel glaç.

crioquimia : branca de la quimia qu'estúdia los fenomèns quimics a temperaturas fòrt bassas.

crioscopia : metòde utilizat en quimia biologica per determinar lo pes molecular de las substàncias dissolgudas.

crioscopic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cryoscopique » (Rapin)

criosfèra : sisa de la Tèrra que totes sos punts son cobèrts de glaç de contunh.

criotemperatura : temperatura bassa que jamai.

crioterapia : utilizacion terapeutica del freg.

crioturbacion : geliturbacion (modificacion del sòl amodada per las alternàncias de gèl e de desgèl)

CRIPT- : forma prefixada del grèc kruptòs (amagat)

cripta : vòuta sosterranha que servís de sepultura o d'oratòri.

criptanalisi (f.) : lo deschifrar de messatges chifrats que l'òm ne coneis pas lo còdi.

criptanalista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de criptanalisi.

criptar (v. tr.) : far un criptatge.

criptatge : transformacion d'un messatge clar en messatge chifrat que pòt pas èsser comprés sens ne conéisser lo còdi.

Criptatge d'una despacha.

Criptatge d'emissions d'una cadena de television.

criptic, -a : esoteric / amagat ; qu'amaga un animal dins l'airal que i viu.

Colors cripticas d'un insècte, d'una vipèra...

cripticitat : qualitat de çò criptic.

CRIPTO- : forma prefixada del grèc kruptòs (amagat)

criptocefal (m.) : monstre que son cap malformat demòra amagat.

criptococcòsi (f.) : blastomicòsi europèa.

criptocomunista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « cryptocommuniste » (Per Noste)

criptofit (subs. m.) : planta que sas partidas sosterranhas son las solas a perdurar pendent l'ivèrn.

criptoftalmia : malformacion dels glòbs oculars.

criptogam, -a adj : natura de las plantas amb d'organs sexuals de mal véser o que se veson pas, e que fan pas ni frucha ni flors.

La falguièira es una planta criptogama.

criptogamas (f. pl.) [Criptogams nm pl, cf Ubaud Dicort] : grop de plantas.

Bolets, algas, liquèns... son de criptogamas.

criptogamia : estudi scientific de las criptogamas.

criptogamic, -a : relatiu, -iva a la criptogamia.

criptogamicida (m.) : dròga que tua las criptogamas.

criptogamista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de las criptogamas.

criptogenic, -a : dich d'una afeccion que sa natura o sa causa escapan als mejans d'investigacion.

Anemia criptogenica.

criptograf, -a (abs. Dicort) : maquina de deschifrar un document codat.

criptografia : ensemble de las tecnicas per mudar una comunicacion en document codat.

criptografiar (v. tr.) : escriure una comunicacion clara en document secret, amb l'ajuda d'un còdi secret.

criptografic, -a : relatiu, -iva a la criptografia.

criptograma nm : messatge escrich amb l'ajuda d'un còdi secret.

criptològ, -a : especialista (m. e f.) de criptologia.

criptologia : sciéncia de las escripturas secretas, dels documents chifrats.

cripton ~ kripton nm : (quimia) « krypton » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 373)

criptorquidia : abséncia d'un testicul o dels dos dins las borsas, fauta de lor migracion, abans la naissença, dins de l'abdomèn dins las borsas.

criquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, crier, grincer » TdF

criquet : riquet / grelhon ; grelh / sautarèla (menas d'insèctes) ; òme magrostin ; caval magrostin.

criquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grésiller » TdF

criquiquí nm, cf Ubaud Dicort : v. quiquiriquí. (v. TdF jos ‘quiquiriqui’)

CRIS- : forma prefixada del grèc khrusòs (aur)

crisalida [crisalide nf, cf Ubaud Dicort]: nimfa d'unes insèctes a l'estat de baba que son envolopa es plan sovent de color daurada.

crisantèm (m.) : totsanta (flor de Totsants) color d'aur.

criselefantin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chryséléphantin, -e » (Per Noste)